El PS destaca que el cap de Govern, Antoni Martí, vulgui impulsar mesures de reactivació econòmica, com ara la qüestió energètica o la renovació del parc d'automòbils. Tot i així, el primer secretari del partit, Pere López, lamenta que algunes de les propostes plantejades ahir siguin similars a les que ja havia proposat el PS, rebutjades per la majoria demòcrata a principi de legislatura.

López considera que "el cap de Govern hauria d'explicar clarament perquè ara es creu en aquelles mesures que en aquell moment ni tan sols es van admetre a tràmit parlamentari" i es pregunta "perquè s'han perdut aquests dos anys de dificultats i de crisi econòmica per poder impulsar aquestes actuacions".

Pel que fa a la possibilitat de donar suport o no al projecte de llei de l'IRPF, López ha indicat que estan estudiant la llei i que, per tant, encara no es poden pronunciar. Sobre aquest projecte també ha dit que entén que generi contestació social, perquè no figurava al programa electoral de DA.

Veure article original

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat quatre esmenes al projecte de llei qualificada de modificació del Codi Penal. Una d’elles proposa la inclusió d’un article per regular el ciberassetjament en estimar que en l’entorn cultural europeu el nombre de casos de ciberassetjament està creixent per l’aparent impunitat que facilita  l’anonimat de les últimes tecnologies.

Així, en el nou redactat plantejat pels socialdemòcrates el delicte de ciberassetjament “es consumaria en concertar una trobada” sempre que s’acompanyi d’“actes materials encaminats a l’apropament”. Aquests actes poden ser, per exemple, facilitar una adreça o un lloc de trobada, reservar habitacions, anar a buscar el menor i enviar fotografies o missatges explícits per guanyar-se la confiança del menor. En aquest sentit, el text proposat pels socialdemòcrates deixa clar que “no es castiga el sol fet de quedar amb un menor, tret que la finalitat de la trobada sigui mantenir-hi relacions sexuals”.

El paquet d’esmenes presentades per la consellera general Mariona González introdueix també altres modificacions de caràcter tècnic, així com canvis menors de l’articulat com en el règim de perseguibilitat dels delictes contra la llibertat sexual, tot assegurant un tractament diferenciat entre els casos de delictes contra majors d’edat i menors d’edat, segons un comunicat del grup parlamentari.

Cooperació penal
D’altra banda, el grup socialdemòcrata ha presentat també quatre esmenes al projecte de llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 20 de desembre del 2000. Una de les esmenes dels socialdemòcrates defensa que els informes de la Unitat d’Intelligència Financera (UIF) tinguin el “valor provatori” que les autoritats judicials els atorguin i puguin ser incorporats “a les diligències judicials o administratives que se’n derivin quan siguin reclamats per una autoritat judicial”. El grup socialdemòcrata considera que pretendre, com fa la proposta del Govern, que aquests informes mai no es puguin aportar a un procediment (judicial o administratiu) “significa un obscurantisme injustificat, donat que en un Estat de dret no pot existir cap actuació administrativa sense control judicial, si s’escau”.

Finalment, i en virtut del que planteja l’esborrany de la Quarta Directiva de la UE en matèria de blanqueig, els socialdemòcrates també afegeixen que les mesures de control reforçat a les situacions que per la seva naturalesa poden presentar un risc elevat de blanqueig o de finançament de terrorisme s’ampliïn a les persones “políticament exposades” una vegada hagin perdut aquesta condició “i que mai podrà ser inferior als 18 mesos posteriors a la pèrdua d’aquesta”.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, va lamentar ahir el mal estat de l'economia del país i el retard del Govern per emprendre mesures de reactivació econòmica. Unes mesures que, en opinió de López, arriben encara amb més retard pel fet que «algunes ja les vam presentar fa dos anys i mig i no van prosperar, de fet ni tan sols es van discutir». López es va referir així als plans de renovació del parc automobilístic i del parc immobiliari que el Govern anuncia. I va afegir que «insistirem perquè el Govern ens expliqui perquè no se les van prendre seriosament quan nosaltres les vam proposar». Les mesures que el PS volia emprendre integraven un pacte legislatiu i «ni tan sols van entrar a tràmit parlamentari, el projecte de rehabilitació d'edificis i de millora de l'eficiència energètica del 2011 va quedar congelat»,va explicar López. El polític socialdemòcrata també va argumentar que el Govern recupera ara la iniciativa amb una nova llei que inclou una sèrie de mesures que fins ara no s'havien desplegat, com els crèdits preferents o les subvencions.

Obertura econòmica / López també va lamentar el poc impacte de l'obertura econòmica i de la llei d'inversió estrangera dient que «no és el que se'ns havia promès, és cert que ha portat petits negocis i ha fet possible regularitzar la inversió estrangera existent al país, però no ha portat cap de les grans multinacionals a les quals s'havia referit el Govern». I va reiterar que «de moment s'està veient que no és la solució a la crisi i que el Govern potser va ser molt optimista». Per al secretari general del PS, el fet que no es concretin grans inversions respon a «la lentitud per negociar els convenis de no doble imposició», cosa que va jutjar normal si primer no s'implementa l'IRPF, «primera mesura a posar en pràctica per fer possible l'obertura econòmica», va remarcar, insistint en què «el Govern està molt immòbil, no ha fet cap projecte per crear nous sectors o impulsar el parc tecnològic». I va concloure que l'enquilossament de l'Administració tampoc no facilita la reactivació econòmica.

El grup parlamentari socialdemòcrata creu que la proposició de llei contra la morositat presentada per DA afavoreix les grans empreses. Per això, han presentat un seguit d'esmenes que pretenen invertir els efectes i afavorir els petits i mitjans empresaris. Així proposen apujar els interessos de morositat als interessos legals més cinc punts, incloure el recurs de mediació i reduir els terminis de pagament a 30 dies el 2016.

Segons el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, aquesta reducció serà positiva "per les petites i mitjanes empreses perquè reduir el termini de pagament força que s'ingecti liquiditat al sistema".

Els socialdemòcrates també han explicat les esmenes presentades al projecte de llei per al foment de la rehabilitació d'edificis, la millora de l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables. Per Rosa Gili, aquest projecte de llei "dóna inseguretat jurídica".

Els socialdemòcrates proposen establir l'import màxim dels ajuts a un 15 per cent del cost de la rehabilitació d'edificis i a un 20 per cent en les actuacions per millorar l'eficiència energètica. Acoten a més les ajudes als edificis construïts abans de l'1 de gener del 1995.

Veure article original

El grup parlamentari socialdemòcrata a presentat deu esmenes a la proposició de llei en què s’estableixen mesures contra la morositat. Tal com va explicar ahir el president del grup parlamentari, David Rios, l’objectiu principal de les esmenes és sobretot “eliminar les greus conseqüències que pot comportar el text per als petits i mitjans empresaris”.

Una de les propostes és eliminar la possibilitat que preveu el text que si hi ha acord entre les dues parts es pugui pagar en 90 dies. D’aquesta manera, es pretén que el termini perquè es produeixi la mora sigui sempre de 60 dies, sense que hi pugui haver una possible ampliació. A més, es vol que aquest termini es vagi reduint progressivament fins a fixar-se en 30 dies a partir del 2016, mentre que el 2015 seria de 45 dies. La finalitat d’aquestes modificacions, segons va explicar Rios, és que “s’injecti liquiditat en el sistema” econòmic, cosa que interessa en aquests moments de crisi.

D’altra banda, els socialdemòcrates defensen també, a través d’altres esmenes, incrementar els interessos de la mora, que es consideren insuficients perquè són més baixos que els interessos bancaris. El text estableix que el deutor hagi de pagar el doble de l’interès legal com a sanció, mentre que el PS considera que hagi de pagar l’interès legal més cinc punts percentuals. Per aquest grup, pagar només el doble de l’interès legal “no assegura el valor dissuasiu”, cosa que podria fer que algunes empreses, igual que passa ara, optessin per aquesta via per finançar-se. Tal com quedaria el text en cas que s’acceptés l’esmena dels socialdemòcrates, a més, “el creditor pot reclamar totes les despeses generades per al cobrament del crèdit”, segons s’apunta a l’esmena presentada per Rios.

El grup parlamentari socialdemòcrata aposta també perquè s’elimini l’apartat de la proposició de llei on s’obliga els empresaris a aplicar aquests terminis en les operacions que facin amb empreses estrangeres, ja que consideren que posaria els empresaris andorrans en inferioritat de condicions. “Aquest és un dels grans errors de la llei”, va especificar el parlamentari.

Finalment, es proposa també introduir un aspecte “innovador” al text constituint la figura del mediador en l’àmbit de la morositat, que es regularia a través d’un reglament posterior. I és que, segons l’argumentació dels socialdemòcrates, hi ha molts casos en què les empreses no acudeixen a la justícia quan se’ls deuen petites quantitats perquè això els resultaria més car, i s’hauria d’obrir la possibilitat d’un procés de mediació en què es pogués pactar. “L’acceptació del procediment de mediació té caràcter voluntari, i implica la renúncia a l’exercici d’accions judicials”, segons la proposta del PS.

Rios va indicar ahir que la morositat és en aquests moments “un greu problema” que afecta sobretot els petits i mitjans empresaris. En aquest sentit, es considera que la proposició de llei elaborada pel grup parlamentari demòcrata servirà per acabar amb el que s’anomena “morositat voluntària”, que és aquella que practiquen algunes empreses que realment no tenen problemes de tresoreria, però paguen tard com a forma de finançar-se, cosa que té un efecte cascada i afecta molt negativament el teixit econòmic.
 
El conseller general socialdemòcrata va voler aclarir també que, contràriament al que es pensa de vegades al carrer, el text només regula els terminis de pagament entre empreses i entre empreses i l’administració, però no les operacions relacionades amb clients finals, cosa que el PS troba bé perquè s’ajusta al que determina la directiva europea en aquesta matèria. Rios va assenyalar també que les esmenes s’han confeccionat prèvia consulta de la Cambra i diversos agents econòmics, amb la qual cosa volia ressaltar que compten amb el suport de bona part del teixit productiu.

En contra de la subvenció del 100% de la rehabilitació

El grup socialdemòcrata ha presentat set esmenes a la proposició de llei per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables. La consellera general Rosa Gili va explicar que no estan d’acord que la llei elimini totes les limitacions a l’hora d’accedir a les ajudes, cosa que significa en la pràctica que el Govern podria subvencionar fins al 100% del cost de les obres, en comptes del màxim del 10% actual. Per aquesta raó la parlamentària va considerar que es tracta d’una llei que regula molt poc i que “dóna inseguretat jurídica”.

Així, les esmenes socialdemòcrates pretenen limitar les ajudes, de manera que no superin el 15% del cost total en els casos de rehabilitació d’edificis, o un 20% quan es tracta d’obres per millorar l’eficiència energètica. A més, es proposa que només es puguin acollir a les ajudes els edificis anteriors al 1995, amb algunes excepcions, i que el reglament tingui en compte criteris econòmics per atorgar les subvencions o els crèdits preferents.

Amb el nou text, contràriament al que passa ara, es podran beneficiar tot tipus d’edificis de les ajudes, a les quals no accediran només les persones físiques sinó també les jurídiques i comunitats de veïns.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata va presentar ahir 10 esmenes a la proposició de llei de mesures contra la morositat. El president del grup, David Rios, va explicar que «l'objectiu és eliminar les conseqüències que pot comportar per als petits i mitjans empresaris allargar, mitjançant previ acord, el termini de pagament fins a 90 dies». Rios va dir que «a la llarga això vol dir que els pagaments s'efectuaran per defecte a 90 dies, cosa que només pot beneficiar les grans empreses, mentre que perjudicarà, i molt, les petites». De la mateixa manera, Rios va defensar que el termini per pagar els proveïdors de mercaderia o serveis «es vagi reduint, per tal que sigui de 45 dies el 2015 i com a màxim de 30 dies el 2016». I es va oposar als interessos de mora fixats en el projecte de llei del Govern que corresponen al doble de l'interès legal. Rios va argumentar que «són insuficients perquè són inferiors als interessos bancaris, i per tant, proposen que l'interès de mora sumi cinc punts a l'interès legal». El PS també proposa que s'elimini l'apartat on s'obliga els empresaris a aplicar les mateixes normes en les operacions comercials que fan amb les empreses estrangeres si no existeix una reciprocitat legal i jurídica. Rios va dir que considera la mesura com «un dels grans errors de la llei perquè podria posar els empresaris andorrans en inferioritat de condicions». Per últim, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata també demana al Govern d'introduir un procés de mediació per als petits deutes «quan es tracta de quanties que no es reclamen per via judicial per no haver de fer front a més costos».

No obstant això, Rios es va felicitar que el text entrat a tràmit parlamentari pel Govern només regula els terminis de pagament «entre empreses o entre empreses i administracions, i no els de les operacions relacionades amb clients finals». I va insistir en que aquesta directriu «s'ajusta a la directiva europea».

Llei de rehabilitació // El Grup Parlamentari Socialdemòcrata també va presentar set esmenes a la proposició de llei per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l'eficiència energètica dels edificis i l'ús de les energies renovables. La consellera general Rosa Gili va ser l'encarregada d'exposar el punt de vista del grup i va criticar que la llei «elimini totes les limitacions a l'hora d'accedir a les ajudes». Cosa que va argumentar pel fet que «pot donar a entendre que el Govern podria subvencionar fins al 100% del cost de les obres de rehabilitació». Gili va afegir que «és una llei que regula molt poc i que dóna inseguretat jurídica».

Així, la proposta del grup és limitar les ajudes per rehabilitacions al 15% del cost total, i les ajudes per integrar l'eficiència energètica als edificis al 20% del cost total. Gili també va proposar que les ajudes només s'atorguin als edificis construïts amb anterioritat al 1995, any en què es va aprovar la Llei d'accessibilitat, cosa que va obligar les administracions i els propietaris a suprimir barreres arquitectòniques i adaptar l'interior dels edificis per a les persones amb mobilitat reduïda.

Altra petició de la consellera socialdemòcrata és que el futur reglament que emanarà de la llei marc tingui en compte tots els criteris, no només els econòmics, a l'hora d'atorgar les subvencions o els crèdits preferents. Gili va explicar que tal com està redactada la llei es podria interpretar que el «primer en presentar un projecte es beneficiarà dels ajuts i així, fins que no s'hagin exhaurit». I va afegir que «pensem que no es tracta d'això, sinó de tenir present la importància de cada actuació i la repercussió en l'entorn».

Pere López, en tant que primer secretari del PS, ha anunciat que el partit es fixa la reforma de la CASS com una de les prioritats d'aquest inici de curs polític. Així, des del PS volen fer molta pedagogia, sobretot entre la ciutadania, per fer entendre el que, al seu parer, és una retallada de prestacions i drets socials.

Aconseguir que el debat de la reforma de la CASS transcendeixi l'àmbit parlamentari. Aquest és l'objectiu del PS, que farà d'aquest projecte de llei una de les prioritats, no només en l'àmbit parlamentari.

López afirma que el partit està molt preocupat per una reforma que, al seu parer, "retalla prestacions i drets socials d’una manera significativa i suposa un pas enrere en els avenços que es van aconseguir al 2008".

Tot i que encara no s'ha concretat, des del PS estudien dur a terme alguna acció per fer arribar el seu punt de vista al conjunt de la ciutadania.

Veure article original

La intensa activitat política ha fet que el grup socialdemòcrata hagi sol·licitat una pròrroga per poder esmenar el codi penal, el codi de procediment penal i la reforma de la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig. Mentrestant, treballen contra rellotge per esmenar la reforma de la CASS i del projecte de llei de serveis socials. De moment, ja tenen preparades més de 120 esmenes. La proposició de llei demòcrata de serveis socials i sociosanitaris  xoca frontalment amb la filosofia socialdemòcrata. Segons el PS, l'atorgament de serveis socials ha de ser universal i s'ha de finançar a través d'impostos.

Els socialdemòcrates també estan en contra de la reforma que es planteja a la CASS. Argumenten que es retallen molts drets. Segons González, el PS podria "estar d'acord que s'hagués augmentat un 2% a la branca de malaltia com s'ha fet a la branca de jubilació, però no a partir de retallades per la gent que està malalta". Ha afegit que "la sanitat, l'educació i els serveis socials són intocables" per als socialdemòcrates.

Mariona González reconeix que l'escissió del grup socialdemòcrata i la intensa activitat política dificulta que les lleis arribin al Consell General per ser votades en els terminis establerts.

Veure article original

La setmana passada, tots els consellers del comú d’Encamp (majoria i oposició) aprovàvem el reglament de prestacions socials, un reglament molt especial per com s’ha desenvolupat des que es va posar damunt la taula de la comissió, que regula i defineix la tipologia de les prestacions socials, l’establiment dels requisits i  la regulació del procediment per a la seva concessió.

Per al grup PS+Independents és molt important el fet que s’hagin tingut en compte les nostres aportacions en un moment com l’actual, un moment en què el Consell General té un projecte de llei de serveis socials i sociosanitaris a tràmit parlamentari que, després de les compareixences dels representants de DA de la comissió legislativa en aquesta matèria, tot apunta que a escala nacional se situaran els serveis socials com a serveis de segona categoria.

En definitiva, la nostra corporació ha estat capaç d’avançar-se al resultat de l’aprovació d’una llei vers la qual, si les hipòtesis no fallen, tindrem la capacitat de respondre quan calgui i frenar-ne l’impacte que pugui tenir sobre la població de la nostra parròquia.

Un exemple molt evident és que entre els barems que tindrem en consideració per al càlcul de les prestacions hi apareix el barem de la hipoteca al costat del de lloguer. Un barem que no se sol tenir en consideració quan s’avaluen les demandes i que escanya l’economia de moltes famílies de casa nostra. Un barem, en aquest cas, que s’allunya de les polítiques liberals que alguns consellers generals de DA entenen que aplica Demòcrates per Andorra. Aquest reglament, ai las!, en defuig una mica.

Arribats a aquest punt, però, és molt important que el govern comunal sigui capaç de mantenir, i augmentar si cal, la partida que s’hi destina tenint en compte els efectes que pot produir l’aprovació de la futura llei de serveis socials amb una majoria aclaparadora de DA al Consell.

Ara, però, toca estar alerta. Un reglament d’aquestes característiques no ha de servir per dir: “Ara ja podem adaptar els preus dels serveis públics al valor real del cost”, com ja va avançar el cònsol major en la compareixença posterior amb la premsa, perquè això seria joc brut. I hi insisteixo, per si fos el cas, entre tots hem d’esmerçar els esforços que calgui per fer entendre als consellers de la majoria d’UP+DA que no ho volen entendre, que l’administració no és una empresa amb afany de lucre, com ho són les empreses privades que alguns gestionen, i que els recursos públics surten de la butxaca de les ciutadanes i els ciutadans de la nostra parròquia.

Que quedi clar: el grup PS+Independents ha participat en el treball i l’aprovació d’un reglament que regula prestacions que fins ara no ho estaven, però està en contra i no participarà en la reducció i l’encariment dels serveis públics que pretén UP+DA.

Ara, més que mai, hem d’estar a l’aguait perquè no ens facin pagar una altra vegada per aquells serveis públics per als quals ja hem contribuït. Ja m’entenen: allò de fer-nos repagar fent-nos creure que copaguem.

El Partit Socialdemòcrata (PS) farà “pedagogia” entre els ciutadans per explicar el que suposa la nova llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que està a tràmit parlamentari en aquests moments. Així ho va anunciar ahir el primer secretari de la formació, Pere López, que va dir que els socialdemòcrates estan “preocupats” pel contingut d’aquest text “per la retallada de drets socials i de prestacions” que suposa en relació amb la llei que van pactar tots els grups parlamentaris el 2008.

López va indicar que s’està treballant des de la comissió que va crear al partit i des del grup parlamentari per a la presentació de “tantes esmenes com siguin necessàries”. Al mateix temps, però, el PS considera que per la importància d’aquest projecte de llei s’han de portar a terme més accions que les estipulades al joc polític habitual. Per aquesta raó, des del partit es pretén sensibilitzar la població sobre els canvis que es volen introduir en aquest àmbit, ja que es veu el text com “un pas enrere en relació amb els avenços assolits”. Els socialdemòcrates opinen que amb la llei no es fa la reforma que el Govern havia anunciat, sinó que tot queda en una “reformeta”. 

Pel que fa a les manifestacions del copríncep episcopal en la diada de Meritxell, López va dir que la reacció ha estat “unànime”, però que cal no precipitar-se a l’hora de prendre possibles iniciatives, com podria ser la reforma de la Constitució. Sí que va voler deixar clar, però, que el paper que desenvolupen en casos com aquest els coprínceps “no és el que els adjudica la Constitució”.