El Grup Parlamentari Socialdemòcrata denuncia que des del març del 2012 fins al setembre d'enguany el Govern ha incrementat un 43% la partida econòmica destinada a pagar les nòmines del personal de relació especial.

Segons els socialdemòcrates, la despesa ha passat de 923.000 euros anuals a 1,3 milions. Un augment que consideren inadmissible i que qüestiona la política de contenció econòmica del Govern.

El grup parlamentari també critica que el personal de relació especial ha passat de 22 a 33 efectius. La consellera Mariona González va demanar aquesta qüestió el setembre i, en considerar que l'executiu no els ha entregat la informació completa, avui ha tramitat una demanda de complement d'informació.

Veure article orginal

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha expressat la seva sorpresa per la resposta del ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, a la demanda feta a través del síndic perquè s’esmenin els errors ortogràfics i en algunes de les xifres contingudes a la memòria del projecte de pressupost per a l’any vinent. El parlamentari socialdemòcrata va tornar a insistir que és “obligació” del Govern presentar tota la documentació que acompanya el pressupost “correctament” i va indicar que “sorprèn que l’única argumentació que aporta l’executiu per anar en contra de la nostra demanda és que un pressupost del 2011 tenia errors; quan algú ha de mirar enrere al retrovisor per buscar arguments és que no en té”.

El ministre portaveu va admetre, durant l’habitual roda de premsa posterior a la celebració del consell de ministres, “errors puntuals”, però va dir també que quan governava el PS els documents que acompanyaven el projecte de pressupost també presentaven errors. Així mateix, va destacar la feina dels departaments de Pressupost i de Política Lingüística i va dir que per posar en evidència aquesta feina s’ha de fer “des de l’excel·lència i la credibilitat”.

En relació amb aquest últim punt, Rios va voler recordar que “els consellers no fem control al Govern des de l’excel·lència o la no excel·lència, sinó que l’article 50 de la Constitució diu que és un deure del conseller exercir el control del Govern, i per tant això és el que estem fent”. A més, va recalcar que diferenciar entre el projecte de llei en si i la memòria econòmica “és un intent de minimitzar el problema. El Govern ha presentat una llei amb una documentació errònia i, per tant, en tots els casos l’ha d’esmenar, tot i que en aquest és especialment greu”.

El conseller general socialdemòcrata va explicar que s’havia optat per no demanar el retorn de la llei per no endarrerir el procés de tramitació del projecte de pressupost, “i és potser el que farem un altre dia en vista de la resposta que han donat a la nostra carta”. “Fem política des dels detalls, que és el que aporta l’excel·lència, i per això pensem que els errors que hi ha a la documentació que acompanya el pressupost són inacceptables i demanem que es rectifiqui”, va afegir Rios.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha explicat que aposta perquè la futura llei de finançament de partits contempli subvencions públiques ‘assumibles’ però que les puguin rebre no només els partits grans sinó també les formacions petites encara que no obtinguin representació. Rios considera que amb aquesta mesura s’evita que siguin només les majories les que tinguin recursos econòmics per funcionar, i que les minories també puguin sobreviure i seguir amb la seva activitat política. Des del PS, Rios ha indicat que ells ja tenen una postura definida sobre com hauria de ser aquesta llei, i que estan a l’espera de poder treballar amb els altres dos grups parlamentaris per intentar presentar una proposició de llei consensuada.

Els treballs per elaborar una llei de finançament dels partits polítics porten un cert retard, segons ha indicat el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios. Des del PS han recordat que DA ha fet un esborrany sobre la qüestió i que estan a l’espera de reunir-se els responsables dels tres grups parlamentaris per posar-lo en comú i intentar presentar una proposició de llei consensuada. Tot i això, espera que el text es pugui tancar amb una certa rapidesa ja que s’ha mostrat convençut que ‘amb un parell de reunions ens podem posar d’acord i desenvolupar el text a presentar’.

Rios ha afegit que des del seu grup ja tenen una postura definida sobre aquest tema, que han treballat conjuntament amb el partit. En aquest sentit, entenen que hi hauria d’haver una part de subvenció pública, però que sigui assumible, ja que ‘les subvencions que hi ha als països veïns són impensables’, i que aquest ajut hauria de garantir que els partits molt petits puguin viure.

Així, des del PS es proposa que els partits que s’hagin presentat a unes eleccions i que estiguin legalment constituïts puguin rebre un mínim de subvenció encara que no obtinguin representació. Sinó, segons Rios, ‘sempre ens trobarem que són els partits majoritaris els que tenen els recursos econòmics per funcionar i les minories o partits molt petits tindran dificultats’.

Des del PS també consideren important a l’hora de definir el model de finançament de partits polítics el control que s’ha d’exercir sobre ells, tenint en compte que rebran recursos públics. Així, Rios aposta per un ‘estricte control’ obligant-los a passar auditories, a estar sotmesos al Tribunal de comptes i a donar la màxima transparència publicitant la seva comptabilitat. Un altre dels aspectes que s’han de definir són les subvencions privades, i si poden provenir, a part de persones físiques, també d’entitats o d’empreses.

Veure article original

L'oposició encampadana també va votar, en la sessió de comú d'aquest dijous, contra la proposició de llei que han elaborat els comuns i que pretén modificar la Llei de patrimoni cultural, que va tirar endavant gràcies al suport de la majoria. El conseller de l'oposició, Joan Sans, va dir que creu que aquesta proposició és inconstitucional.

Per Joan Sans, "el que presenten en aquest projecte de modificació és indefensable" perquè "el patrimoni és de tots i això que fan va en contra de tots els convenis que tenim signats de protecció del patrimoni que el Consell General ha signat".

El cònsol major d'Encamp, Jordi Mas, defensa el projecte de llei i assegura: "Ha estat estudiat, no hem estat pas quatre que ens hem reunit per fer el projecte de llei, hem tingut un tècnic en urbanisme i un jurista especialitzat en urbanisme". Matisa que és una proposició i "hi ha d'haver l'opinió del Govern i després s'ha de votar si s'accepta o no a tràmit".

Veure article relacionat

El grup parlamentari socialdemòcrata ha constatat “greus errors” en la memòria del projecte de llei de pressupost 2014. Per aquesta raó va adreçar ahir una carta al síndic general perquè sol·liciti al Govern que els errors siguin esmenats de manera urgent abans de continuar analitzant el text, ja que “poden portar problemes d’interpretació de les dades”. A la carta s’especifica una llista “no exhaustiva” amb nou problemes que s’han detectat (“gramaticals i de fons”).

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va considerar ahir que és “intolerable” que hi hagi aquest tipus d’errors i va explicar en roda de premsa que hi ha divergències en algunes de les xifres que es donen en diferents pàgines. Tot i així, va dir que potser n’hi ha d’altres perquè no s’ha arribat a analitzar tota la documentació. “El que fem és donar un senyal d’alarma constatant que hi ha dades que no són correctes”, va indicar Rios.

Així, per exemple, a la pàgina 70 de la memòria econòmica es parla d’una disminució de 1.494 milers d’euros pel que fa als impostos directes, un 0,57%, quan a la pàgina 69 del llibre 1 es fa referència a una variació absoluta de 15,63 milions d’euros i relativa del 5,96%. Tampoc coincidirien les dades de la pàgina 69 amb les contingudes a la pàgina 73, relatives a taxes, prestació de serveis i venda de béns.

D’altra banda, Rios va recordar que l’any passat el projecte de pressupost va entrar a tràmit el 2 d’octubre i fins al 16 d’octubre no va ser admès, període durant el qual els membres de Sindicatura van poder analitzar-lo, contràriament al que ha passat aquest any, en què el procés “s’ha retardat molt més, tot i que això és legal perquè el Govern té temps fins al 31 d’octubre”. Això ha fet, segons va dir Rios, que només s’hagi pogut analitzar el projecte de llei quatre dies i no s’hagin detectat problemes com els que s’han vist després.

El grup socialdemòcrata ha detectat també que no s’explica a la memòria la destinació dels diners en cinc dels deu grups de la classificació funcional: protecció civil i seguretat ciutadana, acció social, protecció i promoció, la regulació econòmica de caràcter general i la regulació econòmica de sectors productius. El president socialdemòcrata va refusar opinar sobre el projecte de pressupost per a l’any vinent, “perquè ens podríem basar en unes dades que són errònies” i, en aquest sentit, va lamentar que ara hagin d’esperar “la conformitat d’algunes xifres abans de donar-les com a segures”.

Rios va assenyalar que és “molt freqüent” que es presentin a tràmit parlamentari textos amb errors, cosa que ha fet que els grups parlamentaris hagin pres l’acord que totes les lleis que es publiquen passin prèviament “una revisió ortogràfica i de format”. “El Govern no té els mecanismes o la cura que tots els textos que entra al Consell estiguin revisats al mil·límetre”, va recalcar. La raó dels errors, segons Rios, “és la precipitació i la improvisació amb què treballa el Govern habitualment, amb la qual cosa al Consell hem de reduir els terminis perquè les lleis s’aprovin quan l’executiu creu que s’han d’aprovar”.

D’altra banda, el grup socialdemòcrata ha demanat una pròrroga de quinze dies per presentar esmenes als projectes de llei de l’IRPF, de les bases de l’ordenament tributari i la modificació de la llei de la Seguretat Social. Rios va indicar que el pròxim mes o a principis d’any pot tenir lloc una reunió dels tres grups parlamentaris per abordar la proposició de llei sobre els matrimonis de persones del mateix sexe.

La proposició de Llei de modificació de la Llei del patrimoni cultural d'Andorra que han elaborat els Cònsols amb la intenció de presentar-la per a la seva aprovació al Consell General, representa d'una manera indissimulada la desprotecció dels béns immobles d'interès cultural. La Llei 9/2003 del patrimoni cultural d'Andorra desenvolupa l'obligació constitucional de conservació del patrimoni cultural. El seu objecte és la protecció, conservació i restauració, la conservació integrada, el coneixement, el foment i la difusió del patrimoni cultural d'Andorra. Aquesta llei dóna els mecanismes i les garanties suficients perquè el patrimoni pugui ser salvaguardat, tant per les obligacions que adquireixen les administracions com pels instruments amb els quals es doten aquestes institucions per desenvolupar la tasca que els és encomanada. La proposició de llei dels Cònsols vol treure les competències que aquest text dóna als òrgans generals de l'Estat a l'hora de delimitar i aprovar els entorns de protecció dels béns d'interès cultural (BIC). Amb la modificació de la llei, els comuns volen atribuir-se unes competències que no figuren entre les expressament atribuïdes als Comuns per la Constitució i per la Llei qualificada de delimitació de competències.

Els dubtes que podia haver sobre si els Comuns són o no són competents en la conservació, la promoció i la difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra, ja van quedar resolt per la Sentència del Tribunal Constitucional del 13 de març de 1998, relativa al conflicte de competències constitucionals entre el comú d'Encamp i el Govern pel conjunt de les Bons, declarant que «la titularitat de la competència relativa a la conservació i la promoció del patrimoni històric i cultural d'Andorra és dels òrgans generals de l'Estat».

Malgrat això, l'exposició de motius de la proposició de llei torna a insistir en la possibilitat de que les competències urbanístiques dels Comuns i les de Govern, en la protecció del patrimoni cultural, entrin en conflicte i «interactuïn»(sic).

Els autors del text obliden que les competències urbanístiques dels Comuns en l'àmbit de l'urbanisme no són absolutes sinó que s'han d'entendre «dins el marc de la política general de l'Estat» (article 4.6 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns). El subterfugi d'oposar competències en urbanisme i en la protecció del patrimoni cultural és artificiós, ja que com diu l'article 10 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme correspon al Govern «... la classificació i protecció de les edificacions incloses en el catàleg del patrimoni nacional». No hi ha doncs contradicció, ni conflicte, ni «interactuació» de competències.

En tot cas el que no hi ha és «lleialtat institucional». Els Comuns no han fet tot allò que la llei els permet fer: cooperar amb el Govern en la protecció i la conservació del patrimoni cultural i, per fer-ho disposen - per llei - dels instruments necessaris (redacció de plans especials, programes de reforma i protecció) així com l'obligació de redactar els instruments d'ordenació o de protecció dels BIC. Pot ser seria hora que expliquessin perquè no fan ús de les competències que tenen atribuïdes, en lloc de demanar-ne més.

Els Comuns han estat utilitzant l'aprovació dels criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el BIC i sobre els entorns de protecció com un pretext per desentendre's de la gestió urbanística del territori afectat i han traslladat aquesta responsabilitat al Ministeri de Cultura quan això no modifica les seves responsabilitats urbanístiques i quan el que cal és que facin l'adaptació ràpida dels plans per tal de fer-los compatibles amb la política de protecció cultural. El principi de relació entre la política de protecció cultural i la política urbanística, respon a una prevalença lògica de preservació del patrimoni cultural sobre el procés urbanístic i també a la necessitat de donar compliment als compromisos internacionals de l'Estat: el Conveni per a la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural de la UNESCO (París, 1972), el Conveni europeu per a la protecció del patrimoni arqueològic (la Valetta, 1992) i la Convenció sobre la protecció del patrimoni arquitectònic d'Europa (Granada, 1985). El legislador va considerar preferent la protecció del patrimoni cultural per sobre d'altres polítiques, així la Llei d'ordenació del territori i urbanisme s'ha d'adaptar a la Llei 9/2003 de patrimoni cultural i no a l'inrevés.

La proposició de modificació de llei sembla respondre a interessos que estan molt allunyats del de conservació i protecció d'uns béns del conjunt de la ciutadania. A banda de l'aberració de voler reduir l'entorn cautelar de protecció dels 100 metres al voltant del BIC a uns ridículs 20 metres, volen deixar sense efectes la interdicció existent de no poder fer cap nova construcció ni cap ampliació de volumetria sense l'informe previ dels serveis de Patrimoni cultural.

L'avidesa «protectora» dels Cònsols no té límits i pretén substituir al ministeri de Cultura en la instrucció de l'expedient de declaració de BIC definint els criteris d'intervenció a les zones sensible i d'influència, i també la d'autoritzar obres o intervencions en els conjunts arquitectònics i els seus entorns de protecció. Els criteris, «graduals i proporcionals» seran deixats, doncs, al lliure arbitri i per si fos poc, només seran vinculants «si el comú decideix acceptar-los i incorporar-los al planejament urbanístic».

Conec la complexitat i l'esforç que comporta la protecció del patrimoni cultural immoble però la solució no passa per una modificació de la llei sinó per la millora dels procediments i per la col·laboració i la lleialtat entre les institucions. Estem davant d'un text que dibuixa un panorama esperpèntic i desolador del que pot ocórrer amb béns com Sant Joan de Caselles, Sant Miquel d'Engolasters, Sant Cristòfol d'Anyós, Sant Martí de la Cortinada..., en cas que s'aprovi la llei; a més d'haver deixat sense efecte el mandat constitucional del deure essencial de la societat i dels poders públics de preservar la riquesa col·lectiva i transmetre-la en les millors condicions a les generacions futures.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha presentat 11 esmenes al projecte de llei de modificació de la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Entre altres qüestions, les esmenes van encaminades a reforçar la prohibició de la figura del prestanoms, tal com van assenyalar ahir els socialdemòcrates en un comunicat.

La consellera general Rosa Gili ha presentat 11 esmenes al projecte de llei. Una d'elles va encaminada a incorporar la prescripció o previsió de nul·litat de ple dret per tal de «reforçar la prohibició de la figura del prestanoms».

D'altra banda, segons assenyala el comunicat, la Llei de societats estableix que no «es poden constituir, ni elevar a públiques, ni inscriure al Registre de Societats les societats amb objecte il·lícit, contrari a la moral o als interessos públics d'Andorra». En aquest cas, Gili planteja la necessitat d'acotar i reglamentar el concepte «interessos públics» establint-los en aquells «expressament declarats pel Govern reglamentàriament», ja que considera que aquest concepte, sense introduir-hi precisions, permet «tota mena d'interpretacions». Per aquest motiu, Gili creu que «és més adient fixar-li uns límits que permetin la discrecionalitat però en cap cas l'arbitrarietat que està expressament prohibida per la Constitució».

Societat en fallida // Igualment, s'afegeix la possibilitat d'inscriure al Registre de Societats que una societat declarada en fallida es troba en situació de liquidació i s'introdueixen canvis menors a la publicitat del registre de societats i al règim sancionador.

També es proposa suprimir la disposició final primera ja que es considera que efectua canvis que afecten a les Sicav, que ja es troben regulats per la llei d'organismes d'inversió col·lectiva i, per tant, no guarden relació amb les modificacions de la Llei de societats que formula el projecte de llei. En aquest sentit, els socialdemòcrates remarquen que caldria que el Govern tramités una llei ad hoc de modificació de la llei de regulació dels organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà.

Una altra de les esmenes té per objectiu modificar l'article que preveu l'obligació de restituir a la societat tot dividend que hagi estat pagat en contravenció a la llei. En aquest sentit, els socialdemòcrates consideren que la inacció d'algun òrgan social perquè s'efectuï aquest retorn, pot buidar de contingut la disposició. Per aquest motiu, es proposa afegir l'obligació a càrrec de l'òrgan d'administració, o al 10% dels socis en el cas que fossin els òrgans societaris els que haguessin causat la distribució irregular dels dividends, de reclamar aquelles quantitats indegudament distribuïdes.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata també va presentar aquest dilluns a la Sindicatura cinc preguntes per tal que el Govern les respongui durant la sessió de control del 7 de novembre. Entre elles, destaca la pregunta de la consellera general Rosa Gili en relació a la decisió del Ministeri de la Salut i Benestar de suprimir l'atenció psicològica integral a les víctimes de violència de gènere, una situació que ha titllat de «preocupant». Una demanda que, des del Grup Parlamentari Mixt, també han fet arribar a la Sindicatura, en aquest cas a través de la consellera general Sílvia Bonet.

D'altra banda, Gili també ha demanat a l'Executiu que expliqui les raons per les quals es van produir els acomiadaments al servei de traumatologia de l'hospital aquest mes d'octubre.

El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, ha fet arribar a la Sindicatura una demanda d'informació sobre les relacions entre Ordino Studios i el Govern, i més concretament, sobre «les accions que l'Executiu pensa emprendre en base al tancament de l'empresa, que deixa 35 persones sense feina».

Rios també ha preguntat per la «manca de regulació en el comerç electrònic» i per les condicions que s'han establert en el patrocini d'Andorra Turisme a l'Stade Toulousain de rugbi.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha presentat onze esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

La majoria dels canvis proposats són de caràcter tècnic i aclareixen diferents conceptes de l'articulat de la llei per dotar d'una major seguretat jurídica el text legal.

Amb les onze esmenes presentades per la consellera general Rosa Gili, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata pretén reforçar la prohibició de la figura del prestanoms.

Veure article original

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata preguntarà al Govern per la situació d'Ordino Studios i pels acomiadaments al servei de traumatologia de l'hospital.

A la propera sessió del Consell General del set de novembre, els socialdemòcrates també interpel·laran l'executiu sobre tres altres qüestions: la supressió de l'assistència psicològica a les víctimes de violència de gènere, la manca de regulació del comerç electrònic i les condicions de patrocini d'Andorra Turisme a l'Stade Toulousain de rugbi.

Veure article original