Candidat a les primàries, la prioritat si surt elegit serà aglutinar al voltant del ps sindicats, els verds i AD800. Descarta, en canvi, acords amb Socialdemocràcia i Progrés.
l 27 de setembre és la data. De les primàries convocades pel Partit Socialdemòcrata (PS) i a les quals concorren Pere López i Alexandre Rossell sortirà el candidat a cap de Govern que l’any que ve –si no salta sorpresa majúscula, és clar– s’enfrontarà a Toni Martí. El primer secretari del PS augura que el programa del partit no inclourà referèndum sobre el model d’Estat i sí la reforma de l’IRPF i la derogació de la Llei de la CASS. Diu que per tenir opcions de govern l’esquerra no hi pot concórrer fragmentada, però nega la possibilitat d’un pacte amb Socialdemocràcia i Progrés (SDP).
Primàries: vist l’escàs entusiasme que ha suscitat entre els simpatitzants, les tornarien a convocar?
Sens dubte. Són les primeres primàries obertes que es covoquen al país. Complim així un dels mandats del congrés del 2013, que ens instava a obrir-nos a la societat. Hem obert el procés a tota la ciutadania, inclosos els residents. No se’ns pot negar el mèrit dels pioners.
Però 80 inscrits… No és per llançar coets.
Hi ha qui pensa que són pocs, però això demostra un cert desconeixement de com funciona la nostra vida política i associativa. Ja els agradaria a molts partits, sindicats i entitats ciutadanes tenir una vuitantena de militants. Si n’hi ha qui amb una desena ja fan política! S’han comès errors, però els corregirem en les primàries per a les comunals, que n’hi haurà. Però hi insisteixo: ja m’agradaria que altres partits prenguessin decisions de forma tan transparent i pública, que no fossin la caixa negra en què s’han convertit.
La convocatòria de primàries, com la proposta de referèndum, responen a la voluntat de ‘marcar bíceps’ progressista, a una política de gestos?
No hi estic d’acord. És la concreció de la voluntat clara d’acostar l’acció política al ciutadà, que no es quedi amb la impressió que l’anem a veure cada quatre anys i després, res. I és una forma d’acostumar el ciutadà a dir-hi la seva. No ens faltarà valentia política per plantejar determinades qüestions, preferiblement per la via del referèndum. El model d’Estat, per exemple. Probablement no ho portarem al progarama electoral, però en algun moment caldrà demanar l’opinió al poble per decidir el model que volem.
Faci d’àugur i vaticini la data de les eleccions al Consell General.
Part del descontent per les primàries és degut precisament a la incertesa sobre aquesta data.
Doncs m’ho haurà d’explicar.
El calendari inicial de les primàries preveia engegar les primàries després de Meritxell i que les eleccions tinguessin lloc a final de novembre, com a molt tard a principi de desembre. Però van sorgir veus que ens van advertir que ens arriscàvem que el cap de Govern convoqués eleccions anticipades i ens agafés enmig de les primàries, sense candidat i després de quatre anys de legislatura. No ens ho podíem permetre.
La culpa és del cap de Govern.
No, però ens ha obligat a forçar el calendari. Ell és l’únic que sap quan les convocarà, i lamento que hagi preferit jugar la carta del secretisme i de l’ambigüitat.
No sé si comparteix la sensació que l’única possibilitat de plantar cara és a través de pactes amb altres forces. Amb quines?
Volem ser alternativa de govern, i per tenir opcions no podem concórrer fragmentats a les eleccions. Si el 27 de setembre surto escollit intentaré aglutinar al voltant del PS persones pròximes al nostre projecte polític i obriré diàleg en primer lloc amb els sindicats, els Verds i AD800.
S’ha oblidat de Socialdemocràcia i Progrés.
Algú que es diu socialdemòcrata no pot votar a favor de la Llei de la CASS, ni de la Llei de serveis sociosanitaris, ni defensar amb més entusiasme que DA aquest IRPF. Avui dia, SDP no és un partit pròxim al PS. De fet, m’atreviria a dir que gairebé formen un govern de coalició amb DA.
Per cert, DA els ha deixat sense IRPF, que era un dels seus cavalls de batalla electoral.
L’únic positiu de l’IRPF aprovat és que la figura ara ja existeix i que per tant es podrà modificar. Però no és el nostre model. De fet, creiem que seria més encertat anomenar-lo impost sobre els rendiments dels treballadors, perquè els únics que pagaran són els que tenen nòmina. No es graven ni els interessos bancaris, ni les Sicav ni els hòldings empresarials, que ni paguen impost de societat ni IRPF. No creiem que sigui un impost just, equitatiu i progressiu, com mana la Constitució: que pagui més qui més té. Per això un dels temes essencials de la campanya serà la modificació d’aquest IRPF de mínims, aprovat per DA i el grup mixt a corre-cuita, per arribar a temps de firmar el conveni de no-doble imposició.
Tornem al programa electoral: a banda de reformar l’IRPF, què més proposaran?
Derogar la Llei de la CASS i elaborar-ne una de nova, i també retocar de manera substancial la Llei de serveis sociosanitaris. No som nosaltres els que en aquests punts ens hem mogut dels posicionaments polítics que hem defensat històricament.
Les relacions amb Jaume Bartumeu han millorat, o continuen ‘a l’UVI’?
Fa bastant temps que no parlo amb el senyor Bartumeu. Per la qual cosa diria que la relació és ara mateix inexistent.
Bastant temps, vol dir mesos o anys?
Com que no estic al Consell General, i per tant no assisteixo ni a les sessions ni a les comissions, no es dóna l’ocasió que coincidim.
Però quan es creuen pel carrer se saluden, m’imagino.
Jo, sí.
Insinua que no li tornen la salutació?
De vegades, sí; d’altres potser és que hi ha molta gent. Però jo sempre dic hola, perquè crec que és el que toca.
Ni el Primer de Maig, ni les retallades, ni la precarietat laboral. Els ciutadans d’aquest país només es mobilitzen per causes com el procés sobiranista català. Decebut?
Tots ens hi sentim a gust opinant sobre el Barça, el referèndum escocès o Palestina. Però mullar-se sobre el que passa a casa costa més. Ens falta valentia, i ho entenc, perquè el país és petit i et pot portar conseqüències indesitjades. Hi ha por d’opinar obertament sobre qüestions de política interna, i costarà treure-nos-la de sobre.
- Avís legal - I tu què pots fer?
