El PS tirarà endavant la proposició al març si no s’aconsegueix el consens

Els quatre advocats impulsors de la recollida de signatures per permetre el matrimoni entre persones homosexuals es van reunir ahir amb els membres de la Comissió d’Interior del Consell General. Jean-Michel Rascagneres, Maitena Manciet, Maite Bourgeaud i Manel Pujadas van traslladar als consellers generals la discriminació jurídica que suposa que no es puguin casar persones del mateix sexe.

Pujadas va explicar ahir que la rebuda d’aquesta informació per part dels consellers «va ser exel·lent» i hi va haver «una esplèndida comprensió del problema que suposa». En aquest sentit, Pujadas va explicar que els consellers els van informar que els tres grups parlamentaris estudiarien la possibilitat de fer una proposició de llei conjunta.

El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, va dir que «el debat sobre el matrimoni homosexual » s’inclouria en «el treball en un àmbit més àmpli de modificació del dret civil i de successions», i que per tant, «no hi haurà només El PS tirarà endavant la proposició al març si no s’aconsegueix el consens aquesta modificació concreta». Baró va afegir que en aquest debat «s’han de tenir en compte certes implicacions institucionals, però no té comparació amb les de l’avortament», ja que en aquest segon «en la Constitució s’especifica el dret a la vida».

La consellera del PS, Mariona González, que forma part de la Comissió d’Interior va dir ahir que «esperarem fins al mes de març per saber si hi ha consens en la modificació de la llei entre els tres grups parlamentaris» i, sinó és així, «nosaltres la tirarem endavant sols», com ja va anunciar la passada primavera a EL PERIÒDIC.

2400 SIGNATURES // Els quatre advocats ja han recollit 2.400 signatures però ahir no van ser lliurades als consellers ja que l’intenció es fer-ho en futures reunions amb el síndic general i el cap de Govern. Rascagneres va dir en declaracions a l’ANA que també demanaran una trobada amb els cònsols de les set parròquies.

Aquest cap de setmana –entre llamps, trons i pedregades–, he llegit, amb calma, el projecte de llei de modifi cació de la Llei de la Seguretat Social. Si hi esteu  interessats el podeu consultar al Butlletí del Consell General núm. 36/2013, de data 16 de juliol de 2013.

Després d’haver-lo llegit he de dir que em sorprenen, profundament, les declaracions que va fer a aquest diari, publicades el dia 15 d’agost, el senyor Xavier Montané, conseller general del grup parlamentari demòcrata. Fa anys que conec en Xavier Montané, a qui aprecio i considero una persona responsable i intel·ligent. Però dir que “no es pot parlar de retallades a la reforma de la Llei de la Seguretat Social” és intentar prendre’ns per innocents!

La reforma de la Llei de la Seguretat Social, proposada pel Govern demòcrata d’Antoni Martí, retalla, i retalla molt!! Per citar només algunes de les retallades –perquè n’hi ha moltes més–, les següents:

1) Suprimeix les prestacions familiars de la Llei de Seguretat Social.

Aquestes prestacions, existents a tots els sistemes de seguretat social europeus, eren molt minses, molt més petites que les de qualsevol altre sistema de seguretat social europeu. Es van crear, l’any 2008, a proposta del PS, amb la intenció que s’anessin incrementant i ampliant en el futur. Però el Govern, en lloc d’ampliar-les per ajudar les nostres famílies, s’ha estimat més suprimir-les com a dret dels assegurats i convertir-les en prestacions assistencials.

2) Retalla les prestacions de jubilació.

a) Elimina de la Llei de la Seguretat Social el complement no contributiu de les pensions, que permetia assegurar a qualsevol persona, amb 20 anys de cotització, que la seva pensió seria com a mínim equivalent al 50% del salari mínim i que aquest percentatge s’aniria incrementant en un 2,5% per cada any de cotització fins arribar al 100% del salari mínim a les persones que han cotitzat 40 anys.

b) Passa de 13 a 60 mensualitats el període mínim de cotització per tenir dret a cobrar un capital de jubilació. Això vol dir que milers i milers de persones, treballadors temporers especialment, que no hagin cotitzat a la CASS un mínim de 60 mensualitats –5 anys– no rebran absolutament res en concepte de capital de jubilació.

c) Les pensions de jubilació ja no es revaloritzaran d’acord amb l’IPC, sinó que es crea el “factor de sostenibilitat” com a índex per a la revalorització de les pensions. Això implica que les pensions s’incrementaran per sota del que s’incrementin els preus del consum, de manera que els jubilats veuran com, un any rere un altre, disminueix el seu poder adquisitiu.

3) Retalla les prestacions de la branca general.

Entre d’altres mesures, es proposa no reembossar les prestacions de cap prestador no convencional (encara que es tracti de països sense conveni de seguretat social), incrementar el copagament dels assegurats per a les despeses d’atenció sanitària o farmacèutiques, incrementar el període de carència per tenir dret a les prestacions d’incapacitat temporal (baixes per malaltia), reduir l’import de les prestacions econòmiques per baixes per malaltia o accident de treball o reduir brutalment l’import de les prestacions per invalidesa.

El Govern demòcrata d’Antoni Martí, el “Govern dels millors”, com a ells els agrada qualifi car-se, té la legitimitat democràtica (discutible, però, perquè al seu programa electoral no explicaven que volien retallar les prestacions socials) per fer les reformes que considerin convenients a la normativa de la Seguretat Social. Unes reformes que trenquen el consens, el pacte d’estat que es va aprovar per unanimitat l’any 2008 al Consell General. Tenen majoria absoluta per fer i desfer com vulguin, per retallar les prestacions i els drets socials dels ciutadans.

Però, si us plau, senyor Montané, senyors del Partit Demòcrata, no ens vulgueu enganyar: si voleu retallar, retalleu, però no ens vulgueu prendre el pèl i digueu les coses pel seu nom. Digueu que al “Govern dels millors”, com tants altres governs europeus neoliberals, us estimeu més retallar drets i prestacions socials abans d’incrementar les cotitzacions socials o destinar més diners públics (provinents dels impostos) per finançar les polítiques socials.

Perquè, en definitiva, la política neoliberal que apliqueu es tracta d’això: que els que més tenen no paguin o paguin molt poc; i als qui menys tenen, als més desafavorits econòmicament i socialment, que els bombin!

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentant quatre preguntes per a la sessió de control del 19 de setembre. La primera pregunta, del president del grup, David Rios, fa referència a la planificació en relació amb la legislació que ha de regular el passaport biomètric. Avui dia, tots els majors de 12 anys que vulguin renovar o fer-se el passaport andorrà han de proporcionar les empremtes dactilars. El ministre de Justícia i Interior va declarar en la sessió del 16 de maig que per ell aquesta llei era prioritària i que ja hi estaven treballant. És per això que es demana al Govern que doni el calendari de presentació d’aquest text al Consell.

La segona pregunta, de la consellera Rosa Gili, fa referència a l’estat del pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Després de la visita del tècnic de la Unesco Pierre Galland, es demana al Govern l’opinió sobre el pla de gestió, així com si l’executiu té prevista alguna actuació o projecte a la vall.

La tercera pregunta, formulada per Rios, fa referència a les incidències que ha tingut el servidor de correus andorra.ad durant aquest estiu, i que avui encara perduren. El Govern haurà de respondre quines són les accions futures que té previst implantar perquè se solucionin aquestes incidències i no es tornin a reproduir.

Finalment, la quarta pregunta, formulada per Gili, es refereix a l’anunci durant l’agost del ministre de Territori per buscar finançament i negociar amb els propietaris dels terrenys per iniciar les obres de les fases 1 i 2 del vial de Sant Julià de Lòria. Sobre aquest tema, la consellera demana al Govern l’estat actual de les gestions i la planificació del projecte de les fases 1 i 2 del vial de Sant Julià.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata va presentar ahir a la Sindicatura quatre preguntes per tal que el Govern les respongui durant la sessió de control del 19 de setembre. Entre elles, destaca la pregunta de la consellera general Rosa Gili en relació a les fases 1 i 2 del vial de Sant Julià. Després de l'anunci fet durant el mes passat del ministre de Territori per cercar finançament i negociar amb els propietaris dels terrenys per iniciar les obres de les fases pendents, Gili demana l'estat actual de les gestions i la planificació del projecte de les fases 1 i 2 del vial.

D'altra banda, el PS ha formulat una pregunta en referència a les incidències que ha tingut el servidor de correus andorra.ad durant aquest estiu i que segons el president del grup, David Rios, avui encara perduren. El PS vol saber quines són les accions futures que té previst implementar el Govern per solucionar aquestes incidències i perquè no es tornin a reproduir.

Rios també demana al Govern sobre el calendari de presentació de la llei que ha de regular el passaport biomètric, tenint en compte que el ministre de Justícia i Interior va assegurar que era una prioritat. Finalment, Gili ha demanat sobre l'estat del pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror després de la visita del tècnic de la Unesco. El PS vol saber l'opinió sobre el pla i si el Govern té prevista alguna actuació o projecte a la vall.

El grup parlamentari socialdemòcrata treballa per presentar abans que acabi aquest any una proposició de llei sobre el reconeixement del matrimoni civil entre persones del mateix sexe. Així ho va declarar la consellera general del PS i secretària de la Sindicatura, Rosa Gili, que va refermar el compromís del seu partit mitjançant una ponència en el congrés en aquest sentit.

Gili va manifestar que «ho tenim clar» i per aquest motiu calcula que abans de final d’any hauran entrat a tràmit parlamentari la proposició. Tot i això, va declarar que també «estem pendents del procés de recollida de signatures»que estan duent a terme quatre advocats -Maitena Manciet, Jean Michel Rascagneres, Maite Bourgeaud i Manel Pujadas- i que a principis de juliol ja havien superat les 2.200 signatures.

La proposta del PS xocarà amb la posició del grup de DA que no té en la seva agenda política a priori la legalització del matrimoni homosexual per les seves implicacions constitucionals.

El Partit Socialdemòcrata (PS) ja ha posat data per fer arribar al Consell General la proposició de llei per legalitzar el matrimoni homosexual. Serà a final d’any. Almenys, aquesta és la “intenció”, segons va assenyalar ahir al Diari la consellera general del grup Rosa Gili, que va recordar que aquest projecte va centrar una de les ponències del congrés socialdemòcrata i que, per tant, la qüestió “la tenim assumidíssima” i es manté a la seva agenda política.

De fet, el partit ja ha encomanat a la comissió LGBT (la que se centra en el col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals) el mandat de posar-se a treballar per elaborar el text. “Segurament al setembre començaran a posar fil a l’agulla”, va comentar la parlamentària.

De totes maneres, Gili va voler recordar que la formació política vol tirar endavant aquest projecte estant “pendent” del procés de recollida de signatures que han emprès des de fa uns mesos un grup d’advocats del país (Maite Bourgeaud, Jean Michel Rascagneres, Manuel Pujadas i Maitena Manciet) per reclamar la legalització de les unions entre persones del mateix sexe. Precisament, sobre aquesta recol·lecta de suports, Rascagneres va avançar ahir que a final de juliol ja s’havia arribat a les 2.500 firmes (són les darreres dades de què es disposa). Des del col·lectiu de lletrats van celebrar que hi hagi una formació que estigui decidida a entrar al parlament una  proposició per al reconeixement del matrimoni civil entre persones del mateix sexe –“per a nosaltres és una bona notícia”–, alhora que van avançar que a partir de setembre tenen previstos contactes amb la comissió d’Interior per presentar la recollida de firmes.

Rascagneres, d’altra banda, va voler recordar els resultats de la darrera enquesta del Centre de Rerca Sociològica (CRES) sobre la qüestió per evidenciar que hi ha una majoria de la població que hi està a favor: el 70% dels andorrans i el 66,7% dels residents no nacionals.

La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili va valorar ahir la resposta del Govern a la bateria de preguntes del seu company de grup parlamentari, David Rios, en relació amb l’incident ocorregut a la web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que va deixar al descobert durant quatre dies dades de milers d’usuaris. Gili creu que aquest afer “fa mal” a la confiança que poden tenir els usuaris en la web de la parapública, que ha vist com en els últims mesos augmentava considerablement la xifra de cotitzants que feien servir aquesta eina per realitzar tràmits.

La parlamentària socialdemòcrata va indicar que el contingut de les respostes per escrit de l’executiu coincideix bàsicament amb el que van explicar la setmana passada la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, i el president de la CASS, Josep Delgado, davant la comissió legislativa de Sanitat. Gili va reiterar la seva opinió que es tracta d’un assumpte “greu” que requeria una contesta ràpida per part del Govern, cosa que finalment ha passat. Per aquesta raó va valorar positivament que no s’hagi esgotat el  termini previst i que, tal com va anunciar la ministra, s’hagi optat per contestar al més ràpidament possible.

De totes maneres, va recordar que les respostes del Govern reprodueixen gairebé idènticament el que ja es va dir en la reunió de la comissió. “La sort és que finalment no ha passat res i no hi ha hagut més conseqüències”, va indicar la consellera general del PS. Tot i així, considera que la imatge de l’empresa parapública ha pogut sortir malparada amb aquest afer “perquè és clar que un cas com aquest no inspira gaire confiança entre els usuaris”.

Per Gili, el més important que es dedueix tant de les respostes del Govern com de les explicacions de la ministra i del president de la CASS és que “no hi havia uns protocols de seguretat adequats”, cosa que ha de permetre ara revisar-los perquè no es tornin a repetir situacions del mateix tipus. Pel que fa a l’actuació presa pel consell d’administració, que va decidir sancionar per falta greu el director de Sistemes d’Informació de la CASS i per una falta lleu el cap de la mateixa àrea i el tècnic informàtic, Gili va dir que lamenta que la responsabilitat només hagi recaigut en els empleats ja que, segons va dir, en casos com aquest habitualment la direcció també ha d’assumir-ne una part.

Consell d’administració

El representant dels pensionistes a la CASS, Lluís Sàmper, també va opinar ahir sobre l’incident a la web. Segons va assenyalar, tots els membres del consell d’administració estan “satisfets i conformes” amb les actuacions adoptades arran de l’incident, que va qualificar de “greu” però va dir que “pot passar”. “És un punt en què es pot descuidar tothom”, va dir Sàmper, en referència al “coixinet” que no es va anul·lar.

I és que, segons la seva opinió, “hi ha coses més importants que aquesta en aquests moments, com és el projecte de llei de seguretat social” que està actualment a tràmit parlamentari. A més, segons va afegir, és “un tema que s’ha exagerat” perquè en realitat ningú no podia entrar a consultar dades dels cotitzants perquè es necessitava el número de cens, tot i que no calia la contrasenya. “Hi ha pocs comptes en què s’hagi entrat i en els que s’ha fet no s’han modificat dades o només s’han canviat les que pertocaven”, va explicar.

Per aquesta raó, va afirmar que es dóna l’assumpte per “tancat”, a l’espera del que determini l’Agència de Protecció de Dades (APDA), que està elaborant el seu informe i el  tindrà a punt al final d’aquesta mateixa setmana. L’important ara, segons Sàmper, és que no es torni a repetir un cas com aquest, i en aquest sentit va recordar l’auditoria de seguretat que es portarà a terme.

Té només 29 anys però a acumula bastanta mli política. N en càrrecs electes aquest és el primer– però sí com una de les cares visibles de Renovació Democràtica (RD). La política el segueix interessant, tot i que ara mateix no milita en cap partit.

Era membre d’RD i va desaparèixer; fa coalició amb el PS i explota per dins. Quina opinió té a dia d’avui de la política?

De la mateixa manera que la població té un cert desencís amb la política, la mateixa gent que en fa també en té. Hi ha coses que molts havien vist tota la vida de color blanc i ara les miren i són de color vainilla.

I vostè on està?

Jo sempre he estat al mateix lloc. Quan a RD van trencar amb el PS, no hi vaig estar d’acord però ho vaig acceptar perquè ho havia decidit la majoria. El mateix va passar quan vam dedidir anar amb ApC. Jo no hi volia anar. Al PS em demanen ara si m’hi afilio, però tampoc no crec que sigui el moment amb la trencadissa que hi ha hagut.

També podria anar amb Social democràcia i Progrés.

No he tingut cap conversa amb ells. Si me la volen oferir l’escoltaré. Això és com quan una parella d’amics se separa. Tu el que vols és escoltar les raons dels dos.

Qui el convenç més dels líders que hi ha al país?

Del tot, no me n’acaba de convènçer cap, i també va pel cap de Govern que tenim ara. Jo segueixo creient que Jaume Bartumeu és el millor polític que tenim, però no el veig com un líder i quan va tenir l’oportunitat de demostrar-ho no ho va fer.

Com es menja que sigui el millor polític però que no sigui un líder?

Tècnicament, com a polític, trobo que és molt bo, va fer una feina excepcional a l’oposició.

Què va votar en les últimes generals?

Vaig votar socialdemòcrata. DA no m’acaba de convèncer. Tot i que és cert que ha canviat molt el tema de les esquerres i les dretes, DA té unes polítiques enfocades a la gent de nivell adquisitiu mitjà-alt.

Comparteix l’opinió que qui oxigenarà la política nacional avui encara va a l’escola?

Molt probablement.

Algú de fora de l’stablishment, del qual, si m’ho permet, tot i la seva joventut, vostè ja forma part.

Fa falta un canvi d’aires i potser també generacional. Ja hi ha hagut gent jove com jo i d’altres que hem entrat en política però sí que és cert que, vulguis o no, t’acabes envoltant de gent que ja fa molts anys que s’hi dediquen i són clarament stablishment. Si realment ens volem obrir a Europa i tirar endavant, hem de canviar la manera de fer.

Treballa encara a la banca?

Sí.

Algun conflicte moral per a algú amb idees polítiques de centreesquerra?

No. Vinc d’una família humil i treballadora i en algun lloc havia de treballar. Tinc la sort de fer-ho en una empresa que paga cada mes el dia que toca i en una feina que m’agrada. Hi ha gent del PS a la banca també.

La pregunta de moda a Escaldes-Engordany: si li dic de quin costat està, Carlemany per a vianants sí o no?

Jo estic al costat de fer el carrer per a vianants. El tempo no és el correcte però la idea segueixo creient que és bona. Però s’ha encarat malament.

Com està veient l’arrencada?

Com que hi ha turisme hi ha moviment, però la valoració dels comerciants no és de tenir gaire afluència. Hi veuen un impacte negatiu. Nosaltres sempre hem dit que ens agradava la idea d’una zona de vianants. Potser s’ha fet massa aviat i no amb el consens que requeria. I encara seria millor si s’arribés a un consens amb Andorra la Vella i s’allargués fins a la rotonda del Crèdit. Seria una via comercial com la d’altres ciutats del món.

Vol dir que no acabarà així?

Si la part de Carlemany és positiva, Andorra la Vella ho farà, i crec que, quant al trànsit, és viable.

Ara es queixen els veïns per les terrases. Vol dir que fer-les tancar a les 12 a l’estiu no és molt justet?

Sí, però hi ha gent que dorm. A l’estiu tenim molt turista espanyol que sopa a les deu o a quarts de dotze, i és difícil poder conciliar-ho tot. Les coses s’han fet a corre-cuita, aprovant reglaments que entraven en vigor quatre dies més tard…

L’ha sorprès el nivell de virulència de l’oposició?

A mi, el que em va saber greu és que quan es va saber que hi hauria aquesta oposició i que el tema podia acabar a la Batllia, la majoria no intentés fer un esforç extra per consensuar-ho al màxim. Després s’han fet taules de treball, però tu no pots arribar el 5 de novembre i dir ‘vull tancar això’.

És dels que atribueix algun paper al cap de Govern en tot aquest afer?

Jo això no ho sé, però sí que hi ha coses que són curioses. No m’agrada veure-hi coses amagades, però hi ha algunes casualitats… Tot el tema de l’avinguda Carlemany per a vianants va saltar d’un dia a l’altre just després del Patapou. Són coses curioses que poden no anar relacionades però són curioses. No crec que els cònsols [d’Escaldes] siguin titelles del cap de Govern però quan formes part d’un mateix partit, havent estat cònsol set anys i vivint al costat del comú, seria normal que hagués donat alguna indicació.

Ja que li he plantejat una de les preguntes de moda, acabo amb l’altra. Què li ha semblat tot el tema del Cirque du Soleil?

No tinc constància que hagi tingut una gran repercussió en l’àmbit hoteler, de la restauració i del comerç. Posar les entrades gratis o tan barates va totalment en contra del  que deien, de fer ve nir turisme de qualitat. Si vols que vingui gent de qualitat has de fer pagar entrada. 50 o 60 euros, o obligar d’alguna manera a pernoctar o a consumir.

La consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili, va entrar ahir una demanda de documentació a la Sindicatura perquè el Govern li faci arribar l’Estudi de risc d’inundació a la xarxa fluvial d’Andorra. Anàlisi i proposta de mesures preventives.

La consellera va explicar que aquest és un informe de l’any 1999, però que va costar una quantitat important, 24 milions de pessetes de l’època (uns 140.000 euros), i «segurament es va fer un anàlisi important del tema », segons va informar l’ANA.

A més, l’estudi no es va publicar en el seu moment, segons Gili, i per això «pensem que és important tenir-ho en compte i veure què proposava i què s’ha fet». La consellera socialdemòcrata va explicar que s’han interessat per aquest informe arrel de la preocupació per les darreres inundacions que han tingut lloc a Santa Coloma, per veure què es proposava fer i què s’ha fet.