El 1974 la massa salarial del sistema financer andorrà representava el 4,16 % de la massa salarial total del país. El 2001 aquest percentatge havia pujat fins el 8,8 % i el 2011 ja havia assolit el 10,3 %.

A la pàgina 450 del llibre encarregat i editat en 1974 pel Consell General, Estructura i perspectives de l'economia andorrana podíem llegir: «Un desenvolupament basat en gran part sobre el descabdellament financer per aportacions de l'estranger que entren per sortir (prenent el país com a plaça d'operacions) crea un tipus determinat de societat i de mentalitat. Únicament fóra admissible si la societat andorrana fos capaç de segregar elements prou forts per compensar-ho, mitjançant altres activitats de tipus industrial (com Liechtenstein), agrícola o de serveis (per exemple, culturals)».

Els autors del treball, dirigit pel professor Bricall, treien la conclusió que «per això sembla aconsellable no considerar aquest com un camí de preferència opcional, sinó com una possibilitat acceptada, però no inductora d'activitat a efectes de política econòmica. I sí, en canvi, com a font de possibles ingressos pressupostaris que, de tota manera, no el desencoratgin».

El 1974 la part del sector financer sobre el Producte Interior Brut andorrà era inferior al 7 %; avui està al voltant del 18 %. El comerç que era el sector més important contribuïa a la riquesa nacional en un 42%; avui representa poc més del 15 %.

Està clar que la crida a la prudència de l'equip Bricall no va ser escoltada i no per culpa d'aquell Consell General; com reconeixien els autors: «No hi ha cap esfera del poder públic –Consell general, Delegacions Permanents– que tingui possibilitats d'intervenir en la situació i l'evolució de les institucions creditícies», (pàg. 329).

Menys excusable ha estat, a partir de la Constitució, el laissez faire dels successius governs per a ordenar i regular el sector financer, de manera que no s'hagués arribat a l'actual situació d'hipertròfia.

I és que avui els actius de la banca andorrana, que el 1974 eren de poc més de dues vegades el PIB (amb el marge d'error de les dades de l'època), són més de sis vegades el PIB nacional; una proporció similar a les de Xipre abans del crack, comparable a la d'Irlanda o Malta i el doble de la del Regne Unit (tot i comptant amb el pes de la City). A la taula que il·lustra aquesta opinió i que va ser publicada per El País el 18 de març del 2013, es pot apreciar el pes del sector bancari als països de l'Eurozona. Totes aquestes dades ens obliguen a plantejar la necessitat de marcar-nos una política econòmica a mig termini que trenqui aquesta polarització indesitjable, no només pels compromisos amb els organismes internacionals i els països del nostre entorn, sinó també –i principalment– per raons internes de vulnerabilitat de la nostra economia.

Sense dubte, propugnar un canvi de model econòmic que posi límits a l'hegemonia del capital financer és molt més positiu pel futur del país que la crida del ministre Jordi Cinca a «fer pinya» per donar un suport incondicional a la sacrosanta «plaça financera».

Al següent link podreu veure l'entrevista al primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, al programa Herrera en la Onda d'Onda Cero, en la seva edició del 09.09.2014.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la política turística, “amb inversions milionàries”, que s’està portant a terme no està donant els resultats esperats. El primer secretari del partit, Pere López, va insistir ahir de nou també en “la manca d’estratègia i de línia” del Govern i en la “disgregació d’accions sense retorn” que s’estan fent en aquest àmbit.

En aquest sentit, aquesta formació troba que l’organització de grans esdeveniments com el Cirque du Soleil o l’An­dorra Red Music, tot i ser molt costosos, no serveixen perquè vinguin “més turistes que facin més compres i que visitin els nostres museus”, i va criticar que bona part de les accions es deixin en mans de la iniciativa privada. “Festivals i espectacles d’aquest tipus es fan en molts llocs i millor, i creiem que hi ha una altra manera de competir turísticament”, va dir López.

El PS critica, a més, que aquestes accions s’estiguin fent sense tenir en compte “elements essencials i diferenciadors del nostre país com la natura i el patrimoni, i fins i tot les compres”. López va explicar que troben que hi ha “improvisació” en aquesta matèria i que el sector comercial participa poc en les iniciatives de promoció turística, contràriament al que passava durant la legislatura socialdemòcrata, en què s’havia aconseguit la seva “màxima implicació”, i que només es tenen en compte els eixos amb més afluència de visitants. “Invertir tants diners en els productes que s’estan fent ha de comportar uns resultats que repercuteixin en el conjunt de l’economia andorrana, i no estan arribant, ni abans ni ara”, va recalcar el primer secretari del PS.

López es va referir també ahir, a preguntes dels mitjans de comunicació, a la regla d’or, que va qualificar d’una “proposició de llei improvisada” i que “no té cap mena de sentit” en un moment en què encara s’està enllestint el nou marc fiscal i no estan clares les necessitats en matèria social. Segons va dir, és “poc legítim lligar les mans” dels futurs responsables polítics a final de la legislatura. El líder del PS creu que aquest text és per “reduir l’impacte” de l’IRPF en el sector més conservador dels demòcrates.

López va criticar també ahir el “poc costum” del cap de Govern, Antoni Martí, d’informar l’oposició sobre temes com l’entrevista mantinguda amb Rajoy a La Moncloa, tot i que espera que aviat doni informació sobre aquesta qüestió al president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios.

Possibles primàries també per a les comunals

El primer secretari del PS està “content” del procés de primàries, encara que la participació –uns 80 militants inscrits– sembli escassa. “La xifra no és el més rellevant”, va dir López, sinó el fet que per primera vegada es facin primàries a Andorra en un partit polític. La voluntat és que hi hagi un procés similar per elegir els candidats de les comunals “en alguns comitès locals”. La decisió correspondrà, però, al proper congrés que celebri el partit.

Els socialdemòcrates consideran equivocada i, alhora, improvitzada la política turística del Govern molt focalitzada en els grans esdeveniments com a reclam per atraure visitants. Segons va explicar ahir el primer secretari del PS, Pere López, el balanç d'aquests tres anys de legislatura de l'Executiu de Martí en aquest àmbit no pot ser positiu ja que «les línies d'actuació les han marcat les iniciatives empresarials».

La celebració de grans esdeveniments com el Cirque du Soleil o d'altres espectacles com ara Andorra Red Music no han comportat «més recursos pel sector econòmic del país». López va considerar que «en alguns moments sembla que la política turística a corre cuita la marquen determinats promotors que vénen a Andorra, presenten un projecte i el Govern el compra o el subscriu».

López va assegurar que aquest no hauria de ser el model turístic del país, que hauria d'estar basat principalment en les compres, la natura i el patrimoni cultural. A més va criticar que aquests espectacles «són molt costosos» i va afegir que «no tenen retorn» en l'economia del país, especialment en els sectors hoteler i comercial.

Unes dades que quedaran reflectides quan es coneguin el nombre total de visitants i que «no són del tot bones». A tot això cal afegir a més que « les principals accions comercials se centralitzin als eixos d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i no tenen en compte el comerç d'altres zones i parròquies».

López va reclamar que en el moment de dissenyar les línies turístiques es pugin implicar a tots els sectors, entitats, associacions o institucions del país.

PRIMÀRIES PS // El líder dels socialdemòcrates es va mostrar molt «content» pel procés de primàries engegat al seu partit, malgrat algunes opinions no massa favorables per part d'algun dels seus membres però que han de ser «molt acceptables».

López va admetre que «s'hagués pogut fer el procés amb un millor calendari», és a dir, evitant el mes d'agost, però va afegir que la dificultat per fomentar la participació també hagués estat alta. En aquest sentit va apuntar que en el proper congrés del partit es debatrà la possibilitat de traslladar el sistema de primàries a les eleccions comunals.

REGLA D'OR // En relació a la Regla d'or, que hauria d'entrar a tràmit parlamentari a mitjans de setembre, López va manifestar que «és una llei molt complexa i sense sentit en el context actual, en que el marc fiscal s'està desenvolupant». Al respecte va assegurar que aquest motiu fa que sigui «molt difícil calcular els ingressos i les despeses que el nostre país ha de tenir els propers anys».

El primer secretari del PS va considerar «poc legítim que el Govern de DA deixi per a finals de legislatura una llei que lliga de peus i mans». Va indicar, a més, que « s'ha impulsat per acontentar l'electorat de DA més conservador i més crític amb la implantació d'impostos» per tal de «minimitzar l'aprovació de l'IRPF» López va desitjar que «algú dins de DA tingui una mica de seny i la llei no s'aprovi».

REUNIÓ RAJOY-MARTÍ // El líder dels socialdemòcrates no va voler comentar la reunió que van mantenir dimarts passat el cap de Govern amb el president de l'executiu espanyol fins que el mateix Martí no els informi dels seus continguts ja que «siguem sent lleials respecte als grans temes de política exterior». López va indicar, tot i així, que «ens estranya» que el màxim responsable de l'executiu no s'hagi posat en contacte amb ells ni abans ni després de la celebració de la trobada.

El primer secretari del PS, Pere López, ha criticat que el Govern no té clara quina és la marca Andorra i lamenta, en aquest sentit, que es gasti els diners en festivals com ara l'Andorra Red Music i espectacles com els del Cirque du Soleil. Per a López aquestes actuacions deixen de banda els elements diferenciadors del país, com ara les compres i la natura.

Al partit socialdemòcrata creuen que el Govern ha perdut el rumb a seguir en matèria de promoció turística. El seu primer secretari considera que els últims esdeveniments que s'han programat són més aviat fruit d'iniciatives privades o promotors que volen venir al país, i que, en canvi, no serveixen per lligar el Principat amb els seus elements més característics.

Segons López, festivals com ara l'Andorra Red Music potser acontenten part del sector hoteler, però en deixen de banda altres, com per exemple el comercial. Assegura que són esdeveniments que "arriben més per iniciativa privada que per una línia estratègica i no s'han sabut integrar en els elements diferencials d'Andorra, com les compres, la natura i el patrimoni cultural",

Els socialdemòcrates creuen, a més, que el Goven està fent poques accions per promocionar el comerç del país, i que les que fan es focalitzen només en els eixos amb més renom, i deixen de banda altres zones menys transitades. Per a López, l'estratègia turística del país passa per posar més èmfasi en els elements diferenciadors del Principat, com ara les compres, la natura i el patrimoni cultural.

Veure article original

L’estudi sobre la reforma del sistema andorrà de Seguretat Social de l’any 1997, dirigit pel Sr. Lluís Buey, director general de consultors de pensions del BBV, i finançat per Banc Internacional Banca Mora preveia que les despeses destinades a pensions superarien els ingressos l’any 2008, moment a partir del qual la CASS hauria de recórrer als fons de reserva per poder finançar la despesa compromesa en aquell moment en matèria de pensions.

Bé, la història ja la coneixem. El sistema no només no va entrar en situació de dèficit l’any 2008, sinó que, d’aleshores ençà, ha continuat acumulant reserves en quantitats significatives (les reserves actuals de la branca de jubilació superen els 1.000 milions d’euros) i això, malgrat la crisi econòmica dels darrers anys, que ha reduït de manera important el capítol dels ingressos a causa de la caiguda del nombre de cotitzants.

Aquests i altres estudis incideixen en una sola premissa: l’increment de l’esperança de vida i, com a conseqüència, el cobrament de més pensions durant més temps. Com abans esmentàvem, aquest argument resulta irrefutable. Però cal posar altres variables damunt la taula, com per exemple:

a) Els ingressos per cotització: són els recursos dels quals es nodreix directament el propi sistema. Actualment, el percentatge sobre el salari que el sistema andorrà destina al pagament de pensions és del 10% i, l’any vinent, quan entri en vigor la darrera reforma aprovada serà del 12%. El percentatge de cotització que s’aplica sobre el salari a altres països europeus és significativament superior, fins i tot considerant les diferències de model. Així, a Espa-nya, el percentatge que s’aplica sobre el salari, fonamentalment per a la cobertura de pensions i atur, és del 23,8%; el 15,5% a França; el 19,5% a Alemanya o el 22,7% a Àustria, amb diferents topalls. Altres països fixen una cotització global per al conjunt de prestacions sanitàries i de jubilació. En aquest cas es troben Portugal, amb un 34,25% de cotització sobre els salaris; Bèlgica, amb un 37,80%; els Països Baixos, amb un 41,5% o Suècia, amb un 30,90%. A Andorra cotitzem el 20% sobre els salaris globals per a la cobertura d’iguals o similars riscos. Sembla clar que el que aportem al sistema resulta insuficient per a garantir un nivell raonable de prestacions.

b) La massa salarial: tenint en compte que el sistema de pensions es finança sobre les cotitzacions aplicades als salaris, com més massa salarial més nivell d’ingressos per alimentar el sistema. Les actuals polítiques de contenció i/o reducció salarials promogudes principalment per les grans patronals, a banda de tenir un efecte perniciós sobre la demanda, sobretot interna, que afecta negativament en gran manera les petites empreses que enfoquen la seva oferta sobre el mercat intern, té també una incidència negativa en la recaptació de cotitzacions per finançar les pensions. I no valen falsos arguments sobre competitivitat perquè, en el context europeu, els països més competitius no són precisament els de menor nivell salarial dels seus treballadors. La qüestió és, en definitiva, si perseguim el model de competitivitat alemany o escandinau o el model del Pakistan o Bangla Desh per posar dos exemples i tots sabem quin és el final de cada un d’aquests models.

c) Nivell global de riquesa: segons dades del departament d’Estadística de Govern, Andorra era, l’any 2012, el 5è país de l’OCDE amb PIB per capita en paritat de poder adquisitiu més elevat: 47.314 $. Molt per sobre de França (16è lloc, amb 36.249 $) i d’Espa-nya (19è lloc, amb 32.081 $). També molt per sobre de la mitjana UE (33.664 $). No obstant això, destinem un 2,60% del nostre PIB al pagament de les nostres pensions davant l’11,3% que destina la Unió Europea dels 27. I això no respon únicament al fet que el nostre sistema de Seguretat Social sigui jove i es paguin comparativament menys pensions. També té a veure, i molt, amb una taxa de substitució (el percentatge que representa l’import de la pensió de jubilació en relació al darrer salari) molt per sota també de la dels sistemes de Seguretat Social europeus, fet que, en definitiva, provoca que les nostres pensions siguin més baixes. Cal tenir en compte que l’increment del PIB els dar­rers quaranta anys en el conjunt dels països europeus ha estat molt superior al percentatge d’increment de despesa en matèria de pensions i fa quaranta anys ningú qüestionava la viabilitat del sistema. En definitiva, no som un país pobre. Una altra cosa, ben diferent, és que siguem un Estat pobre en un país ric, però això té una sola solució que també coneixem tots.

En definitiva entenem que, efectivament, un sistema de provisió social a llarg termini requereix una administració acurada i permanentment vigilant que, òbviament, haurà de comandar els ajustaments necessaris al llarg del temps amb la finalitat de vetllar per la viabilitat futura del sistema, sense deixar de considerar, però, en les seves anàlisis el conjunt de factors i variables que entren en joc.

Altrament, haurem de pensar que l’únic interès que es persegueix és crear una situació d’alarma amb l’objecte de generar un clima de resignació en el conjunt de futurs beneficiaris del sistema, amb vés a saber quina finalitat (o sí la sabem?).

COMUNICAT DE PREMSA

El Comitè Executiu del PS valida les 80 inscripcions a les eleccions primàries obertes

El Comitè Executiu del Partit Socialdemòcrata ha validat les 80 inscripcions formalitzades per a la participació a les eleccions primàries obertes que celebrarà la formació el proper 27 de setembre. En els propers dies es procedirà a la inscripció dels no militants del partit al cens electoral.

El PS valora el resultat de les inscripcions com “un primer pas significatiu, tot i que sigui petit, de cara a obrir el partit a la ciutadania”. En aquest sentit, pel seu caràcter pioner i participatiu “els socialdemòcrates consideren un èxit el sol fet de la celebració dels comicis per escollir el candidat a cap de Govern a les properes eleccions”. D’aquesta manera, el PS compleix el seu compromís de portar fins al final aquest procés.

A la vegada, “dins del context de desafecció política que es viu tant a nivell internacional com nacional, la valoració és positiva, més considerant les particularitats de la implicació de la ciutadania en la política a Andorra”. Ara correspon al partit i als candidats “destinar tots els esforços per a motivar a la societat civil i continuar el debat”.

Completat el registre d’inscripcions, el pas següent serà la posada en marxa de la campanya electoral que es durà a terme del 15 al 25 de setembre.

Finalment, les eleccions se celebraran el dissabte 27 setembre en primera volta i, en cas d’empat entre els dos candidats, se celebrarà una nova elecció en segona volta el dissabte 4 d’octubre.

Andorra la Vella, 3 de setembre del 2014

Ell ha representat el personatge públic del canvi. Del canvi d'un sistema dictatorial a un nou representatiu democràtic. En ell, vàries generacions de ciutadans hi van posar les seves esperances; la seva il·lusió; la seva confiança. Ell era l'exemple de prestador públic i anava predicant missatges morals que encara reforçaven més aquesta imatge. Ell hi va estar al lloc més alt durant 23 anys. Ara, fa un mes i escaig, hi és al lloc més soterrat de tots: el de la vergonya i desídia pública. Ell, degut a la seva política i la del partit que va fundar, mai va ser de la meva devoció. No obstant, ara que ha caigut, ara que s'ha sabut tot, em sap greu. Aquest sentiment de llàstima però, no es deu a una aversió a la persona, sinó al que ha representat. El destapament significa un fort cop a la pròpia legitimitat del sistema, el qual queda greument danyat. Un cop que pot portar nombroses i importants conseqüències. Entre les quals, i la que degut aquest cas i molts d'altres que ja s'han destapat també l'estic començant a patir jo mateix, el fet de relacionar el poder públic com el trampolí perfecte cap a la obtenció de beneficis personals.

A nivell local, una altra greu conseqüència és la imatge internacional que dóna del país successos com aquest.

Com a jove andorrà amant de la política, ambdues conseqüències enunciades em preocupen. La primera, representa una ferida oberta i sagnant per a una generació de joves que creiem en un sistema democràtic, el qual sigui el màxim transparent possible i, per sobre de tot, es respecti el principi de legalitat. És aquesta legalitat que ens uneix a tots com col·lectiu la qual, amb actes com aquest, queda vulnerada i, essent vulnerada per personatges públics, comporta la deslegitimació de la democràcia en si. Si bé és cert, que els temps adversos comporten noves oportunitats, i aquest moment de crisi profunda del sistema, pot ser l'adequat per reinventar-lo i dirigir-nos cap una nova democràcia i societat participativa en els afers públics.

Pel que fa al segon punt plantejat, som molts joves andorrans que no acceptem certs funcionaments acceptats de diferents sectors de la societat. Aquests joves volem canvis en el sistema econòmic i no acceptem viure dels preuats beneficis fiscals en detriment de la legalitat i la imatge internacional. No volem que es repeteixin successos com els del Molt Honorable, ja que són contraris als nostres principis de dignitat; legalitat; cooperació i solidaritat que volem que esdevinguin pilars d'una nova i millor Andorra. En aquest sentit, creiem que la prosperitat ha de venir donada de la mà de la voluntat, respecte, participació i cohesió de la ciutadania. En cap cas, per l'ajuda a violar normes d'altres països.

Ja fa uns anys, però de forma més insistent d’ençà de l’inici de la dar­rera crisi econòmica que encara ens afecta, els representants de la més ferotge ortodòxia neoliberal, dia sí dia també, van repetint una sonsònia interminable sobre la necessitat urgent i imperiosa de retallar els sistemes de protecció social, que tant temps i esforços han costat construir, argumentant que són insostenibles.

I se’ls ha de reconèixer la seva constància i manca de defalliment en la repetició permanent d’aquest missatge, conscients com són, que la millor estratègia per a què aquest qualli, és la seva constant repetició, ja que, com bé sabeu, sempre s’ha dit que una mentida insistentment repetida acaba esdevenint una veritat.

Tracten de vestir, això sí, la incontestabilitat del seu missatge amb una pretesa evidència científica, acompanyant-lo de tota mena de dades estadístiques hàbilment tractades, quan no descaradament manipulades, en connivència amb els poderosos mitjans de comunicació que els són afins, amagant darrere aquest ball de xifres el que en realitat constitueix una opció ideològica i, per tant, perfectament rebatible.

Andorra no ha quedat al marge d’aquest procés. Ja fa temps que assistim al discurs del presumpte esgotament i imminent col·lapse del sistema de Seguretat Social en les seves dues principals vessants, el finançament del sistema de salut i la provisió dels fons de pensions. Les pàgines d’aquest diari en són una bona mostra.

Dit això, s’ha d’admetre que el sistema de pensions és un sistema en el qual entren en joc diverses variables no sempre controlables, i això ens obliga a ser curosos, és a dir, ens obliga a ser previsors per intentar avançar-nos als cops davant la previsió o la constatació d’evolució negativa d’alguns dels factors, però no ens obliga necessàriament a l’alarmisme irresponsable.

El plantejament proposat des de determinats sectors sobre l’equilibri del sistema parteix d’una sola premissa: el factor demogràfic. Se’ns explica que l’evolució del nombre de pensionistes (persones que cobren una pensió) en relació al nombre de persones actives (persones que financen el cobrament d’aquestes pensions a través de les seves cotitzacions) no pot garantir la sostenibilitat del sistema a mitjà i llarg termini atès l’increment experimentat per les classes passives del sistema (pensionistes) en relació amb els actius (cotitzants).

Aquest argument, tan aparentment lògic i incontestable, només incideix sobre el factor de la despesa i obvia la menció d’altres variables que poden tenir una incidència igualment important a l’hora d’analitzar la capacitat de sostenibilitat del sistema en el temps. Sembla lògic que una anàlisi mínimament rigorosa sobre la viabilitat del sistema hauria de contemplar els diferents elements que poden incidir també sobre la variable dels ingressos. És a dir, com incidir sobre els ingressos per fer viable el sistema. Però sembla que aquest enfocament –el de la millora dels ingressos– no és una prioritat per als gurus de les retallades.

Així doncs, l’anàlisi que se’ns imposa es basa en els aparentment rigorosos estudis actuarials elaborats per saberuts analistes, provinents del món de la banca i les assegurances privades, que, malgrat tot, acostumen a equivocar-se. Bona prova n’és l’estudi sobre la reforma del sistema andor­rà de Seguretat Social de l’any 1997, dirigit pel Sr. Lluís Buey, director general de consultors de pensions del BBV, i finançat per Banc Internacional Banca Mora, que preveia que les despeses destinades a pensions superarien els ingressos l’any 2008, moment a partir del qual la CASS hauria de recórrer als fons de reserva per poder finançar la despesa compromesa en aquell moment en matèria de pensions.

Bé, la història ja la coneixem. El sistema no només no va entrar en situació de dèficit l’any 2008, sinó que, d’aleshores ençà, ha continuat acumulant reserves en quantitats significatives (les reserves actuals de la branca jubilació superen els 1.000 milions d’euros) i això, malgrat la crisi econòmica dels darrers anys, que ha reduït de manera important el capítol dels ingressos a causa de la caiguda del nombre de cotitzants.

Tot i que la meva intenció era seguir dins del to estival del darrer article les declaracions del ministre Jordi Cinca en què afirmava ser el ministre que “més ha apretat el sector financer” i sobretot la gravetat dels assumptes que estan perjudicant l’interès general en benefici del sector financer m’han obligat a desistir del meu propòsit inicial.

El Govern liderat per Toni Martí està integrat ni més ni menys que per quatre ministres que són exdirectius i/o exassessors d’entitats financeres; el 50% del seu gabinet són els màxims responsables dels departaments més vinculats amb l’economia: Finances, Economia i Territori, Turisme i Exteriors. Aquest Govern ha estat el que ha augmentat de forma molt important el diferencial respecte de l’euríbor de la remuneració de les pòlisses de crèdit amb què es finança el Govern d’Andorra.

Amb el mateix sentit, el Govern DA ha estat el que ha emès deute públic destinat de forma exclusiva al sector financer que li ha permès reemplaçar algunes de les pòlisses de crèdit anteriors per deute públic i per tant amb un encariment del finançament per a les finances públiques.

L’actual Govern ha permès i no ha pres cap mesura efectiva per revertir l’estalvi fiscal de més de 20 milions d’euros anuals que des de l’any 2013 s’està beneficiant el sector bancari.

Aquesta tardor els socialdemòcrates demostrarem amb dades i exigirem explicacions euro per euro dels efectes multimilionaris en què les decisions anteriors han perjudicat les finances públiques i han beneficat els comptes d’explotació de les entitats financeres. És també aquest Govern el que oculta que en el darrer informe de l’OCDE (de data 4 d’agost de 2014) s’indica que el ministeri de Finances no ha contestat de forma efectiva algunes demandes d’informació i que no ha complert amb el termini de 90 dies establert i que en aquests casos no ho ha comunicat a les jurisdiccions afectades.

I finalment el Govern de Toni Martí, amb especial responsabilitat del ministre Cinca, té el dubtós honor d’haver estat responsable (si més no parcialment) amb l’ambigüitat del seu discurs i els seus silencis, que s’hagi tornat a associar el nom d’Andorra amb els de paradís fiscal quasi 4 anys després que un altre govern aconseguís treure’ns l’etiqueta.

Veure article original