Del 16 al 22 de setembre s’ha celebrat la setmana europea de la mobilitat. Malauradament les autoritats han aprofitat l’ocasió per insistir en un model de mobilitat basat en el vehicle particular i de tracció mecànica. L’únic progrés que han estat capaços de profetitzar (desitjar?) és la intenció de matricular 500 vehicles elèctrics els propers 3 anys.
Mentre tant a les dues parròquies centrals la mobilitat ‘a peu’ es deteriora de dia en dia, davant la passivitat ciutadana i l’agressivitat contra els caminants-caminants de les autoritats comunals. Un dia, suprimeixen un important pas de vianants, l’altre tanquen una vorera sense preocupar-se de senyalitzar el tancament i proposar itineraris alternatius.
A la capital, la privatització de l’escàs espai públic que disposen els vianants per passejar-se és vergonyosa: a places i voreres hi ha terrasses que formen una barrera infranquejable per als transeünts, que han d’optar per fer llargs rodejos per a estalviar-se fer un eslàlom entre taules, cadires, cames de turistes i mobiliari de restaurant. Això quan un comú no decideix eliminar permanentment una de les dues voreres que té tota via urbana des de que l’urbanisme occidental va constituir-se com una disciplina tècnica i social.
Els dos comuns d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany només tenen (una mica) en compte al vianant quan és un vianant-comprador o un vianant-consumidor. Els vianants ‘purs’ són un destorb per les autoritats: no paguen aparcaments, no gasten carburant, rellisquen a les voreres quan cauen quatre flocs de neu, no paguen la taxa sobre la tinença de vehicles.
Les obres de Govern no escapen a aquest maltractament actiu als vianants. El cas de la supressió de la vorera de la carretera de l’Obac per la construcció de la rotonda del carrer ciutat de Sabadell, sense oferir cap alternativa als transeünts és de jutjat de guàrdia; amb l’agreujant que afecta els usuaris i treballadors d’un edifici públic com és el de la Policia.
L’actuació de l’Agència de mobilitat des de la seva creació es centra exclusivament en la gestió del trànsit motoritzat; el transport individual en mode no motoritzat (bici- caminada) es ignorat per aquest òrgan adscrit al cap de Govern.
Tot el contrari del que diu la Carta europea dels drets dels vianants: «Els vianants tenen dret a viure en centres urbans o rurals organitzats a escala humana, i no de l’automòbil, i a disposar d’infraestructures a les quals puguin accedir fàcilment a peu o amb bicicleta».
El carrer hauria de tornar a ser l’espai públic en el qual puguin estar, jugar i circular els grups més vulnerables de la població: els infants, la gent gran i les persones discapacitades; mentre que ara és un lloc d’empitjorament de la seva situació de feblesa.
La recuperació de les ciutats per a ús del vianant és una condició per a l’equitat i l’autonomia d’una gran majoria de la població per a la que caminar és la única manera independent de desplaçar-se i hauria d’ésser una prioritat de la nova gestió comunal.
- Avís legal - I tu què pots fer?
