Alexandre Rossell creu que “el PS ha de fer un gir a l’esquerra per adequar les seves actuacions al que hauria de ser un partit socialdemòcrata de veritat” i que una de les coses urgents que s’hauria de fer al país és “assegurar l’exercici del sindicalisme lliure i que no hi hagi represàlies pel fet d’estar sindicat”. A més, aposta per “estendre la mà” a SDP per fer un front d’esquerres en les properes eleccions.
¿Les primàries és la millor manera d’elegir el candidat del partit a cap de Govern?
El candidat elegit estarà avalat pels militants i les persones que s’hagin inscrit, i això li dóna més credibilitat que als candidats que surten de les cúpules dels partits. I en aquest sentit, la idea que hi ha ara al partit és que també es facin primàries per a les eleccions comunals.
¿Però la participació de no militants del partit inscrits no ha estat gaire elevada?
Són una vuitantena de persones no afiliades les que s’hi han inscrit, mentre que el cens de militants ja està fet dins. És un èxit que hi hagi primàries i que hi hagi dos candidats, però potser no hem assolit la participació que hauria estat desitjada. Tot i així, s’ha de tenir en compte que és la primera vegada que es fa un procés com aquest a Andorra i no tenim amb què comparar. A mi personalment m’hagués agradat que hi hagués hagut més participació.
¿Què diu als militants i simpatitzants perquè el votin?
El primer que vull fer és cridar als militants que vagin a votar, als inscrits ja no cal perquè suposo que ja tenen la voluntat de fer-ho. Es tracta de donar una imatge en el sentit que la militància s’ha mobilitzat, cosa que per mi és el més important independentment del resultat i de qui guanya. Després, el que els diria perquè em votessin és que crec que el PS ha de fer un gir a l’esquerra per adequar les seves actuacions al que hauria de ser un partit socialdemòcrata de veritat. Fins ara, s’ha fet una política una mica pragmàtica, en part pel propi sistema electoral. Ara jo crec que en aquests moments hi ha dos sectors polítics al país: el conservador i el progressista o d’esquerres.
¿Quines són les línies que segueix en la seva campanya en aquestes primàries?
Hi ha una cosa que és urgent en aquest país i és assegurar l’exercici lliure del sindicalisme i que no hi hagi represàlies pel fet d’estar sindicat. Una altra cosa que s’hauria de fer és apujar el salari mínim, tenint en compte que ara les empreses estan acomiadant persones que guanyen 1.300 euros per agafar-ne d’altres pel sou mínim. Així les empreses s’estan estalviant molts diners. A més, també s’hauria de fer, per exemple, la llei del matrimoni de persones del mateix sexe i aprovar una llei per a la interrupció voluntària de l’embaràs, dos lleis que s’han aturat per les pressions del bisbe, cosa que és intolerable perquè no pot tenir més força que el parlament, que és on resideix la sobirania del poble. Una altra qüestió prioritària és la reactivació de l’economia, per a la qual cosa és bàsic afavorir l’entrada de capital estranger, perquè les grans fortunes del país ja no estan aquí, amb una regles del joc que siguin clares.
Es diu que la seva presentació és tan sols simbòlica...
Vaig presentar-me perquè és el primer cop que es fan primàries i pensava que era una pena que només hi hagués un candidat. Mai havia tingut al cap la idea de ser candidat, però una vegada ho sóc he de fer el possible per oferir una alternativa creïble i intentar guanyar. Molta gent es pensa que això és una comèdia que he muntat jo i el Pere per fer veure que hi ha unes primàries, però jo intentaré arribar fins el final i guanyar-les. És cert que ell té una projecció pública perquè és el primer secretari del PS i ha estat ministre, i jo sóc un militant de base. Tenim la mateixa legitimitat però evidentment la gent pot pensar que el lògic seria que guanyés ell, cosa que és normal, però ja veurem i potser hi ha una sorpresa.
¿Quin ha de ser el model de partit del PS?
Des de fa un any el PS s’ha democratitzat. Tot i que ha canviat molt encara li falta més per ser més obert i menys jeràrquic. El problema és que la militància està molt desmobilitzada perquè no ha entès la divisió que s’ha produït i prefereix estar a casa desencantada. Jo no diria que el Pere sigui de dretes i jo d’esquerres, sinó que el que dic és que faria un gir a l’esquerra. S’ha de tenir en compte que dins del PS hi ha gent molt diversa, fins i tot persones conservadores i d’altres d’extrema esquerra, si bé ara les primeres gairebé han desaparegut.
¿Quina ha de ser la relació amb SDP?
Crec que tota la gent d’esquerra hauria d’anar junta, i també s’ha d’estendre la mà al partit de Jaume Bartumeu i, si jo guanyés les primàries, ho faria. De totes maneres, l’important és fer un programa més que ajuntar-se per guanyar. El que diria a SDP és si està disposat a fer un front d’esquerres i un programa electoral tots junts, jo no els posaria una creu. Una altra cosa és el que digui SDP, que jo no ho sé.
¿Quin pot ser el resultat del PS en les eleccions generals?
Els conservadors van vendre unes expectatives exagerades i la gent se’ls va creure, però crec que el desencant és ara molt fort perquè la situació ha empitjorat. La incògnita és cap a on es decantarà aquest desencant i jo m’oloro que si ho fem bé podríem arribar a guanyar. Perquè això s’aconsegueixi, però, han d’anar totes les forces progressistes juntes, almenys a les parròquies.
Hi ha un cert debat sobre el coprincipat...
La posició del partit és la que es va prendre fa uns anys i que és que continuï l’statu quo. Crec que en un futur congrés el PS hauria de tractar el tema del coprincipat. En tot cas a nivell personal trobo que s’han d’aprovar les lleis que calgui respectant la sobirania del poble, i després si un copríncep veu que alguna li suposa un problema, doncs que es pronunciï.
- Avís legal - I tu què pots fer?
