El cap de Govern ha anunciat que esgotarà la legislatura.
Un altre escenari seria difícil d’explicar amb una àmplia majoria de 22 consellers i amb la gran majoria de reformes anunciades a tràmit parlamentari o encara sense presentar. Per això em sembla absolutament raonable l’anunci del cap de Govern en aquest context. S’ha de tenir en compte que queda pràcticament tota la feina per fer perquè fins ara tot han estat anuncis i bones intencions.
Aquesta voluntat d’esgotar la legislatura pot ser positiva per a l’oposició, que tindrà més temps per preparar-se...
El que és clar és que el PS és avui dia l’única alternativa sòlida que hi haurà a les properes eleccions. Estem en una fase de forta embranzida en aquest any 2014, raó per la qual com més temps tinguem per estructurar- nos, aparentment és millor per a nosaltres.
¿Què pensa de la reforma dels complements de jubilació dels funcionaris que el Govern diu que té enllestida?
A hores d’ara per a mi és impossible fer una valoració d’aquesta negociació perquè se n’ha volgut mantenir el Partit Socialdemòcrata al marge, i també com a grup parlamentari, i no tinc cap informació més enllà de les converses que hagi pogut tenir amb algun membre dels sindicats o el que hagi pogut llegir als mitjans de comunicació. Per tant, jo intento sempre opinar de coses que conec i a hores d’ara m’és impossible pronunciar-me sobre una cosa que em sembla que no està tancada i de la qual no tinc informació.
¿Era aquesta per vostè una reforma prioritària o n’hi ha d’altres de més importants que es podien haver iniciat abans?
Amb aquesta qüestió està passant igual que amb altres, es va crear una il·lusió i una expectativa molt gran amb el projecte de DA que posteriorment s’han anat transformant en decepció, en malestar i en queixa per part dels ciutadans. D’una reforma en profunditat de l’administració, que era una de les seves promeses electorals, s’han quedat de moment tan sols en una reforma dels complements de jubilació dels funcionaris. No dic que aquesta no sigui també una qüestió important, però en tot cas el que van anunciar o van vendre políticament és que farien una reforma en profunditat de l’administració, i ara sembla que no hi haurà una reforma de la Llei de funció pública, sinó tan sols d’aquest aspecte en concret dels complements de jubilació.
Una altra gran qüestió de la legislatura és l’IRPF, i aquest sí que està també pràcticament enllestit. ¿Què en penseu?
Crec que és bo per al país que hi hagi un IRPF, perquè el més lògic és que tothom hagi de pagar impostos. Tot i això, aquest no és el model d’IRPF dels socialdemòcrates, ja que buscàvem un model més adequat per a un país com el nostre. Sabem que perquè sigui possible l’obertura econòmica i perquè la nostra economia s’internacionalitzi és necessari un IRPF. Pel que fa al model, nosaltres pensem que hauria de respondre a qui més té, més paga, com passa a tot arreu. En aquest sentit s’ha optat per un IRPF que no és prou just perquè hi ha un únic tipus per a totes les rendes. Nosaltres el que volíem és que per a les rendes més elevades hi hagués un segon tipus del 20%, perquè s’ho poden permetre i perquè contribueixin així més a les despeses de l’Estat.
¿Amb el nou marc fiscal hi haurà prou ingressos per a les despeses de l’Estat?
La veritat és que fer previsions sobre la recaptació és complicat perquè el Govern de DA va fer unes modificacions en les lleis que va aprovar el Govern del PS i ara s’ha vist que han tingut un impacte molt rellevant. Crec que el nostre model fiscal encara no està prou madur per determinar quina és la xifra d’ingressos que es pot assolir i estic segur que DA acabarà reconeixent alguns dels errors greus que ha comès en aquesta matèria, com ha estat per exemple la qüestió de l’IGI bancari o les deduccions que s’han introduït a l’impost de societats, que han tingut un cost molt important per a les finances públiques.
El cert és que cada dia es perden ingressos procedents de l’IGI bancari, motiu pel qual el PS creu que és una qüestió que cal resoldre immediatament i fins i tot ha presentat una proposició de llei en aquest sentit.
Cada dia que passa el Govern perd entre 60.000 i 70.000 euros i per tant pensem que aquesta és una qüestió urgent i no podem acceptar els comentaris sobre que el Govern estava posant solució a aquesta qüestió, quan ens consta que no és així. El ministre de Finances és conscient de la situació des de mitjans de l’any passat, quan ja es va veure amb la primera liquidació d’IGI que l’impacte seria molt gran, i en deu mesos no l’he sentit parlar sobre aquesta qüestió ni l’he vist gaire preocupat perquè se li hagin escapat vint milions d’euros. Davant d’aquesta situació no ens podíem quedar de braços plegats, sense proposar una solució.
¿Com s’entén que s’hagi actuat tan ràpidament per abaixar l’IGI de les estacions d’esquí i en canvi no s’hagi presentat una solució a aquest problema?
És inexplicable. Nosaltres no estem en contra que les estacions d’esquí tinguin un tipus reduït, però creiem que el tipus més just no és de l’1% sinó que seria del 2,5%, igual que és aquest impost reduït a França i Espanya. En tot cas hauria de ser el ministre de Finances el que ens expliqués com és que es modifica aquest aspecte a través de la llei del pressupost, que no és el lloc per fer-ho, i en canvi no s’hagi plantejat fer el mateix amb l’IGI bancari.
Ara ja hi ha altres sectors que també demanen un IGI més reduït que el que paguen.
Nosaltres creiem que no hi ha uns sectors més importants que uns altres, sinó que és una qüestió de competitivitat. Pensem que és just que els sectors que tenen un tipus normal a França o a Espanya també tinguin un tipus normal a Andorra. I els que tinguin un tipus reduït en aquests països també l’han de tenir a Andorra, per mantenir el diferencial de preus.
Per tant, les estacions d’esquí o el transport de passatgers o altres, que a Espanya o a França tenen un tipus del 10%, no tenen la mateixa situació de competitivitat que sectors com el comerç, per exemple, que als països veïns paguen el 21%. Per tant, creiem que és just que els sectors que a Espanya i França tenen un 10% tinguin a Andorra un tipus reduït, que hauria de ser d’entre el 2,5% i el 3%.
Segons vostès, les discrepàncies en el si del Govern no han permès avançar en les reformes pendents.
Els que segueixen l’actualitat política de prop crec que veuen que el que està governant el país en realitat és el grup parlamentari. El Govern vol fer una sèrie de coses i el grup parlamentari demòcrata o bé no li deixa fer-les o bé les esmena. En aquest sentit, el grup és el que marca el calendari i alenteix l’activitat en un intent d’acontentar els uns i els altres. Per això veiem que les reformes no arriben i les esperances que hi havia en el Govern s’estan convertint en decepcions.
El PS ha estat crític amb el projecte de pressupost per enguany. ¿No s’ha d’anar en la via de reduir el dèficit i augmentar les inversions?
Nosaltres hauríem fet un pressupost molt diferent del que han presentat els demòcrates. En primer lloc, l’hauríem fet sense tanta retallada social pel que fa a la CASS reduint altres partides, i també seria diferent, per exemple, quant a la política d’inversions, ja que essencialment el que volen els demòcrates és convertir Andorra en una seqüència de rotondes una darrere d’una altra. DA no ha volgut acceptar ni una de les nostres esmenes i veiem que al pressupost del 2014 no hi ha diners per a les escoles, ni per a la seu de la justícia ni per a un parc tecnològic per a les empreses que vinguin de fora, etc. Però sí que veiem que hi ha un excés d’obra pública en carreteres, amb un concepte molt peculiar de com activar l’economia, que en tot cas nosaltres no compartim.
El PS ha criticat les incompatibilitats en què incorren alguns càrrecs de DA. ¿Què proposen per acabar amb aquestes incompatibilitats?
Aquesta és una qüestió que el president del grup parlamentari ha tret d’una manera molt valenta, perquè és el que molta gent pensa però ningú gosa dir. Crec que ens hauríem de plantejar molt seriosament fer una llei d’incompatibilitats a escala nacional i segurament s’hauria d’incloure en la nostra cartera, tot i que tenim molts projectes per al 2014, o bé hauria de formar part del nostre programa electoral.
El ministre portaveu va dir que tothom ha de poder participar en política...
A nosaltres ens sembla molt bé que tothom pugui participar en política, el que passa és que els assalariats no ho poden fer i tan sols ho fan les persones que tenen rendes. Per això tenim la classe política que tenim i que respon als interessos que respon. Estaria molt bé una llei que permetés excedències tant al sector públic com al privat perquè qualsevol persona que tingués vocació política, encara que no tingués ingressos gaire importants, ho pogués fer i pogués aportar el seu granet de sorra a la vida política andorrana.
¿Veu possible un front de centreesquerra en les properes eleccions generals?
Les eleccions encara queden molt lluny i nosaltres estem treballant per oferir als ciutadans una alternativa sòlida, cosa que s’ha de demostrar aquest 2014. Parlar d’eleccions no és ara el que ens preocupa. L’únic que està fent oposició és el PS, en què continuen militant les persones rellevants que hi havia abans.
“S’hauria de canviar el reglament perquè més persones poguessin accedir a la prestació per desocupació”
El Govern acaba d’anunciar un nou contracte amb el Cirque du Soleil…
Valoro que el Govern faci accions perquè vinguin turistes, però és un projecte sobre el qual tinc molts dubtes: el cost, la posada en escena, la mala sort que hi va haver amb el temps, tot i que això no és controlable... Crec que aquest projecte té un cost molt important si el comparem amb altres i se n’haurà de cuidar la posada en execució perquè l’any passat hi va haver molts errors pel que fa, per exemple, a la pàgina web.
El ministre ha revelat també finalment el projecte previst de fer una font al riu per atreure més turistes...
És gairebé inexplicable que poc després que el ministre va presentar el projecte de la font el seu grup parlamentari votés una esmena per suprimir la partida del pressupost per portar-la a terme. Per això, com he dit abans, sembla que cada dia és més patent que qui governa a Andorra és el grup demòcrata. Sobre el projecte en si, quan el conegui amb més detall podré opinar amb criteri.
L’executiu ha destacat recentment que diversos indicadors econòmics posen de manifest que potser som a l’inici de la recuperació. ¿Què li sembla?
El ministre Alcobé hauria de ser prudent perquè ja ens va anunciar un inici de recuperació el 2012. Penso que, per exemple, el fet que s’hagin obert més comerços pot respondre a moltes qüestions. Crec que encara no hi ha prou indicadors en positiu per poder parlar d’una recuperació econòmica. La xifra de visitants o la de les importacions encara estan molt per sota de les que hi havia el 2008.
El Partit Socialdemòcrata sempre ha demanat més mesures per reactivar l’economia. ¿Es pot incidir més en aquest àmbit?
Creiem que es pot incidir en l’economia i, en aquest sentit, vam presentar una proposició de llei el 2012 i hem donat idees del que es podia fer, per exemple, al sector de l’automòbil o pel que fa a les energies renovables. S’ha de tenir clar que cap de les iniciatives que es puguin tirar endavant posarà fi a la crisi econòmica, però evidentment és clar que totes elles hi ajuden. El que hem vist, però, és que la nostra proposició va ser rebutjada i que no acaben d’arribar aquestes mesures d’estímul per a diferents sectors de l’economia.
Vostès han criticat especialment la política del Govern per fer front a l’atur.
La nostra preocupació més gran en aquests moments és que de totes les persones que estan inscrites com a aturades només poc més d’un centenar tenen dret a cobrar la prestació per desocupació, i el que s’hauria de fer és obrir les condicions perquè hi hagués més gent que pogués accedir a les ajudes. I és que no és evident que moltes d’aquestes persones puguin trobar feina en els propers mesos, raó per la qual s’hauria de canviar el reglament que hi ha en aquest àmbit perquè més persones tinguessin dret a aquesta prestació. A més, s’ha de recordar que hem proposat una assegurança d’atur contributiva en una de les esmenes a la llei de la CASS.
¿Creu possible un acord per al juny sobre les competències dels comuns en vista de com han començat les negociacions?
Vist des de fora, amb les manifestacions que fan els cònsols o el ministre Riberaygua, ens quedem bastant perplexos per quin ha pogut ser l’ambient en les reunions que han tingut lloc. El que nosaltres estem fent és treballar en un text propi des del PS i farem públiques les nostres propostes quan estiguin finalitzades. Creiem que és una més de les decepcions que s’afegeixen al projecte de DA.
¿Què li sembla la polèmica sobre els préstecs preferents? S’ha deixat entreveure que el PS no va preveure controls suficients...
Que el desembre del 2013 es pretengui donar la culpa del seguiment d’unes subvencions a un Govern que va acabar la seva activitat el maig del 2011 em sembla poc seriós. La feina de l’ADI és fer un seguiment i els mecanismes de control estaven previstos.
- Avís legal - I tu què pots fer?
