Al llarg d’aquest estiu que acabem tots plegats d’abandonar he pogut gaudir del període de vacances més llarg del qual he disposat en els darrers anys (segurament, en un nombre excessiu d’anys). Tampoc es pot considerar, tot s’ha de dir, que hagi estat un temps enorme… Han estat, concretament, tot just tres setmanes. Per ser encara més exacte: 23 dies.
Els darrers anys (massa, insisteixo) ja fos per les conseqüències provocades pels resultats electorals aconseguits pel Partit Socialdemòcrata (ja fossin victòries o derrotes) o per nous condicionants viscuts en l’àmbit personal (en alguns anys), les circumstàncies m’havien impedit de poder gaudir d’uns dies continuats de veritable descans, quelcom que, ho tinc clar ara, és molt necessari per a qualsevol persona.
I és que tenir un període continuat de vacances et dóna espai per pensar. Una possibilitat que el dia a dia habitual, malauradament, no et permet gaire sovint. I res es pot comparar amb la sensació de tenir temps, un temps força llarg, sense haver d’estar permanentment pendent d’atendre qüestions laborals o polítiques, d’agafar el telèfon mòbil, de llegir documents o d’enviar algun correu electrònic urgent. Aquests 23 dies jo ho he pogut fer.
Disposar de llargues estones per llegir algun llibre postergat durant mesos, de moments per poder viatjar, per descobrir nous indrets dels quals, fins ara, tot just havia sentit a parlar però no coneixia, per fer exercici o, simplement, per gaudir del relax impagable d’estar amb els teus és veritablement un regal. Un autèntic regal. Sense cap mena de dubte, aquests dies m’han permès arribar a una conclusió clau: les hores compartides i gaudides amb la família i amb els amics són les mes ben emprades.
Espero que aquest esperit estiuenc pugui tenir continuïtat els propers dies i m’ajudi (encara que, òbviament, a menor escala) a trobar espais de desconnexió i de gaudiment també amb els més propers.
Un consell. Els emplaço, si em permeten (i plenament conscient de les dificultats que el dia a dia ens representa a tots), a abocar-s’hi decididament.
- Avís legal - I tu què pots fer?
