El PS creu molt probable que DA acabi finalment consensuant una llei de matrimonis entre persones del mateix sexe. Així ho ha assegurat el primer secretari de la formació, Pere López, després del comitè directiu de la formació i durant la celebració de la festa de tardor. També ha afegit que la prioritat són les lleis relacionades amb el benestar i les llibertats de les persones.

El PS s'ha marcat com a data límit l'1 de març de l'any vinent per consensuar amb els altres grups polítics una llei de matrimonis entre persones del mateix sexe. El primer secretari de la formació política, Pere López, considera que segurament Demòcrates per Andorra donarà suport a aquest projecte legal.

També ha assegurat que ha de ser el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, qui faci pública l'opinió sobre aquesta opció i ha recordat que un 70% dels andorrans, segons una enquesta del CRES, hi està a favor.

López ha afirmat que una de les prioritats és acostar el partit a la ciutadania i en aquest sentit ha informat que estaran presents amb un estand a la Fira d'Andorra la Vella i també en d'altres esdeveniments.

Veure publicació original

El Partit Socialdemòcrata va voler respondre ahir a les paraules fetes aquest dimecres pel ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, referents a l’incompliment de les previsions pressupostàries en concepte d’impostos directes. Segons van recordar els socialdemòcrates, els impostos de societats i sobre les activitats econòmiques «van ser promoguts pel propi Cinca modificant els projectes de llei anteriorment aprovats pel Govern del PS. Per aquest motiu van considerar «incomprensible que intenti justificar i amagar les possibles errades en les seves previsions pressupostàries en una suposada mancança de memòria econòmica del projecte elaborat pel PS».

D’altra banda, també van voler deixar clar que «no és cert» que el projecte de llei aprovat durant l’etapa del Partit Socialdemòcrata al Govern no s’acompanyés en la seva tramitació parlamentària de la corresponent memòria econòmica que possibilitava l’obtenció d’una estimació de la previsió de recaptació. Segons consideren, DA ha estat qui va impulsar la modificació de la llei introduint uns canvis que han tingut «l’efecte de davallar la recaptació d’aquest impost».

Per tant, és en base a aquestes modificacions, segons considera el partit, que s’ha «errat en l’estimació final de l’impacte de les modificacions introduïdes o bé s’ha optat per inflar artificialment la recaptació prevista dins del pressupost» d’aquest any.

Finalment, van lamentar «la poca cintura política del Govern a l’hora d’encaixar unes crítiques raonades i realistes del Partit Socialdemiòcrata. Es van mostrar preocupats i van criticar que enlloc d’assumir errors el Govern els «camufli amb acusacions que falten la veritat».

El grup parlamentari socialdemòcrata lamenta que el Govern, al seu entendre, no està donant prou explicacions sobre el projecte de realització dels trams restants de la desviació de Sant Julià de Lòria. Per això, la consellera Rosa Gili va presentar ahir una demanda d’informació a l’executiu on reclama tota la documentació relacionada amb els convenis signats amb els propietaris afectats per les fases 1 i 2 de la infraestructura, amb els quals, segons va explicar ara fa uns dies el ministre d’Economia i Territori, s’hauria arribat a un acord que permetria reduir el cost de la segona part del vial lauredià.

Des del grup parlamentari es posa en relleu dos aspectes que no els acaben de convèncer de la possibilitat de continuar les obres. D’una banda, el seu cost econòmic. Així, els socialdemòcrates entenen que amb l’actual estat de les finances públiques, “molt delicades i en un país que fa sis anys que està en recessió” no és el millor moment per continuar el vial. “És perillós i delicat”, asseguren, plantejar un nou endeutament milionari que, lamenten, “representa el retorn a un model d’obres faraòniques que ens ha portat a la situació actual”. Des del grup de l’oposició, a més, expressen “molta preocupació” pel fet que l’execució d’aquesta construcció “comporti un impacte visual molt important per a la zona i que malmeti la imatge a l’entrada de la parròquia”.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va posar ahir l’alerta sobre el que ja havia advertit l’any passat quan es van donar a conèixer els pressupostos de l’Estat per al 2013: la recaptació d’ingressos en impostos directes que està tenint el Govern és menor a l’esperat. Així ho va ressaltar el primer secretari de la formació, Pere López, fixant-se en les dades de l’execució pressupostària del primer semestre d’enguany difosa pel ministeri de Finances: el juny es va tancar amb uns ingressos per valor de 6,5 milions d’euros quan per a tot el 2013 se n’han calculat 57. O el que és el mateix: només s’ha liquidat l’11% del total. “En l’informe l’interventor reconeix que la recaptació serà molt inferior a la prevista”, va exposar.

Amb aquestes dades a la mà, els socialdemòcrates van lamentar que el gabinet de Toni Martí hagi “inflat i maquillat” els pressupostos, alhora que van recordar que ja havien avisat l’any passat que les xifres eren ex cessivament optimistes. “Ens sap greu tenir la raó”, va ressaltar. De fet, va recordar que “vam calcular” que s’havien previst 25 milions d’euros més de desviació i ara augura que “no crec que ens quedem per sota”.

El primer secretari del PS, que va fer aquestes declaracions durant la roda de premsa setmanal que ofereix el partit, va afegir-hi a més que l’aplicació de maquillatge als comptes de l’Estat “ens retorna a etapes anteriors” i que només en el període dels dos anys socialdemòcrates es van fer sota càlculs ajustats a la realitat. “Esperem que per al 2014 es faci un pressupost més ajustat”, va concloure el portaveu de la formació, que va alertar que “estarem molt vigilants perquè no es continuï amb les mateixes males pràctiques”.

En l'execució pressupostària i comptable amb data 30 de juny passat, el Govern informa, en l'apartat impostos directes, que durant el primer semestre d'aquest any es van ingressar 5'4 de l'impost sobre societats i 1'2 de l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques. L'execució pressupostària de l'exercici 2013 efectuada al mes de setembre va ser doncs («a manca de pagament a compte») d'uns 6'6 milions d'euros, és aquí on l'Executiu recorda «que l'impost pressupostat en concepte d'IS i d'IAE va ser de 57'6 milions d'euros», una previsió que reconeix «molt per sobre del que s'acabarà recaptant».

Va ser en aquest punt el que va incidir ahir el primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, recordant que just ara fa un any, quan el Govern va elaborar el pressupost 2013, ells ja van denunciar que hi havia una previsió d'ingressos «inflada, no realista», en «no menys de 25 milions d'euros».

Tenint en compte que al setembre el Govern només havia recaptat l'11'43% del que preveu recaptar en tot any, i que a més, han de retornar 5'9 milions als obligats tributaris amb una quota diferencial negativa, «ens temem que no ens vam equivocar massa i la diferència arribarà als 25 milions, o més», va dir López, que va reiterar que «el propi Executiu ho reconeix». Per al primer secretari socialdemòcrata, es tracta precisament «d'una mala pràctica del Govern», ja que els números demostren que «es va maquillar el pressupost». En aquest sentit López va avisar que «estarem pendents en l'elaboració del pressupost del 2014 perquè no continuïn la mala pràctica».

Seguint amb la crítica al Govern per «maquillar pressupostos», el conseller socialdemòcrata, David Rios, també va criticar ahir el fet que el Govern «traslladés 40 milions de les reserves d'Andorra Telecom» a la comptabilitat general de l'Estat. «Hem de tenir en compte que parlem d'un terç del seu fons» i que la parapública «necessitarà inversió per canviar el model que s'esgota».

MENYS SERVEIS COMUNALS // Pel que fa a l'acord que el Govern i els set comuns van signar dilluns passat per acceptar la congelació de les transferències el 2014, López va qualificar l'acord «d'abstracte», ja que «es tracta d'una mesura presa per una emergència pressupostària però no hi ha cap previsió de les conseqüències».

El primer secretari socialdemòcrata va dir que no veia «amb mal ulls» l'acord, però «amb matisos de fons i forma». En primer lloc, considera que en dos anys i mig el Govern no ha estat capaç de fer la reforma de la Llei de Competències i Transferències, «tot i que van nomenar un ministre que havia de treballar específicament en aquest tema», i que «ara pretén fer-ho en mig any». I en segon lloc, i com a «més preocupant», aquest «ajust o retallada» a les transferències afectarà «en gran part a la inversió» però també als serveis socials comunals com són les cases pairals o les llars d'infants, entre d'altre d'altres. Finalment, els socialdemòcrates van lamentar que hagin «quedat al marge» d'aquest acord, tant a nivell del Consell General com d'oposició comunal.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha presentat una demanda d'informació al Consell General amb què sol·licita al Govern una còpia del projecte de canalització del riu Valira al pas per Santa Coloma.

Els socialdemòcrates volen saber de primera mà els detalls d'una obra que s'hauria d'acabar el 2014 i que requerirà una inversió de 4,5 milions d'euros. El Grup Parlamentari Socialdemòcrata considera urgent i prioritari dedicar els esforços necessaris per controlar el problema de les inundacions que afecten Santa Coloma i que causen perjudicis greus al veïns de la zona.

Veure article relacionat

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que el Govern de DA “no està legitimat” per portar a terme un canvi de l’envergadura del que vol fer amb la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris, que afecta l’Estat del benestar. Així ho va dir ahir el primer secretari de la formació, Pere López, que va recordar que el contingut del programa electoral del 2011 dels demòcrates és “contrari al que ara s’està intentant legislar”, ja que s’afirmava que es regularia l’atenció social “sota el principi de la responsabilitat dels poders públics”.

Contràriament, segons el PS es pretén fer ara una modificació “injusta i insolidària” i basada “com a principi rector número 1 en la coresponsabilitat”. Segons va dir López, el que fa amb el text a tràmit parlamentari en aquests moments és “retallar el paper de l’Estat” i són els familiars, fins i tot els que estan fora del nucli familiar, els que han de finançar els serveis. “Veiem que és un sistema injust que generarà patiment i dificultats a les persones amb menys recursos i que obliga a signar reconeixements de deute davant de l’Estat per les prestacions que es rebin”, va opinar López, que troba que fins i tot es poden produir situacions que afectin la dignitat de les persones, en cas que s’obligui a pagar a familiars que estan fora del nucli familiar i amb els quals els beneficiaris puguin tenir una relació dolenta. Per al PS, el que es fa amb aquesta proposició de llei és anteposar “criteris economicistes i d’estalvi davant dels principis, que nosaltres entenem com a fonamentals, de solidaritat social i intergeneracional”.

López va posar també èmfasi en el fet que la proposició de llei no té en compte el principi d’universalitat en les prestacions. Així, es preveu que hi hagi prestacions garantides per l’Estat, i que per tant es donaran en tots els casos, i altres que serien de concurrència i que només es donaran si hi ha la corresponent dotació pressupostària per poder fer-hi front. Per als socialdemòcrates, dins d’aquesta última categoria hi ha prestacions que s’han de poder oferir sempre als usuaris com seria el servei de teleatenció domiciliària per a persones grans o persones amb dificultat, el servei a infants i adolescents amb dificultat i el servei telefònic d’urgència en casos de maltractament o abandonament d’infants.

El text suposa, segons el PS, “un desmantellament de la solidaritat en les prestacions socials i implanta un model de finançament dels serveis socials de caire ultraliberal”. Per això, el partit farà “pedagogia” entre la població per explicar els importants canvis que es volen fer “de manera amagada”.

La llei de serveis socials i socio sanitaris que pretén aprovar el Govern planteja «un model de finançament dels serveis socials de caràcter ultraliberal; és injusta i insolidària» a més, «el Govern de DA no està legitimat per dur a terme aquesta reforma que afecta el model d'estat del benestar i que és contrària al que deia el seu programa». El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va tornar a insistir ahir en la necessitat d'explicar i conscienciar a la ciutadania de les «retallades» que representa aquesta llei.

Una de les qüestions que López va voler destacar i de la qual estan «totalment en desacord» és que hi ha «serveis socials essencials» que no queden garantits. Les anomenades prestacions de concurrència, que introdueix aquesta llei, «són prestacions vinculades a que hi hagi dotació pressupostària de l'Estat» per cobrir-les, i dins d'aquestes, n'hi ha algunes de bàsiques com «el servei d'atenció domiciliària per a persones grans, el servei social extraescolar adreçat a l'acolliment diürn i a l'assistència d'infants i d'adolescents amb dificultats o el servei telefònic d'urgència que té per objecte informar, assessorar, orientar i atendre demandes de caràcter urgent, especialment en casos de situacions de risc o de maltractament i abandonaments d'infància i de violència de gènere, així com altres situacions socials que requereixen una resposta immediata».

López va dir que «no poden acceptar que en cap cas» l'Estat no es faci càrrec d'aquests serveis.

RECONEIXEMENT DE DEUTE // El primer secretari socialdemòcrata va voler deixar clar que «el principi rector de la llei és el de la corresponsabilitat de l'Estat en els serveis socials», i que aquest trenca amb la promesa electoral de DA de fer una llei que «reguli l'accés als serveis socials assumint la responsabilitat dels poders públics», ja que no les assumeix i traspassa aquestes responsabilitats «no tan sols al nucli familiar, sinó que va més enllà amb les persones obligades». I no només això, sinó que l'Estat fins hi tot obliga a «signar un reconeixement de deute»; segons article 61.2: «Les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions per manca de recursos suficients poden formalitzar reconeixements de deute amb el beneficiari o amb altres persones obligades.

Per a López, en aquest punt es pot arribar a «comprometre la dignitat personal» dels familiars del beneficiari i es pot arribar al cas que certs parents, que no tinguin cap relació i fins i tot sigui dolenta amb el beneficiari, estarien obligats a finançar-la. Aquets reconeixament de deute «pot canviar la situació econòmica de les famílies» i perjudicar-les.

Al següent link podreu veure l'entrevista a la consellera general i presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Mariona González al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0

Ted Cruz, un senador del Tea Party, ha tingut la seva setmana de glòria amb presència a tota la premsa mundial en parlar ininterrompudament durant 21 hores i 19 minuts per a bloquejar l’aprovació de la reforma sanitària del president Obama.

Aquesta vella tècnica d’obstruccionisme parlamentari –diuen que ja va ser emprada per Cató el Jove contra Juli Cèsar– els politòlegs li diuen filibusterisme i s’utilitza per boicotejar la tramitació d’una llei mitjançant un discurs de llarga duració en el qual l’orador llegeix llibres de cuina, novelles, altres discursos, etcètera.

Cruz no ha aconseguit superar el rècord del senador Thurmond el qual, en 1957, va parlar més de 24 hores per a evitar que l’Acta de Drets Civils no fos aprovada. I això que Cruz va divagar llargament sobre la relació amb el seu pare, de episodis de la II Guerra Mundial i també del seu llibre preferit d’infància: Ous verds amb pernil.

Un altre tipus de filibusterisme parlamentari, és el que enguany, va fer servir, sense èxit, la dreta francesa per entorpir l’aprovació de la llei de modificació del codi civil que obria la porta al matrimoni a parelles del mateix sexe (mariage pour tous); en aquest cas, en lloc de discursos interminables, els diputats opositors van entrar 5.300 esmenes a la llei.

A Andorra, el rígid i protocol·lari reglament del Consell General («te la paraula el Sr. conseller Baró» o «gràcies Sr. Síndic») no permet als consellers recórrer a les variants ianqui i gal·la d’aquesta pràctica. El filibusterisme, aquí, esdevé extra(?)-parlamentari, anònim, sense signatura, opac i silenciós; però, tant o més efectiu que el filibusterisme clàssic. Un exemple evident d’aquest discurs filibuster, que els (bons)grups de pressió pronuncien (sense paraules) de manera ininterrompuda des de més de vint anys, és el que frena la discussió de les lleis que haurien de concretar i desenvolupar l’article 37 de la Constitució; aquell tan oblidat i que diu: «Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals». El projecte de llei del IRPF, que a contracor havia d’entrar a tràmit parlamentari el govern de Martí, s’ha anat ajornant víctima del filibusterisme andosí.

No repetiré aquí el discurs clàssic d’una fracció política andorrana «de progrés» quins anàlisis polítics no passen mai de personalitzar en una minoria plutocràtica les culpes de tots els bloquejos que es produeixen en l’adaptació del vell model econòmic andorrà a les necessitats de la societat andorrana i també a les exigències del nostre entorn. I és que ja fa temps que he deixat de creure en les proclames simplistes sobre «l’oligarquia econòmica i financera que marca actualment la pauta de les reformes fiscals i polítiques, prioritzant els seus interessos
front l’interès general». No hi crec per dues raons: una, perquè és una conjectura inexacta, ja què «ni estan tots els que són, ni són tots els que estan» i perquè desprès de tants anys escoltant-la és una arenga estèril, sense cap conseqüència política.

Michel Foucault en els seus famosos cursos al College de France va encunyar el concepte de micro-física del poder; volia intentar argumentar contra el consens de juristes liberals i marxistes que consideren que la raó política i històrica del poder està en l’economia. Ell va denominar aquest enfocament «economicisme de la teoria del poder». Foucault, contràriament, veia una relació de força: «el poder no és principalment manteniment i reproducció de les relacions econòmiques, sinó essencialment una relació de força» (curs del 7 de gener 1976). I deia –en aquells cursos magistrals– molt més; coses que ben segur no agraden els fetitxistes del poder únic, dels que volen denunciar «qui mana de veritat» i que a Andorra i al mon mundial ja tenen la resposta: «els bancs i les grans multinacionals ». Foucault ens parlava en un altre curs (14 de gener) de la necessitat de completar l’anàlisi del poder en el seu centre –en el seu cor– amb una recerca dels mecanismes que utilitza en les seves extremitats, allí on es torna capil·lar, en les formes i institucions (en el sentit social i cultural) més locals, en els micro-poders: «sobretot allí on, saltant per sobre de les regles del dret que l’organitzen i delimiten s’investeix en institucions, adopta la forma de tècniques i proporciona instruments de intervenció material».

Intentaré interpretar les abstraccions de la filosofia del poder de Foucault, amb exemples del filibusterisme andosí.

¿Hi ha algú que pugui creure seriosament que l’estancament del tema del paisatge cultural de la Vall del Madriu-Perafita i Claror és culpa de «l’oligarquia financera i econòmica»? ¿No hauríem d’examinar les extremitats, els confins, els micro-poders allí on es tornen capil·lars per a trobar una explicació a la derrota d’un govern que en paraules d’un ministre implora que vingui l’Unesco a arreglar-ho?

Si agafem el tema de la llei d’impacte ambiental trobem el mateix. Ni Puigdellívol, ni Jordana, ni Alay no se’n van poder sortir front la pressió obstruccionista (i muda) dels «seus» grups parlamentaris. En aquest bloqueig no van ser els bancs, ni els grans terratinents, els filibusters silenciosos contra els que van topar dos ministres liberals i un ministre socialdemòcrata. L’explicació torna a ser el poder capil·lar, opac, obstruccionista que està sempre present però dissimulat darrera les cortines. El poder capil·lar també es deixa notar quan es tracta de la modificació de la llei de nacionalitat o la despenalització de l’avortament; els filibusters atrinxerats darrere excuses no més consistents que el conte dels «ous verds amb pernil» o darrera les sotanes de Palacio van fent com el senador del Tea Party. Perquè ja se sap: a Andorra «no hi ha partits de dreta». Formular un projecte de futur al país, necessita analitzar el poder com un fenomen que funciona «en cadena», com una organització reticular. Caldrà «trencar» una o varies de les baules d’aquesta cadena per poder establir una estratègia eficaç de l’esquerra.