Funcionari de 56 anys d'Escaldes-Engordany va començar a militar al PS el 2003. Disputa amb el primer secretari del partit, Pere López, la possibilitat d'encapçalar la candidatura a les eleccions generals. Les seves consignes són donar més veu als militants i ancorar el partit més a l'esquerra, doncs considera que el centre no és un calador de vots per als socialdemòcrates. El procés de primàries s'acaba aquesta nit amb un debat entre els dos candidats. Des del darrer congrés forma part del comitè directiu.
–Per què el salt de l'anonimat a voler ser candidat?
–En les altres primàries els candidats alternatius es van tirar enrere. Aquest cop les primàries són obertes, i vaig pensar que era necessari dos candidats per provocar un debat. Si s'hagués presentat algú més m'hagués retirat.
–Debat es pot traduir en què no està d'acord amb algunes propostes de López?
–No s'ha de veure com un enfrontament. Crec que el partit ha de fer un gir a l'esquerra perquè al 2011 es va veure que el centre i la dreta s'hi van ajuntar per treure Jaume Bartumeu del Govern. No tindria sentit anar a buscar als conservadors perquè ja estan completament alineats. Això ho pot fer també el Pere.
–On situaria ara el partit?
–Després de l'escissió està una mica més a l'esquerra que abans. La gent més conservadora ha marxat.
–No creu que Andorra és ideològicament de dretes?
–Andorra és una societat conservadora però no immobilista. El 2001 es va crear el PS i quan va presentar la proposta d'IRPF el van titllar pràcticament de leninista. Ara l'ha fet un govern conservador. El 2009, quan vam guanyar les eleccions, el programa incorporava una prestació d'atur. La gent pensava que era donar diners als ganduls, i avui en dia tothom veu que és necessària. La situació d'Andorra està canviant.
–Cap a on?
–No és la de fa 10-20 anys quan tothom vivia molt bé. Hi ha 900 famílies que van a Càritas, gent que no té feina. Aquesta visió idíl·lica s'ha acabat i ha canviat la mentalitat.
–Per tant lliga la política d'esquerra amb accions socials?
–Si ens hem de definir pensat només en guanyar les eleccions seria oportunisme. Hi ha una base social a Andorra perquè algun dia l'esquerra guanyi. El problema que té el PS per tenir una credibilitat d'esquerres és la història del partit, perquè els partits socialistes normalment neixen de lluites obreres, primer amb un sindicat. Nosaltres naixem directament s'uns partits que s'uneixen i es defineixen socialdemòcrates. Gent sense pedigrí. D'altra banda vam governar amb un executiu bloquejat durant dos anys, i allà vam perdre molta credibilitat però no tot va ser culpa nostra.
–L'IRPF no sembla gaire popular, fins i tot hi ha una candidatura que neix contra aquest impost...
–És una llista conservadora.
–Sí, per combatre un partit també conservador.
–El cap de Govern, Toni Martí, s'ha vist obligat a fer l'IRPF per les pressions de fora, sinó no podria signar cap Conveni de no Doble Imposició (CDI) i no deixaran venir inversió estrangera. Però hi ha sectors més caciquils que encara es pensen que Andorra és una illa on es pot fer el que es vulgui dins del context internacional. Això s'ha acabat.
–Andorra és rica, però com es reparteix?
–Molt malament. Això ho va dir Michel Camdessus quan va venir fa 10 anys, i no és precisament cap trotskista. El que passa que abans, quan les coses anaven bé, encara que a tu t'arribessin les engrunes ja anava bé. Ara els sous són baixos i la lluita entre salaris i preus és evident. Com a funcionari ho he notat moltíssim.
–Però si sempre es queixen.
–Quan vaig entrar de funcionari fa 27 anys la gent se'n reia de mi perquè eren sous més baixos que a l'empresa privada. Ara em tenen enveja, perquè tinc un salari fix i el sou s'ha mantingut mentre els altres han baixat. Els sous a Andorra són de subsistència. La baixada del nivell de vida ha sigut brutal.
–5.000 persones han marxat.
–A més tothom que tenim fills d'alguna forma tenim la idea que hauran de fotre al camp. Els joves no es plantegen quedar-se. Aquella Andorra on tothom tenia feina s'ha acabat.
–Proposa defensar al militant de base, i parla de menysteniment.
–Em refereixo als militants de base de tots els partits. M'imagino què ha de ser militar a DA. Ho podem imaginar. I del partit que faci Nomen ja no cal ni dir-ho. Normalment els partits tenen tendència a menystenir una mica les aportacions dels militants de base, i moltes vegades tenen una visió de les coses més clares dels que estan amunt de tot.
–Potser viuen una altra realitat?
–Els polítics sí que viuen en una altra realitat. Diré una cosa molt impopular: si al meu partit pugéssim tenir dues persones a sou canviarien molt les coses. Tot és amateur, i es nota. Imagino que la gent criticaria que algú visqui del partit. És difícil treballar només amb el voluntariat de la gent.
–Un treballador privat pot fer política?
–Amb la llei només ho poden fer qui té un negoci o els funcionaris, perquè segons la llei durant una legislatura podem fer política. Però una, i ara mateix el David Rios té un problema. Al Consell General no he vist mai un cambrer ni una dependenta de comerç. Ens diuen que som el partit dels funcionaris. Jo puc fer aquestes primàries perquè si guanyo sé que tindré una excedència de quatre anys. A l'empresa privada t'ho has de pensar, perquè potser després et trobes sense feina.
–¿Quina Andorra dibuixa?
–Manen 15 famílies i dos bancs. Ja està. No és cap secret d'estat.
–¿SDP també està a l'esquerra?
–Una cosa és el partit i una altra la persona que el porta. Si guanyo i faig una crida a tota l'esquerra també la faria a SDP. Ha estat una ruptura traumàtica i queden moltes ferides, que són personals. És un problema de rancors personals. Per a mi tot és SDP, no només Bartumeu. La gent del carrer no entén res. N'hi ha que ni sap que Bartumeu ja no hi és al PS.
–¿A quina esquerra donaríeu la mà?
–SDP, Els Verds, AD800, Podem. Jo ho faria amb SDP. S'hauria de veure. Això que ha fet Josep Roig a Sant Julià de Lòria de crear una alternativa sense saber res dels socialdemòcrates no és normal, és personal. Estic convençut que molts militants d'SDP voldrien estar junts amb nosaltres. Ho sé.
–Si imaginem un escenari amb un Consell amb DA desgastat, seria possible una aliança?
–Si suméssim amb SDP seria inevitable. Com explicaria Bartumeu un pacte amb els altres?
–I amb DA si entrés el PLA?
–No. DA pactarà amb els liberals. Nosaltres parlem d'ajuntar l'esquerra sobretot per fer un programa que serà incompatible amb DA.
- Avís legal - I tu què pots fer?
