El comitè directiu del Partit Socialdemòcrata (PS) va decidir ahir al vespre per unanimitat -amb l’assistència de més d’una quarantena de membres- facultar el comitè executiu perquè s’adreci per carta a les persones que ostenten responsabilitats al Consell General i als Comuns i que han marxat del partit perquè abandonin el càrrec.

Els socialdemòcrates faran aquesta demanda en base a l’article 55 dels estatuts del partit, que segons va destacar el president del PS, Vicenç Alay, no s’han modificat mai des que es va fundar. Alay va assenyalar, però, que no podran anar més enllà d’aquesta sol·licitud i que, per tant, no hi ha cap més via per aconseguir que es retornin uns càrrecs que entenen que corresponen al PS en base als resultats electorals obtinguts tant a les generals com a les comunals. “Seria una deixadesa per part nostra no reclamar el retorn d’aquests càrrecs en vista de la confiança que ens van dipositar els electors”, va argumentar el president del PS en la roda de premsa per informar de les decisions del comitè directiu, en què va estar acompanyat pel primer secretari, Pere López, i la secretària d’organització, Rosa Gili.

Els dirigents del PS van dir que continuaran defensant el programa del partit al Consell General com han fet fins ara, i van admetre que tindran més problemes per fer oposició als Comuns, tot i que participaran en el màxim de comissions que puguin i col·laboraran “amb un clima de diàleg” amb la resta de grups. Una altra de les decisions preses ahir va ser la realització d’una auditoria sobre els comptes del grup parlamentari, que posteriorment faran pública, posant així de manifest la transparència que preconitzaven al congrés.

El PS espera que el síndic decideixi retornar la totalitat dels diners que es van transferir al Consell i al grup mixt. El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir a la tarda a la Sindicatura una carta demanant l’empara del síndic general per tal que intercedeixi en l’afer dels 132.000 euros que es va transferir el grup parlamentari mixt. Així ho va confirmar el president del grup, David Rios, que espera que el síndic accepti el recurs d’empara i que dugui a terme les accions pertinents per aconseguir que l’import retorni al compte del grup parlamentari socialdemòcrata.

Després que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata hagi vist marxar els seus líders al grup mixt, Rios agafa les regnes com a president.

–Primer voldria saber si l'hem de felicitar o no. És d'aquelles coses que un no sap mai si és bo o dolent.
–Està clar que les circumstàncies que han portat el grup parlamentari socialdemòcrata a tenir un nou president, no són circumstàncies per celebrar precisament. És una situació difícil en la que nosaltres no hi hem tingut una raó directa. És a dir, el fet que marxin tres persones del grup parlamentari no vol dir que els haguem fet fora. Aquesta situació no és volguda per nosaltres i són circumstàncies difícils. Això no vol dir que no assumim aquesta responsabilitat. Agafem els càrrecs i designacions amb molta esperança i ganes de treballar, i intentarem estar a l'alçada. I treballarem per defensar els valors socialdemòcrates i el programa electoral amb el qual ens vam presentar.

–¿Com s'explica aquest trencament?
–Jo personalment, i els companys que actualment estem al grup parlamentari, havíem tingut sempre la idea, i així ho havíem expressat en les reunions del grup parlamentari, que independentment de la situació del partit, el grup parlamentari tenia una responsabilitat addicional. I és que havia estat escollit per les urnes, i per tant havíem de fer l'esforç per mantenir el grup parlamentari unit. L'explicació que se'ns va donar com a justificant de la marxa d'aquests tres membres era que vistes les circumstàncies del partit, el grup parlamentari no podia mantenir-se unit i per tant marxaven.

–¿I quines són aquestes circumstàncies del partit?
–Això se'ls hauria de demanar a ells.

–Però vosaltres no hi veieu...
–Nosaltres, repeteixo, sempre havíem dit que el grup parlamentari es podia mantenir unit i treballar conjuntament, perquè tenim un programa que ens obliga a uns compliments a nivell legislatiu i defensar unes línies ideològiques al Consell General. I per tant, enteníem que podíem seguir treballant. No ha estat possible. Nosaltres en cap cas hem actuat de catalitzador, o en cap cas hem volgut que aquests tres membres abandonessin el grup parlamentari, i per tant és una situació no volguda. Però que assumim perfectament i amb moltes ganes i il·lusió de fer el treball ben fet.

–Des de fora es veuen moltes ombres. I costa d'entendre. Per un cantó es diu que ja s'havia avisat i per l'altre que no se'n tenia notícia.
–Nosaltres ens assabentem per la premsa que hi ha una voluntat d'abandonar el Grup Parlamentari Socialdemòcrata. No recordo el dia, però a nosaltres no se'ns comunica oficialment ni personalment fins el 18 d'abril a les deu de la nit a la seu del Consell General. I és a partir d'aquí que nosaltres ens posem a treballar per no paralitzar el Consell i prendre les decisions que s'escaiguin per tal que torni a funcionar amb normalitat.

–I després ha transcendit tot això de les transferències. El senyor Bartumeu era gairebé l'únic que hi tenia accés. ¿Com s'explica aquesta confiança cega?
–El reglament del grup parlamentari, que vam aprovar entre tots, determina que el president és la persona que gestiona els comptes. Nosaltres no teníem cap indicador que ens hagués de fer veure que la nostra lleialtat i confiança envers el president es podia veure trencada.

–¿I ara es canviarà el reglament?
–El reglament continua sent vigent, no l'hem canviat. L'únic és que intentarem canviar temes d'ordre tècnic bancari sobre els comptes del grup parlamentari. És a dir que intentarem que certes transferències no es puguin fer a menys que es presenti una acta del grup que així ho determini. Perquè el problema d'aquestes transferències és que es van fer sense l'acord del grup parlamentari, ni verbal ni escrit. Nosaltres no obviem, ni amaguem, ni tenim por d'obrir el debat de les assignacions dels grups parlamentaris. Podem parlar si són les idònies o no, si el Tribunal de Comptes ens ha d'auditar, si hem de presentar auditories cada any, factures. Això no ens fa por, al contrari, creiem que potser ja s'hauria pogut fer abans. I per tant creiem que tot el que sigui posar ordre a la gestió de diners públics és una obligació que tenim entre tots plegats, i des del primer dia que sóc president de grup parlamentari ja estic a favor d'asseure'ns a una taula i veure com podem canviar la situació que tenim ara cap a millor.

–El grup passa de sis a tres i la feina és la mateixa. Tindreu una sobrecàrrega de feina.
–Nosaltres no estem sols. Sí que passem de sis a tres, però des del congrés tenim un suport del partit incondicional, i un suport de gent, de militants que han recuperat la il·lusió, que tenen ganes de treballar amb nosaltres, que volen compartir i aportar el seu treball i dedicació. Per tant entenc que estem molt més recolzats que mai. I a nivell intern, evidentment que tindrem més feina, però la feina no ens fa por. Tenim ganes de començarà fer propostes en positiu i de començar a visualitzar la nova manera de fer del grup parlamentari socialdemòcrata.

–Una nova manera de fer, ¿en quin sentit?
–Nosaltres ara, primer de tot estem acabant d'ordenar totes les necessitats i obligacions que tenim envers el Consell General a nivell oficial, també internament la nostra documentació. Però el grup parlamentari socialdemòcrata, els tres companys que en formem part, té com a vocació, a partir d'avui trepitjar carrer. És a dir, ser proactius, anar a veure associacions, ciutadans, posar-se a disposició de persones que ens vulguin comentar, explicar o aportar idees. No esperar que els col·lectius ens vinguin a veure sinó nosaltres anar a veure'ls per intentar establir aquests ponts amb la societat, que s'havien trencat.

–¿I la feina que s'havia fet fins ara?
–El que ha de quedar molt clar és que el grup parlamentari socialdemòcrata no s'ha dividit, i continua sent el grup parlamentari socialdemòcrata. El que ha passat és que hi ha tres membres que se n'han anat al grup mixt. Partint d'aquesta idea, el que pensem és que tota la feina que s'havia fet fins ara és del grup parlamentari socialdemòcrata. Perquè el grup no depèn de les persones que el formen sinó que és una entitat dins el Consell general. Per tant la feina no la fa el David Rios o la Rosa Gili. La feina la fa el grup parlamentari socialdemòcrata, i com que aquest no desapareix, sinó que es manté, s'entén que tota la feina feta fins ara resta al grup parlamentari. I serà a nosaltres de prendre la decisió de si aquesta feina s'acaba, en el cas de proposicions de llei, introduint o en el cas d'esmenes les acabem defensant.

–¿En quines proposicions esteu treballant ara?
–Nosaltres teníem a punt la proposició de llei de l'IRPF. Esperarem a parlar amb el cap de Govern per veure quines són les seves intencions en aquesta llei. I teníem diverses idees de desenvolupar proposicions de llei.

–¿I quines són?
–Tenim una llista molt àmplia. De fet, coincideix bastant amb el nostre programa electoral, que ara s'ha vist reforçat pel congrés del partit, en el qual la comissió d'afers jurídics encomanava una sèrie de modificacions legislatives, que no són poques, al grup parlamentari. Per tant, de deures en tenim, i són deures que creiem que poden aportar, que són positius, són deures a nivell social i també a nivell econòmic. I aquesta és la línia que volem mantenir durant tota la legislatura, ser proactius a nivell d'oposició.

Contundent. I sense embuts. La consellera general socialdemòcrata Mariona Gonzàlez va acusar la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, d’“insultar totes les dones” amb les seves crítiques al PS i a la proposició que havia presentat la formació amb la intenció de despenalitzar l’avortament. Fer rer va considerar dies enrere fora de lloc el plantejament del grup socialdemòcrata. Va recordar que posava en perill l’ordre institucional i va arribar a qualificar d’“insult” plantejar en aquest moment el debat. Gonzàlez va usar el mateix substantiu emprat per la cònsol per respondre-li. I va anar una mica més enllà. 

La consellera general va fer una valoració ben expressiva de les manifestacions de Rosa Ferrer. “No semblen les declaracions més afortunades que hagi fet en la seva vida”, va dir la parlamentària amb referència a la cònsol, de qui va recordar que no fas gaires mesos havia estat “condecorada per França per la seva trajectòria feminista”, fet que amb silencis va qüestionar que es correspongués a les seves valoracions sobre la proposició de despenalitzar l’avortament. Gonzàlez va acabar recordant que el PS “no va insultar ningú” amb el seu plantejament legislatiu, que va recordar que obeïa a un mandat del país i a certa inquietud social, com demostren les signatures recollides per la plataforma Sí als nostres drets.

Enmig de tot plegat va deixar anar la perla. “L’insult el profereix ella a totes les dones del país i a la societat que vol exercir el seu dret amb una total independència i sobirania. Qui insulta totes les dones i la plataforma és ella”, va incidir. La consellera, que passarà a ser presidenta suplent del remodelat grup socialdemòcrata, va ser l’encarregada de defensar dijous de la setmana passada la proposició. I va recordar, entre d’altres coses, que les institucions es deuen al poble i no al revés, en una clara referència al Coprincipat episcopal.
 

El Congrés del Partit Socialdemòcrata d’Andorra ha finalitzat amb èxit. L’èxit no només és un número que pot definir-se en quantes ovelles segueixen el pastor. No, aquí parlem d’èxit democràtic. En aquest Congrés tothom ha pogut parlar, debatre i opinar sense por ha ser criticat, jutjat o marcat d’una creu vermella. La por molt poderosa que pot fer actuar la gent sense deixar-la pensar no ha agafat les rendes del Congrés. La llibertat d’expressió i el respecte a totes les idees han estat els protagonistes  de la trobada Socialdemòcrata. Es podia percebre en l’ambient un optimisme contagiós i una gran il•lusió per aconseguir recuperar la confiança de tots els militants i ciutadans. A diferència del darrer Congrés, dissabte els socialdemòcrates van sortir amb una rialla d’orella a orella.

Les veus dels lliures pensadors s’han fet sentir en un sentit únic, amb un objectiu compartit:  avançar en la defensa de polítiques d’esquerres de forma transversal i participativa. Els assistents s’han bolcat al voltant d’un projecte. Contràriament a la església que és dogmàtica, és a dir que creu en un deu o en un líder que suposadament ho sap tot, i desprès pensa en el que s’ha de fer (el que pot variar segons les idees del líder), el PS ha decidit creure en un projecte, en un programa escrit negre sobre blanc, on el camí està indicat i cap persona se’n podrà desviar per interès personal.

Aquest projecte és el resultat del treball d’un grup de persones que han tingut el valor de construir una alternativa per tirar endavant el Partit quan molts el donaven per mort i abandonaven el vaixell tal com va abandonar el seu equipatge el comandant del Costa Concòrdia. Per tant és un orgull poder tenir un full de ruta sòlid amb futur suficient per afrontar els reptes interns i les responsabilitats polítiques nacionals.

Aquest és l’inici d’un Partit Socialdemòcrata preparat a reformar-se i adaptar-se a les necessitat de les societats democràtiques actuals. El camí serà dur, exigent, però el resultat en valdrà la pena. L’èxit no està en guanyar sempre, sino que en no rendir-se mai. Mentre la voluntat sigui de millora, de transparència, inclusiva i respectuosa, de ben segur arribarem a retrobar el respecte de la ciutadania. I malgrat les crítiques incoherents, els atacs infundats i les qualificacions demagògiques, els socialdemòcrates continuaran treballant per a l’estat del benestar, incloent a tothom i respectant a les minories.

En aquest sentit també per primera vegada en un Congrés Socialdemòcrata, el Grup Parlamentari s’ha mostrat proper, obert i a l’escolta de la militància. I per primera vegada el Grup Parlamentari Socialdemòcrata té el suport incondicional del Partit per totes aquestes proves que hauran d’afrontar fora de l’àmbit polític degut a la situació provocada per la marxa voluntària de 3 consellers cap a grup mixt no legitimat per la ciutadania.

Per tant l’ABANDÓ del Partit per un nombre definit de persones (i s’ha d’insistir en què no és una divisió sino que alguns marxen del PS però el Partit tira endavant) no significa res més que el renaixement de la socialdemocràcia  Andorrana. Calia que els que sentien atracció cap al centre deixessin de voler dirigir-ne un partit d’esquerra. La por ens impedia reaccionar però ja no tenim por, ni de què diran ni de què direm, som d’esquerra i ho assumim. I en el Congrés hem demostrat coherència amb la nostra ideologia a través de l’aprovació de ponències progressistes, democràtiques i d’esquerra. La gent que va votar el PS no ha d’estar preocupada, perquè s’ha pogut constatar la qualitat i preparació tant dels candidats com dels ponents, i la representació de tots els ciutadans progressistes i d’esquerra està més garantida d’ara endavant. El XI Congrés del Partit Socialdemòcrata ha posat la primera pedra d’una nova etapa d’un gran i democràtic Partit Polític Andorrà.

El comitè executiu del Partit Socialdemòcrata (PS) va posar ahir fil a l’agulla i va començar a treballar per tirar endavant el programa aprovat en el congrés de dissabte passat. El primer secretari de la formació, Pere López, va explicar, abans que s’iniciés la primera reunió d’aquest òrgan de direcció del partit, que treballaran “per posar sobre la taula totes les qüestions que afecten i preocupen els ciutadans”. Entre els temes “prioritaris” que es pretén afrontar hi ha la greu situació econòmica per la qual passa el país i “les més de mil persones que estan en aquests moments inscrites al Servei d’Ocupació”. “Els reptes són molt importants, però penso que tenim un bon equip i moltes ganes d’afrontar-los”, va dir López.

El primer secretari del PS va anunciar que el grup parlamentari farà una “oposició rigorosa” i “un control a l’acció de govern, que malauradament en els últimsmesos no s’ha fet en el grau en què s’havia de fer”. I és que, segons el nou primer secretari del PS, el balanç d’aquests primers dos anys de Govern demòcrata és que hi ha hagut “una mala gestió i uns mals resultats”. Els socialdemòcrates anuncien també “una oposició constructiva, perquè tenim prou bagatge polític per, si no es proposen solucions damunt de la taula, tirar-les endavant nosaltres”. En aquest sentit, López va voler deixar clar que “el nostre adversari polític és DA, que és qui posseeix la majoria tant al Consell General com als comuns”. López va anunciar també, entre les prioritats, que s’anirà a buscar aquelles persones que van abandonar el partit perquè hi tornin.“Serà un treball en doble direcció, aquells que vulguin venir seran rebuts amb els braços oberts, però també nosaltres els anirem a buscar perquè tornin al seu partit.”

La previsió és que el PS celebri un altre congrés la tardor del 2014 com a punt de sortida de la preparació del programa de les eleccions generals del 2015. La intenció és que la persona que encapçali la candidatura del PS sigui elegida en un procés de primàries obertes a la ciutadania, que d’aquesta manera seria la primera vegada que s’utilitzaria a Andorra.

Constitució del grup mixt

D’altra banda, el nou grup parlamentari mixt, format pels tres consellers generals que han abandonat el PS, Jaume Bartumeu, Gerard Barcia i Sílvia Bonet, va informar ahir la Sindicatura de la seva constitució. Bartumeu serà el president del grup, mentre que Barcia en serà el president suplent, els mateixos càrrecs que ja exercien en el grup parlamentari socialdemòcrata.

Pel que fa al grup del PS, format per David Rios, Mariona González i Rosa Gili, l’elecció dels càrrecs va ser un tema que es va abordar ahir al comitè executiu, però la intenció és que el tanqui el proper comitè directiu. Una de les decisions a prendre és qui continuarà sent conseller a ple temps –fins ara ho eren Rios i González–. Un cop es notifiqui la nova presidència del grup parlamentari del PS, s’haurà de reunir la junta de presidents per acordar la reestructuració de les comissions legislatives. 

 

A Maria)

A la vida social de les col·lectivitats sempre hi ha hagut persones (poques) que han estat capaces de «contagiar» amb el seu cabal d'energia utòpica la gent que els envolta i posar en marxa les forces comunes.

Aquesta elit –en el sentit de persones selectes– es caracteritza per posar la seva fe, les seves il·lusions, la seva vocació, la seva intel·ligència, la seva constància, la seva generositat i el seu treball al servei de projectes (públics) utòpics.

Ja sé que estem en una època en la que la utopia no té massa bona premsa, ens estem acostumant perillosament a no esperar gairebé res del futur. Les nostres democràcies –els seus dirigents– s'han tornat massa raonables, massa burocràtiques per plantejar i replantejar objectius i projectes engrescadors que busquin la perfecció dels individus i la concreció dels principis de llibertat, igualtat i justícia social.

Sort hem tingut de què, en una «segona fila», sense falsos protagonismes, havia gent «poc raonable» que posava el llistó molt alt en les polítiques públiques sectorials.

El projecte de tenir un ensenyament nacional a Andorra va tenir la sort de comptar amb una persona excepcional que va lluitar fins l'extenuació física per a empènyer-lo, engrandir-lo qualitativament i quantitativament fins a donar els fruits que tots veiem i gaudim.

Quan aquestes persones desapareixen el primer deure que tenim amb elles –a més de plorar-les– és reconèixer i agrair el seu treball, la seva capacitat i la seva generositat altruista.

Però aquest reconeixement i l'enyorança a la persona, a la mare, a l'amiga, a la mestra no ens ha de fer perdre la idea de que el millor homenatge que li podem retre és continuar amb una il·lusió semblant a la que ella tenia, mobilitzant les energies utòpiques per construir l'esperança col·lectiva d'un futur possible amb més llibertat, més igualtat i més justícia. Perquè quan la realitat ens sembla impossible hem de creure, més que mai, en la utopia.

Cada dia, a través dels diaris europeus, assistim a un desencís de la ciutadania envers tots els partits polítics. Espanya vs la dreta, França vs l'esquerra, Itàlia vs la dreta i l'esquerra ... La crisi econòmica, la corrupció dels polítics i la poca aplicació de les promeses electorals no fan més que accentuar aquest sentiment. La rasa entre el poble i els elegits cada dia que passa es fa més gran.

A nivell intern, els partits polítics pateixen del mateix mal. Desconfiança, desmotivació, decepció, desil·lusió... són paraules que se senten sovint en les opinions dels militants. La política, o millor dit els polítics, estan perdent tota credibilitat. Però el més greu és que estan perdent la confiança i el suport de la ciutadania.

Per tant, és de màxima urgència a nivell intern treballar profundament per corregir els errors fets.

La democràcia és un sistema polític que suposadament dóna el poder a la ciutadania per consultació electoral. Ara bé, la periodicitat d'aquestes consultes garanteixen la representació de la població? Si mirem més detalladament Andorra, ens adonem que aquesta democràcia només és representativa en el moment d'unes eleccions generals, comunals o, a nivell intern d'un partit polític, en un congrés. ¿Quina democràcia és la que només és efectiva cada 4 o 2 anys? En realitat el vot serveix per escollir democràticament qui manarà sense que, sovint, demani l'opinió a ningú durant aquest temps. Escollim entre tots, de forma democràtica, un “dictador” que pot comunicar amb tota impunitat per conquerir el poder i dirigir com bé li sembli confortat per una legitimitat electoral.

La democràcia representativa defalleix i no representa més el poble sinó que un petit grapat de benestants que concentra l'essencial dels poders i gestiona el país, menyspreant les normes més elementals del sentit comú. Els ciutadans, que podem comparar als militants, són importants el dia de les eleccions i entre temps, tant sols tenen dret a rebre informació controlada pel mateix dictador democràtic.

És per tant urgent remeiar aquesta democràcia falsejada, a fi de tornar a col·locar el ciutadà i el militant al centre del sistema democràtic d'on ha estat exclòs progressivament. Això és inacceptable per qui dirigeix i hagi dirigit fins ara, amb el fals argument de la perillositat d'una democràcia participativa o fugint del debat al·legant que no és d'actualitat, que la ciutadania té d'altres preocupacions o que són estratègies polítiques de contingut ridícul.

La democràcia representativa ha de donar un pas més cap a una democràcia participativa. Suïssa, amb la seva democràcia semi-directa, n'és un bon exemple. Cal evidentment limitar-ho per no caure en l'excés popular i demagògic.

A nivell intern, els partits polítics haurien d'adoptar un funcionament realment democràtic on la militància estigués en el centre de la presa de decisions, així com de la planificació i execució de projectes a nivell parroquial i nacional. En aquest sentit, el Partit Socialdemòcrata presenta una ponència en el proper congrés del 20 d'abril on proposa que la seva estructura posi en pràctica valors i mecanismes democràtics que permetin la participació dels membres i alhora que faciliti l'accessibilitat del partit a la ciutadania. Gràcies a aquesta proposta de democràcia interna, el Partit Socialdemòcrata permetria als seus membres expressar lliurement les seves opinions, representaria la majoria dels sectors de la societat, afavoriria l'adhesió de dones i joves, fomentaria la participació de tots els membres, demostraria tolerància envers la diversitat d'opinió, respectaria les normes i procediments establerts per facilitar el procés de presa de decisió i mantindria la responsabilitat dels líders respecte als militants.

Aquestes propostes no són ni noves, ni revolucionàries, ni ridícules. Corresponen a la voluntat de la ciutadania de reprendre el debat democràtic a favor seu. O no és el que pretenen fer les plataformes o iniciatives populars amb les recollides de firmes a favor d'una llei? La falta de comprensió i d'anàlisi d'aquests moviments demostren poc sentit democràtic.

Tot organisme social (Estat, institucional, associatiu o partidari) on el poder és massa important és una amenaça per a la democràcia com per als individus perquè l'equilibri de les forces està trencat. El Partit Socialdemòcrata ha entès que calia reformar profundament el seu funcionament per anar cap a una democràcia interna novadora i ajustada a les necessitats dels seus militants i de la ciutadania. Hem d'acabar de voler fer creure al poble que és ell qui decideix, ara li hem de facilitar els mecanismes perquè decideixi.

L’organització del primer fòrum mundial de dones francòfones del darrer 20 de març, que comptava amb el suport del nostre copríncep François Hollande, va ser acollida amb molt d’entusiasme i d’esperança de cara a la millora de la situació de la dona al món francòfon.

La jornada del 20 de març va ser colpidora en emocions per a molts dels testimonis, provinents essencialment del continent africà. Van ser molts els que van destacar el retrocés en el tracte a la dona. Efectivament, la pobresa, les guerres, les situacions de crisi afecten en primer lloc les persones més vulnerables, i entre elles les dones.

• Hi ha 200 milions d’analfabets en l’espai francòfon i d’aquests, dos terços són dones.
• El 54% de les dones africanes no tenen accés a l’educació.
• Per l’extrema violència a l’escola, per l’assetjament de professors i companys d’escola, moltes no passen de l’ensenyament primari al secundari.
• El cas de les dones malianes, que han de caminar de 30 a 40 quilòmetres per anar a buscar aigua i, mentre elles no hi són, els mateixos veïns els violen les filles.
• El cas de Mauritània, on moltes dones són esclaves i, com a tals, no tenen cap dret: ni de propietat ni de poder fundar una família...
• El doble càstig al Marroc, on moltes dones s’han de casar per força amb el seu violador per raons culturals lligades a l’honor.
• Les interpretacions dels textos religiosos en detriment de la condició de les dones denunciades per dones tunisianes.
• El fet que el 70% de les persones amb sida a l’Àfrica siguin dones.
• Les dones d’entre 15 i 44 anys moren més de violència que de paludisme, sida i càncer junts.

Denis Mukwegwe, ginecòleg a la República Democràtica del Congo, que ha operat avui dia 30.000 dones de les seqüeles de violacions a les províncies del Nord i del Sud de Kivu, va lamentar que en un món cada dia més globalitzat no existís una regulació de la protecció dels drets de les dones i va proposar la creació d’una jurisdicció internacional per lluitar contra les violències envers la dona.

També va pronunciar una de les frases més fortes de la conferència dient que actualment el cos de la dona ha esdevingut el camp de batalla de les guerres. Frase impactant que va ser represa pel ministre d’Exteriors, Laurent Fabius, en el discurs de cloenda del fòrum.

En la seva conclusió, el ministre francès va admetre que a França també calia treballar molt per arribar a la igualtat de gènere.

Efectivament, hi ha 75.000 violacions a França cada any i, d’aquestes, només una dona de cada deu ho denuncia. El cost de les violències conjugals a França representa 2,5 milions d’euros.

La setmana passada, Andorra va tenir l’honor de rebre la visita del senyor Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, i en el seu discurs ens va felicitar per ser el segon país en representació femenina en el parlament, incitant-nos a través del nostre exemple a ser un model per al món sencer.

Com a andorrana, dona i membre del Consell General pel Partit Socialdemòcrata, n’estic orgullosa.

El que no tinc tan clar és que la configuració del nostre parlament sigui sempre la mateixa en el futur. Lamento no poder dir que aquesta paritat sigui present en els altres llocs de decisió importants: en el Govern, el món de la justícia, el món empresarial...

Per arribar a ser un bon exemple per a tots, encara tenim feina per endavant. 

En aquests moments, tenim un debat interessant sobre la taula, que ha fet, fa i farà córrer molta tinta. A través del recorregut de la llei de despenalització de l’avortament en els tres supòsits (perill per a la vida o la salut de la gestant, delicte relatiu a la genètica i a la reproducció humana o contra la llibertat sexual, existència d’anomalies o malformacions del fetus) presentada pel nostre partit, demostrarem ara la sensibilitat andorrana als drets de la dona.

Serà l’ocasió de veure si el fet de tenir un 50% de dones parlamentàries, que tant orgull ens suposa, canviarà les sensibilitats i serà suficient per normalitzar una situació que tots sabem que existeix.

Encara que l’avortament estigui penalitzat a Andorra, les dones andorranes que per les raons que siguin volen interrompre el seu embaràs es desplacen als centres hospitalaris dels països veïns. Ho fan aquelles que tenen els mitjans per fer-ho i és clar que això és molt més fàcil per la proximitat que tenim amb els països veïns en ser un país petit.

Però jo em demano quin exemple donem als països del món, de paritat i justícia, que tant ens va agradar sentir de part del senyor Ban Ki-moon, quan no tenim solucionada de manera natural, oberta i transparent, una problemàtica tan bàsica de consideració dels drets, la dignitat i la llibertat de la dona andorrana.
 

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat divuit esmenes al projecte de llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per garantir-ne la independència i reforçar-la com a “autoritat financera pública”. Algunes són per reforçar la prohibició als membres del consell d’administració de mantenir cap relació financera o laboral amb les entitats del sistema financer andorrà.

Qui va ser primer secretari del Partit Socialdemòcrata analitza la crisi que viu l'organització.

–Vostè ha estat primer secretari i sembla que aquesta crisi de partit va iniciar-se cap al final del seu mandat...
–Sí, cap al mig del meu mandat. Però com els cornuts són els últims en saber-ho... Estàs al mig de la situació i malgrat et penses que tens informació suficient, no la tens tota.

–A vegades des de més lluny les coses es veuen més clares.
–Sí, amb perspectiva.

–¿I ara com ho veu?
–El que està succeint ara és fruit de l'època del govern del PS, dels incompliments electorals. Es va dir i repetir el dogma que era per falta de majoria parlamentària, però no tot era votar lleis, hi havia promeses que no era necessari portar en forma de projecte de llei al Consell General, i aquests incompliments eren flagrants.

–Però s'ha de reconèixer el mèrit d'haver engegat negociacions crucials com l'acord monetari o els d'intercanvi d'informació fiscal.
–Clar, quan el copríncep Sarkozy dóna el cop de puny sobre la taula l'any 2009 al gener o febrer, vam haver de reaccionar quan vam guanyar les eleccions amb empat tècnic al Consell i tirar endavant la llei de l'intercanvi d'informació fiscal. Això va ser el treball immediat que va haver de fer el Govern, però al Govern hi havia molts ministres. La ministra d'Educació i Cultura o la de Salut no havien de parar la seva activitat perquè s'hagués de fer aquesta llei. Ja sabem que diuen que els homes són incapaços de fer més d'una cosa a la vegada, però si s'és un equip es poden fer vàries coses a la vegada. Llavors, en el període entre la presa de possessió –maig-juny del 2009–, quan es comencen a preparar i signar convenis d'intercanvi d'informació, fins el gener-febrer de 2011, pràcticament es va quedar concentrat l'esforç del govern i del grup parlamentari simplement en la qüestió de la llei d'intercanvi d'informació.

–¿I aquí comencen les friccions que ara generen ruptura?
–Els flagrants incompliments del programa electoral van sumant i passen factura. Però penso que hi ha un punt crucial, un punt d'inflexió, que és el febrer del 2010, quan es produeix la primera crisi, sense ser crisi, de govern, el primer canvi. Quan entren el Claudi Benet i el Gerard Barcia. Això implicava un canvi en l'estructura de cap de govern i sis ministres que s'havia dissenyat. I resulta que l'excusa és que hi ha ministres que van sobresaturats i es parteixen. Llavors el ministre Vicenç Alay que era de Medi Ambient i Ordenament del Territori es queda amb Medi Ambient, i Ordenament del Territori passa a ser de Barcia, i Pere López es queda amb Economia i Finances, i perd Turisme i Comerç que passen a Benet. Va ser una decisió política de treure Alay, que representava la ideologia socialdemòcrata i l'enfocament que s'havien d'aturar les obres i revisar tot el pla viari i polítiques d'infraestructures que venien del govern de Marc Forné i que s'havien mantingut durant el govern d'Albert Pintat. I això se li va treure de les mans, per donar-li al Barcia. D'aquests canvis, el grup parlamentari i el partit en van rebre informació contradictòria. A uns se'ls va dir que s'havia de reequilibrar el partit i que al Govern estiguessin tots els sectors representats, ¿per què hi havia quatre ministres de la Massana i en calia un de Canillo? Però Benet també viu a la Massana.

–Això genera desconfiança vers el govern des del partit i des del grup.
–Hi havia gent que ja havia tingut la primera desconfiança amb els ministres independents. Va haver-hi sectors que Cristina Rodríguez no queia bé, però es va pensar que un perfil tècnic convenia. Es va veure que havia estat assessora dels governs anteriors i es va pensar que s'havia de fer una gestió tècnica del ministeri, i de fet va ser el primer cop que un govern no va dir amén al pressupost redactat per la CASS, sinó que el va revisar i va aconseguir un estalvi.

–I ara que han passat dos anys, ¿en quin punt estem?
–Hem perdut dues eleccions. Les comunals en alguns llocs sense presentar candidatura, en altres no tenim representació perquè no s'han tingut suficients vots.

–¿I això s'explica per la crisi de confiança vers els que se suposava que eren els líders del partit?
–Hi ha dos fenòmens. Potser l'altre costat ho ha fet bé, els de Demòcrates per Andorra. Van guanyar a tots els llocs, i ho van fer bé. Nosaltres penso que vam continuar arrossegant una falta de sintonia amb la societat. Vull insistir amb la història de la centralitat. És a dir, la centralitat és un concepte que si fem jacobinisme i ens inventem des d'un despatx el que és la centralitat, no ens aproximem a la ciutadania. Si la centralitat és aproximar-se als problemes de la ciutadania, jo sóc partidari de la centralitat. Però si aquesta és quedar-se en un despatx i elucubrar que la societat andorrana és més de dretes, que no vol impostos, que està farta dels abusos dels funcionaris i de la gent que abusa de la seguretat social, doncs llavors no estem fent aproximació a la ciutadania.

–Creu que fins ara l'argument de la centralitat s'ha fet des d'un despatx i no sortint al carrer.
–S'ha fet absolutament des d'un despatx i no s'ha sortit al carrer.

–Així, entenc que vostè està més al costat de FemPS.
–Sí, sí. Això ho vaig dir en un comitè directiu. Hi ha situacions que una part no vol trobar consensos i es tanca, empeny a tothom a la qüestió final de qui no està amb mi està contra mi. Llavors hi ha gent que és molt sensible a aquesta argumentació, a aquest xantatge emotiu i diu «d'acord estic amb tu», i d'altres que som menys sensibles a aquests xantatges emotius i diem «escolta, jo t'estimo molt, sóc amic teu, però per aquest camí no aniré amb tu», i llavors pots anar amb gent que són menys amics personals teus però que veus que estan molt més a prop de les necessitats de la societat.

–Vostè seria partidari que Jaume Bartumeu passés a un segon terme.
–Jo sempre, potser m'he equivocat durant molt temps, he pensat que el problema del PS no era el problema de Bartumeu. Potser estava completament equivocat. Una persona que diu que no es presentarà a unes eleccions, el qui està marxant és ell, és ell qui s'està posant en un segon terme. Si es presenta, no sé si el votaria o no, veuria quin equip té. Però si no es presenta... La gent que està jubilant Bartumeu són els seus amics, els jaumistes.

–Vostè creu que els ‘jaumistes' haurien de seguir, anar al congrés i presentar una candidatura ells també.
–Sí, el que sembla que... Hi ha gent que només es presenta quan sap que pot guanyar. Socialdemocràcia i Progrés sembla ser que tampoc numèricament no tenen majoria ni correspon el seu pensament a la centralitat del PS. La centralitat del PS està molt lluny de la constitució ideològica de Barcia.

–Rossa i d'altres ja han presentat la baixa de militància. ¿Creu que els seguiran molts?
–Sí, però els últims dies no n'hi ha hagut. El tipus de funcionament és calcat al que havíem vist en d'altres organitzacions en què abans havia estat Bartumeu. La dimissió de la comissió gestora va ser una ordre d'una sèrie de gent que va dir que havien de plegar, perquè no els interessava fer el congrés. Van fer com el perro del hortelano, ni come ni deja comer. És a dir, Bartumeu no és un líder, personalitza un poder dins el PS però no és un líder. Un líder es fa validar en unes eleccions internes.

–¿I què passarà? ¿Creu que hi haurà moltes baixes i al congrés serà un grup tirant a reduït?
–No tinc ni bola ni puc fer profecies. Jo el que veig és que la gent que s'ha quedat organitzant el congrés està fent bé les coses i suposo que el congrés no serà de 400 militants però estarà en la línia dels últims congressos. Sempre ha passat, hi haurà candidatura única, el que passa és que les candidatures úniques a les que estàvem acostumats eren de gent afí a Bartumeu. Aquesta vegada sembla que serà el contrari. De totes formes, de baixes de militants n'hi ha hagut i sembla que s'ha estancat les últimes setmanes.

–¿Vostè es planteja deixar la militància si el partit canvia?
–No. Jo tenia molt clar que si s'hagués presentat el grup Socialdemocràcia i Progrés i hagués guanyat, jo continuaria dins el partit. Protestant, escrivint.

–Però Socialdemocràcia i Progrés s'ha autoapartat del congrés.
–Sembla que és la seva tàctica.

–¿Continuarà al PS?
–Sí, i continuaré intentant que la gent vingui al PS i també que els firmants de la carta no en marxin.