Ignasi Faura és advocat en exercici, especialista en dret mercantil, societari i d'entitats de l'economia social i dret del consum. És soci fundador i president del despatx FGC ADVOCATS, SCCL, cooperativa de treball formada per advocats experts en Dret privat, mercantil i de l'economia social. La Cristina R. Grau és també advocada socia de FGC ADVOCATS, SCCL i, junatment amb Ignasi Faura, han estat els assessors del Partit Socialdemòcrata per a elaborar la proposició de Llei per regular les cooperatives al Principat.

–Si fos un empresari andorrà, ¿quin motius podria tenir per escollir una societat cooperativa, en comptes d'una societat anònima o limitada?

–I.F: Depèn del que vulgui fer. Si vols tirar endavant un projecte formant un equip i molt participatiu, el model d'empresa que has de fer ha de ser una cooperativa, perquè es basa precisament en condicions de democràcia interna profunda, i d'un repartiment d'excedents també en proporció al que tothom hi aporta. No es regula en funció del capital que s'aporta, sinó en funció del treball o del esforç que aporta cada soci en el projecte cooperatiu. Des d'aquest punt de vista, és un model ideal per fer projectes nous amb equips il·lusionats. La diferència principal és que si tu et vols enriquir, és millor un societat mercantil, perquè tu t'endus els beneficis en la forma del capital que pots aportar. La cooperativa és per construir projectes i riqueses, però amb un alt nivell de compartir. Pel fet de fer en comú hi ha un tractament fiscal més favorable, perquè aportes amb interès del col·lectiu i de la comunitat.

–¿Quines seran les avantatges fiscals de les cooperatives?

–C.R.G: S'han proposat unes mesures fiscals diferents, que només una d'elles és avantatge fiscal, i les altres són unes mesures d'ajustament tècnic per la manera diferent de funcionar de la cooperativa. La cooperativa està pensada en un projecte col·lectiu, i t'obliga a generar un patrimoni col·lectiu, què és el fons de reserva. En cas de dissolució quedaria en el conjunt del moviment cooperatiu (se li pot transferir a un altre cooperativa o associació de cooperatives). Aquets fons de reserva que han de fer totes les societats, i que a la cooperativa són sempre col·lectius, el que hem fet és que hi hagi una minoració de la base de tributació del 50%. Si aportes mil euros, que són beneficis o guanys que has obtingut, només pagaries per 500. Aquesta reducció es fa perquè és un patrimoni que es pot utilitzar col·lectivament, però no hi ha una propietat. Per tant, no és ben bé una bonificació fiscal. Per altra banda, la voluntat no és que hi hagi treballadors, sinó que s'integren com a socis, per tant, la retribució també és considera una despesa específica. I finalment, hi ha d'haver un fons per a la formació del socis o el foment del cooperativisme, aquesta part encara que sigui un guany, es considera com a despesa, perquè la gastaràs l'any següent. Per tant, hi ha una norma tècnica d'ajust que és anticipar un any la consideració de la despesa. Sí que és una mica més favorable, però també és d'ajustament, perquè t'obliguen a gastar-te el 10% en el fons. Així doncs, només hi ha una proposta de bonificació que va en la línia d'altres propostes societàries en l'impost de societats del Principat, que és que un cop hem fet aquests ajustos específics, la única fórmula de foment d'aquesta forma societària (perquè aporta uns valors de repartiment més equitatiu de la riquesa) és una reducció de la base de tributació del 80%, que és la mateixa que hi ha en altres formes societàries en l'impost de societats.

–¿Quins són els sectors econòmics d'Andorra que més podrien trobar en la cooperativa una bona opció?

–I.F: Si agafem Europa com a referència, pràcticament tots els sectors. Per exemple en el comerç, s'agrupen tres o deu comerciants per fer compres en comú; la figura és una cooperativa de compres, on la cooperativa fa tot una part de la gestió, i la part del negoci i la venda al menor la fa directament cada soci que forma part de la cooperativa. N'hi ha d'hostaleria, d'agràries, etc. La pot fer servir qualsevol sector que associant-se amb altres vulgui millorar.

–C.R.G: De fet, a Andorra en tenien una, la que avui en dia és la societat limitada Cooperativa interurbana de transport, originàriament té el nom perquè ho era. El que passa és que amb la Llei de societats de capital, es va obligar a que qualsevol societat que no sigui anònima o laboral, obligatòriament s'ha de col·lectivar per accions, que vol dir que el soci respon amb el seu patrimoni com si fos un soci individual.

–És un mínim de tres persones, però també és necessari un capital mínim.

–C.R.G: Hi ha legislacions cooperatives que no tenen capital mínim però això a portat a falsejar projectes. Vam considerar que era millor posar un capital mínim, però no superior a les limitades, així que vam optar per als 3.000 euros.

–I.F : pot ser 3.000 o més, el que no pot ser és menys. Cada soci per entrar a la cooperativa aportarà la mateixa quantitat. El capital és variable en el número de socis que facin l'aportació mínima obligatòria.

–¿Quins problemes pot tenir una cooperativa?

–I.F: Els mateixos que qualsevol altre societat. Després està la governança, és diferent barallar-se pel control de participacions que pels vots i les majories que es fan. Sempre que els homes fem qualsevol activitat, apareixen divergències.

–Però el sistema assembleari, ¿No és més lent?

–I.F: El sistema assembleari no és un atribut de les cooperatives. La cooperativa té la obligació de fer una assemblea a l'any i les societats mercantils també. La diferència està en què un vot, una persona. Per tant, s'ha de negociar més, és més lent que si n'hi ha un que domina, sí; aquí està la importància de definir l'origen, si tu vols fer lo teu o vols treballar en equip.

–Andorra és un país caracteritzat pel liberalisme. ¿creuen que és un model que pot arrelar?

–I. F: Andorra té dos tradicions. La tradició econòmica lliberal, del benefici i guanyar-se bé la vida; però té un altre tradició, les dels comuns, de les propietats compartides a través del Comú. I això també forma part de la seva història. La filosofia de la cooperativa no va contra la lliberal, es tracta de deixar que cadascun s'organitzi com cregui que ho ha de fer. N'hi ha una que la manera d'organitzar és en base al capital i l'altre en base a les persones, aquesta és la diferència, ¿és una més lliberal que l'altre? No. Lliberal vol dir la llibertat d'actuar en l'àmbit del capital i de tots els sentits.

–C.R.G: És veritat que es creu cooperatives són una fórmula idònia en les èpoques de crisi, però no és ben bé així. Van néixer en plena eclosió del consumisme i els que no hi arribaven per una qüestió de poder adquisitiu, s'agrupaven per poder consumir. Una mica per això hi ha la idea que les cooperatives són unes comunes, un socialistes... i no és així. Hi ha cooperatives arreu del món, a Cambodja, a Estats Units i al Canadà. I Moltes, són moviments importants. No són sistemes antagònics, són diferents.

El Partit Socialdemòcrata ha posat en marxa un procés de primàries obertes, del qual n'ha de sortir el candidat a cap de Govern dels socialdemòcrates en les properes eleccions generals. Tal i com van informar ahir des del partit, ja ha finalitzat el treball de redacció del reglament de primàries obertes per part de la comissió d'Afers Jurídics del partit. És per això que el Comitè Executiu ha convocat un Comitè Directiu extraordinari per al proper dimarts 10 de juny, en el què es proposarà l'aprovació del citat reglament així com el calendari de primàries obertes i la composició de la seva comissió electoral.

El Comitè Executiu del PS va voler destacar ahir que estan complint amb el que es va acordar durant la celebració del darrer congrés de la formació, és a dir, que l'elecció del futur candidat del partit als comicis generals es fes mitjançant un procés «pioner, participatiu, transparent i obert a la ciutadania». Està obert a tots els andorrans, siguin o no del partit.

Una vegada s'hagi aprovat el reglament, el calendari i la comissió electoral per part del Comitè Directiu, el mateix 10 de juny s'iniciarà el període d'inscripció de candidatures que es finalitzarà el 16 de juny. Mentrestant, els candidats disposaran del 16 de juny fins al 23 del mateix mes per presentar els avals de la seva candidatura. Posteriorment, i després de la revisió dels avals de les candidatures per part de la comissió de primàries (24 de juny), se celebrarà un nou Comitè Directiu extraordinari el 25 de juny.

En el Comitè Directiu extraordinari del 25 de juny s'aprovaran les candidatures presentades. En el cas que només es presenti una candidatura, se sotmetrà a l'aprovació del Comitè Directiu i es proclamarà el candidat. En el cas que es presenti més d'una candidatura, «se sotmetran a votació les mateixes per part del Comitè Directiu i s'iniciarà la campanya electoral», van explicar.

SETEMBRE DE CAMPANYA ELECTORAL // El període de campanya electoral es durà a terme de l'1 al 26 de setembre. Amb anterioritat, del 26 de juny al 15 juliol es procedirà a la inscripció dels no militants del partit al cens electoral, validació i tancament del mateix.

Finalment, la formació va explicar que les eleccions se celebraran el dissabte 27 setembre en primera volta i, si escau, se celebrarà una nova elecció en segona volta el dissabte 4 d'octubre.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va dir ahir que, com a primera lectura, la llei del joc els sembla «massa ambiciosa, ja que regula molts àmbits i introdueix molts debats»; una legislació que «a aquestes alçades ens sembla massa complexa», a més a més, «sobta una mica que un ministre que dimiteix deixi aquesta llei que sembla que requerirà de molta pedagogia i de parlar amb molts sectors econòmics que s'hi veuran implicats». Així doncs, «no estem convençuts que sigui el bon moment a nivell de legislatura ni amb un ministre que marxa, afrontar tots aquests petits debats que s'obren al voltant de la llei». López va explicar que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata en farà un anàlisi més aprofundit i decidirà quines accions dur a terme.

Pel que fa el casino, «un dels molts fronts» que obra aquesta llei, el primer secretari socialdemòcrata considera que «el ministre ens hauria de proporcionar informació de com s'encabeix aquest projecte dins de les negociacions que pugui tenir Andorra amb els països veïns». Pels socialdemòcrates «tot allò que pugui representar avenços en l'oferta d'oci els hi sembla «interessant», sempre i quan «no suposi un retrocés a les negociacions que el nostre país ha d'afrontar». Respecte a la polèmica de deixar fumar al casino, López va dir que «representa modificar una legislació que fa poc que s'acaba d'aprovar» i va afegir que «a nosaltres ens agrada que les lleis tinguin estabilitat i perdurin i que no es modifiquin cada tres per quatre». Pel que fa a la marxa del ministre Riberaygua, López va dir que ha estat sens dubte «un fracàs», en el seu moment «es va vendre com un fixatge estrella per agafar alguns dels projectes més emblemàtics d'aquesta legislatura» i tantmateix, «és un ministre que ha marxat per la porta de darrera i gairebé amb tots els seus projectes inconclusos i alguns mal acabats, és a dir, marxa amb un balanç pràcticament zero de la seva gestió».

LLUITA CONTRA L'ATUR // El PS va presentar ahir al Centre Cultural Lauredià la proposició de Llei per legislar les cooperatives a Andorra. Hi van assistir personalitats polítiques i agents econòmics del país. López va explicar que aquesta Llei és «per lluitar contra l'atur» i una mesura per la reactivació econòmica. A més, les cooperatives «representen una filosofia que ens agrada i compatim» i és un model «que pot funcionar al nostre país». López va dir que han tingut un retorn positiu dels sectors sindicals i empresarials que han rebut bé aquesta proposta.

El Centre Cultural i de Congressos Lauredià va acollir ahir un acte organitzat pel Partit Socialdemòcrata (PS) per donar a conèixer la proposició de llei de cooperatives que el grup parlamentari ha entrat a tràmit al Consell. Tant els responsables del PS com els ponents convidats van coincidir que el cooperativisme és un model adient per crear ocupació no només en els sectors tradicionals, sinó també en els més innovadors.

El primer secretari del PS, Pere López, va recordar que una de les principals preocupacions del seu partit és la lluita contra l’atur i que la llei de cooperatives pot ajudar a crear ocupació. “Em sembla que és una aposta molt bona per al nostre país perquè el cooperativisme és una realitat arreu del món i que ha creat molts llocs de treball en els països del nostre entorn”, va manifestar López. I va esmentar casos concrets: a Xipre hi ha més de 5.000 llocs de treball en el món del cooperativisme, i a Luxemburg més de 2.000.

López va destacar que es tracta d’un model basat en la “sostenibilitat” i “la gestió democràtica de l’economia” que és vàlid tant per a les activitats més tradicionals com les agrícoles o les ramaderes, com per a altres més properes a la innovació o les noves tecnologies”. En aquest mateix sentit es va pronunciar un dels ponents de l’acte, Ignasi Faura, advocat especialista en dret mercantil i d’entitats de l’economia social i dret del consum, que va afirmar que el cooperativisme “està obert, com s’ha demostrat a Europa, a qualsevol àmbit d’activitat, sigui el del treball, el del comerç, l’hoteleria, l’oci o els serveis socials”. Faura va explicar que el projecte de llei presentat pels socialdemòcrates respon al marc de referència de “l’estatut europeu de cooperatives” i que habitualment als països desenvolupats la regulació del cooperativisme es fa a part de la llei de societats, com es vol fer a Andorra.

Un altre dels ponents va ser Albert Riera, director de relacions institucionals i comunicació de La Fageda, una cooperativa considerada com a exemple d’èxit que ha servit per donar ocupació a moltes persones amb discapacitats mentals. Riera va parlar dels beneficis que comporten les cooperatives “per crear sentit de pertinença i crear responsabilitat entre els seus socis” i va qualificar de “sorprenent” que a Andorra no hi hagi una llei que les reguli perquè el model té un segle i mig d’existència, tot i que va destacar que “mai és tard i el propòsit és molt raonable”. “Mentre hi hagi voluntat de treball en comú hi ha espai per a les cooperatives i n’hi ha de diversos tipus i també serveixen per a projectes emprenedors dels joves”, va afegir Riera.

López va indicar també ahir que entitats com l’USdA i la CEA, els màxims responsables de les quals van ser presents a l’acte d’ahir, han acollit favorablement el projecte de llei. El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, en l’habitual roda de premsa del Govern, va valorar positivament la iniciativa dels socialdemòcrates per regular un model societari que encara no preveu la legislació. El ministre, que va assistir a l’acte d’ahir, va dir també que hi ha altres mancances en aquest àmbit, com la regulació de les UTE i de les mútues, malgrat l’avenç que s’ha fet en matèria societària.

López creu que no és el moment per a la llei del joc

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que “no és un bon moment” per entrar a tràmit una llei com la del joc, que troba “massa ambiciosa i que obre massa fronts” i, a més, “arriba tard”. Després d’una primera lectura del projecte de llei del joc i a l’espera d’una anàlisi més aprofundida pel grup parlamentari, el primer secretari del PS, Pere López, va indicar que és una “llei massa complexa” perquè es presenti a aquestes alçades de la legislatura. “Ens ha sorprès l’abast tan gran d’aquest projecte i també que un ministre que dimiteix deixi una llei que requerirà molta pedagogia”, va opinar López.

Segons el primer secretari del PS, el Govern hauria d’explicar, per exemple, com s’encabirà el casino en les converses que té Andorra amb els països veïns. “Tot el que sigui ampliar l’oferta d’oci ens pot semblar interessant sempre que no suposi una dificultat afegida a les negociacions importants que el nostre país ha d’afrontar”, va afegir el màxim responsable del PS. Sobre la possibilitat que es deixi fumar en el casino, si el text quedés tal com l’ha aprovat el Govern, López va afirmar que “falta maduresa i temps per analitzar els pros i els contres que això pot tenir”.

Els socialdemòcrates volen que també tinguin subvencions els partits sense representació

La consellera general Rosa Gili ha presentat 37 esmenes en representació del grup parlamentari socialdemòcrata a la proposició de llei qualificada de partits polítics. Una d’elles pretén garantir una subvenció anual als partits sense representació al Consell i els comuns per sufragar les despeses electorals i el seu funcionament. Només tindran dret a la subvenció, però, les forces que hagin obtingut un mínim del 5% dels vots en les eleccions generals i del 10% en les eleccions comunals. Els socialdemòcrates aposten també per eliminar del text la possibilitat que les persones jurídiques puguin fer donacions als partits polítics. L’objectiu, segons va indicar Gili, és que hi hagi “més transparència” en el finançament de les formacions polítiques.

Una bona part de les esmenes estan adreçades a donar compliment a les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa i a donar més competències al Tribunal de Comptes en la fiscalització de l’activitat econòmica dels partits polítics. A més, es proposa la derogació de la Llei qualificada de finançament electoral, afegint un nou capítol al text referent a aquesta matèria. El grup socialdemòcrata aposta també perquè no puguin estar afiliats als partits els membres del poder judicial ni del ministeri fiscal, i introdueix també una esmena perquè no es pugui estar afiliat a més d’un partit. També pretén que quedi clar que els partits només podran tenir ingressos d’origen nacional.

Les cooperatives, un univers desconegut a Andorra. 54 anys. Casat i pare de tres fills. Es va formar a França i Alemanya i va passar per BASF i Winterthur abans de ser feliç a La Fageda. Ahir va fer una conferència convidat pel PS.

Què passa si ara apareix un japonès i es vol comprar La Fageda?
No ens ha passat, però el primer de tot és que s’haurien de quedar tots els treballadors.

Sigui pedagògic i expliqui per què si us plau.
Perquè els treballadors són els propietaris de l’empresa, són els que manen i els que gestionen la propietat.

Però alguna jerarquia hi deu haver.
Evidentment hi ha un consell rector i un comitè de direcció, però no són l’òrgan fonamental.

Quin és?
L’assemblea general. Allà els treballadors poden fer i desfer el que vulguin. Cada home té un vot, és absolutament democràtic. I si l’empresa no va bé i s’han de baixar el sou o treure’s la paga doble ho decideixen els mateixos treballadors.

Imagino que cal que els treballadors tinguin molta consciència col·lectiva, si no és impossible.
Cal un punt de generositat, amb egoismes una cooperativa no funciona.

La idea és tan rodona que sembla bucòlica, perquè La Fageda, a més, guanya diners i fa feina social.
El 60% de les persones que treballen amb nosaltres pateixen alguna discapacitat intel·lectual o malalties mentals i el fundador de l’empresa, Cristóbal Colon, sempre ha considerat que era molt important guanyar diners. Si l’empresa no tira endavant el projecte social no és viable.

I el treballador rendeix més en aquestes circumstàncies?
Sí. Hi ha un sentiment de responsabilitat i de pertinença. Estan orgullosíssims del que fan. A part, per a molts el treball és part de la seva teràpia. A veure, no som Lourdes, hi ha gent que té malalties cròniques i no es cura però sent que treballant el millor possible les coses aniran bé.

No és complicat gestionar una plantilla amb aquests condicionants?
Jo he treballat en empreses grans i et puc assegurar que a La Fageda hi ha més pau que en una multinacional.

Amb el currículum que té podrà comparar precisament.
I tant. Jo vaig treballar en una empresa important que va tancar fa poc per culpa de la cobdícia dels propietaris. Recordo haver fet 36 hores seguides.

I es guanya bé la vida?
Suficientment. Viure bé no és car. Per a mi va ser una elecció de vida. Els meus fills han nascut a la Garrotxa i hi estem molt bé.

Però la condició humana sempre ens porta a voler més...
Precisament una de les consignes de Cristóbal Colon és que no vendrem fora de Catalunya per no créixer més. Ell creu que la quantitat i la qualitat no són compatibles en el nostre producte. Colon sempre diu que el dia que els treballadors no sàpiguen el nom dels companys haurem de plegar.

Dimecres passat al vespre era a Barcelona escoltant els enèrgics i esperançadors discursos, entre altres, de Martin Schulz i de Manuel Valls. Dos socialdemòcrates que arreu d’Europa treballen com ho fem aquí els socialdemòcrates a Andorra per una societat més justa i solidària, respectuosa amb el medi ambient i plural; una Europa que vol apostar pel creixement i la creació de llocs de treball després d’anys d’errònies polítiques d’austeritat.

La línia política del Govern de DA és molt diferent. Emmarcada en el discurs de la por del Partit Popular Europeu el nostre Govern ha seguit el model de l’austeritat, de les retallades socials i sanitàries, el de la desprotecció (a punt d’arribar) del patrimoni natural i cultural, el que té en l’oblit els petits empresaris i professionals i també la dels retrocessos (o no avenços en el nostre cas) en matèria de drets i de llibertats.

Un model econòmic i social que ha asfixiat les economies més febles que ha comportat més atur, retrocessos molt importants en la prestació de serveis socials, l’encariment i la privatització de la sanitat i altres serveis públics, més desigualtat que mai i també l’aparició de discursos intolerants que semblaven ja superats.

Els socialdemòcrates andorrans somiem en una Andorra on els que més tenen paguen més impostos, on les persones que fa mesos (o anys) que estan a l’atur en recerca de feina tenen una prestació de l’Estat, que aposta per la reactivació econòmica ajudant les petites i mitjanes empreses i creant nous mecanismes (com són les cooperatives) per a la creació de riquesa i per a la creació de llocs de treball, on no s’encareixen els medicaments i els tractaments sanitaris, on s’avança en l’assoliment de drets i llibertats fonamentals i on es manté l’Estat del benestar que tant va costar assolir en el passat.

Una Andorra que aposta també (juntament amb el creixement i la justícia social) per preservar dos elements essencials de la nostra identitat (avui amenaçats): el medi ambient i el nostre patrimoni cultural.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, i el vocal del comitè executiu i president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, van assistir ahir a l'acte central de campanya dels candidats del PSC a les eleccions europees.

En la voluntat de continuar potenciant les relacions internacionals del PS, López i Rios van participar a un acte que va comptar amb les intervencions del primer secretari del PSC, Pere Navarro, dels candidats del PSC, Javi López i Esther Niubó, la candidata del PSOE, Elena Valenciano, el candidat dels socialistes europeus, Martin Schulz, l'expresident del Govern, Felipe González, el primer ministre francès, Manuel Valls, i el candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni. Abans de l'esdeveniment, López i Rios van reunir-se amb diferents representants del PSC, PSOE i del Partit Socialista Europeu. Després de l'acte, López va destacar que «Andorra viu un moment clau en la definició de les futures relacions amb la Unió Europea i, per tant, és fonamental que enfortim els llaços amb tots els socialistes europees perquè ens ajudin a assolir el millor acord per a Andorra i per als seus ciutadans».

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, han assistit avui a l’acte central de campanya dels candidats del PSC a les eleccions europees al pavelló olímpic de la Vall d’Hebron de Barcelona, convidats per la formació socialista catalana. Els dirigents socialdemòcrates consideren que una majoria progressista beneficiarà el futur acord d’associació entre Andorra i la UE, que de manera imminent s’haurà de negociar.



Després de l’acte, López va manifestar que “Andorra viu un moment clau en la definició de les futures relacions amb la Unió Europea i, per tant, és fonamental que enfortim els llaços amb tots els socialistes europeus perquè ens ajudin a assolir el millor acord per a Andorra i per als seus ciutadans”. En aquesta línia, el primer secretari del PS va destacar que “és molt important que el proper 25 de maig les ciutadanes i els ciutadans europeus donin suport al projecte socialista europeu, ja que estem convençuts que una majoria progressista beneficiarà el futur acord d’associació amb la UE”.

Per la seva banda, Rios va remarcar que “ha quedat molt clara la importància que tindrà el resultat de les eleccions del dia 25 per a les condicions de treball i vida de milions d’europeus, i per a la trajectòria del Partit Socialista Europeu (PSE), però també per a les polítiques que acabaran afectant Andorra, emanades d’organismes europeus”. López i Rios es van reunir abans de l’acte amb diferents representants socialistes.

La Constitució andorrana determina que els coprínceps, amb la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general, assumeixen la responsabilitat política, sancionen i promulguen les lleis.

Un cop que el síndic general dóna compte de l'aprovació d'una llei als coprínceps, aquests n'han d'ordenar la publicació no abans de vuit dies i no més tard de quinze. En aquest període els coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat.

Ara, voldria demanar excuses als senyors Jordi Gallardo i Eusebi Nomen per haver manllevat –amb algun matís– el títol i el començament d'aquest escrit d'un bloc publicat per ambdós en un diari andorrà d'àmplia difusió.

Tanmateix, aquí s'acaba el plagi. Perquè com vostès endevinen, no n'hi ha hagut entre la gent desvalguda, entre les víctimes futures de la llei de serveis socials i sociosanitaris cap que hagi pogut pagar uns experts per redactar un informe complet sobre els conflictes constitucionals d'aquesta llei.

No puc, per tant, posar a la seva disposició aquest informe; informes d'aquest tipus estan només a l'abast dels lobbys poderosos en la defensa dels seus interessos.

Però també és cert que si no volem que la Constitució sigui només una declaració de principis, qualsevol persona pot trobar conflictes entre el text articulat d'aquesta llei i el que diu la nostra Carta Magna. Aquesta, en el seu article primer estableix que «Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social». Però al grup parlamentari de DA li sobra el «social» i no vol sentir parlar de la responsabilitat pública que hauria de ser garantia del dret dels ciutadans i ciutadanes a l'accés als serveis socials i sociosanitaris.

Els representants genuïns de la dreta andorrana i els seus aliats, s'han acabat creient les converses monotemàtiques i les banalitats sobre els «assistits» que expliquen en privat en els seus sopars, en taules ben parades, en els que s'auto-feliciten dels seus èxits i critiquen el model social europeu. S'ha tornat a demostrar que les idees del pensament únic, floreixen entre les elits a les quals no els hi manca res. Unes elits a les quals el seu estatus econòmic i social els hi ha posat una bena als ulls i són incapaces de tenir una «visió estadística» de la desigualtat, de la pobresa, de les seves causes i de les seves conseqüències.

Prefereixen els consellers de DA –i els seus col·laboradors– creure's les foteses sobre els abusos generalitzats que «inevitablement» genera un sistema públic de serveis socials; així han adoptat la lluminosa idea de la «coresponsabilitat» entre poders públics i els beneficiaris i les seves famílies. Amb l'excusa d'uns comportaments fraudulents i insolidaris d'una minoria han volgut bastir un sistema de serveis socials que ni és públic, ni garanteix els drets que la Constitució reconeix en l'article 30.

Els coprínceps, tampoc no necessiten informes per a dubtar del caràcter regressiu d'aquesta llei.

El copríncep Vives sap que la finalitat de les institucions polítiques és «fer accessibles a les persones els béns necessaris –materials, culturals, morals i espirituals– per portar una vida veritablement humana». No hi ha cap excusa per a que l'Estat defugi d'aquesta responsabilitat.

També sap el copríncep-bisbe que, malgrat el que diu l'article 13 de la constitució, a Andorra no hi ha hagut mai una política de protecció de la família; quan va ratificar la Carta social europea, l'Estat andorrà o, millor dit, la dreta liberal que governava , va tenir la precaució de no ratificar el seu article 16, aquell que parla del «Dret de la família a una protecció social, jurídica i econòmica». Penso, que en la signatura de la Carta social, hauria estat un moment molt oportú per a que el copríncep-bisbe hagués reclamat als electes andorrans una mica més d'atenció a la família.

En quant l'altre copríncep, la primera sorpresa de François Hollande serà la d'assabentar-se que, a Andorra, vint anys desprès d'aprovada la Constitució, el dret dels ciutadans a l'accés als serveis socials i sociosanitaris no estigui encara garantit per llei.

Mentre a França, els socialistes parlen de millorar les cinc branques (família, salut, jubilacions, atur, accidents de treball i malalties professionals) del sistema de protecció social, organitzant la presa en càrrec col·lectiva de les noves necessitats individuals i familiars, els «reformadors» andorrans retrocedeixen a les pràctiques del segle XIX, per a que la família assumeixi les coses que l'Estat no vol fer.

Potser aquest no és un tema en el que la discussió hagi de donar masses tombs sobre la constitucionalitat de la llei, o sobre la legitimitat de voler involucrar els coprínceps per a que «prenguin partit». Potser tots defensem alternatives que caben en la nostra constitució; en tot cas, es demostra que avui, a Andorra, en el tema de la protecció social hi ha dues opcions polítiques, l'una neoliberal, extremista que no accepta que l'Estat hagi de garantir el dret a rebre els serveis socials i sociosanitaris i l'altra que opina que la primera raó de ser de l'Estat és la de produir i distribuir els béns públics amb criteris d'universalitat i igualtat.

«Nosaltres formem part de la família socialdemòcrata i defensem la seva candidatura al Parlament Europeu perquè creiem que és el millor per a Andorra, i volem que Demòcrates per Andorra diguin a quina família pertanyen», tot i que el primer secretari del PS, Pere López, va afegir que «vistes les polítiques dels partits de dretes, de retallades i sense mesures de reactivació econòmica tenim bastant clar on situar-los, però és important identificar».

López va fer aquestes declaracions durant la visita del candidat del PSC a les eleccions europees, Alejandro Colldefors, que ahir va visitar Andorra. El número 24 de la llista del PSOE de cara a les eleccions del proper 25 de maig va oferir una xerrada a la seu del PS, amb la presència de diversos militants i dirigents del partit, entre ells López i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios. Durant l'acte, Colldefors va exposar els principals punts del programa socialista de cara a les properes eleccions europees.

López va voler subratllar que les eleccions al Parlament Europeu no estan desvinculades d'Andorra. En primer lloc, perquè les polítiques que es duen a terme a Europa tenen una afectació tant econòmica com social al Principat. «A nivell econòmic, les polítiques d'austeritat a França –que ara comencen a canviar– i a Espanya és obvi que ens afecten, ja que són el nostre turisme principal», concrteament «Espanya representa el 50%». I a nivell social també, «ja que les polítiques comunitàries a nivell fiscal, educatiu, sanitari i de drets laborals ens acaben arribant». Colldefors va afegir que «les polítiques del parlament europeu ens acaben afectant a tots els ciutadans europeus, residim o no circumstancialment dins de la Unió Europea, ens acaba afectant directament. Tot i que també acaba afectant als propis andorrans. No és el mateix un Parlament Europeu amb una majoria de dretes com el del 2009, i que ens ha portat fins aquí amb la política d'austeritat durant aquests cinc anys, que un possible Parlament socialista europeu per als propers cinc anys».

En segon lloc, tal i com va destacar Rios, està la negociació per l'acord d'associació d'Andorra amb la Unió Europea que ha de tenir lloc en els propers anys. «Per nosaltres és molt important amb qui cal negociar l'acord d'associació, i per tant, és important que hi hagi aquesta majoria socialista», va afirmar Rios.