Anne-Sophie Leclère, ex-cap de llista del Front National francès a les eleccions municipals a la commune de Rethel (Ardennes), va penjar a la seva pàgina Facebook un fotomuntatge que mostrava d'un costat un mico i de l'altre la ministra Christiane Taubira amb les llegendes «a 18 mesos» i «ara».

Aquest acudit racista li ha valgut ésser condemnada a nou mesos de presó i cinc anys de inelegibilitat.

La condemna a Leclère s'ha basat en el que diu l'article 24 de la llei francesa del 29 de juliol de 1881 sobre la llibertat de premsa.

A Andorra, aquestes bromes surten gratis, com s'ha vist en els comentaris antisemites que hem tingut l'ocasió de llegir amb motiu de l'agressió a un noi jueu fa uns mesos.

Surten gratis, i continuaran sortint gratis un cop promulgada la llei de «protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge» que ha presentat el Grup Parlamentari Demòcrata i que ha rebut en els àmbits de la professió periodística el sobrenom de llei mordassa.

Em diran que no és aquest l'objectiu de la proposició de llei del Grup Parlamentari de DA. La intimitat, l'honor i la pròpia imatge que volen auto-protegir els consellers de DA no és la de la gent del carrer, ni la dels grups de persones que reben ofenses i insults per raó del seu origen o la seva pertinença a una ètnia, una nació, una raça o una religió.

La iniciativa dels consellers de DA està molt inscrita en el codi genètic d'una certa classe política i social andorrana i en les seves turmentoses relacions amb el dret (dels altres) a la informació i a la llibertat d'expressió.

Proves històriques escandaloses d'aquesta al·lèrgia dels prohoms andorrans a les llibertats d'opinió i d'informació n'hem tingut a l'època anterior a la Constitució. No cal res més que recordar els vergonyosos episodis de la declaració per part del Consell General de persona non grata del periodista de Midi Libre, Maurice Vincent i Cuvelier i que alguns consellers generals van intentar repetir, el gener de 1974, amb el corresponsal de l'agència Efe a Andorra Gualbert Osorio.

Àlvar Valls va presentar unes «notes sobre la llibertat d'expressió i d'informació a Andorra» a les setenes jornades de la Societat Andorrana de Ciències. En el seu exposat l'Àlvar recordava el cas Dreyfus; Emile Zola va ser jutjat per publicar, el 13 de gener del 1898, el celebèrrim J'accuse i va ésser condemnat (amb la llei de premsa de 1881) a un any de presó i 3.000 francs de multa. Segurament el tribunal que el va condemnar, va dubtar de la veracitat de la informació publicada al diari l'Aurore pel degà dels periodistes francesos. Potser li van fer passar una prova similar a la que detalla l'article 7 de la proposició de llei del Grup Demòcrata: «a efectes de valorar la veracitat de la informació, es tindrà en compte la diligència desplegada per l'autor o responsable en la investigació dels fets publicats».

El cas es que anys desprès, es va poder provar que Dreyfus havia estat objecte de varis errors judicials i que el document que va servir per condemnar-lo era fals. Zola va tornar de l'exili, on havia fugit per escapolir de la presó en juny de 1899.

Les lleis mordassa no volen, en el fons, preservar els drets de tothom a la intimitat, a l'honor o a la pròpia imatge. El que volen es córrer una espessa cortina que faci opaca als ulls de la gent les activitats de la minoria dominant econòmica, social i políticament: els intocables.

Així, a Andorra continuarem sabent de l'existència de la micro-corrupció, però sense saber quins són els agents actius, els agents passius i l'import, micro o macro, de la malifeta.

La minoria que remena les cireres, uns cops dins i d'altres fora de la legalitat, ho continuarà fent; sabent que, a més del silenci de les «gorges profundes» de la Policia (que emmudeixen davant certs noms) i de la quietud de la fiscalia, tindran, a partir de l'aprovació de la llei, una premsa més atemorida i emmordassada.

Aquí no hi haurà (no pot haver, no ho permetrem!!!), ni escàndols immobiliaris, ni casos Bàrcenas, ni Gurtel, ni Liliane Bettencourt, ni Woerth, ni adjudicacions sospitoses d'ITV que van ser divulgats per la premsa catalana, encara que ?al principi? la «diligencia desplegada» pels investigadors pugui ser sempre valorada com minsa. Però sempre cal donar el primer pas, per a que vagi, poc a poc, apareixent la multiplicació de proves.

La llei andorrana també oblida; més bé, bandeja, un aspecte molt important i que segons la Constitució també hauria d'estar regulat per llei: el secret professional dels periodistes. ¿Com valorar la «diligència desplegada», sense posar en perill les fonts de la notícia?

Com diu Gualbert Osorio, portaveu de l'APCA (Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra) aquesta llei «no és ni necessària, ni democràtica».

Això si, els racistes anònims poden estar tranquils; la formació liderada per Ladislau Baró Solà, ocupada en la seva autoprotecció no ha tingut ni la delicadesa de pensar en altres casos flagrants ?aquests si cal perseguir i castigar? d'ofensa i d'insult. Els trolls racistes podran continuar utilitzant els comentaris digitals per insultar i ofendre les persones i grups «d'imatge multicolor»: gais, lesbianes, jueus, negres, portuguesos, sud-americans, nord-africans.... Però compte amb la gent pàl·lida i de pasta!!

El Partit Socialdemòcrata (PS) no està d’acord ni amb la forma ni amb el fons del projecte de llei qualificada del pla de pensions de la funció pública. Per aquesta raó el primer secretari de la formació, Pere López, creu que el grup parlamentari socialdemòcrata no tindrà més remei que acabar presentant una esmena a la totalitat al text.

Pel que fa al primer aspecte, el partit de l’oposició creu que no es compleix la Llei de funció pública ni la Llei del cos de policia. En aquest sentit, el PS considera que el procediment utilitzat no ha estat el correcte perquè faltaria l’informe preceptiu de la comissió consultiva en haver-se fet canvis al projecte de llei “sense haver informat tots els seus membres”. A més, faltaria també l’informe que ha de fer una comissió de la Policia quan es regulen aspectes relacionats amb el cos, una cosa que tampoc ha fet. “Creiem que el Govern i la Sindicatura no han anat prou amb cura, malgrat que la seva obligació és complir les lleis”, va dir López, després de la reunió que va mantenir ahir, juntament amb la consellera general Rosa Gili, amb representants de la Plataforma Sindical de Funcionaris.

El PS entén també que és “poc seriós i respectuós” amb els afectats i els consellers generals que després de més de tres anys en què no s’ha intentat el consens amb els partits de l’oposició ni amb els sindicats es vulgui ara aprovar aquest projecte de llei per la via d’urgència. López creu que difícilment el seu grup parlamentari tindrà a punt les esmenes al mes de setembre, motiu pel qual demanaran una pròrroga per allargar el període d’esmenes.

Els socialdemòcrates afirmen, pel que fa al fons de la qüestió, que s’ha de crear un pla de pensions, però van deixar clar que “no compartim l’alarmisme” que la majoria demòcrata ha fet sobre aquest tema “perquè hi ha solucions”. López va manifestar que la reforma havia de començar per la Llei de funció pública, regulant tots aquells aspectes que preocupen els funcionaris, com per exemple la mobilitat, i també la ciutadania. “Ens hauria de preocupar tenir una administració eficient i que treballi”, va opinar López.

En relació amb la sessió que el Consell celebrarà dijous, amb onze punts a l’ordre del dia, López va dir que donaran suport a la proposició de llei sobre les unions civils presentada pels demòcrates. López va argumentar que d’aquesta manera es tornarà a crear debat sobre aquesta qüestió i va defensar de nou que la unió entre persones del mateix sexe s’anomeni matrimoni.

Ja fa dies que està en marxa el procés d’eleccions primàries per escollir el proper candidat a cap de Govern del Partit Socialdemòcrata. El comitè executiu del PS compleix el mandat del darrer congrés de la formació, en el qual es va acordar l’elecció del futur candidat del partit als comicis generals mitjançant un procés “pioner, participatiu, transparent i obert a la ciutadania”.

Pioner. Sense ànim de menystenir les diferents formes d’escollir el candidat a liderar un projecte de país per part d’un partit, els socialdemòcrates serem els primers a plantejar aquesta modalitat d’elecció a Andor­ra. Per aquest motiu, el sol fet de la celebració de les primàries per als socialdemòcrates ja és tot un èxit.

Participatiu. El reglament de primàries obertes a la ciutadania del PS s’ha basat en el desig de donar un impuls especial a la participació individual dels militants del Partit Socialdemòcrata garantint i defensant el dret de cada militant a escollir la candidata o el candidat a cap de Govern tot incorporant, per primera vegada, la participació més enllà de les fronteres del partit.

Transparent. El procés s’ha desenvolupat sobre la base d’un reglament de primàries obertes treballat internament per part de comissió d’afers jurídics del partit i posteriorment aprovat pel comitè directiu.

Obert. D’acord amb l’ideari que defensa el Partit Socialdemòcrata ha de ser la mateixa societat andorrana qui esculli, de forma conjunta amb la militància del partit, el nostre candidat o candidata a cap de Govern. Així va quedar reflectit a la ponència intitulada Primàries obertes a la ciutadania, aprovada en l’XI congrés del Partit Socialdemòcrata, de l’abril del 2013.

Com a primer secretari del Partit Socialdemòcrata animo tots i totes aquells conciutadans residents al nostre país i que es reconeixen en els valors progressistes i/o d’esquerres que s’inscriguin en el cens electoral per poder participar en el procés de primàries obertes.

Per a nosaltres, els socialdemòcrates, es tracta d’un pas important dins els objectius fixats pel partit en el dar­rer congrés de treballar cap a una forma de fer política més oberta, més transparent i més participativa.

El Partit Socialdemòcrata (PS), de la mà del seu primer secretari, Pere López, va acusar ahir directament la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, d’haver exercit fortes “pressions” perquè es modifiqués la Llei de patrimoni cultural per reduir de 100 a 20 metres l’entorn protegit.

Perquè, segons va exposar, “hi ha interès” de “determinats” cònsols –el socialdemòcrata només va esmentar explícitament Ferrer– i consellers generals perquè es reactivin alguns projectes constructius propers a edificis protegits i s’atorguin, així, llicències urbanístiques que han de repercutir en ingressos a les arques comunals.

“És evident que Ferrer ha pressionat perquè aquest projecte tirés endavant”, va declarar en una roda de premsa en què va mostrar-se profundament “preocupat” pel “retrocés” que ha patit la llei, i perquè es volen afavorir “clarament” interessos privats. El paper que haurien jugat tant la cònsol com determinats parlamentaris demòcrates fins i tot –seguint la tesi del PS– “han fet claudicar” el ministre de Cultura, Albert Esteve, que en un primer moment es va mostrar contrari a la modificació que es proposava dels entorns de protecció. Alhora, el socialdemòcrata, que durant anys va ser company de partit de Ferrer, va afirmar que la mandatària local i Demòcrates per Andorra de la capital van tancar “foscos pactes electorals” durant els comicis sense, però, entrar a concretar més. De la seva banda, Rosa Ferrer, preguntada pel Diari sobre les acusacions,va assegurar no tenir “res a dir”, perquè “això és un calumnia que algo queda”. “[López] parla sense saber del que parla”, va concloure, evidenciant un clar rerefons polític en tot plegat.

Les pensions dels funcionaris

D’altra banda, va qüestionar que després de tres anys de feina el Govern hagi entrat a tràmit parlamentari per la via d’urgència el projecte de llei de pla de pensions dels funcionaris. Creu que s’hauria de retirar el text “si no s’han respectat els procediments correctes”. No descarten una esmena a la totalitat després de reunir-se amb la plataforma.

Pere López, primer secretari del PS, aposta per presentar una esmena a la totalitat a la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris. Creu que el Govern l'hauria de retirar perquè, entre altres coses, no s'han complert els tràmits previstos. López també considera que els complements de responsabilitat afegida que atorga el Govern a alguns funcionaris són massa elevats, sobretot el del director de Tributs i Fronteres, Albert Hinojosa.

El PS creu que el Govern hauria de retirar la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris i veu molt probable que el grup socialdemòcrata presenti una esmena a la totalitat. Considera que s'han saltat els procediments.

López també ha dit que durant el govern del PS no es van atorgar complements de responsabilitat afegida tan elevats com els que atorga l'actual executiu. Creu s'està utilitzant malament aquesta figura. En el cas d'Albert Hinojosa, director de Tributs, assegura que s'hauria d'haver convocat un concurs intern i que fa mal als ulls que cobri més que el cap de Govern.

Finalment, ha dit que demanaran al síndic que actuï perquè, diuen, el Govern no ha volgut fer públics els salaris dels assessors especials. Afirma que això és una manca de respecte als consellers del PS i a la ciutadania.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la reforma de la Llei de patrimoni cultural significa un “retrocés” pel que fa a la protecció dels béns culturals del país. En concret, els socialdemòcrates es mostren especialment crítics amb el fet que es redueixi de 100 a 20 metres el perímetre de protecció dels monuments. I és que veuen que darrere d’aquesta mesura hi ha “importants interessos urbanístics” perquè amb la nova regulació es podrà donar via lliure a projectes constructius que estan a l’espera de la modificació.

En aquest sentit, el primer secretari de la formació, Pere López, va recordar que “alguns cònsols s’han mogut molt” perquè els canvis que han proposat tirin endavant i, d’aquesta manera, s’incrementi la recaptació per les taxes de la construcció. López va esmentar en concret la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, de la qual va dir que “ha pressionat enormement” perquè la nova llei sigui una realitat i “ha provocat tensions entre el grup i el Govern” en aquesta qüestió. Com a conseqüència de totes aquestes pressions, segons López, el ministre de Cultura, Albert Esteve, “ha claudicat” i ha canviat d’opinió en relació amb la proposició de llei, “ja que inicialment s’hi havia pronunciat en contra”. El primer secretari va voler denunciar també que la majoria faci aquesta reforma “d’amagat, igual que d’altres” i sense que sigui al programa electoral de Demòcrates per Andorra (DA).

“S’està passant de manera discreta un tema essencial per al futur d’Andorra com és el patrimoni i el medi ambient”, va assenyalar López. “Per afavorir quatre projectes que poden suposar molts diners per a alguns propietaris de terrenys, ens acabarem carregant el futur del nostre país per sempre més, com ha passat en altres llocs al Pirineu o a la costa.”

López també es va referir al projecte de llei del pla de pensions de la funció pública, i va lamentar que “no hi hagi hagut cap mena de consens polític” al seu voltant. Segons va manifestar, els consellers generals hauran de demanar que el text es retiri si es comprova que no és un projecte de llei acompanyat del corresponent informe preceptiu de la comissió consultiva. “Els preceptes de la Llei de la funció pública s’han de complir”, va dir. López troba que s’està veient que “algú no fa bé les coses”.

El PS va obrir ahir el període perquè els no militants puguin formar part del cens per a les primàries del 27 de setembre. El termini finalitza el 22 d’agost.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va aixecar ahir el teló del procés d’inscripció dels no militants –residents inclosos– per a les primàries del 27 de setembre, que disputaran el primer secretari, Pere López, i el membre de la directiva Alexandre Rossell. El PS ha decidit allargar el termini fins al 22 d’agost vinent, més d’un mes de l’inicialment previst, per d’aquesta manera “facilitar la participació als comicis”, segons va explicar el partit en un comunicat de premsa.

Per tal de passar a formar part del cens electoral, els interessats poden recollir la butlleta d’inscripció a la seu del PS. Juntament amb aquesta documentació, les persones que vulguin votar a les eleccions primàries també hauran de signar una declaració en la qual manifesten compartir els valors progressistes i d’esquerres, i hauran d’abonar un euro per al finançament dels comicis. Jaume Rifà, representant de la comissió de les primàries, va apuntar ahir que es tracta d’un “text estàndard que conté uns principis bàsics”, similar al que s’havia de firmar en el procés de primàries que s’ha obert al PSOE espanyol.

Rifà va explicar que, “en tractar-se d’un fet nou al país, es fa difícil predir quantes persones participaran en aquestes procés”. En tot cas, va destacar que des del PS “esperem que hi hagi el màxim d’implicació de gent que vulgui participar al debat i a les eleccions”. El representant de les primàries va posar en relleu que els comicis poden ser útils amb vista a captar nous militants. “El partit sempre ha estat obert als residents, per això permetem la militància a persones que no tenen el passaport”, va recordar Rifà. En aquest sentit, va dir que “és una manera d’integrar els ciutadans a la vida política del país”.

Avui mateix, la comissió de primàries reunirà els dos candidats per acabar de definir la campa­nya electoral, que s’iniciarà a començament de setembre.

COMUNICAT DE PREMSA

El PS obre el termini per a la inscripció al cens electoral de les primàries

La comissió de primàries obertes del Partit Socialdemòcrata ha acordat l’obertura del procés d’inscripció al cens electoral d’aquelles persones que vulguin exercir el seu dret vot i que no siguin militants de la formació. Per tal de facilitar la participació a les eleccions primàries s’ha acordat allargar el termini d’inscripció fins al divendres 22 d’agost.

Des d’avui, totes aquelles ciutadanes i ciutadans residents a Andorra que vulguin exercir el seu dret a vot a les eleccions primàries del PS i que no siguin militants de la formació, ja es poden inscriure al cens electoral. A tal efecte, poden recollir la butlleta d’inscripció a la seu del partit (c/Verge del Pilar 5, 3r-1a, Escala B, Andorra la Vella). Els horaris per a poder recollir la butlleta són els següents:

- Fins al 8 d’agost del 2014 - De dilluns a dijous de 9:00 a 12:45 i de 16:00 a 20:00 - Divendres de 9:00 a 12:45
- De l’11 al 13 d’agost - De 16:00 a 20:00
- Del 18 al 22 d’agost - De 13:30 a 16:30 i de 18:00 a 21:00

Juntament amb la butlleta d’inscripció, les persones que vulguin votar a les eleccions primàries també hauran de signar una Declaració en la qual manifesten reconèixer els valors progressistes i/o d’esquerres i hauran d’abonar un euro per al finançament dels comicis.

Andorra la Vella, 7 de juliol del 2014

L’abril del 2011 la llavors anomenada onada taronja va aconseguir la més gran majoria assolida al Consell General per cap formació política. Tinc la sensació (que crec que també comparteixen altres ciutadans) que les grans reformes en què es va basar aquella aclaparadora victòria no han estat dutes a terme. Poso com a exemples el marc competencial, la reforma de la Funció Pública, la reforma de la CASS o la reactivació econòmica.

També tinc la sensació que DA ha desplegat canvis radicals en el nostre model econòmic i social sense que figuressin en el seu programa polític: retallades de prestacions socials, l’encariment dels medicaments, les retallades de prestacions sanitàries, la introducció de la coresponsabilitat dels familiars en el finançament de les prestacions socials, retallades de salaris o la implantació d’un IRPF.

Em demano com es poden sentir els ciutadans davant l’IRPF impulsat per Martí i Bartumeu i que pocs han votat. El programa de DA no preveia un IRPF i l’IRPF que figurava en el programa del PS poc té a veure amb l’injust model aprovat que afavoreix els que més tenen.
Em demano si aquesta notable constatació que una aclaparadora majoria parlamentària no ha complert amb el que havia promès i que ha introduït canvis fonamentals que no figuraven en el seu programa no mereix una profunda reflexió.

Em demano si no mereix també una seriosa reflexió el fet que una opció política apareguda dies abans de la convocatòria electoral i que va elaborar (com s’ha pogut comprovar al llarg de tota la legislatura) un programa electoral a corre-cuita amb una clara vocació d’acontentar tothom i lluny de tot realisme aconseguís 22 con- sellers.

Crec que cal buscar fórmules que aportin una major seriositat a la política i que aportin més democràcia, com ara que els programes polítics siguin un veritable compromís davant els ciutadans i com introduir mecanismes que ens permetin manifestar-nos més freqüentment.

Altrament es va assentant la sensació (que al meu entendre a alguns no els incomoda gens) que votar no serveix de res o que és igual votar una opció o una altra perquè tots ens acaben enganyant.

La UE considera pobres aquelles persones que no tenen 4 dels 9 conceptes següents: no tenir retards en els rebuts domèstics, mantenir la temperatura adequada a casa, poder fer front a despeses imprevistes, poder menjar carn o pollastre almenys cada dos dies, gaudir de vacances una setmana l’any fora de casa, disposar d’un cotxe o d’una rentadora o d’un televisor en color o d’un telèfon.

No cal aprofundir gaire per arribar a la conclusió que els joves són els que estan patint els efectes més destructius de la crisi econòmica, perquè no només afecta el seu dia a dia, sinó que també amenaça severament el seu futur: no tenen feina i és complicat fins i tot que alguns arribin a tenir fills.

Un informe d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) aborda ara aquesta qüestió. La federació d’entitats socials ha dedicat a l’assumpte el seu tercer informe d’indicadors socials (Insocat), les conclusions del qual, rotundes, es van donar a conèixer fa poc.

M’agradaria afegir i ampliar en informes realitzats per entitats andorranes, però sarcàsticament deuen estar en procés d’elaboració. Suposo que els acompanyarà l’estudi de desnutrició a les aules.

Segons aquest estudi, la pobresa juvenil, que afecta els individus que tenen entre 16 i 34 anys, creix més que la pobresa global. L’atur, entre els 16 i els 29 anys, va ser de fins al 37,1% (fins a l’any 2007 era del 9,3%) i en la franja de 20 a 24 anys s’elevava fins al 45,8%.

Són algunes de les dades de l’Insocat d’ECAS, que certifica que els joves afronten la complexa situació d’acceptar que en molts o en moltíssims casos no podran repetir el cicle dels seus pares: estudiar, trobar feina, aparellar-se, tenir fills i jubilar-se. Però això no ens ve de nou. Ho sabem i ho saben. Es gira la cara envers aquest tema. De nou, la hipocresia.

Entre els 15 i els 29 anys, el 20% es troba en risc de pobresa.

Però no tot és dolent. El context ha portat a millorar una dada: la de l’abandonament dels estudis. En iniciar-se la crisi i en aguditzar-se, els joves s’han vist de sobte sense possibilitats de tenir una sortida laboral. Això ha reduït al mínim l’interès per abandonar els estudis a canvi d’un salari.

Segons ECAS, la taxa d’abandonament prematur dels estudis reflecteix la proporció de població de 18 a 24 anys que no estudia i que té un nivell acadèmic inferior o igual als estudis obligatoris d’aquest segment poblacional. En els anys de la crisi econòmica, la taxa s’ha reduït un 12% en el cas dels homes que, no obstant això, segueixen anant al davant de les dones en aquest indicador de fracàs escolar.

Potser en realitat és per una visió totalment diferent. Veure el pobre per televisió o assegut en una cadira de despreocupacions, trastorna la realitat de molts. Sobretot si hi ha l’estigma i el prejudici clàssic del pobre.

Això sí, ens preocupem més de promocionar un país que té data de caducitat en uns anys vista amb activitats no aprovades per la societat, fent silenci administratiu a una realitat més que tangible.

Em pregunto si els representants del poble provenen d’algun tipus de societat paral·lela a la meva i a la gran majoria de persones de classe social mitjana-baixa; on el jove actualment és l’últim esglaó de tots.

Sí, senyores i senyors: el jove és pobre i l’Estat, ni s’interessa ni li importa.