Imatges de Flickr
Rossend Areny - Conseller del Comú de Sant Julià de Lòria
Vicenç Alay - President
Comitè Executiu
David Rios - Primer Secretari
Pere López - Conseller general socialdemòcrata i President del grup parlamentari mixt
Consellers generals socialdemòcrates
Joan Sans - Conseller del Comú d'Encamp
Cèlia Vendrell - Consellera del Comú d'Escaldes-Engordany
Aleix Mañosas - Conseller del Comú d'Escaldes-Engordany
Dolors Carmona - Consellera del Comú d'Andorra la Vella
Activitat Comunal > Proposta per a la fi d'una dictadura democràtica - Article de Carolina Poussier
EL PERIÒDIC D'ANDORRA - 19/04/2013 - CAROLINA POUSSIER

Cada dia, a través dels diaris europeus, assistim a un desencís de la ciutadania envers tots els partits polítics. Espanya vs la dreta, França vs l'esquerra, Itàlia vs la dreta i l'esquerra ... La crisi econòmica, la corrupció dels polítics i la poca aplicació de les promeses electorals no fan més que accentuar aquest sentiment. La rasa entre el poble i els elegits cada dia que passa es fa més gran.

A nivell intern, els partits polítics pateixen del mateix mal. Desconfiança, desmotivació, decepció, desil·lusió... són paraules que se senten sovint en les opinions dels militants. La política, o millor dit els polítics, estan perdent tota credibilitat. Però el més greu és que estan perdent la confiança i el suport de la ciutadania.

Per tant, és de màxima urgència a nivell intern treballar profundament per corregir els errors fets.

La democràcia és un sistema polític que suposadament dóna el poder a la ciutadania per consultació electoral. Ara bé, la periodicitat d'aquestes consultes garanteixen la representació de la població? Si mirem més detalladament Andorra, ens adonem que aquesta democràcia només és representativa en el moment d'unes eleccions generals, comunals o, a nivell intern d'un partit polític, en un congrés. ¿Quina democràcia és la que només és efectiva cada 4 o 2 anys? En realitat el vot serveix per escollir democràticament qui manarà sense que, sovint, demani l'opinió a ningú durant aquest temps. Escollim entre tots, de forma democràtica, un “dictador” que pot comunicar amb tota impunitat per conquerir el poder i dirigir com bé li sembli confortat per una legitimitat electoral.

La democràcia representativa defalleix i no representa més el poble sinó que un petit grapat de benestants que concentra l'essencial dels poders i gestiona el país, menyspreant les normes més elementals del sentit comú. Els ciutadans, que podem comparar als militants, són importants el dia de les eleccions i entre temps, tant sols tenen dret a rebre informació controlada pel mateix dictador democràtic.

És per tant urgent remeiar aquesta democràcia falsejada, a fi de tornar a col·locar el ciutadà i el militant al centre del sistema democràtic d'on ha estat exclòs progressivament. Això és inacceptable per qui dirigeix i hagi dirigit fins ara, amb el fals argument de la perillositat d'una democràcia participativa o fugint del debat al·legant que no és d'actualitat, que la ciutadania té d'altres preocupacions o que són estratègies polítiques de contingut ridícul.

La democràcia representativa ha de donar un pas més cap a una democràcia participativa. Suïssa, amb la seva democràcia semi-directa, n'és un bon exemple. Cal evidentment limitar-ho per no caure en l'excés popular i demagògic.

A nivell intern, els partits polítics haurien d'adoptar un funcionament realment democràtic on la militància estigués en el centre de la presa de decisions, així com de la planificació i execució de projectes a nivell parroquial i nacional. En aquest sentit, el Partit Socialdemòcrata presenta una ponència en el proper congrés del 20 d'abril on proposa que la seva estructura posi en pràctica valors i mecanismes democràtics que permetin la participació dels membres i alhora que faciliti l'accessibilitat del partit a la ciutadania. Gràcies a aquesta proposta de democràcia interna, el Partit Socialdemòcrata permetria als seus membres expressar lliurement les seves opinions, representaria la majoria dels sectors de la societat, afavoriria l'adhesió de dones i joves, fomentaria la participació de tots els membres, demostraria tolerància envers la diversitat d'opinió, respectaria les normes i procediments establerts per facilitar el procés de presa de decisió i mantindria la responsabilitat dels líders respecte als militants.

Aquestes propostes no són ni noves, ni revolucionàries, ni ridícules. Corresponen a la voluntat de la ciutadania de reprendre el debat democràtic a favor seu. O no és el que pretenen fer les plataformes o iniciatives populars amb les recollides de firmes a favor d'una llei? La falta de comprensió i d'anàlisi d'aquests moviments demostren poc sentit democràtic.

Tot organisme social (Estat, institucional, associatiu o partidari) on el poder és massa important és una amenaça per a la democràcia com per als individus perquè l'equilibri de les forces està trencat. El Partit Socialdemòcrata ha entès que calia reformar profundament el seu funcionament per anar cap a una democràcia interna novadora i ajustada a les necessitats dels seus militants i de la ciutadania. Hem d'acabar de voler fer creure al poble que és ell qui decideix, ara li hem de facilitar els mecanismes perquè decideixi.



Article relacionat

 
 
 
© Partit Socialdemòcrata - C/ Prat de la Creu, 59-65, Escala A, 2n Despatx 1, AD500 Andorra la Vella - Tel: +376 805 260 - Fax: +376 821 740 - psa@psa.ad
- Avís legal - I tu què pots fer?