En certs àmbits polítics espanyols el vocable centralitat s’està convertint en una moda, que ha trobat andorrans voluntaris disposats a imitar-la.

Això no seria greu si no fos perquè el seu ús és un exponent més de la praxi política de substituir idees per paraules.

Perquè, què vol dir centralitat? O és que es vol avançar una paraula ambigua i que cadascú la interpreti a la seva manera? És la centralitat el centrisme? Semblaria que els paladins de l’ús del mot no volen que s’assimili centralitat a centre, però tampoc demostren interès a dir que la centralitat és alguna cosa diferent del centre.

Albert Roig escrivia el 2011: “Situar-se en la centralitat política és clau per a aspirar a obtenir uns bons resultats electorals.” I Jaume Bartumeu en un article publicat el gener d’enguany, no parlava de centralitat política, sinó de dues altres centralitats, la sociològica, que –segons ell– va ser la que en 2009 “ens va permetre obtenir la responsabilitat de governar”, i la centralitat ideològica, que deu ser alguna cosa diferent, tot i que l’amic Bartumeu sense explicar-ho gens, deixa entreveure que no seria partidari d’aquesta darrera centralitat. 

El cert és que, malgrat les pretensions d’objectivitat i ressonàncies científiques, la confusió sobre el significat d’aquest mot és notable; per Roig centralitat política seria un instrument per obtenir bons resultats electorals, mentre que Bartumeu atorga aquesta capacitat a la centralitat sociològica. La qüestió es complica més quan el company Jaume oposa centralitat a radicalització, quan tots (ell també) sabem que radical ve etimològicament d’ar­rel i res no pot ser més central que les arrels.

Intentaré sortir de l’embolic recordant que la política manlleva sovint els mots d’altres disciplines; en el cas que ens ocupa, de la matemàtica moderna. En l’anàlisi de xarxes la centralitat d’un vèrtex determina la seva importància relativa dins la malla. Com es pot veure la centralitat no és un atribut intrínsec del vèrtex, com pot ser el nivell de renda d’un col·lectiu, la taxa d’atur o l’edat de jubilació. La centralitat és atribut estructural que depèn de la seva localització a la xarxa, independentment de la seva importància o influència.

Els matemàtics mesuren la centralitat d’un element d’una xarxa de vàries formes; per abreujar citaré només una d’elles que és la mesura de proximitat (closeness); és la que em sembla tenir una aplicació més evident en la ciència política: “la distància menor”.

El model de distància menor parteix de la hipòtesi que els ciutadans voten els partits el programa dels quals és més proper a les seves preferències polítiques (José Maria Maravall. La Confrontación política. Ed. Taurus 2008). Això suposa –i és molt suposar– que un votant és capaç d’ordenar aquestes preferències i té un coneixement exhaustiu de les ofertes dels diferents partits que es presenten a les eleccions. D’aquesta manera, el nostre racional elector podria calcular, en un espai imaginari, la distància existent entre les seves preferències i les ofertes dels candidats.

A l’inrevés, segons aquest model, tot partit que vulgui guanyar les eleccions hauria de presentar un programa que correspongui a les preferències del votant central. El perfecte candidat –o el redactor del programa electoral– hauria, en primer lloc, d’oblidar les seves conviccions polítiques, i després investigar, mitjançant enquestes o passejant per la parròquia, les preferències dels electors.

La feina se li gira al nostre perfecte redactor que hauria de pressentir l’humor del perfecte votant el dia de la votació i no incórrer en l’error de pensar que, aquest humor, no ha canviat des del 2009 o 2011. Per a tenir alguna probabilitat d’encert, hauria de disposar d’enquestes fiables i analitzar-ne els resultats per esbrinar la distribució de les prioritats dels votants i el lloc on aquests votants ubiquen els diferents partits. A Andorra estem molt lluny de tenir dades demoscòpiques que requereix aquest enfocament per a conèixer la posició de l’elector central en la escala ideològica. En el llibre esmentat més amunt Maravall dóna exemples al Regne Unit, Grècia i Espanya de la divergència entre les prediccions d’aquest model i els resultats electorals. El PSOE va perdre les eleccions del 1996, quan la seva posició en una escala d’orientació política entre 1 (esquerra) i 10 (dreta) era 4,5. La posició del PP era de 7,8, i el votant central se situava en la posició 5. D’acord amb el model de la distància menor el PSOE hauria d’haver guanyat les eleccions, però les va guanyar el PP.

A Andorra (CRES 2005) la mitjana, o sigui la posició del votant central, era de 4,64 (centreesquer­ra) però les eleccions les va guanyar el PLA d’Albert Pintat.

Per totes aquestes raons, no puc compartir la tàctica dels companys que ens demanen renunciar (o no és això?) als nostres principis per anar a elaborar (recuperar?) idearis i programes segons el model de la “distància menor”.

Aquests companys ens haurien d’explicar, si tan bona és la centralitat, per què no la practiquen a casa? Per què –a partir de Nadal– han optat pel model de crispació i polarització en el si del PS, en lloc de cercar consensos i la centralitat dels militants i simpatitzants? Per què han volgut imposar antidemocràticament i sense cap discussió la tesi del sector més conservador del PS? Per què volen polaritzar el PS?

Si triomfa el seu intent de bloquejar el debat intern que ha d’ajustar el programa socialdemòcrata als canvis econòmics, socials i de mentalitat provocats per la crisi del sistema, el PS s’abocarà a una situació que l’impossibilitaria esdevenir l’alternativa –avui indispensable– a la centralitat, absolutament inoperant, del Govern de DA?

El conseller general socialdemòcrata David Rios va entrar a la Sindicatura dijous passat, tres preguntes al Govern demòcrata sobre un import de 1.667.000 euros liquidat el 30 de setembre del 2012. Els socialdemòcrates van observar que es tracta d'un projecte anomenat CG2 Soldeu – Pas de la Casa i accessos, però volen saber exactament quins treballs es van fer en la carretera general entre aquestes dues poblacions, en quina data es va acordar l'adjudicació dels treballs i quan es van executar.

Tal com va informar el grup parlamentari socialdemòcrata en un comunicat de premsa, la demanda que van presentar perquè el Govern respongui de manera escrita fa referència a la liquidació de 1.667.000 euros. Aquesta partida dinerària correspon a un projecte anomenat CG2 Soldeu –Pas de la Casa i accessos, i el que inquieta els socialdemòcrates és que «no s'ha observat durant el 2012 cap actuació en aquest tram que justifiqui aquest import». Segons van indicar els socialdemòcrates, en el document de l'execució pressupostària del 30 de setembre de l'any passat, el quart projecte amb un import més alt del Ministeri d'Economia i Territori és precisament el que correspon a aquest tram de la CG2, i per tant, els preocupa no saber a què fa referència.

Les preguntes concretes que el conseller David Rios va entrar a la Sindicatura són «a quins treballs concrets correspon aquesta liquidació?», «en quina data ha acordat el Govern l'adjudicació d'aquests treballs, per quins imports i a quines empreses?», i «en quin exercici pressupostari s'han executat aquests treballs?».

El conseller general socialdemòcrata David Rios ha presentat a Sindicatura unes preguntes amb resposta es· crita en relació amb una liquidació d’1.667.000 euros, amb data 30 de setembre del 2012, al projecte de la CG-2 Soldeu-Pas de la Casa i accessos. Concretament, vol saber a quins treballs correspon la liquidació; en quina data va acordar el Govern l’adjudicació dels treballs i en quin exercici pressupostari s’han executat. Des del PS posen en relleu que el fet que no s’hagi observat el 2012 cap actuació al tram especificat que justifiqui l’import els porta a formular les preguntes.

El conseller general socialdemòcrata David Rios va entrar dijous passat a Sindicatura tres preguntes al Govern relatives a un import d’1.667.000 euros liquidat el 30 de setembre de l’any passat, segons va informar ahir el PS.

Els socialdemòcrates han observat que es tracta d’un projecte anomenat CG-2 Soldeu–Pas de la Casa i accessos, però volen saber exactament quins treballs es van fer, en quina data es va acordar l’adjudicació dels treballs i quan es van executar. I és que, segons manifesten en el comunicat, “no s’ha observat durant el 2012 cap actuació en aquest tram que justi qui aquest import”.

Segons assenyalen, en el document de l’execució pressupostària del 30 de setembre del 2012, el quart projecte en import del ministeri d’Economia i Territori és aquest, i els preocupa no saber a què fa referència.

Les preguntes concretes que el conseller David Rios va entrar a la Sindicatura són “¿A quins treballs concrets correspon aquesta liquidació?”, “¿En quina data ha acordat el Govern l’adjudicació d’aquests treballs, per quins imports i a quines empreses?” i “¿En quin exercici pressupostari s’han executat aquests treballs?”.

Fa un any el PS ja va anunciar que volia portar el debat sobre l’avortament al Consell General, després de l’informe realitzat pel comissari europeu de Drets Humans. El moment ja ha arribat. El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha volgut fer coincidir la celebració del Dia Internacional de la Dona amb l’anunci que la setmana vinent entrarà al Consell General una proposició de llei per modificar el Codi Penal amb la finalitat d’adoptar la despenalització de l’avortament.

El president del grup, Jaume Bartumeu, va precisar ahir que si han trigat «no és perquè ens ho estiguéssim pensant, és perquè només som sis membres, els mitjans són escassos i hem tingut molta feina. Però aquesta proposició sempre ha estat al calendari», de fet, Bartumeu va afegir que «en l’exposició de motius es recorda que és el mateix text que el de l’any 2005», el de l’esmena al Codi penal que va ser rebutjada pels liberals el 22 de febrer d’aquell any.

Vuit anys després, doncs, el PS torna a insistir. El copríncep episcopal ja va donar la seva opinió sobre el tema en unes declaracions a RNA el febrer passat, quan va dir que la negativa a la despenalització de l’avortament «no les veig com una barrera del ‘no’, sinó com un ideal del ‘sí’. El respecte a la vida i a la família». Però, com bé va respondre ahir Bartumeu, «abans d’analitzar la posició del copríncep episcopal, caldrà que la proposició superi les dues fases prèvies», és a dir, el Govern i després que el Grup Parlamentari Demòcrata l’admeti a tràmit.

Aquesta vegada, la despenalització de l’avortament es troba en mans d’una majoria demòcrata, i, «si la dreta del país manté la mateixa posició que l’any 2005», no tirarà endavant. Bartumeu va posar en dubte que aquesta hagi «evolucionat», ja que «només cal veure les reticències que estan sorgint amb l’IRPF», que fa referència a l’article 37 de la Constitució.

Pel que fa a les declaracions del ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, també a RNA el mes passat, en les quals va dir que creia que la qüestió de l’avortament era «més complexa» que la dels matrimonis homosexuals, perquè «requeriria una reforma constitucional», Bartumeu va precisar que «si nosaltres presentem aquesta proposició, és perquè entenem que entra dins l’ordre constitucional».

ELS SUPÒSITS // Actualment el codi penal determina a l’article 108 penes de presó i inhabilitacions per a facultatius que practiquin avortaments consentits i penes d’arrest per a les dones que consenteixin l’avortament.

La proposta del Grup Parlamentari Socialdemòcrata va encaminada a despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs tant per a la dona com per al professional que el practica en tres supòsits: el primer, en cas de perill per a la vida o la salut de la gestant, el segon, en cas que la gestació hagi estat fruit d’un delicte a la genètica o reproducció humanes o contra la llibertat sexual (dins les dotze primeres setmanes de gestació) i en el tercer, en cas de malformacions del fetus que li impedeixin fruir d’unes condicions físico-psíquiques mínimes per gaudir de l’existència (dins les 12 primeres setmanes de gestació).

Segons va expressar el GPS en el comunicat enviat ahir, «aquesta proposta pretén donar satisfacció a una demanda de la nostra societat que sol·licita respecte a la dona i a la seva llibertat i dignitat».

La consellera socialdemòcrata, Mariona González, va dir que «cal acabar amb la hipocresia actual», en el qual les dones andorranes han d’anar a avortar a Catalunya (el 2010 van ser 146 dones les registrades).

Fa una any, després de l’informe realitzat pel comissari europeu de Drets Humans, Thomas Hammarberg, els Verds d’Andorra no només van reclamar la despenalització de l’avortament, sinó que a més, van afegir que la interrupció voluntària de l’embaràs havia d’estar garantida com una prestació més de la CASS, «per garantir que es faci en bones condicions». En aquest sentit, González va dir ahir que s’ha d’anar per passos, i que el primer que cal és que d’una vegada «la proposició tiri endavant».

El grup parlamentari socialdemòcrata ha anunciat la presentació la setmana vinent d’una proposició de llei per modificar el Codi Penal amb la finalitat d’adoptar la despenalització de l’avortament en tres supòsits. El primer supòsit és quan hi hagi perill per a la vida o la salut de la gestant; el segon en cas que la gestació hagi estat fruit d’un delicte a la genètica o reproducció humanes o contra la llibertat sexual (dins de les dotze primeres setmanes de gestació) i el tercer en cas de malformacions del fetus que li impedeixin fruir d’unes condicions físico-psíquiques mínimes per gaudir de l’existència (dins les dotze primeres setmanes de gestació).

El Codi Penal actual fixa en l’article 108 penes de presó i inhabilitacions per a facultatius que practiquin avortaments consentits i penes d’arrest per a les dones que consentin l’avortament. La proposta del grup socialdemòcrata va encaminada a despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs tant per a la dona com per al professional que el practica en els tres supòsits descrits anteriorment. Aquesta proposta pretén satisfer una demanda de la societat, “que sol·licita respecte a la dona i a la seva llibertat i dignitat”.

El grup parlamentari recorda en un comunicat que els socialdemòcrates “no som proavortistes” i la proposta es basa en la defensa dels drets de les dones a disposar de la llibertat d’interrompre l’embaràs en els tres supòsits.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha anunciat la presentació la setmana vinent d’una proposició de llei per modificar el Codi Penal amb la finalitat d’adoptar la despenalització de l’avortament en tres supòsits. El primer supòsit és quan hi hagi perill per a la vida o la salut de la gestant; el segon en cas que la gestació hagi estat fruit d’un delicte a la genètica o reproducció humanes o contra la llibertat sexual (dins de les dotze primeres setmanes de gestació) i el tercer en cas de malformacions del fetus que li impedeixin fruir d’unes condicions físico-psíquiques mínimes per gaudir de l’existència (dins les dotze primeres setmanes de gestació).

El Codi Penal actual fixa en l’article 108 penes de presó i inhabilitacions per a facultatius que practiquin avortaments consentits i penes d’arrest per a les dones que consentin l’avortament, segons explica el grup parlamentari en un comunicat de premsa.

La proposta del grup socialdemòcrata va encaminada a despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs tant per a la dona com per al professional que el practica en els tres supòsits descrits anteriorment. Aquesta proposta pretén satisfer una demanda de la societat, “que sol·licita respecte a la dona i a la seva llibertat i dignitat”.

El grup parlamentari recorda en la mateixa nota que els socialdemòcrates “no som proavortistes” i la proposta es basa en la defensa dels drets de les dones a disposar de la llibertat d’interrompre l’embaràs en els tres supòsits.

El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata,Jaume Bartumeu, va titllar ahir de «propagandístic» l’anunci el dimecres passat del Govern de la signatura en les properes setmanes del CDI amb França. Bartumeu va reiterar que la ratificació del conveni és competència de l’Assemblea Nacional francesa i, per tant, «es pot signar el que es vulgui però la darrera paraula la té el parlament francès». El representant del PS considera que és condició sine qua nom per a la seva ratificació que Andorra tingui IRPF, cosa que hores d’ara no es dóna. Bartumeu va assegurar que el cap de Govern es coneixedor d’aquesta realitat i, per tant, «només cal fer un exercici de memòria i de tocar de peus a terra». Els socialdemòcrates sempre s’han manifestat partidaris de portar a terme la reforma tributària per tal que les empreses de fora puguin trobar al Principat una seguretat jurídica en un marc tributari com es demana des dels CDI. El PS considera una contradicció que mentre que el govern de Martí demani una major inversió estrangera, alhora no es tingui clara l’aplicació de l’IRPF.

El ministre Portaveu, Jordi Cinca, va manifestar dimecres en la roda de premsa posterior al consell de ministres que el Conveni de no doble imposició es signaria malgrat que «encara no existeixi formalment un projecte de llei sobre l’IPRF». En qualsevol cas Cinca no va donar cap tipus de detall en relació a la rúbrica de l’acord. Únicament va assegurar que el text seria el mateix que es va aprovar l’abril de l’any passat.

PLA // El PLA també es va voler pronunciar sobre l’anunci de l’Executiu. Els liberals es van congratular però a la vegada es van preguntar como es pot signar sense disposar Andorra d’un IRPF tal com s’ha vingut reiterant des del Govern. El seu president, Jordi Gallardo, va mostra la seva sorpresa pel fet que «el mateix Govern que ens ha estat repetint i insistint sobre la condició indispensable» de disposar d’un IRPF al Principat, aprovat i estructurat, per poder signar un CDI amb altres països, «ara anuncia amb tota solemnitat que signarà el conveni amb França en les properes setmanes i que el text no ha estat modificat ni en una coma».

L’anunci, fet en la forma i el moment en que s’ha fet, porta a pensar, segons Gallardo, què «o be el Govern no ens han dit tota la veritat sobre la negociació o, senzillament, ha acabat per descobrir, en una altra mostra preocupant d’improvisació, que realment no cal un IRPF per signar aquest tipus d’acords».

El PLA presentarà públicament en els propers dies un model directe homologable, alternatiu al model clàssic d’IRPF, «que permetria no augmentar la càrrega fiscal sobre els ciutadans del país i ser una eina per la signatura de CDI».

PIME // Per la seva part, el president de la PIME, Marc Aleix, va considerar que el Govern està fent poc a poc els deures de cara a configurar un marc fiscal que permeti l’obertura econòmica per aconseguir millorar la situació del país. En aquest sentit creu que «la velocitat continua sent lenta» malgrat que «cal donar un vot de confiança al Govern». Segons Aleix els temps són diferents per a la classe política i l’empresariat, «per a nosaltres és més curt perquè cada final de mes hem de fer front a una sèrie de despeses fixes».

Per als petits i mitjans empresaris l’anunci governamental d’una imminent signatura del CDI amb el país del nord és «una excel·lent notícia» i suposa un «reconeixement internacional» amb l’horitzó d’una «única solució» que és la «d’obrir-nos de portes cap en fora»per tal d’avançar econòmicament. Aleix va manifestar també el seu convenciment que es tirarà endavant el projecte de llei de l’IRPF perquè «ho diu la Constitució» i resulta «inacceptable» que una «part d’Andorra no contribueixi al benestar general del país».

CONVENI AMB FRANÇA // L’acord amb l’Executiu francès va ser aprovat l’abril de l’any passat amb Nicolas Sarkozy. El conveni hauria de suposar un important pas endavant per al teixit empresarial del país en posar fi al gravamen del 34% que l’administració francesa aplica a les societats que exporten serveis al país gal. El nou marc suposaria la plena homologació del sistema fiscal del Principat i, per tant, permetrà a les empreses poder operar amb França sense les retencions a l’origen. Alhora suposa també l’homologació dels impostos indirectes existents a Andorra i del futur IRPF.

Ho havia avançat ara fa uns mesos. Era, com va remarcar ahir el president del grup parlamentari, Jaume Bartumeu, un encàrrec del comitè directiu. La setmana que ve ja serà una proposició de llei sobre la taula al Consell General. I no una qualsevol, sinó un text que, ho va admetre també, generarà polèmica i “no serà ben rebut” pel Copríncep episcopal. El PS va anunciar que la setmana vinent, probablement dimarts, entrarà a tràmit una proposició legislativa per despenalitzar l’avortament en els tres supòsits considerats bàsics.

Concretament, la formació proposarà un canvi en el codi penal pel qual la interrupció voluntària de l’embaràs no es consideri delicte, ni per la dona ni pel metge que fa l’operació, en cas de perill per a la vida o la salut de la mare, de violació o de malformació del fetus. En aquests dos dar­rers supòsits, el límit temporal es fixarà en les dotze primeres setmanes de gestació. De fet, i tal com va explicar Bartumeu, el text serà gairebé idèntic al proposat el 2005. Llavors, mitjançant les esmenes al codi penal, la formació ja havia intentat aquest canvi legislatiu però va ser refusat per la majoria liberal. El líder del PS va recordar que “hi havia conselleres que semblava que ho volien acceptar però van acabar votant com un sol home”.

A l’entendre del president del grup socialdemòcrata, “han passat vuit anys i l’evolució de la societat ens fa pensar que ho hem de tornar a posar sobre la taula”. Bartumeu es va mostrar convençut que el tema “probablement no genera unanimitat en el grup demòcrata”, però va apuntar que l’objectiu és “convèncer si no a tot, sí una part perquè es prengui en consideració”.

Problema amb el Copríncep
El PS es mostra plenament conscient que el text pot provocar tensió amb el Copríncep episcopal, però considera que hi ha alternatives que han de permetre aprovar-lo, si així ho decideix el parlament, sense que l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, s’hi vegi implicat directament. Per tant, seria compatible amb l’actual model d’Estat ja que, com va argumentar el líder del grup parlamentari de l’oposició, “la Constitució ja dóna mecanismes per respectar la lliure decisió de consciència tant d’un parlamentari com d’un Copríncep”. Bartumeu va posar en relleu que, malgrat entendre que la proposició legislativa sobre l’avortament “no agradarà a l’Església”, hi ha “un sector gran de la societat i de les dones que demanen ser tractades amb igualtat” i, per tant, es tracta d’un debat que “no ha de mantenir-se tapat i amagat”, sinó que s’ha de posar sobre la taula i, sobretot, portar al si del Consell General.

El líder del PS va apuntar que “no som un partit que defensi l’avortament” i que “el que volem és despenalitzar sota uns criteris” per evitar que “el que ja és un drama sigui doblement penat”. I és que, si una dona decideix inter­rompre voluntàriament el seu embaràs, “ja ha de patir un càstig social o moral al qual no s’ha d’afegir una sanció penal”.

Bartumeu va recordar que, un cop es tramiti el text, el Govern haurà de realitzar un informe sobre la proposició i, a partir d’aquí, arribarà el moment que es voti si es pren o no en consideració. Sobre la possible reacció de l’executiu i DA, no va voler anticipar quina sensació té. Sí que va deixar clar que el text compta, malgrat les divergències sorgides les darreres setmanes a conseqüència de la situació interna al PS, del ple suport de tot el grup parlamentari. “Nosaltres tenim llibertat de vot i ho farem en el mateix sentit”, va afirmar.

El projecte Fem PS s’ha anat gestant en els últims dos mesos, segons es va dir a la presentació. ¿Què va impulsar un grup de persones a engegar-lo?
Ens trobem davant del congrés del mes d’abril, en el qual s’haurà d’elegir un nou comitè executiu, i a més tot just falten dos anys per a les properes eleccions generals. Pensem que és el moment d’encarrilar les coses cap a on pensem que han d’anar. Pel que fa a les persones, creiem que és el moment de donar-se a conèixer de cara a unes candidatures a unes eleccions.

¿Quina és la valoració que fa de la tasca desenvolupada per l’anterior executiva?
La feina feta per l’executiva ha estat motíssima perquè van entrar en un moment molt difícil, amb unes derrotes electorals molt dures per a nosaltres, en un moment en què la gent estava desmotivada. O sigui, que van tenir molt mèrit d’implicar-se en aquesta tasca. De treballar han treballat, després si ha estat una feina més o menys productiva... imagino que ha estat difícil de tirar endavant entre ells la seva tasca.

L’altra tendència considera que era el moment de parlar de programa i d’ideologia, però no de persones. ¿Quina és la seva opinió sobre això?
Aquest debat de cares o persones crec que no és interessant. El que ens mou a l’equip de Fem PS és la voluntat de tirar endavant el partit. És un partit que ha patit molt, i hi ha molta gent que n’ha marxat desanimada i d’altres que són poc actius i s’han distanciat. Davant d’això el que volem és crear il·lusió i que la gent tingui ganes de tornar i ampliar les nostres bases. Ens hem de fer una alternativa creïble en el sentit que hi hagi gent nova que digui “jo crec en el vostre projecte i m’hi vull implicar”.
Hem de lluitar contra la desafecció ciutadana que hi ha envers la política i començar una dinàmica proactiva. Això és el que ens mou. Pensem que fins ara potser no s’ha seguit aquesta línia, i el que volem nosaltres és millorar.

¿Totes les qüestions de formes que caracteritzen Fem PS justifiquen una ruptura al partit?
El que hem de tenir clar és que Fem PS és un projecte que es fa de cara al congrés. Essencialment, s’ha de crear una candidatura, però ideològicament no ens estem movent del que és la socialdemocràcia i de l’àmbit en què sempre hem estat. Això és el que ens mou ara. De debat ideològic, al congrés n’hi haurà i tenim clar que se n’haurà de fer, però la base ideològica està definida i d’aquí no ens movem, com he dit.

Parlen d’horitzontalitat, de transparència, de democràcia, per diferenciar-se de l’altra tendència...
Nosaltres ens estem dirigint ara sobretot a la militància i estem fent èmfasi en aquests punts que ens semblen essencials i que potser fins ara no han estat percebuts des de fora. Crec que potser s’ha fallat en la relació dels càrrecs del partit amb els militants de base i quan vam estar al Govern, per exemple, molta gent es queixava que li faltava informació. La idea és millorar en aquest sentit.

¿L’error del Govern del PS va ser no diferenciar-se gaire dels del PLA?
Va ser una legislatura falsejada d’alguna manera perquè no es va deixar acabar. És evident que per al PS era una primera vegada i t’has d’anar assentant en el funcionament d’un Govern. A més, no hi havia majoria i es va perdre molt de temps en negociacions, i això no va ser l’ideal per fer un treball més pausat, com pot fer avui dia DA amb 22 consellers. Explicar el que va passar en aquell moment és molt complex, però hem de veure les queixes de la gent i aportar ara una millora.

¿Quin suport creieu que teniu a hores d’ara entre la militància?
Crec que hi ha gent que demana que hi hagi unes maneres diferents al partit. En tot cas, jo ho he interpretat així. Personalment, he rumiat molt si implicar-me o no en el projecte. Penso que si no fem res el partit no anirà bé, i no era optimista si continuava d’aquesta manera. Per aquesta raó  sóc conscient que cal un canvi fort, i no sóc l’única que ho pensa. Ara, el que necessitem és convèncer i que la gent cregui en aquest projecte.

El que vol fer Fem PS és un programa, ¿però què es pot dir de les persones que integraran la candidatura a l’executiva?
No n’hem parlat perquè el que tenim clar és que volem un funcionament d’equip i, per tant, encara estem en una fase embrionària en aquest sentit. El que hem fet fins ara és compartir uns objectius i unes idees i després és important que molta gent s’hi afegeixi, i moltes d’aquestes persones també podran optar a un càrrec important.
Per tant, crec que aquesta no és la preocupació primera, sinó que primer el que volem és millorar el partit, i la resta ja s’anirà fent. Tenim clar que volem fer una candidatura, i de candidats n’hi haurà, però encara no és la preocupació primera.

¿Hi ha més persones representatives que donin suport a Fem PS que les que van assistir a la presentació?
Hi ha més càrrecs electes que estan amb nosaltres, però suposo que ja tindran l’ocasió d’anar sortint en els propers dies.

¿Creu que podran conviure les dues tendències que hi ha ara en el si del PS?
S’haurà de veure com aniran les coses, perquè el corrent que s’ha donat a conèixer no ha dit que presentarà una candidatura. Nosaltres no estem tancats a res, no ens preocupa que hi hagi una altra candidatura o no, perquè nosaltres estem centrats en el nostre projecte, que no exclou a ningú. S’ha de deixar temps per veure com reacciona la militància a aquesta situació. De moment, el que volem és treballar pel partit, i el temps dirà…

Els impulsors del projecte vau dir que el PS està obert a pactes amb altres formacions, ¿però no s’ha d’arreglar primer la situació interna per tenir més opcions a guanyar les properes eleccions generals?
Nosaltres no ens hem plantejat un escenari de trencament, el nostre projecte es fa en un sentit constructiu i obert i, a partir d’aquí, el que volem és enfortir el PS i intentar que torni tota la gent que ha marxat i que vingui la gent nova que vulgui i que fins ara no s’ha sentit prou còmoda per fer-lo. Els nostres objectius són aquests, i les trencadisses no  entren dins el que ens mou a nosaltres. Ara, no sé el que passarà, el temps ho dirà. Crec que la riquesa és la diversitat i sempre es pot aprendre de tothom, fins i tot d’aquelles persones que no estan tan implicades en la política. El que no volem és excloure a ningú i volem que hi hagi intercanvi amb els militants i amb els ciutadans, perquè necessitem enfortir les bases per tirar endavant.

L’autocrítica és un valor que voleu recuperar, ¿és això el que ha faltat després dels mals resultats electorals que es van registrar?
Suposo que sí, i per això ho hem posat entre els nostres compromisos. S’ha de tenir present que sempre s’ha de poder parlar de tot i la crítica sempre és bona, tot i que a vegades et diguin alguna cosa que no t’agrada. Tots els membres del projecte hem de fer possible aquesta autocrítica per poder canviar i ser reactius, que crec que és el que s’espera ara més que mai en el món de la política. Quan parlem d’un distanciament dels ciutadans dels polítics és perquè potser el partit no s’ha adaptat prou o no ha escoltat prou el que volen els ciutadans.

¿Al final tot és una qüestió de renovació sí o renovació no?
La paraula renovació s’ha volgut vendre d’una manera falsejada. Entenc que la renovació s’ha d’entendre en un sentit ampli, en les maneres de fer, en el funcionament del partit. I al final, si implica també renovació de persones, ¿doncs per què no? Hem d’estar oberts a tot. Jo per exemple, ara sóc consellera general però d’aquí dos anys se’m pot dir que ja no represento el partit; hem de ser capaços d’escoltar el que ens diuen els militants. Les coses canvien i són cícliques, per això cal renovació.

¿Però quin paper han de tenir els actius importants del partit, així doncs, que han ocupat càrrecs importants i durant molt de temps?
El que volem és que es pugui parlar de tot. No estem demanant que s’aparti algú. El que volem, com he dit, és escoltar el que vol la gent del carrer i els de dins. Potser hi ha qui s’enroca que es vol fer fora algú. Penso també, amb tot, que un lideratge te l’has de guanyar i no l’has d’imposar mai. Si tu treballes, exposes i convences pots ser un líder, però no és qüestió d’imposar sinó de convèncer la gent. De totes maneres ara encara no estem parlant d’un líder del partit o d’un cap de llista, sinó que només estem treballant en una candidatura per al congrés.

¿Persones com Jaume Bartumeu poden tenir un paper rellevant en el futur del PS?
Crec que el paper de Jaume Bartumeu, com el de qualsevolaltra persona del partit, ha de ser el que la militància vulgui. Ell té tot el dret a ser candidat a un càrrec, però l’important és que la militància ho vulgui, i crec també que en aquest sentit s’ha d’escoltar la ciutadania per arribar a ser una alternativa de govern real.

¿La persona que surti president del partit haurà de ser el candidat a cap de llista a les properes eleccions generals?
Crec que ara és molt prematur dir això. Penso que si algú té ganes de tirar endavant el partit primer ho ha de fer saber i després s’ho ha de guanyar. Ara, de moment, parlem d’una candidatura al congrés, tot i que és evident que un president o un primer secretari del partit en principi té un vessant més mediàtic i més protagonisme polític, però per mi no hi ha res de tancat i la persona que sigui candidata d’aquí dos anys, com dic, s’ho haurà de guanyar.

¿Hi ha hagut una radicalització del PS quan s’apunta a moviments socials o d’altres tipus, com han dit alguns dirigents del partit?
Això de la radicalització no sé en què s’argumenta. Jo estic al grup parlamentari i al comitè directiu i no n’he vist, tot i que a títol individual algú hagi pogut expressar una opinió o una altra. Per això no entenc de què parlen totes aquestes veus que han fet referència a aquesta radicalització.

¿Com pot afectar el grup parlamentari la crisi interna que viu actualment el PS?
A nivell de grup parlamentari haurien de poder treballar fins al final del mandat de manera normal, sempre que les relacions entre tots els membres siguin de respecte. S’ha de tenir en compte que ideològicament ens estem basant en el que diu el programa electoral i no hi ha res de nou, i en principi s’ha de fer el que digui la militància en l’òrgan més important, que és el congrés. Per tant, no hi hauria d’haver cap problema.

¿Però la direcció que surti del congrés no pot condicionar el funcionament del grup parlamentari?
Si funcionem posant-nos d’acord de manera democràtica, com recollim a les bases del projecte Fem PS, i amb diàleg entre els militants, no hi ha d’haver problemes. Tots tenim clar que el nostre mandat és fer oposició i fer propostes segons el programa amb què ens vam presentar. Crec que la nostra feina la podem fer igual, tot i els problemes interns al partit.

¿Com veu la tasca del Govern en aquests pràcticament dos anys de legislatura?
Crec que hi ha molta decepció en la ciutadania perquè en les últimes eleccions Demòcrates per Andorra (DA) va vendre un projecte fantàstic, com un regal que van embolcallar molt bé i que la gent es va creure, però s’està demostrant que van improvisar moltíssim i ho continuen fent cada dia. Crec que cada vegada hi ha més desencís envers les institucions i un malestar molt important. I és que ens van vendre molt diàleg i estem veient que al final tenen tots els sindicats de funcionaris molt enfadats i hi ha hagut una sentència del TC en què s’ha deixat ben clar que han vulnerat la Constitució. Per això penso que un grup que proposava noves maneres de fer política s’està cobrint de glòria. Els grans projectes de turisme que havien de fer s’han quedat  en no res i tampoc estan aportant gran cosa.

Però en matèria de turisme, per exemple, ara volen portar el gran projecte del Cirque du Soleil.
En principi, a mi personalment, no m’anava malament que portessin el Cirque du Soleil, perquè té una bona imatge, però la manera de procedir que han tingut no ha estat la correcta, ja que ha fet la impressió que hi ha hagut una gran improvisació. Sembla que no hi ha un estudi seriós sobre el que pot aportar una actuació d’aquesta mena a Andorra. I això és el que fa una mica de por. Ara bé, tant de bo que aquesta iniciativa funcioni i aporti molta riquesa al país, però crec que amb maneres de fer com aquesta el Govern no dóna confiança.

Sembla que a DA hi ha certes reticències a l’IRPF. ¿Això podria retardar la posada en marxa de l’impost?
Aquí crec que es veu també la improvisació amb què actuen. En el moment de les eleccions es van presentar una sèrie de persones, però no tenen clar el que volen fer. Van fer un programa molt ràpidament i molt poc consensuat entre ells, que per cert no inclou el tema de l’IRPF. És evident que no  es pot firmar un CDI amb França si no tens un model fiscal ben consolidat. Això demostra que es van unir en un moment donat per fer fora el Govern socialdemòcrata però sense una visió de país.