Amb un 75% dels vots de les primàries, Pere López ha estat escollit candidat del PS a cap de Govern. Serà proclamat oficialment candidat pel comitè directiu dimarts, on proposarà començar a treballar el programa electoral a mitjans d´octubre. I fer-ho buscant els màxims consensos possibles amb altres forces polítiques.

Pere López ha guanyat les primàries del PS i serà el candidat del partit a cap de Govern en les properes eleccions generals. A partir d´ara, la prioritat és començar a elaborar el programa electoral a mitjan octubre. Una feina que va destacar que serà conjunta. López proposarà al comitè directiu buscar punts de trobada amb altres forces i moviments polítics.

El partit aspira a presentar llistes a tot arreu amb l´únic dubte de Canillo. Tot i que té pensats alguns candidats per a les llistes, López no va voler desvetllar-ne el nom.

Amb un 75% dels vots, el primer secretari del PS es va imposar amb claredat a l´altre candidat, Alexandre Rossell, que malgrat la derrota va valorar positivament la participació.

Van votar 172 persones, entre militants i simpatitzants, fet que representa un 41% de les 400 persones que tenien dret a vot.

Veure article relacionat

Dia de jornada electoral a la seu del PS per escollir el candidat a cap de govern a les properes eleccions generals.

Es culmina així el procés de primàries, el primer que fa un partit a Andorra. Abans del migdia ha votat el president del PS, Vicenç Alay. Poc després ho feia el primer dels aspirants, Alexandre Rossell, seguit del seu contrincant, Pere López.

Militants i simpatitzants poden votar fins a les set de la tarda i es preveu proclamar el candidat a cap de govern a dos quarts de nou del vespre.

Veure article relacionat

Fa uns dies vaig assistir a un magnífic espectacle esportiu organitzat per la FADD; es tractava d’un partit de rugbi en cadira de rodes que diria que va deixar impactat el conjunt dels assistents per la velocitat del joc, els xocs frontals de les cadires i altres jugades certament impressionants.

Amb motiu del partit vaig poder constatar de nou l’altíssim nivell de preocupació existent en les diferents organitzacions per les implicacions de les modificacions en la Llei de la CASS, la implantació de la llei dels serveis sociosanitaris i els efectes nefastos que preveuen per als propers anys.

La meva percepció global és que les persones afectades estan fins i tot més angoixades per l’impacte de la llei de serveis sociosanitaris que per la reforma de la Llei de la CASS.

Aquesta percepció que ens han transmès les diferents organitzacions ens esgarrifa i només pot preocupar-nos en perspectiva als propers anys tenint en compte les importants retallades de prestacions de tot tipus que conté la Llei de la CASS, per exemple en casos d’invalidesa, baixa de llarga durada i l’impacte en el cost dels medicaments.

La legislatura que és a punt d’acabar és sens dubte la del retrocés social. Antoni Martí ha desmantellat sense escrúpols (emparat amb estudis i informes econòmics de dubtosa independència) l’estat del benestar i ha creat un altíssim nivell d’inseguretat en relació amb els sistemes públics de protecció social i de pensions. Es tracta d’un fet gravíssim de gran irresponsabilitat que caldria que algun dia ens expliqui el cap de Govern.

La seva política comportarà situacions d’angoixa i majors dificultats econòmiques en els propers anys a molts ciutadans del nostre país. A tots aquells que es veuen injustament perjudicats per aquestes reformes. A tots aquells que senten impotència veient com sembla que sobren diners per a certes obres i projectes i en falten allà on no poden faltar mai.

Al PS som conscients d’aquesta situació i tenim el compromís polític de continuar lluitant com hem fet fins ara contra aquestes reformes amb l’objectiu de modificar-les al més aviat possible, malauradament en solitari.

Pere López i Alexandre Rossell van protagonitzar ahir un debat de guant blanc, sense crispacions, discrepàncies radicals ni excés de crítica cap al contrincant. Moltes coincidències, fins i tot en la indumentària: camisa blanca i pantalons foscos. López, molt més bregat, va parlar en alguns moments de forma més política; Rossell amb un llenguatge més de carrer, com quan va titllar de «chorizos Revilla» les empreses que s'han instal·lat a Andorra aprofitant l'obertura econòmica.

El debat va servir per cloure el procés de primàries que del PS que es tancarà dissabte amb la votació dels militants. L'economia va tenir un pes important, i els dos candidats van convergir alhora de criticar l'IRPF aprovat pel Govern, que van titllar d'injust perquè «només pagaran les rendes del treball». Rosell va fer un passet més i va acusar les gran fortunes del país d'emportar-se els diners «a les Illes Caiman o a altres països opacs». López va propugnar canviar l'IRPF perquè sigui «un impost just i equitatiu» i va advocar perquè els bancs «que tant benefici tenen aportin més perquè el Govern de DA no hagi de fer alhora retallades en les prestacions de la CASS». Rossell es va mostrar partidari d'un impost sobre les grans fortunes.

Per la seva banda l'escaldenc va acusar els demòcrates de tenir monopolitzada l'economia «tancant portes a aquelles empreses que els hi poden fer mal o participant-hi en elles».

En general les intervencions van estar combinades per crítiques a DA i per les propostes que s'han d'incloure en el programa del PS.

L'exministre de Finances va defensar una aposta pels empresaris del país, i va considerar que els demòcrates, a causa de les reticències internes, «han fet tard amb el desplegament fiscal i ara l'arribada d'inversió estrangera és impossible». La proposta: «Una segona etapa de reforma fiscal».

Sanitat // El bloc social va tenir un contingut centrat especialment en la CASS i la precarietat dels treballadors. Ambdós van coincidir en l'aplicació d'una estratègia de la por que van qualificar d'infundada, i que segons Rossell busca «desprestigiar el que és públic per afavorir les assegurances privades». Rossell va criticar que el sou mínim –va proposar augmentar-lo– es faci servir com «estàndard» en moltes empreses i va sostenir que el mobbing «és un martiri xinès molt escampat».

López, per la seva banda, es va estendre en la necessitat d'acabar amb «la por sobre el sistema sanitari. Amb xifres a la mà s'ha de demostrar que no cal patir i que amb un increment progressiu de les cotitzacions es pot evitar l'angoixa que estan induint entre els ciutadans».

Rossell, en aquest tram més combatiu, va recollir el missatge de Podem a Espanya per assegurar que a Andorra s'ha fet una campanya de desprestigi «per convertir en casta els funcionaris. Es fa per dividir la classe obrera, reduir el funcionariat i serveis i aconseguir així apropiar-se d'un part del pastís que ara és públic».

L'accés a la nacionalitat és ja un clàssic del PS. Actualment el partit propugna una residència de 10 anys, que Rossell baixaria a cinc. El funcionari escaldenc es va mostrar a favor de permetre la doble nacionalitat per fomentar la «integració» i va acusar «moltes potes negres de tenir dues i tres nacionalitats. Això és una hipocresia».

López, més mesurat, no va descartar obrir un debat sobre la doble nacionalitat, i es va mostrar partidari dels 10 anys que el PS ja defensa actualment per aconseguir la nacionalitat andorrana.

Al següent link podreu trobar i escoltar l'entrevista a Pere López, candidat a les eleccions primàries del PS, al programa "Ningú és perfecte" de Ràdio Valira, realitzada el 24.09.14.

Funcionari de 56 anys d'Escaldes-Engordany va començar a militar al PS el 2003. Disputa amb el primer secretari del partit, Pere López, la possibilitat d'encapçalar la candidatura a les eleccions generals. Les seves consignes són donar més veu als militants i ancorar el partit més a l'esquerra, doncs considera que el centre no és un calador de vots per als socialdemòcrates. El procés de primàries s'acaba aquesta nit amb un debat entre els dos candidats. Des del darrer congrés forma part del comitè directiu.

–Per què el salt de l'anonimat a voler ser candidat?

–En les altres primàries els candidats alternatius es van tirar enrere. Aquest cop les primàries són obertes, i vaig pensar que era necessari dos candidats per provocar un debat. Si s'hagués presentat algú més m'hagués retirat.

–Debat es pot traduir en què no està d'acord amb algunes propostes de López?

–No s'ha de veure com un enfrontament. Crec que el partit ha de fer un gir a l'esquerra perquè al 2011 es va veure que el centre i la dreta s'hi van ajuntar per treure Jaume Bartumeu del Govern. No tindria sentit anar a buscar als conservadors perquè ja estan completament alineats. Això ho pot fer també el Pere.

–On situaria ara el partit?

–Després de l'escissió està una mica més a l'esquerra que abans. La gent més conservadora ha marxat.

–No creu que Andorra és ideològicament de dretes?

–Andorra és una societat conservadora però no immobilista. El 2001 es va crear el PS i quan va presentar la proposta d'IRPF el van titllar pràcticament de leninista. Ara l'ha fet un govern conservador. El 2009, quan vam guanyar les eleccions, el programa incorporava una prestació d'atur. La gent pensava que era donar diners als ganduls, i avui en dia tothom veu que és necessària. La situació d'Andorra està canviant.

–Cap a on?

–No és la de fa 10-20 anys quan tothom vivia molt bé. Hi ha 900 famílies que van a Càritas, gent que no té feina. Aquesta visió idíl·lica s'ha acabat i ha canviat la mentalitat.

–Per tant lliga la política d'esquerra amb accions socials?

–Si ens hem de definir pensat només en guanyar les eleccions seria oportunisme. Hi ha una base social a Andorra perquè algun dia l'esquerra guanyi. El problema que té el PS per tenir una credibilitat d'esquerres és la història del partit, perquè els partits socialistes normalment neixen de lluites obreres, primer amb un sindicat. Nosaltres naixem directament s'uns partits que s'uneixen i es defineixen socialdemòcrates. Gent sense pedigrí. D'altra banda vam governar amb un executiu bloquejat durant dos anys, i allà vam perdre molta credibilitat però no tot va ser culpa nostra.

–L'IRPF no sembla gaire popular, fins i tot hi ha una candidatura que neix contra aquest impost...

–És una llista conservadora.

–Sí, per combatre un partit també conservador.

–El cap de Govern, Toni Martí, s'ha vist obligat a fer l'IRPF per les pressions de fora, sinó no podria signar cap Conveni de no Doble Imposició (CDI) i no deixaran venir inversió estrangera. Però hi ha sectors més caciquils que encara es pensen que Andorra és una illa on es pot fer el que es vulgui dins del context internacional. Això s'ha acabat.

–Andorra és rica, però com es reparteix?

–Molt malament. Això ho va dir Michel Camdessus quan va venir fa 10 anys, i no és precisament cap trotskista. El que passa que abans, quan les coses anaven bé, encara que a tu t'arribessin les engrunes ja anava bé. Ara els sous són baixos i la lluita entre salaris i preus és evident. Com a funcionari ho he notat moltíssim.

–Però si sempre es queixen.

–Quan vaig entrar de funcionari fa 27 anys la gent se'n reia de mi perquè eren sous més baixos que a l'empresa privada. Ara em tenen enveja, perquè tinc un salari fix i el sou s'ha mantingut mentre els altres han baixat. Els sous a Andorra són de subsistència. La baixada del nivell de vida ha sigut brutal.

–5.000 persones han marxat.

–A més tothom que tenim fills d'alguna forma tenim la idea que hauran de fotre al camp. Els joves no es plantegen quedar-se. Aquella Andorra on tothom tenia feina s'ha acabat.

–Proposa defensar al militant de base, i parla de menysteniment.

–Em refereixo als militants de base de tots els partits. M'imagino què ha de ser militar a DA. Ho podem imaginar. I del partit que faci Nomen ja no cal ni dir-ho. Normalment els partits tenen tendència a menystenir una mica les aportacions dels militants de base, i moltes vegades tenen una visió de les coses més clares dels que estan amunt de tot.

–Potser viuen una altra realitat?

–Els polítics sí que viuen en una altra realitat. Diré una cosa molt impopular: si al meu partit pugéssim tenir dues persones a sou canviarien molt les coses. Tot és amateur, i es nota. Imagino que la gent criticaria que algú visqui del partit. És difícil treballar només amb el voluntariat de la gent.

–Un treballador privat pot fer política?

–Amb la llei només ho poden fer qui té un negoci o els funcionaris, perquè segons la llei durant una legislatura podem fer política. Però una, i ara mateix el David Rios té un problema. Al Consell General no he vist mai un cambrer ni una dependenta de comerç. Ens diuen que som el partit dels funcionaris. Jo puc fer aquestes primàries perquè si guanyo sé que tindré una excedència de quatre anys. A l'empresa privada t'ho has de pensar, perquè potser després et trobes sense feina.

–¿Quina Andorra dibuixa?

–Manen 15 famílies i dos bancs. Ja està. No és cap secret d'estat.

–¿SDP també està a l'esquerra?

–Una cosa és el partit i una altra la persona que el porta. Si guanyo i faig una crida a tota l'esquerra també la faria a SDP. Ha estat una ruptura traumàtica i queden moltes ferides, que són personals. És un problema de rancors personals. Per a mi tot és SDP, no només Bartumeu. La gent del carrer no entén res. N'hi ha que ni sap que Bartumeu ja no hi és al PS.

–¿A quina esquerra donaríeu la mà?

–SDP, Els Verds, AD800, Podem. Jo ho faria amb SDP. S'hauria de veure. Això que ha fet Josep Roig a Sant Julià de Lòria de crear una alternativa sense saber res dels socialdemòcrates no és normal, és personal. Estic convençut que molts militants d'SDP voldrien estar junts amb nosaltres. Ho sé.

–Si imaginem un escenari amb un Consell amb DA desgastat, seria possible una aliança?

–Si suméssim amb SDP seria inevitable. Com explicaria Bartumeu un pacte amb els altres?

–I amb DA si entrés el PLA?

–No. DA pactarà amb els liberals. Nosaltres parlem d'ajuntar l'esquerra sobretot per fer un programa que serà incompatible amb DA.

Al següent link podreu trobar i escoltar l'entrevista a Pere López, candidat a les eleccions primàries del PS, al programa "Hora Andorra" de Ràdio Ser Principat d'Andorra, realitzada el 23.09.14.

Alexandre Rossell creu que “el PS ha de fer un gir a l’esquerra per adequar les seves actuacions al que hauria de ser un partit socialdemòcrata de veritat” i que una de les coses urgents que s’hauria de fer al país és “assegurar l’exercici del sindicalisme lliure i que no hi hagi represàlies pel fet d’estar sindicat”. A més, aposta per “estendre la mà” a SDP per fer un front d’esquerres en les properes eleccions.

¿Les primàries és la millor manera d’elegir el candidat del partit a cap de Govern?
El candidat elegit estarà avalat pels militants i les persones que s’hagin inscrit, i això li dóna més credibilitat que als candidats que surten de les cúpules dels partits. I en aquest sentit, la idea que hi ha ara al partit és que també es facin primàries per a les eleccions comunals.

¿Però la participació de no militants del partit inscrits no ha estat gaire elevada?
Són una vuitantena de persones no afiliades les que s’hi han inscrit, mentre que el cens de militants ja està fet dins. És un èxit que hi hagi primàries i que hi hagi dos candidats, però potser no hem assolit la participació que hauria estat desitjada. Tot i així, s’ha de tenir en compte que és la primera vegada que es fa un procés com aquest a Andorra i no tenim amb què comparar. A mi personalment m’hagués agradat que hi hagués hagut més participació.

¿Què diu als militants i simpatitzants perquè el votin?
El primer que vull fer és cridar als militants que vagin a votar, als inscrits ja no cal perquè suposo que ja tenen la voluntat de fer-ho. Es tracta de donar una imatge en el sentit que la militància s’ha mobilitzat, cosa que per mi és el més important independentment del resultat i de qui guanya. Després, el que els diria perquè em votessin és que crec que el PS ha de fer un gir a l’esquerra per adequar les seves actuacions al que hauria de ser un partit socialdemòcrata de veritat. Fins ara, s’ha fet una política una mica pragmàtica, en part pel propi sistema electoral. Ara jo crec que en aquests moments hi ha dos sectors polítics al país: el conservador i el progressista o d’esquerres.

¿Quines són les línies que segueix en la seva campanya en aquestes primàries?
Hi ha una cosa que és urgent en aquest país i és assegurar l’exercici lliure del sindicalisme i que no hi hagi represàlies pel fet d’estar sindicat. Una altra cosa que s’hauria de fer és apujar el salari mínim, tenint en compte que ara les empreses estan acomiadant persones que guanyen 1.300 euros per agafar-ne d’altres pel sou mínim. Així les empreses s’estan estalviant molts diners. A més, també s’hauria de fer, per exemple, la llei del matrimoni de persones del mateix sexe i aprovar una llei per a la interrupció voluntària de l’embaràs, dos lleis que s’han aturat per les pressions del bisbe, cosa que és intolerable perquè no pot tenir més força que el parlament, que és on resideix la sobirania del poble. Una altra qüestió prioritària és la reactivació de l’economia, per a la qual cosa és bàsic afavorir l’entrada de capital estranger, perquè les grans fortunes del país ja no estan aquí, amb una regles del joc que siguin clares.

Es diu que la seva presentació és tan sols simbòlica...
Vaig presentar-me perquè és el primer cop que es fan primàries i pensava que era una pena que només hi hagués un candidat. Mai havia tingut al cap la idea de ser candidat, però una vegada ho sóc he de fer el possible per oferir una alternativa creïble i intentar guanyar. Molta gent es pensa que això és una comèdia que he muntat jo i el Pere per fer veure que hi ha unes primàries, però jo intentaré arribar fins el final i guanyar-les. És cert que ell té una projecció pública perquè és el primer secretari del PS i ha estat ministre, i jo sóc un militant de base. Tenim la mateixa legitimitat però evidentment la gent pot pensar que el lògic seria que guanyés ell, cosa que és normal, però ja veurem i potser hi ha una sorpresa.

¿Quin ha de ser el model de partit del PS?
Des de fa un any el PS s’ha democratitzat. Tot i que ha canviat molt encara li falta més per ser més obert i menys jeràrquic. El problema és que la militància està molt desmobilitzada perquè no ha entès la divisió que s’ha produït i prefereix estar a casa desencantada. Jo no diria que el Pere sigui de dretes i jo d’esquerres, sinó que el que dic és que faria un gir a l’esquerra. S’ha de tenir en compte que dins del PS hi ha gent molt diversa, fins i tot persones conservadores i d’altres d’extrema esquerra, si bé ara les primeres gairebé han desaparegut.

¿Quina ha de ser la relació amb SDP?
Crec que tota la gent d’esquerra hauria d’anar junta, i també s’ha d’estendre la mà al partit de Jaume Bartumeu i, si jo guanyés les primàries, ho faria. De totes maneres, l’important és fer un programa més que ajuntar-se per guanyar. El que diria a SDP és si està disposat a fer un front d’esquerres i un programa electoral tots junts, jo no els posaria una creu. Una altra cosa és el que digui SDP, que jo no ho sé.

¿Quin pot ser el resultat del PS en les eleccions generals?
Els conservadors van vendre unes expectatives exagerades i la gent se’ls va creure, però crec que el desencant és ara molt fort perquè la situació ha empitjorat. La incògnita és cap a on es decantarà aquest desencant i jo m’oloro que si ho fem bé podríem arribar a guanyar. Perquè això s’aconsegueixi, però, han d’anar totes les forces progressistes juntes, almenys a les parròquies.

Hi ha un cert debat sobre el coprincipat...
La posició del partit és la que es va prendre fa uns anys i que és que continuï l’statu quo. Crec que en un futur congrés el PS hauria de tractar el tema del coprincipat. En tot cas a nivell personal trobo que s’han d’aprovar les lleis que calgui respectant la sobirania del poble, i després si un copríncep veu que alguna li suposa un problema, doncs que es pronunciï.

Pere López aposta perquè en les properes eleccions generals hi hagi “una gran coalició de forces progressistes” que es pugui constituir al voltant del Partit Socialdemòcrata (PS). “El que vull és presentar una alternativa real i veritable de govern de centreesquerra moderada i amb una clara proposta política”, va explicar López. A més, insisteix també que “els partits han de ser oberts” a la ciutadania.

¿El procés de primàries és la millor manera d’elegir al candidat del partit a cap de Govern?
Penso que aquest procés és la forma més democràtica, participativa i oberta de triar un candidat. Això permet que hi hagi candidats dins del partit que es puguin presentar i també genera un cert debat intern per les diferents propostes que hi hagi. A més hi ha també l’obertura perquè puguin votar persones de fora. Ens sentim molt satisfets i al final del procés s’haurà de fer valoració amb esperit de millora per a futures primàries. Crec que és un procés històric i que s’ha de consolidar.

¿Però la inscripció de no militants del partit no és gaire elevada?
Crec que el nombre d’inscrits no ha de condicionar en cap cas la valoració del procés perquè és nou i desconegut. El que s’ha de valorar és haver implantat per primera vegada un procediment de primàries obertes i amb democràcia dins del partit, tot i que hi hagi aspectes que es puguin millorar per a futures convocatòries.

¿Què diria als militants perquè el votessin a vostè en lloc de l’altre candidat?
Crec que s’ha de triar un candidat a cap de Govern que tingui certa vocació per arribar a ser-ho, i aquest és el meu cas, i que disposi de l’experiència i trajectòria política per poder-ho aconseguir. La meva visió de la societat andorrana i del partit és prou àmplia, i conec prou els dossiers importants, i no només els econòmics, sinó també els socials i educatius. Amb tota la modèstia, crec que sóc una persona preparada per aspirar a obtenir el millor resultat liderant el nostre partit.

Es dóna per fet que vostè és el guanyador des d’un principi...
Jo en cap cas em dono per guanyador. He intentat preparar un preprograma ampli, sòlid i l’he enviat a totes les persones que podran votar. He recollit els temes que m’han semblat més rellevants i el que voldria també és que el programa polític sigui elaborat de la manera més consensuada i participativa. També proposo una obertura del país i que el PS sigui el pivot al voltant del qual giri una gran coalició d’esquerra i de forces progressistes, i per tant m’estic prenent seriosament el procés de primàries i en cap cas em dono per favorit ni per millor candidat. El que vull és presentar una alternativa real i veritable de govern de centreesquerra moderada i amb una clara proposta política.

¿Creu, doncs, que la millor opció de cara a les properes eleccions és que vagin juntes totes les forces progressistes?
Si jo surto elegit candidat el proper dia 27, el que vull és, de manera concertada amb els òrgans del partit, començar una ronda de contactes amb formacions amb les que hi hagi un alineament a nivell de programes. També volem parlar amb persones que avui estan en moviments socials o sindicals per veure si tenen ganes de compartir i sumar-se al nostre projecte. El que jo sempre he defensat és ser oberturista al màxim i no sobre una base de noms, sinó programàtica.

¿Socialdemocràcia i Progrés també s’hauria d’afegir a aquest projecte?
El primer que s’ha de dir és que hi va haver uns quants companys que van decidir marxar, però en cap cas estem parlant d’una divisió 50 a 50, perquè la gent amb trajectòria política continua militant al PS. Crec que la proposta que es faci ha de venir avalada al voltant del projecte polític del PS i, per tant, nosaltres portarem al programa, per exemple, que cal modificar un IRPF injust que només grava el treball i no el capital, i també d’igual manera la Llei de la CASS per donar certes prestacions que han quedat molt rebaixades o eliminades. Jo no sé si molts membres d’SDP poden compartir aquest programa, vist que han votat a favor de totes aquestes lleis, que són clarament contràries a propostes socialdemòcrates. Tot i així, no es pot descartar res, evidentment.

¿A què por aspirar el PS en les properes eleccions generals?
Crec que el que hem de fer és presentar una bona proposta política sòlida i arribar al més lluny possible amb aquesta proposta progressista que he esmentat, així com a presentar candidatures a totes les circumscripcions territorials encapçalades per persones de certa rellevància política i amb una trajectòria. A més, també voldrien que persones independents s’afegissin al nostre projecte. I després ja veurem si el nostre treball està més o menys valorat per la ciutadania.

¿Què es pot fer per incrementar la participació dels ciutadans en política, a més d’aquestes primàries?
Es pot i s’han de fer moltes coses més. Els partits han de ser més oberts i han de consultar els ciutadans de manera més freqüent i no només per demanar-los el vot cada quatre anys. Nosaltres ho estem començant a fer i les primàries són un exemple en aquest àmbit. A més, totes les persones que es vulguin afegir al nostre projecte tenen obertes les portes del PS. El que vull fer és animar a la participació el dia 27 perquè penso que sempre és bona en qualsevol procés democràtic com són aquestes primàries.

Candidat a les primàries, la prioritat si surt elegit serà aglutinar al voltant del ps sindicats, els verds i AD800. Descarta, en canvi, acords amb Socialdemocràcia i Progrés.

l 27 de setembre és la data. De les primàries convocades pel Partit Socialdemòcrata (PS) i a les quals concorren Pere López i Alexandre Rossell sortirà el candidat a cap de Govern que l’any que ve –si no salta sorpresa majúscula, és clar– s’enfrontarà a Toni Martí. El primer secretari del PS augura que el programa del partit no inclourà referèndum sobre el model d’Estat i sí la reforma de l’IRPF i la derogació de la Llei de la CASS. Diu que per tenir opcions de govern l’esquerra no hi pot concórrer fragmentada, però nega la possibilitat d’un pacte amb Socialdemocràcia i Progrés (SDP).

Primàries: vist l’escàs entusiasme que ha suscitat entre els simpatitzants, les tornarien a convocar?
Sens dubte. Són les primeres primàries obertes que es covoquen al país. Complim així un dels mandats del congrés del 2013, que ens instava a obrir-nos a la societat. Hem obert el procés a tota la ciutadania, inclosos els residents. No se’ns pot negar el mèrit dels pioners.

Però 80 inscrits… No és per llançar coets.
Hi ha qui pensa que són pocs, però això demostra un cert desconeixement de com funciona la nostra vida política i associativa. Ja els agradaria a molts partits, sindicats i entitats ciutadanes tenir una vuitantena de militants. Si n’hi ha qui amb una desena ja fan política! S’han comès errors, però els corregirem en les primàries per a les comunals, que n’hi haurà. Però hi insisteixo: ja m’agradaria que altres partits prenguessin decisions de forma tan transparent i pública, que no fossin la caixa negra en què s’han convertit.

La convocatòria de primàries, com la proposta de referèndum, responen a la voluntat de ‘marcar bíceps’ progressista, a una política de gestos?
No hi estic d’acord. És la concreció de la voluntat clara d’acostar l’acció política al ciutadà, que no es quedi amb la impressió que l’anem a veure cada quatre anys i després, res. I és una forma d’acostumar el ciutadà a dir-hi la seva. No ens faltarà valentia política per plantejar determinades qüestions, preferiblement per la via del referèndum. El model d’Estat, per exemple. Probablement no ho portarem al progarama electoral, però en algun moment caldrà demanar l’opinió al poble per decidir el model que volem.

Faci d’àugur i vaticini la data de les eleccions al Consell General.
Part del descontent per les primàries és degut precisament a la incertesa sobre aquesta data.

Doncs m’ho haurà d’explicar.
El calendari inicial de les primàries preveia engegar les primàries després de Meritxell i que les eleccions tinguessin lloc a final de novembre, com a molt tard a principi de desembre. Però van sorgir veus que ens van advertir que ens arriscàvem que el cap de Govern convoqués eleccions anticipades i ens agafés enmig de les primàries, sense candidat i després de quatre anys de legislatura. No ens ho podíem permetre.

La culpa és del cap de Govern.
No, però ens ha obligat a forçar el calendari. Ell és l’únic que sap quan les convocarà, i lamento que hagi preferit jugar la carta del secretisme i de l’ambigüitat.

No sé si comparteix la sensació que l’única possibilitat de plantar cara és a través de pactes amb altres forces. Amb quines?
Volem ser alternativa de govern, i per tenir opcions no podem concórrer fragmentats a les eleccions. Si el 27 de setembre surto escollit intentaré aglutinar al voltant del PS persones pròximes al nostre projecte polític i obriré diàleg en primer lloc amb els sindicats, els Verds i AD800.

S’ha oblidat de Socialdemocràcia i Progrés.
Algú que es diu socialdemòcrata no pot votar a favor de la Llei de la CASS, ni de la Llei de serveis sociosanitaris, ni defensar amb més entusiasme que DA aquest IRPF. Avui dia, SDP no és un partit pròxim al PS. De fet, m’atreviria a dir que gairebé formen un govern de coalició amb DA.

Per cert, DA els ha deixat sense IRPF, que era un dels seus cavalls de batalla electoral.
L’únic positiu de l’IRPF aprovat és que la figura ara ja existeix i que per tant es podrà modificar. Però no és el nostre model. De fet, creiem que seria més encertat anomenar-lo impost sobre els rendiments dels treballadors, perquè els únics que pagaran són els que tenen nòmina. No es graven ni els interessos bancaris, ni les Sicav ni els hòldings empresarials, que ni paguen impost de societat ni IRPF. No creiem que sigui un impost just, equitatiu i progressiu, com mana la Constitució: que pagui més qui més té. Per això un dels temes essencials de la campanya serà la modificació d’aquest IRPF de mínims, aprovat per DA i el grup mixt a corre-cuita, per arribar a temps de firmar el conveni de no-doble imposició.

Tornem al programa electoral: a banda de reformar l’IRPF, què més proposaran?
Derogar la Llei de la CASS i elaborar-ne una de nova, i també retocar de manera substancial la Llei de serveis sociosanitaris. No som nosaltres els que en aquests punts ens hem mogut dels posicionaments polítics que hem defensat històricament.

Les relacions amb Jaume Bartumeu han millorat, o continuen ‘a l’UVI’?
Fa bastant temps que no parlo amb el senyor Bartumeu. Per la qual cosa diria que la relació és ara mateix inexistent.

Bastant temps, vol dir mesos o anys?
Com que no estic al Consell General, i per tant no assisteixo ni a les sessions ni a les comissions, no es dóna l’ocasió que coincidim.

Però quan es creuen pel carrer se saluden, m’imagino.
Jo, sí.

Insinua que no li tornen la salutació?
De vegades, sí; d’altres potser és que hi ha molta gent. Però jo sempre dic hola, perquè crec que és el que toca.

Ni el Primer de Maig, ni les retallades, ni la precarietat laboral. Els ciutadans d’aquest país només es mobilitzen per causes com el procés sobiranista català. Decebut?
Tots ens hi sentim a gust opinant sobre el Barça, el referèndum escocès o Palestina. Però mullar-se sobre el que passa a casa costa més. Ens falta valentia, i ho entenc, perquè el país és petit i et pot portar conseqüències indesitjades. Hi ha por d’opinar obertament sobre qüestions de política interna, i costarà treure-nos-la de sobre.