Aquests darrers dies hem assistit a la insòlita negativa per part de la Uifand, l’INAF i l’AREB, entitats i organismes de caràcter públic, de lliurar alguna documentació al Consell General sobre l’afer BPA, atenent el caràcter confidencial de la documentació.
I això malgrat que qui ho demana, els consellers generals, tenen el dret que l’administració pública els faciliti les dades, informes o documents que obren en el seu poder i que a més formen part de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera. Aquest fet posa damunt la taula, a banda de la greu vulneració dels drets d’informació dels nostres representats, la necessitat d’adoptar una legislació en matèria d’accés.
Les administracions públiques, les institucions i els organismes públics tenen funcions i es doten dels serveis per complir amb les finalitats d’interès públic en benefici de la ciutadania. En un context d’Estat democràtic i de dret, els poders públics han de donar compte a la ciutadania de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics.
La ciutadania ha de conèixer les dades i la informació de què disposen les administracions, ja que aquestes són determinants per valorar les actuacions públiques i garantir un exercici del poder públic responsable. Així doncs, els principis de transparència, accés a la informació pública i el bon govern són bàsics, ja que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions.
Els poders públics han de donar resposta a la demanda social que cada cop exigeix una major transparència sobre el seu funcionament i els processos de presa de decisió, incloent també el reconeixement d’un dret d’accés ampli a la documentació i informació públiques, així com una major participació en la presa de decisions.
A Andorra estem molt lluny, massa, d’aquests principis. Han passat més de vint anys des de l’aprovació de la Constitució i molts pensem que cal desplegar els seus títols, entre els quals, l’accés a la informació. El text constitucional regula, de forma genèrica, la comunicació i la informació i al mateix temps limita aquests drets, quan intenta garantir i salvaguardar el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge.
Més enllà de la normativa que regeix l’accés a la documentació judicial (Llei transitòria de procediments judicials, 21 de desembre del 1993) i la notarial (28 de novembre del 1998), només comptem amb el Codi de l’Administració, del 1989. El Codi, en el capítol III, manifesta que “(...) llevat de disposició contrària, el públic tindrà la possibilitat de conèixer les actes” (article 37.7) i disposa que “els administrats tenen dret a demanar el coneixement dels documents administratius” (article 42.1) a excepció de: documents protegits pel secret establert per llei; de les informacions nominatives contingudes en els documents administratius –només comunicables a les persones titulars d’un dret subjectiu o d’un interès legítim, personal i directe en l’afer; i els documents que continguin dades personals de caràcter policial, processal, clínic o de qualsevulla altra naturalesa, que puguin afectar la seguretat de les persones, llur honor, la intimitat de llur vida privada i familiar, o la seva pròpia imatge. Aquests documents només podran ésser comunicats amb el consentiment exprés dels afectats o quan hagin transcorregut 50 anys des de la seva mort, o per manament judicial.
Ens trobem davant d’una norma molt restrictiva i poc desenvolupada en la qual l’accés és quasi impossible, i no preveu la possibilitat d’avaluar o valorar l’accés a aquests documents exclosos de la consulta pública. Per exemple, més enllà de les deliberacions tingudes en les reunions del Govern, la norma no descriu quins són els documents protegits pel secret (Llei del Govern, 15 de desembre del 2000).
Aquest problema de manca d’indefinició i/o de concreció es podrà, en part, arranjar amb la Comissió d’accés i avaluació de la documentació, del 9 de setembre del 2015, ja que aquesta comissió proposarà els criteris generals d’accés als documents produïts per l’administració general, elaborarà les taules d’avaluació i accés documental que determinin els criteris d’accés a les sèries documentals, i farà constar el règim aplicable a l’accés als documents que s’hagin de conservar en resoldre les sol·licituds d’avaluació de documents.
Esdevé inajornable adoptar una legislació en matèria d’accés fonamentada en els principis comuns conformes als valors democràtics. Cal establir una normativa coherent i lògica per facilitar l’accés als documents i les limitacions, les necessàries en una societat democràtica i proporcionals a l’objectiu de protegir.
- Avís legal - I tu què pots fer?
