El cas de Banca Privada d´Andorra centrarà bona part de la primera sessió de control al Govern que es farà la setmana vinent al Consell General. Com a mínim prop de la totalitat de les preguntes que faran els consellers socialdemòcrates. Per exemple, volen saber en quin moment l'executiu va tenir coneixement de les sospites del FINCEN o les previsions que fa sobre una possible arribada massiva de persones a la borsa de treball provinent d'aquest banc.

Els consellers socialdemocràtes del grup mixt ja han fet arribar a sindicatura les preguntes que exposaran en la sessió de control al Govern del 14 de maig. Com es preveia, la majoria se centren en l''afer BPA'. Volen saber, entre altres aspectes, en quin moment el Govern va tenir coneixement de la preocupació per part del tresor nord-americà de les presumptes males pràctiques de BPA, qui va prendre la decisió d'intervenir l'entitat bancària i les posteriors mesures cautelars.

A més, també demanen l'impacte que tindrà aquesta crisi per les arques de l'estat i si el Govern ha previst que la possible liquidació o venda de l'entitat podria provocar una arribada massiva de persones a la borsa de treball. Pel que fa als clients, els socialdemòcrates preguntaran quan deixaran de ser efectives les restriccions i limitacions que pateixen i quin impacte tindrà tot plegat en els seus saldos.

Fora de l''afer BPA', els socialdemòcrates també demanaran quin és el posicionament de la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació sobre la quantitat de les pensions mínimes i quins han estat els criteris per a l'estructuració dels diferents ministeris.

Veure vídeo i article original

Els consellers generals socialdemòcrates han presentat nou preguntes orals que hauran de ser respostes el proper 14 de maig de les quals set corresponen al cas BPA i concretament s’interessen per la situació dels treballadors, clients i empreses afectades en la seva operativitat així com pel cost que pot suposar per a l’Estat la gestió de la crisi, sobre el moment precís en què el Govern es va assabentar de l’interès del FinCen per les activitats de BPA i finalment sobre qui va prendre la decisió d’intervenir BPA.

A banda de les set preguntes relacionades amb l'afer BPA, també es demana pels criteris amb què s’han estructurat els diferents ministeris i els departaments que en depenen. Per acabar, els socialdemòcrates demanen el posicionament de la nova ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació sobre les declaracions públiques fetes tant pel raonador del ciutadà com pel president de la federació de la gent gran en les quals afirmen que les pensions mínimes de jubilació són insuficients.

Veure article original

En el moment que el lector llegeix aquestes línies, és l’1 de Maig, Dia internacional del treballador. És un moment per recordar l’estat en què es troba el país en tema de drets laborals. I lamentablement suspenem. Avui també és un bon dia per parlar de l’Organització Internacional del Treball, de la qual Andorra és un dels 8 països que no figuren com a membres. L’OIT és un organisme de les Nacions Unides que promou els drets laborals a tot el món, defensa la millora de la protecció social, el treball decent i impulsa mecanismes de diàleg amb relació a temes laborals. Actualment dels 193 membres a les Nacions Unides n’hi ha 185 que són membres de l’OIT. L’OIT impulsa diversos programes rellevants com el del foment del treball juvenil o el del foment de les proteccions socials. Programes que ajuden a avançar en l’àmbit mundial en la resolució de problemes relatius al treball i que afecten la majoria de països de tots els continents. És destacable i molt interessant el funcionament de l’òrgan superior, la conferència internacional, que es reuneix anualment a Ginebra i en què cada país està representat –atenció– per 4 delegats, dos nomenats pels governs, 1 representant dels sindicats i 1 de les patronals. Així, l’esperit de l’organisme: diàleg constant entre treballadors i empresaris per assolir un avenç i millora dels drets laborals, queda reflectit en la representativitat en la presa de decisions. Avui, 1 de Maig, no tots els treballadors poden celebrar-lo. Tenim una Llei de llibertat sindical amb sis anys d’antiguitat i des de l’aprovació no ha facilitat la creació de cap sindicat. Tenim una Llei de resolució de conflictes laborals –dret a vaga i tancament patronal– desada al calaix del Govern demòcrata. Tenim inexistents polítiques de foment de la negociació col·lectiva… En definitiva, tenim un panorama desolador quant a polítiques laborals. Unes polítiques laborals que, d’existir i d’aplicar-se, beneficiarien el conjunt de la societat i de l’economia perquè són positives tant per als treballadors com per als empresaris. Avui cal treballar de valent per assolir a Andorra una cobertura bàsica dels drets laborals i que aquesta sigui homologable internacionalment. Però també cal anar més lluny. Hem d’aspirar que Andorra formi part de l’OIT.

Pere López, primer secretari del PS i president del grup mixt, creu que DA i els liberals tenen por a les responsabilitats polítiques que es poden reclamar per l''afer BPA'. Per això, s'han negat a crear una comissió d'enquesta com demanava el grup mixt. López ha dit també que no vol repetir com a primer secretari del PS.

Pere López ha declarat en el programa "Ara i aquí", de Ràdio Nacional, que els liberals i els demòcrates volen evitar que se sàpiga el que ha passat els darrers anys en el sector financer per por a les responsabilitats polítiques que se'n derivarien. López ha afirmat que és la raó per la qual s'oposen a crear una comissió d'enquesta parlamentària sobre BPA, tot i que és demanada pel sector financer.

També ha informat que en el congrés que celebrarà el 16 de maig el Partit Socialdemòcrata no té previst aspirar a la reelecció com a primer secretari. Afirma que es vol centrar en la tasca de conseller.

En aquest congrés també es marcaran les línies estratègiques per a les eleccions comunals de desembre.

Veure article original

Els grups parlamentaris demòcrata i liberal han rebutjat la comissió d´enquesta sobre el ´cas BPA´ proposada pel grup mixt. Els demòcrates consideren que té per objectiu qüestionar la tasca del Govern més que no pas ajudar a prevenir situacions semblants. En canvi, comparteixen en part la proposta liberal de crear una comissió especial que vagi més enllà de BPA.

El grup demòcrata considera que la comissió d'enquesta que defensen els partits del grup mixt està més orientada a qüestionar l’actuació del Govern i de l’INAF que no pas a trobar solucions a llarg termini per a l’estabilitat del sistema financer. Per aquest motiu, i com també han fet els liberals, han rebutjat la proposta. El PS ha lamentat la decisió.

En canvi, els demòcrates comparteixen en part la proposta del grup liberal de crear una comissió especial. Serviria no només per tractar la crisi de BPA, sinó també per valorar i adequar les institucions de control i supervisió del sistema financer andorrà. Per aquest motiu, i segons afirmen els taronges en un comunicat, prendran una decisió en breu.

Veure article original

El dia 31 de març (si ja fa un bon grapat de dies…) vam proposar amb motiu de la sessió d’investidura que ens semblava imprescindible que el cas BPA fos tractat i analitzat per qüestions de transparència i responsabilitat en el marc d’una comissió parlamentària d’enquesta. La gravetat del cas mereix més que mai l’adopció d’aquesta mesura, que és un dels elements essencials per recuperar la confiança, tant a l’interior del país com de cara a l’exterior.

El Govern de Toni Martí no ha pogut o no ha sabut anticipar la crisi de BPA i la pèrdua de confiança que aquest cas ha generat. La gestió de la crisi exigeix que la seva solució retorni la confiança malmesa. Al nostre entendre la resposta que espera la comunitat internacional (i que hauria de permetre recuperar la confiança) passa per l’adopció de les mesures pròpies a un Estat de dret que vol ser modern:

Transparència en el que ha passat.

Reforçaments dels controls per determinar si hi ha situacions similars.

Exigència de responsabilitats públiques i privades.

Adopció dels estàndards internacionals de transparència.

Definició d’un model de competitivitat lleial amb l’entorn socioeconòmic.

Ha arribat el moment de, sense més dilació –com ja vam dir també al Consell del dia 2 d’abril– plantejar-se, entre altres mesures, avançar el calendari de desplegament de l’acord monetari i/o prendre mesures de política fiscal i financera destinades a l’adopció d’alts estàndards de transparència i cooperació internacional.

Totes aquestes mesures també beneficiaran, sens dubte, el conjunt de l’economia del país, que també es pot acabar veient afectada per la crisi ocasionada.

Per tant, l’adopció d’aquestes mesures interessa al país, interessa a empresaris, interessa al sector, als treballadors de l’entitat afectada i un llarg etcètera. En definitiva, ens interessa a tots.

L’únic obstacle que queda al davant serien l’assumpció de les possibles responsabilitats, ja siguin públiques o bé privades, que es puguin derivar dels treballs de la comissió i de les conclusions que se’n pugui derivar. I aquest és el fet que ara mateix està unint demòcrates i liberals per voler impedir-ne la seva creació.

En les passades eleccions generals de l’1 de març, 3.462 persones van votar la llista constituïda pel Partit Socialdemòcrata, Verds d’Andorra, Iniciativa Ciutadana i Independents. A causa del sistema electoral vigent, la nostra llista només va obtenir tres escons dels 28 que hi ha al Consell General; és a dir amb un 23,53% dels vots emesos, únicament s’arriba a una representació del 10,71%.

A més, seguint el que estableix el reglament del Consell General, els tres consellers generals elegits no han tingut la possibilitat de constituir un grup parlamentari propi.

Lamentablement, tots aquests elements repercuteixen en una infrarepresentació clara de les idees que hem defensat, i a les quals un important nombre de ciutadans andorrans han donat suport.

Cal deixar constància que no disposar de grup parlamentari propi durant els quatre anys de la legislatura implicarà tenir menys temps d’intervenció en el Consell General, la difuminació d’una identitat i unes idees pròpies i menys recursos econòmics per demanar assessoraments, entre altres perjudicis.

És interessant comparar la situació andorrana amb la dels països veïns; a França i a Espanya, calen 15 diputats o 10 senadors per crear un grup parlamentari propi sobre un nombre total de diputats de 350 al Congrés dels Diputats i de 577 a l’Assemblea Nacional. Per tant, a Espanya ho poden fer aquells que formen un mínim del 4,28% del nombre total de diputats i a França un 2,59%.

Al nostre veí del sud, en cas de no arribar als quinze diputats, una formació política pot crear grup parlamentari a partir de cinc diputats si obté el 15% dels vots en una circumscripció o bé el 5% en el conjunt de la nació. Recordo que la nostra representació ha sigut gairebé del 24%. Els consellers socialdemòcrates multipliquem per més de quatre vegades aquesta ràtio.

En la reflexió d’avui passaré de puntetes sobre un sistema electoral que atorga una majoria absoluta (DA: 15 consellers generals) a qui obté únicament un 37% dels vots emesos i cinc vegades menys de representació a qui obté un 23,53% (PS: 3 consellers), és a dir el 13,5% menys de vots que el partit majoritari.

Malgrat múltiples antecedents en els quals grups parlamentaris majoritaris han cedit consellers per poder crear grups parlamentaris propis, aquesta vegada no hi hagut la més mínima cortesia parlamentària que suposava prestar un nom sobre un paper durant tres mesos als nostres tres consellers. Tres consellers no poden crear grup però sí que el poden conservar un cop constituït. Per tant, el conseller prestat tornava tranquil·lament al seu grup d’origen al proper període de sessions.

La tàctica de Demòcrates per Andorra s’ha de reconèixer com a tàctica fina, en oferir-se a prestar aquest conseller condicionant-ho al fet que el grup majoritari de l’oposició, Liberals d’Andorra (27,68% dels vots i 8 consellers generals) en deixés dos als consellers d’SDP. Efectivament, SDP, amb només dos consellers, necessitava la cessió permanent d’un conseller durant tota la legislatura per poder conservar el seu grup.

Puc entendre la postura de Liberals, estrenant-se al parlament, de no poder compartir el fet que qui més té doni menys (DA) i que qui menys té (Liberals) hagi de donar més.

L’argument de DA estava ben pensat, no volien perdre de manera permanent la majoria a la junta de presidents cedint un conseller a SDP; però això poc tenia a veure amb una cessió temporal al nostre grup.

El fet de vincular les necessitats d’SDP a les del PS ha portat a la conclusió que cap dels dos grups hem pogut crear grup propi i ens han abocat a tots cinc a integrar el grup mixt.

Sens dubte, la situació d’SDP és molt millor ara que la que haurien tingut com a consellers no adscrits. Compartint grup mixt amb els consellers socialdemòcrates obtenen més temps d’intervenció, la possibilitat de presidir alguna comissió legislativa i més recursos econòmics...

Només lamentem que tot això sigui en detriment nostre per la poca elegància parlamentària dels grups majoritaris.

Considero un menysteniment clar cap als nostres electors no haver fet un petit gest cap als nostres consellers i no puc amagar la meva decepció amb qui es vanagloriava no fa tant de noves maneres de fer política.

Això malgrat haver fet en línies generals política positiva en l’última legislatura, millorant i donant suport a múltiples iniciatives del Govern de DA; quan de fet, amb 22 consellers no han necessitat mai el suport dels consellers socialdemòcrates per aprovar res.

Malgrat les declaracions del mateix Toni Martí el mateix dia de les eleccions dient que hi hauria cortesia parlamentària, DA (i Liberals tampoc) no ha fet ni el més mínim esforç a favor de la representativitat democràtica.

Això sí, al mateix temps se’ns demanava de manera reiterada patriotisme, confiança i suport al Govern.

És evident que el nostre sentit d’Estat ha quedat demostrat sempre que ha calgut i hem actuat sempre pel país i pels seus ciutadans.

En el que es refereix als grups parlamentaris, és cert que no s’ha fet res que no es pogués fer, s’ha actuat dins de la legalitat del reglament del Consell General, però segurament alguns hauran considerat els beneficis de l’afebliment d’una gran part de l’oposició al parlament i probablement això haurà ajudat en aquesta acció per omissió.

Vull remarcar que el principal perjudicat no és el PS ni els altres constituents de la llista presentada, sinó que al final ho acaben sent totes les persones que han volgut donar suport a un projecte diferent de país.

Ara bé, malgrat tenir menys recursos, els consellers socialdemòcrates treballarem i lluitarem igualment per defensar les nostres idees progressistes per a­conseguir una Andorra més justa, representativa i so­cial.

Ara seria hora que tots els ciutadans d’Andorra pressionéssim per demanar canvis urgents davant d’unes regles més que anacròniques i que sempre afavoreixen els partits més conservadors.

Benvinguts a la política a l’andorrana!

Veure article original

Des de la minoria controla, al costat de Cèlia Vendrell, l’acció de govern de Trini Marín i Marc Calvet. A manca de vuit mesos, Aleix Mañosas fa balanç de la situació.

Es van abstenir en l’aprovació de la liquidació del 2014 tot i tenir superàvit. Per què?
Ens sembla bé la contenció de la despesa sempre que no vagi en detriment del servei al ciutadà. I el 2014 no hi apareixien inversions que després van sortir via crèdits extraordinaris. Això ha fet que el pressupost inicial hagi passat de 19 a 23 milions. Poc devia variar la situació de les finances del novembre del 2013 al març del 2014 quan es va aprovar la primera obra extra, que era el tram final de l’avinguda Carlemany.

Obra que per fi s’ha acabat sencera...
I ho valorem bé. S’havia d’acabar perquè hi havia una discrepància estètica amb la part baixa i també hi havia obres a fer de clavegueram i separativa d’aigües. El resultat ha estat correcte.

Segueixen sense la informació que reclamen de la comissió de gestió del Madriu?
Sí. Se’ns lliuren les actes un cop aprovades i tard. Després, demanem més informació i se’ns diu que ens adrecem a la presidència de torn de la comissió. Era la primera excusa. I aquest any, que la presidència és d’Escaldes, esperàvem que no passaria però tot continua igual. I és un problema perquè la vall és de tots. Hi ha cortalans amb els quals tampoc no hi ha comunicació i transparència. Deu ser un tema d’Estat perquè no se’ns doni. Si tot just demanem el pressupost i la liquidació. No demanem tant. No entenem el perquè d’aquest secretisme que apareix en altres assumptes.

Quins?
Fa uns dies vam preguntar si el comú s’havia vist afectat per l’afer BPA. Ens van dir que sí i que hi havia uns diners bloquejats però no es va voler dir quants. Els diners són del poble, tothom ha de saber on estan i què pot passar si no se soluciona.

Tenen por que hi hagi molts diners bloquejats?
Imagino que no. Els comuns tampoc en tenen i treballen amb tots els bancs. La quantitat que es té estaria dividida. Però sigui quina sigui, l’hem de conèixer.

Tornant al Madriu, com valora el funcionament de la comissió?
El pla de gestió està buit de contingut. Apostaríem per fer-ho diferent, que tingués cara i ulls, no com ara que està agafat amb pinces. Es va fer massa tard i a corre-cuita per tenir alguna cosa feta. Segueixen faltant coses, aprofundir més, anar al detall.

Sembla que el canvi de direcció ha impulsat els resultats de Caldea i d’Inúu...
És una cosa objectiva. Les dades són les que són. Hi ha una forma diferent de dur a terme la direcció de la Semtee i també s’està millorant en l’àmbit turístic. Tots aquests factors fan que els resultats siguin més positius.

Quin era el problema en l’inici d’Inúu?
S’ajunten dues coses. Primer, era un producte nou i sempre és difícil de vendre’l i posar-lo en marxa. I, després, la campanya de màrqueting no va saber diferenciar-lo de Caldea. Amb el nou director s’ha posat ordre i la campanya és més eficient, s’han fet reunions amb operadors i accions que fan que Inúu refloti i Caldea es mantingui. És un pol turístic d’Andorra que ajuda a ser atractius no només quan tenim neu i és un estendard.

Com està funcionant enguany?
Millor que l’any passat. Part per les accions que s’estan fent i part perquè el principal client, l’espanyol, té més diners.

Com veuen el projecte d’aparcament a la part alta?
És un projecte de fa molts anys i del qual repetidament se n’ha parlat. Fa temps que diem que aquesta obra fa falta, que era una inversió necessària i que pot ajudar a revitalitzar la part alta. A Escaldes hi ha moviment perquè tenim places d’aparcament. Quan n’hem parlat, des de la majoria se’ns deia que les finances no ho suportarien. I ara diuen que potser sí. No es pot argumentar sempre les finances comunals per no fer inversions.

Vostè es va presentar com a independent... ho continua sent?
Estic en procés per passar a ser militant del PS perquè he anat veient que el projecte ha madurat, sobretot des de l’escissió. Va ser un cop dur però se li ha donat un aire i un tomb que m’ha agradat molt.

Ja treballen per a les comunals?
Fa dies que ens reunim per a l’elaboració del programa. Un cop el tinguem, veurem qui configura la llista. Creiem que és aquesta la forma correcta de fer-ho. Segurament ens trobarem amb tres llistes. No sé si SDP hi serà, però DA i Liberals hi seran. Amb aquesta configuració de tres o quatre llistes, el resultat pot ser qualsevol. Seran mogudetes, com les generals.

A d’altres parròquies es parla de possibles pactes amb SDP...
La meva visió és que ja hem fet una aliança fa poc, Junts, que aglutina una sèrie de forces. A mi em costaria entendre i explicar a la gent per què amb qui fa dos dies no hem anat junts ara sí que ho fem. Sóc més partidari de defensar un projecte que no pas unir-me amb qualsevol perquè no guanyi un altre.

A la parròquia feu de Martí, hi ha opcions de desbancar DA?
Sempre n’hi ha. No oblidem que, per molt que sigui feu de Martí, sempre ha estat el bressol dels liberals. El comú ha tingut una mala comunicació i un desencís amb treballadors i ciutadans que pot passar factura.

El risc és quedar-se fora fins i tot del comú...
Sabem que hi és i haurem de lluitar i fer una bona campanya. Han estat quatre anys que la població ha vist el control que hem fet a la majoria; hem dit quan s’han fet malament les coses i quan s’han fet bé. I altres partits, res. Hem estat els únics a criticar.

Es veu amb cor de repetir?
Sí. Ha estat una experiència que m’ha agradat molt i m’agradaria repetir. S’ha de veure si quan comencem a parlar de llistes segueixo tenint aquestes ganes i si el partit pensa que cal una continuïtat o un canvi.