Bona part de la culpa que alguns empresaris hagin decidit apujar els preus emparant-se en l’entrada en vigor del nou impost indirecte (IGI), segons el Partit Socialdemòcrata, és del Govern, ja que consideren que no s’ha incidit prou a transmetre que aquest nou impost no ha de tenir impacte en els preus. Malauradament, des del PS van voler denunciar ahir que han pogut constatar com els preus s’han incrementat en determinats productes en què el nou impost no hauria de tenir un impacte.

Així, Pere López i Jordi Font van posar en relleu que des de l’executiu no s’ha fet la feina necessària perquè la implantació d’aquest impost sigui la correcta i exposen que encara hi ha massa dubtes entre el sector empresarial. Per això, creuen que ha mancat informació, que el reglament que desplega la llei de l’impost va arribar massa tard i que l’adaptació per als empresaris ha estat d’un termini massa curt.

López va lamentar que no hagi estat  ns aquest dimecres que el Govern hagi sortit a dir que no hi ha d’haver un augment dels preus, i va afegir que això denota que s’ha constatat que els preus han pujat quan no hauria d’haver estat així.

Font, per la seva banda, va lamentar que no es resolen els dubtes. A més, creu que ni el mateix Govern “ha assimilat l’esperit de la llei”.

D’altra banda, van valorar que el nomenament d’Antoni Riberaygua sembla estar motivat perquè el cap de Govern no vol assumir “el desgast” de la negociació amb els comuns i afegeixen que no saben quin serà el seu objectiu en aquestes negociacions.

Pel que fa a la davallada d’aturats al desembre, recorden que és deguda a la bona temporada i destaquen que “poc ha fet el Govern” en aquest sentit.

A l’últim, López no es va voler pronunciar sobre la possibilitat que presenti candidatura per liderar el partit i va afegir que ara com ara els esforços se centren en la ponència marc.

L’IGI s’està desplegant de forma “no del tot positiva” i això està provocant “un increment de preus que no era la voluntat de la llei”. Així ho ha constatat el Partit Sociadelmòcrata, que va culpar ahir el Govern d’aquesta situació per la tardança en publicar els reglaments sobre la nova figura tributària i perquè “no s’ha explicat bé l’impost” als empresaris. Des de la formació, els seus vocals Pere López i Jordi Font van posar en relleu que els grans perjudicats per aquest fenomen no són altres que els ciutadans.

Segons va apuntar López són moltes les queixes rebudes de persones que han notat la pujada de preus justificada pels comerciants pel nou impost en molts casos. “El cafè del matí”, per exemple, l’exministre de Finances va assegurar que “a alguns establiments directament li han car regat un 4,5%”. El polític massanenc ha volgut deixar clar que “aquesta no era la voluntat del text”, va recordar, originàriament tramitat al Consell General per la seva formació. “Els estudis ens deien que el 4,5% no havia de suposar cap increment global de la pressió fiscal”, va manifestar.

El vocal de l’executiva socialdemòcrata va deixar clar que, al seu entendre, aquest “efecte indesitjat” respon no al fet que els empresaris vulguin aprofitar l’entrada en vigor del nou impost per pujar preus, sinó al desconeixement del fet que “ha de ser neutre per a ells”, aspecte del qual va acusar directament al Govern.

D’una banda, perquè “els reglaments, com amb l’impost de societats, van arribar tard” i, de l’altra, perquè “hi ha hagut una mala explicació i era la seva responsabilitat fer pedagogia”.

Aquest argument el va reforçar Font, que va remarcar la dificultat er obtenir respostes a les demandes que es fan a l’Agència tributària. L’exconseller general va parlar directament de “desinformació” i va reptar els assistents a la roda de premsa que “proveu de fer consultes”. Va assegurar que la majoria de cops “o bé et trobes el telèfon saturat o bé no reps resposta”.

Font va apuntar que “qui no ha comprès l’esperit de la Llei o no l’ha assimilat és el mateix Govern”.D’altra banda, els dirigents del PS també van valorar el nomenament com a nou ministre d’Antoni Riberaygua. Font va lamentar que “se’ns digui que tindrà uns temes importants però no cap on es vol anar amb ells” i va afirmar que “el cap de Govern no vol assumir el desgast” que comportarà la negociació amb els comuns.

El Partit Socialdemòcrata (PS) té en la seva cartera presentar un projecte de llei per permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe abans que finalitzi aquesta legislatura. Ho va indicar ahir el president del partit, Víctor Naudi, en assenyalar que la formació està “a favor de reconèixer” el matrimoni homosexual i que en el proper congrés del PS es treballarà “per anar en aquest sentit”. Els socialdemòcrates volen que del congrés surti una comissió que treballi per presentar una proposició de llei. “Hi ha qüestions més prioritàries en
aquests moments, però no descartem presentar el projecte durant aquesta legislatura”, va assenyalar Naudi.

L’endemà que es conegués la sentència del Tribunal Superior que avalava el dret a percebre una pensió de viduïtat al cònjuge d’un matrimoni homosexual que s’havia casat a Espanya després que la CASS l’hi denegués, des del PS es va indicar que “la sentència estava cantada des del punt de vista jurídic”. Per Naudi, “la sentència és un avenç que reconeix els drets i les llibertats de les persones”.

Una decisió que també es va rebre amb molta satisfacció des dels Verds. La seva presidenta, Isabel Lozano, va recordar que són l’únic partit que porta al seu programa el reconeixement del matrimoni gai, i va indicar que l’objectiu ha de ser refer la llei de parelles de fet per incloure les unions entre persones del mateix sexe. Lozano també va criticar la posició de la CASS en considerar que “la posició de la Seguretat Social ha estat denigrant. La sentència és un pas endavant”.

MÀXIM RESPECTE DEL GOVERN
Respecte a la postura del Govern, fonts del ministeri de Justícia es van limitar a indicar que l’executiu té “màxim respecte” a les decisions judicials. Qui no es va voler manifestar sobre la sentència va ser Demòcrates per Andorra.

Quant als juristes, la sentència del Superior va ser valorada com “esplèndida” per l’advocat i exdegà del Col·legi d’Advocats Jean Michel Rascagneres, en considerar que “si un matrimoni està legalitzat fora d’Andorra és evident que a Andorra també ho està”. Rascagneres va qualificar com “a barbaritat jurídica” la posició de la CASS de denegar la pensió de viduïtat en argumentar que el matrimoni de Juan García (la persona a qui se li va negar la prestació) no podia considerar-se vàlid en territori andorrà i era contrari a l’ordre públic. “Més que felicitar-nos per la sentència ens hem de preguntar per què la CASS aplica una teoria jurídica que trobar el seu fonament en l’edat mitjana”, va indicar.

És d’un parer similar l’advocat i també exdegà del col·legi Manuel Pujadas. “La sentència em sembla excel·lent pel que representa per a la CASS, un dels sectors més reaccionaris del país”, va indicar. “Només hi puc fer una valoració extremament positiva, ja que és
important que els tribunals posin ordre, seny i respectin les decisions de les persones i la llei”, va argumentar, tot recordant que sentències com aquestes poden servir per posar fi a la “hipocresia social que hi ha al país en aspectes com el matrimoni gai, l’avortament
o la prostitució”.

Rascagneres i Pujadas van coincidir a assenyalar que la sentència és una fita per a la seguretat jurídica, ja que reconeix que els membres d’un matrimoni que és legal en un altre país tenen els mateixos drets que qualsevol altra parella andorrana.

Els dos advocats també coincideixen en el fet que la sentència “no reconeix” el matrimoni entre parelles del mateix sexe al país. Només es reconeix que el cònjuge d’un matrimoni gai que estigui legalitzat en un país forà i que hagi cotitzat a la Seguretat Social andorrana té dret a una pensió.

L’esquerda que sembla que s’ha format dins d’Unió Laurediana (UL) per les decisions dels cònsols de la parròquia no han agafat de sorpresa els consellers de la minoria. “Sant Julià és un poble i ens havia arribat que hi havia gent al partit que no estava convençuda amb les decisions que es prenien al comú”, va manifestar el conseller de la minoria, Rossend Areny. No obstant això, no espera que la qüestió vagi més enllà. “UL és un partit que sempre tanca files”, va apuntar, per la qual cosa, almenys de portes en fora, no desapareixerà el suport a Montserrat Gil.

Malgrat tot, el fet que les crítiques a l’actitud i les decisions de la cònsol arribin també des de la seva formació, fa que des del PS vegin legitimades les seves queixes, tant pel que fa a la comunicació amb la minoria com les denúncies per falta de transparència al voltant de la societat gestora de Naturlàndia, Camprabassa. “Semblava que érem els dolents de la pel·lícula, però cada vegada hi ha més gent que opina igual que nosaltres i també dins d’UL, per tant, no devíem estar tan equivocats”, va indicar. En aquest sentit, Areny confia que tot plegat serveixi, com a mínim, per fer recapacitar els membres de la majoria comunal de millorar la comunicació interna, tant entre ells com cap a la minoria. I és que el conseller socialdemòcrata del comú lauredià considera que “qualsevol crisi, dins el partit o al comú, segur que no és bona per al poble”, ja que en la situació actual “la gent necessita els polítics treballant al 100% per al poble i gastar energies a resoldre problemes personals no toca”.

Rossend Areny, malgrat que va reconèixer que hi ha certa rumorologia que dins la majoria també existeixen desacords, va qualificar d’“improvable” que pogués tirar endavant una moció de censura. “Si es menciona és perquè en algun lloc se n’ha parlat, però dubto que tiri endavant”, va sentenciar. El company d’Areny al comú, Josep Roig, va manifestarse en la mateixa línia, però va remarcar que al PS el que li toca és seguir treballant sense fixar-se en què fan els altres.

El grup parlamentari socialdemòcrata formularà avui al Consell General una pregunta amb resposta oral amb caràcter d’urgència, referent al polèmic projecte de construcció de l’heliport a la zona del roc de Patapou. Concretament, els socialdemòcrates volen saber quants diners públics ha costat al Govern tot el procés. Així, i tal com queda reflectit en el Butlletí del Consell General, el conseller socialdemòcrata Gerard Barcia va entrar una pregunta a la Sindicatura en la qual demana a l’executiu “quins compromisos i quin pes, valorats en diner públic”, han suposat les decisions preses pel Govern.

COMPROMISOS I OBLIGACIONS
En l’exposició de la pregunta, el grup parlamentari del PS explica que durant els mesos que l’executiu va anar treballant per fer avançar el projecte, “es devien prendre compromisos concrets, potser fins i tot adquirir obligacions i, com a mínim, es van esmerçar diners en aspectes dels estudis”. Per aquest motiu, vol saber “quines són les reals repercussions de l’evolució d’aquest projecte que, de la mateixa manera que va germinar amb una empenta que semblava imparable, de cop i volta ha desaparegut de qualsevol horitzó”.

Els consellers socialdemòcrates, Marc Cornella i Josep Vila també van argumentar ahir que estan en contra dels números presentats, sobretot perquè la despesa de personal augmenta globalment, tot i que s’estalviï en certes partides com ara en els sous dels membres del comú. I durant el ple, Cornella també va retreure a la cònsol Ferrer, la rebaixa de la cessió obligatòria per a qualsevol projecte de construcció en sol consolidat al 0%. Cornella considera que la mesura no aju· da a equilibrar els pressupostos perquè minva inexorablement els ingressos del comú, a la qual cosa Ferrer va respondre que «malauradament ni així, hem rebut cap sol.licitut de construcció». Ferrer va insistir en que «tot i la cessió del 0% hem rebut 0 demandes la qual cosa és molt preocupant». La cònsol va continuar argumentant que «hem de tocar de peus a terra, m’agrada· ria poder·los donar la raó perquè això voldria dir que hi ha feina per a la construcció i sobretot per a la gent, és una reflexió que hem de fer tots plegats».

En canvi, els consellers demòcrates, Carles Torralba i Neus Farré es van felicitar de les mesures de contenció reflectides en el pressupost de l’any que ve. Torralba va insistir en que «les inversions són adaptades a les necessitats i als recursos de què disposem» i va afegir que «la conjuntura és complicada i no hi ha miracles». I va felicitar la majoria per no augmentar la pressió fiscal sobre les persones ni les empreses de la parròquia, va concloure que «els consellers de DA estem políticament en sintonia amb aquest pressupost» i va agrair «haver pogut participar en les diferents comissions que van contribuir a elaborar-lo».

LA INCÒGNITA DE L’IGI // Els consellers socialdemòcrates també van discrepar amb la partida d’ingressos pressupostada per la majoria que van jutjar «optimista», sobretot en les transferències de Govern. I van argumentar que tot depèn de si s’assoleix la recaptació prevista en concepte d’impostos indirectes i de la qualitat del cens a les altres parròquies. En aquest sentit, van advocar perquè el retorn als contribuents sigui el més just possible.

Els cuidadors d’animals que ha contractat Naturlàndia per al futur parc d’animals (entre els quals el marit de la cònsol major, Montserrat Gil) tindran salaris un 30% superiors als que cobren les persones que fan la mateixa feina a França. Així ho va denunciar ahir el conseller socialdemòcrata del comú lauredià Rossend Areny, que considera que tenint en compte aquestes referències els llocs de feina estan “sobrevalorats”. Els consellers del PS van poder tenir accés a la informació la setmana passada, després que la majoria els facilités la documentació que havien reclamat a través d’una petició d’informació, i gràcies a una reunió que van mantenir amb l’empresa encarregada de fer el procés de selecció del personal.

Aquest, però, no va ser l’únic element que no consideren encertat del procés. Areny també va criticar el fet que s’hagi confiat en una empresa forana per fer la selecció, “tenint en compte els temps que corren i havent-hi empreses dedicades a aquesta tasca al país”, i va denunciar que després de la conversa amb els responsables de l’empresa de selecció de personal els ha quedat clar que no es van marcar “criteris objectius ni estandarditzats” per tal de descartar candidats en una fase prèvia, que no es van fer proves de coneixements ni aptituds i que l’única prova que van passar tots els aspirants va ser un test psicotècnic. D’altra banda, va remarcar el fet que les valoracions es van baser en les experiències expressades (el conseller va recordar que no es va demanar cap titulació específica en el plec de bases) i que es puntuava de manera positiva el fet de ser caçador, “cosa que pot semblar contradictòria”, va assenyalar Areny.

El conseller del PS va lamentar que l’accés a la informació que han tingut hagi estat “limitat”, ja que van rebre el plec de bases durant la reunió de la setmana passada i tampoc van poder accedir als currículums dels aspirants, amb la justificació de defensar el seu dret a la intimitat.

REGLAMENT DE CONTRACTACIÓ
Per tot plegat, el conseller de la minoria considera que cal elaborar un reglament que reguli els procediments de contractació de les societat públiques, “per evitar sospites i garantir la transparència”. No obstant això, Rossend Areny es va mostrar convençut que els treballadors contractats tindran els coneixements necessaris per desenvolupar correctament les seves tasques i garantir el benestar dels animals, però també dels visitants de la instal·lació, ja que va recordar que en el parc s’hi podran trobar “algunes espècies perilloses”.
 

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat cinc preguntes amb resposta oral, que el Govern respondrà durant la sessió de control prevista per al 20 de desembre vinent, segons recollia ahir el Butlletí del Consell General. Una de les demandes, a càrrec de la consellera general socialdemòcrata Sílvia Bonet, va encaminada a saber si és certa la informació que ha aparegut en diversos mitjans de comunicació en referència a la contractació de la batlle Azahara Cascales com a persona de suport del ministre de Justícia i Interior.

Per la seva banda, el conseller David Rios ha presentat una pregunta amb l’objectiu de saber com pensa el Govern afrontar la nova situació en què es troba Monitor Group, després que hagi estat absorbida per Deloitte i tenint en compte que el pressupost del 2013 inclou una partida de 600.000 euros destinats a l’empresa, que encara no ha conclòs tots els treballs contractats.

Així mateix, la formació demana també pel cost global del contracte entre Andorra Turisme i l’agència Bassat Ogilvy, encarregada de la campanya publicitària de la campanya turística d’hivern i per les opcions que proposa el Govern per a la continuïtat de la cuina centralitzada després que el Comú d’Ordino va anunciar la intenció de recuperar els espais de Covanella, així com per les dificultats amb què es troben metges residents al país per accedir a l’exercici de la professió liberal.

Davant la propera aprovació del pressupost per al 2013 del Comú de Sant Julià, els consellers del PS presentaran a la majoria un conjunt de propostes que preveuen una reducció de la despesa de la corporació en 1 milió anual i l’adopció de mesures de reactivació econòmica i millora de la partida de benestar social.

La minoria remarca que el document recull l’esperit del que haurien de ser uns comptes adaptats al context actual i s’indica que ha de servir de punt de partida d’un debat “obert” i “franc” entre majoria i oposició previ a l’aprovació del pressupost.

Els consellers socialdemòcrates Rossend Areny i Josep Roig van reiterar el “deute creixent” del Comú, que podria arribar a 20 milions al tancament d’aquest exercici, i la manca d’un full de ruta per redreçar la situació. Davant aquesta realitat, als comptes de l’any que ve es proposa reduir les despeses de personal en 240.000 euros. Això s’assoliria revisant els sous de les quatre persones contractades en qualitat de personal de relació especial (la mitjana bruta salarial avui és de 56.500 euros, més del doble de la mitjana salarial nacional, segons indica el PS) i dels càrrecs electes (sumen uns 360.000 euros).

La minoria calcula que amb una reducció del 15% es podria estalviar 90.000 euros, que es podrien destinar a fi nalitats socials. A més, s’aposta per congelar la contractació de nou personal (també a les societats participades), rendibilitzar la plantilla actual (potenciant la formació) i treballar per fer possible la mobilitat entre parròquies. Roig va indicar que en el treball impulsat ara pel Govern caldria tenir en compte els treballadors comunals. L’estalvi aproximat seria de 100.000 euros. També es planteja suprimir la fi gura del conseller a ple temps, que comportaria una reducció d’uns 50.000 euros.

Quant als béns corrents, el PS demana una utilització més racional dels recursos i una aposta pels formats digitals, continuar treballant per reduir les despeses de lloguers i optimitzar els espais comunals, i demanar a les empreses privades que ajustin els preus al màxim. També es ressalta la necessitat de contractar societats del país, contràriament al que s’ha fet per seleccionar el personal de Naturlàndia. Si s’apliqués una reducció del 10% en aquest capítol s’obtindria un estalvi de 335.000 euros.

El PS també planteja elaborar un pla d’inversions per als tres anys vinents fent que siguin el màxim d’efectives. Així mateix, proposa retallar aquesta partida un 30%, i estalviar així 250.000 euros, podent-la revisar en exercicis futurs. A més, els consellers van reiterar que cal fer un pla de viabilitat per reduir el deute, treballar per refi nançar el deute i aconseguir interessos més baixos, i un pla de viabilitat de Camprabassa que indiqui quan donarà dividends positius.

L’estalvi hauria d’anar acompanyat de mesures de reactivació econòmica, van indicar. Per assolir-ho es proposa la creació d’una taula de treball amb representants polítics i socials que elabori un pla de dinamització, fer un calendari de fi res i esdeveniments evitant la improvisació actual, impulsar un mercat permanent de productes alimentaris i potenciar la Rabassa com a destí turístic de neu, també per a estades de preparació física.

Des del PS també s’aposta per augmentar la partida de serveis socials. Les mesures proposades són augmentar el fons de cohesió social i revisar els llindars per als ajuts, incrementar la partida per activitats per la gent gran i mantenir el pressupost de cultura (sobretot les activitats artístiques per a infants). Els  consellers van avisar que faran especial atenció a les mesures socials.