El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar la setmana passada sis esmenes a la proposició de llei del comerç que el mateix grup va presentar del novembre passat, segons un comunicat que va fer públic ahir. El conseller David Rios, va entrar les modificacions a Sindicatura, després que a començament de la setmana passada, la Comissió Legislativa de Comerç presentés les 60 esmenes que ha fet al text inicial per afavorir l'activitat. Les sis esmenes que presenta ara el grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS), són «fruit de les reunions amb diverses associacions de comerciants» en les quals els consellers «han recollit una sèrie d'aportacions». La primera de les esmenes fa referència a l'obligació de mostrar el preu de tots els productes exposats als aparadors exteriors, cosa que segons el tipus de negoci, el legislador reconeix que és encórrer un risc per al negoci i per a les persones que l'atenen. La segona vol evitar que els compradors desestimin un article o producte quan ja n'hagin fet ús; la tercera proposa que en el cas que un titular d'un establiment no rebi una contraprestació econòmica per a la instal·lació d'una màquina expenedora, les obligacions envers el client només recaiguin sobre el titular de la màquina, la quarta amplia el període màxim de rebaixes d'un mes a sis setmanes, la cinquena reconeix que els drets de reparació per als articles subjecte a garantia d'ús, tenen un determinat termini de caducitat i la sisena, millora el redactat inicial i sobretot, simplifica el protocol de les visites dels inspectors als comerços, perquè «no sempre els inspectors aixecaran un acta amb fets que serveixin de base per al procediment sancionador».
Rebaixes intervingudes // De les sis emenes presentades, la més rellevant per al sector, és sens dubte la que fa referència a les rebaixes. I és que el grup parlamentari socialdemòcrata insisteix en regular-les tot i que n'amplia el termini. Cosa que topa frontalment amb la filosofia dels demòcrates que també van consultar els comerciants abans de fer modificacions al text. La consellera Sílvia Calvó va dir que «si «l'estructura de la llei socialdemòcrata s'ha mantingut, la filosofia ha canviat». Sobretot perquè part de l'articulat està inclòs en la futura llei de competència i protecció del consumidor, mentre que d'altres articles xocaven amb la Llei d'inversió estrangera. Calvó va insistir en que el text resultant pretén agilitzar els tràmits administratius, controlar més l'intrusisme; flexibilitzar l'activitat que no estarà subjecte ni a un calendari de rebaixes ni a un calendari de festius decretat pel Govern, i donar més cobertura per a alliberar els locals de negocis embargats. Calvó també va insistir en que les esmenes estan consensuades amb el sector que «està molt preocupat per temes com l'intrusisme o la regulació de les promocions i de les rebaixes». La legisladora també va argumentar que «el projecte de llei socialdemòcrata era molt rígid en molts aspectes, i demanava que les promocions s'apartessin del lloc de venda habitual i tinguessin un mes de durada com a màxim». El grup parlamentari demòcrata, després de consultar els comerciants i «per les característiques del sector», suprimeix aquestes prerrogatives i tampoc no estableix un calendari de rebaixes perquè «no és necessari tot i que deixem la porta oberta a establir uns períodes de rebaixes si el sector ho demana». No obstant això, les liquidacions per cessament de l'activitat així com les vendes de saldos, quedaran subjectes a certes condicions perquè «no es pot abusar del consumidor tot l'any» va argumentar Calvó.
Després de les converses amb diverses associacions de comerciants i de recollir-ne les aportacions i els suggeriments, el grup parlamentari socialdemòcrata va entrar dilluns passat a Sindicatura sis esmenes a la proposició de llei del comerç, entrada a tràmit pel mateix partit el 6 de novembre passat, segons va informar ahir la formació.
Els canvis proposats, que van ser entrats pel parlamentari David Rios, afecten el període de rebaixes, la visibilitat dels preus, el dret a devolució, la relació dels comerços i les màquines expenedores, els terminis que afecten les garanties de reparació i les inspeccions de comerç.
Concretament, els canvis afecten en primer lloc el preu dels productes, que el text inicial preveia que s’haguessin de mostrar als aparadors. Segons els comerciants, això els podia provocar problemes de seguretat. Per tant, nalment només s’haurien de mostrar els preus als “aparadors interiors”.
La segona esmena tracta del “dret de desistiment” o devolució, que no es podria exercir en el cas que els productes o materials s’haguessin utilitzat encara que fos puntualment.
La tercera esmena preveu que en cas que “el titular d’un establiment no percebi una contraprestació per la instal·lació d’una màquina de venda automàtica, les obligacions envers els clients afectin únicament els titulars de les màquines expenedores”.
La quarta esmena pactada amb el sector afecta el període de rebaixes, que passaria d’un mes a sis setmanes, deixant en mans dels comerciants el termini exacte, que sempre hauria d’oscil·lar entre una i sis setmanes, segons es recull en el text de les esmenes. Aquest canvi es proposa perquè “es creu oportú allargar el període de rebaixes en mig mes”.
Precisament aquesta esmena contrasta amb una de les seixanta presentades pel grup demòcrata, que elimina la regulació del període de rebaixes.
La cinquena esmena reconeix el dret del consumidor que se li repari, bescanviï o rebaixi un producte en el supòsit que no funcioni correctament, però deixa de banda terminis xats, ja que cada producte “disposa del termini pel qual caduquen els drets a la reparació”.
La sisena i última esmena demana que els inspectors aixequin acta de les seves inspeccions als comerços fent constar les circumstàncies de la inspecció i el nom de l’inspector, malgrat que no s’iniciï un fet sancionador arran de la visita.
El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat, a través del conseller general David Rios, sis esmenes a la proposició de llei del comerç. Segons un comunicat fet públic ahir pels socialdemòcrates, les esmenes són fruit de les aportacions fetes per les associacions de comerciants, amb les quals s’han mantingut diverses reunions.
Una de les esmenes proposa ampliar el període màxim de rebaixes d’un mes a sis setmanes. “Les associacions de comerciants consultades han tramès la seva valoració positiva del fet que es regulin els períodes de rebaixes”, afirma el grup parlamentari socialdemòcrata en un comunicat. El grup demòcrata ha presentat també una esmena en aquest punt, adreçada a eliminar l’obligació de fixar anualment el període de rebaixes, tot i que el Govern el podrà establir si ho creu oportú a través d’un decret i basant-se en la petició que facin els comerciants. El posicionament dels demòcrates és que aquesta és la tendència que hi ha avui dia als països veïns.
Una altra de les esmenes dels socialdemòcrates pretén que els preus dels productes només s’hagin de mostrar als aparadors interiors, però no als exteriors. Segons l’argumentació de l’oposició, el redactat inicial d’aquest article pot comportar algun risc per a la seguretat dels establiments. Es proposa, així mateix, modificar un altre article per evitar que els compradors puguin exercir el dret de desistiment quan hagin fet ús del producte encara que hagi estat de manera puntual.
El grup socialdemòcrata ha interposat també una esmena perquè en el cas que el titular d’un establiment no percebi una contraprestació per la instal·lació d’una màquina de venda automàtica les obligacions envers els clients afectin únicament els titulars de les màquines. També es vol corregir un altre article, vist que cada producte disposa del seu propi termini pel qual caduquen els drets a la reparació.
Finalment, es demana també que els inspectors de comerç aixequin acta de les inspeccions als establiments fent constar les circumstàncies de la inspecció i el nom de l’inspector, tot i que no s’iniciï un fet sancionador arran de la visita.
El PS aposta per regular les rebaixes per llei i ampliar el període de descomptes d’un mes a sis setmanes. Així ho assenyala en una de les sis esmenes que el grup parlamentari ha entrat a Sindicatura a la proposició de llei de comerç que ell mateix van presentar el 6 de novembre. A diferència del grup demòcrata, que dimarts passat va anunciar una esmena a la proposició de llei per no regular les rebaixes, els socialdemòcrates recorden que en els contactes que han mantingut, els col·lectius de comerciants han tramès la seva valoració positiva pel fet que es marquin per llei aquests períodes.
D’altra banda, el PS és partidari d’esmenar el redactat inicial de l’article que obligava a mostrar els preus de tots els productes exposats als aparadors exteriors. El grup parlamentari creu que aquest fet podria comportar algun risc per a la seguretat dels establiments i proposa que n’hi hagi prou amb l’obligació que els preus estiguin indicats clarament en els productes exposats en els aparadors interiors.
Dues de les sis esmenes es refereixen als drets dels clients. La primera vol evitar que els compradors exerceixin el dret de desistiment quan ja hagin fet ús del producte tot i que hagi estat de manera puntual. La segona es refereix als drets de reparació dels productes per part del client i es recorda que cada producte ja disposa del termini pel qual caduquen aquests drets.
Per últim, el PS vol que en cas que un titular d’un establiment no percebi una prestació per la instal·lació d’una màquina de vendes automàtiques, les obligacions envers els clients afectin només el titular de la màquina.
Les activitats formatives de música i teatre a Sant Julià de Lòria han rebut “un cop de gràcia” assestat per l’equip de govern comunal via pressupost, considera el PS lauredià, des d’on recorden que la partida de la Trapa pateix una reducció de 168.000 euros (dels 343.427 del 2012 passa a comptar amb 175.366 en aquest exercici). Pel que fa al Trivium en concret, es mantindrà amb una reducció pressupostària de 80.000 euros. “Entenem que s’havia de redimensionar”, matisa el conseller socialdemòcrata Josep Roig, “però el que han fet és des- mantellar-lo, convertir-lo en una altra cosa que ja no és aquell projecte innovador, sinó una escola de música més”.
Roig es remet a la seva intervenció durant el ple que va abordar el projecte de pressupost per apuntar dues partides en opinió seva significatives del tractament que rep la controvertida escola: la partida de promoció de l’activitat cau de 22.575 euros a 8.425, i la de compra d’instruments es redueixi dels 3.000 euros que es van destinar l’any anterior a 2.000. “Ens poden explicar el que vulguin, però els números són obstinats”, insisteix el conseller de l’oposició comunal.
Tenint les xifres a la mà, Roig considera que hi ha certa incongruència en el tractament rebut per l’escola d’arts escèniques i, en canvi, que apostin per dinamitzar la música jove a la parròquia amb la cessió de locals musicals del Centre Cultural a bandes i solistes. “És una iniciativa que trobo fantàstica, perquè és una oportunitat per dinamitzar els espais del centre i donar suport als músics”, apunta. En canvi, i precisament per aquesta voluntat exhibida d’apostar per l’activitat musical a la parròquia entre el segment més jove, “no s’entén que abans s’hagin carregat un projecte molt brillant que tenien”, amb referència al Trivium.
Entén, hi afegeix, que s’havia de redefinir la feina dels quatre tutors, un cop el projecte ja estava en marxa, però defensa que encara havien de fer “un seguiment, eren una garantia que ara s’ha perdut, i ara han convertit el cen- tre en una escola de música que abans aspirava a molt més”.
El conseller socialdemòcrata argumenta que d’aquesta davallada en l’ensenyament de música, teatre i dansa se n’ha beneficiat, de retruc, l’escola d’art. Aquesta reorientació, considera, “fa que un percentatge de gent deixi d’apostar pel Trivium i se’n vagi a l’escola d’art”, que ha registrat un important increment en el pressupost: dels 110.417 euros consignats el 2012 ha passat a 180.380. Una part important de l’increment es destina a la partida de personal –puja en uns 36.000 euros–, i el consum de béns corrents a l’equipament es multiplica per vuit, fins als 33.245 euros.
Consellera a l’oposició del comú escaldenc, Cèlia Vendrell és també membre del grup Fem PS. El moviment reclama una nova forma de fer dins la formació socialdemòcrata.
Expliqui què és Fem PS.
És un projecte l’objectiu del qual és el congrés del 20 d’abril. Som gent amb neguits comuns. Es presentarà una candidatura perquè la decisió la tinguin els militants. Volem ser transparents i pròxims, canviar l’actitud de fer del partit i que tingui horitzontalitat. Busquem un treball en equip per millorar les idees que hi ha a la socialdemocràcia i ser realment alternativa de govern.
El cavall de batalla no és la ideologia, sinó com es funciona?
La ideologia és clara. Seria més parlar de l’estructuració del partit. Ser oberts, que la gent vingui i que tothom aporti idees, es debatin i es votin.
És una crítica al que s’havia fet fins ara al PS?
He vist com es treballava des de les comunals, hi havia desil·lusió per les derrotes electorals i volem engrescar la gent, capgirar la tendència i donar alegria a un partit que s’ho mereix.
Per què ara i no el 2011, després de la patacada electoral?
Amb qualsevol fracàs, necessites un temps de dol, interioritzar el que ha passat per poder tornar a lluitar. Fa dos anys era massa recent, no ho podies analitzar bé. Ara hi ha gent que ha marxat i d’altra que ha entrat i els nous militants han de tenir un partit on estar realment a gust.
Hi ha qui diu que plantegen un relleu generacional.
Proposem engrescar el partit. No és cert que vulguem fer fora gent gran. Volem que vingui tothom i enviem les comunicacions a tots els militants.
Bartumeu pot tornar a ser el cap de llista?
És una persona amb un passat molt bo. I un present i un futur. El que passa és que jo vull que el partit sigui una alternativa de govern i és la gent qui vota. Jo l’he votat sempre.
Però ara considera que molta gent no ho faria.
No sé si l’andorrà del carrer el veu com la persona que encarna un govern socialdemòcrata.
És a dir, que creu que la gent votaria pel PS però no per Bartumeu?
Jo dic que la gent ens ha dit això. Què volem? Idees o persones? Nosaltres anem a les idees i les ha d’encarnar qui pugui gua-nyar. DA va posar Martí perquè sabia que podia fer-ho.
Han de fer el mateix, doncs?
Hem de posar la persona a qui el poble li trobi carisma i més gràcia. I, a part d’això, al darrere cal un bagatge i uns coneixements per tirar endavant el país i el suport d’un equip.
Parlen d’equip, però algú ha de liderar.
Hi ha un nucli més fort de Fem PS al qual s’hi pot agregar més gent. La idea és treballar en equip. Ara bé, algú ha d’empènyer el carro, com a tot arreu.
Serà Pere López?
S’ha d’acabar de tancar. De moment treballem en idees i projecte. Ara s’elegeix l’executiva, no el candidat a cap de Govern. Hi ha temps per acabar de presentar alguna cosa a la ciutadania. Ara ho fem per la militància.
Com valora el corrent Socialdemocràcia i Progrés?
És difícil. No vaig ser dels convidats. No comparteixo la forma de fer. Trobo bé que es presentin vàries candidatures però no que es limiti a uns militants.
Si a vostè l’haguessin convidat, hi hauria anat?
Si haguessin convidat tothom, sí; si només són uns quants, no. És una forma de segregar la gent.
Els darrers dies han rebut crítiques fortes.
Les declaracions que es fan cap als membres de Fem PS no les comparteixo i no s’estan fent on toquen. És al si del partit on s’ha de tenir aquest diàleg.
Per què no hi ha ganes de diàleg intern?
Demani-ho a ells. Per part nostra, les ganes de dialogar han existit sempre. Lamento que ara es neguin a anar al congrés. És on haurien d’expressar-se i, fins i tot, presentar una candidatura. Hi pot haver vàries opcions, però el diàleg sempre hi ha de ser. És la base de la democràcia.
El trencament és inevitable?
Nosaltres fem el nostre camí, volem dialogar amb tothom, però si d’una banda no es vol, l’altra no podrà. La decisió és seva. No sé si arribarem a aquest final, però tot indica que sí.
Sense aquesta gent, el congrés quedaria coix?
Quedaria menys representat.
Passi el que passi, Fem PS farà candidatura.
Ho tenim clar. No volem que el PS desaparegui. No pot ser que les úniques forces polítiques d’Andorra siguin DA i el PLA. No podem deixar el país en mans de les dretes.
Fins i tot si marxa aquesta gent, inclòs Bartumeu?
El partit ha de continuar amb o sense aquesta gent. L’ideal seria que recapacitessin i tornessin a dialogar per fer un PS com el del 2009 per guanyar les eleccions.
L’operació del Govern i FEDA per comprar, per 3,8 milions d’euros, el 47% de Ctrasa que actualment es troba en mans de les empreses Cespa i Novergie no ha agradat al Partit Socialdemòcrata. Així ho evidencien les paraules del president del grup parlamentari, Jaume Bartumeu, que va recordar la llarga llista d’actuacions crítiques amb la instal·lació engegada ja des de la seva projecció i continuada amb la construcció i la forma de funcionament. Sense voler anar més enllà, el líder de l’oposició no va amagar que no rebran de gaire bon ull el crèdit extraordinari mitjançant el qual l’executiu vol finançar l’operació, uns diners que es traurien de les reserves que pertanyen a Andorra Telecom.
En ser preguntat pel Diari, Bartumeu no va voler estendre’s en les seves declaracions. Sí que va apuntar, però, que “si repassa l’històric de la nostra formació amb el forn, queda clar que la decisió no ens pot satisfer”.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata va recordar que, durant els dos anys com a cap de Govern, es van intensificar les actuacions per investigar allò que, a l’entendre de l’executiu, eren importants irregularitats per part de les empreses que actualment comparteixen la propietat del forn amb l’Estat, Cespa i Novergie, i que ara, si fructifica la planificació avançada dimecres per Diari i confirmada posteriorment pel portaveu del gabinet Martí, Jordi Cinca, ben aviat sortiran de la societat Ctrasa. En aquells moments, va apuntar Bartumeu, aquestes actuacions van rebre importants crítiques. “Aquests que ara s’emportaran els diners ens van acusar de fer una actuació chavista”, va manifestar.
De la seva banda, la representant del grup a la comissió de Medi Ambient, Rosa Gili, va indicar que, al seu entendre, la decisió ve condicionada “per la baixada de la crema de residus”. La consellera escaldenca va optar per la prudència a l’hora de valorar més a fons la mesura. “Esperem que ens ho expliqui”, va indicar, amb referència a la compareixença que, davant l’òrgan, mantindrà dilluns vinent el ministre Francesc Camp.
Susana Vela va ser ministra de Cultura i Educació durant el Govern del Partit Socialdemòcrata. És simpatitzant del partit i ara ha decidit posicionar-se per la seva renovació, formant part de l'equip i el projecte Fem PS.
– ¿Per què ha decidit apostar pel projecte i l'equip de Fem PS?
– M'he decidit a donar suport a aquest equip de persones perquè crec en un partit socialdemòcrata ferm, penso que ha de ser un partit nou capaç d'integrar el progressisme social. Per fer-ho, ha de ser fort, i això passa obligatòriament per tenir un bon equip de treball, i, sobretot, per una manera diferent de treballar i d'actitud.
– ¿Per què necessita canviar el PS?
– Ideològicament ja està definit. El PS ha de canviar com han de canviar altres partits, en el moment que la societat reclama una major atenció, proximitat, que puguin resoldre els problemes reals que té la ciutadania. La qüestió és que les estructures actuals dels partits no serveixen per atendre les demandes, perquè són verticals i anquilosades, i el món ha canviat molt. La gent té més informació que abans i ha vist que la democràcia ha de ser un altre cosa.
– ¿Però es pot canviar aqueta mentalitat de partit vertical cap a l'horitzontalitat?
– Clar que els projectes els ha de liderar una o unes persones, però el canvi important és que aquest lideratge pot ser compartit. No pots funcionar assambleariament perquè és francament molt difícil, t'has de poder organitzar. Quan es parla d'horitzonatalitat és parla de que sigui un partit més flexible, que la gent pugui participar a diferents nivells, perquè no tothom està disposat a participar amb la mateixa intensitat. Pel que fa a la persona que lideri, no és tan important que sigui un líder com que sàpiga treballar en equip, i que tingui en compte les opinions.
– Així doncs, ¿A Pere López el considera un bon líder?
– El Pere té una cosa molt bona, és la persona que ha fet el pas endavant. El que ha dit «jo em trobo en disposició de liderar un nou projecte», i això en un moment tan difícil, de descrèdit dels partits polítics, per a mi ja és molt important que algú hagi apostat i vulgui lluitar per un projecte, i que vol tirar-lo endavant amb un equip darrera. Per a mi el més important és saber treballar en equip i que tothom s'hi senti representat.
– ¿Un lideratge molt diferent que el que ha du a terme Bartumeu?
– Jo penso que sí, perquè són persones diferents. Cadascu imprimeix en la seva feina les maneres, i són diferents. El Pere planteja un altre forma de treballar i també planteja un partit diferent.
– ¿Per què el lideratge de Bartumeu funcionava abans i ara no?
– No ha passat res en concret. El moment i la societat actual requereixen altres maneres de fer. No vull dir que siguin ni millors ni pitjors, són diferents. I caldria veure si Bartumeu ha fet aquesta evolució, aquest canvi de lideratge. No és una qüestió d'edat tampoc, és entendre la política i les estructures polítiques d'un altre manera, i hem cregut que hi ha gent que faria millor aquets canvi, més adaptada al moment actual.
– ¿Com s'està treballant des de Fem PS?
– Cal un altra manera de funcionar. Veure si així el partit creix, engresca i atreu a més gent. Des de l'equip s'està fent una feina molt important amb els militants, parlar amb ells i explicar-los el projecte. Abans d'obrir-te a ningú més cal parlar amb les persones que t'han donat suport duran tant temps, i un cop fet això, si que es pot anar a buscar més gent, parlar amb associacions, sindicats, etc. S'està fent des del partit per millorar i avançar dins del Partit Socialdemòcrata, no amb un altre de diferent.
– ¿Com estan reaccionant els militants?
– En general les persones amb les que hem coincidint estan contents, en el sentit que el canvi es possible, que sigui una realitat. En general la resposta és positiva.
El president del grup socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va entrar ahir a tràmit parlamentari la proposició de llei per despenalitzar l’avortament en tres supòsits (perill per a la salut de la gestant i, abans de les dotze setmanes, que la gestació hagi estat fruit d’un delicte o en cas de malformacions del fetus).
Ho va fer amb l’esperança que siguin majoria a les files de DA els que hi votin a favor. “Vull creure que vuit anys després que la majoria liberal rebutgés la despenalització en determinats supòsits hauran evolucionat”, va assenyalar.
Una proposta que no elimina les limitacions perquè “no volem donar excuses a ningú per argumentar que és radical, revolucionària o de liberalització total. Només volem despenalitzar perquè sabem que el fet d’avortar és un drama personal i familiar”. Per Bartumeu, s’ha d’acabar amb la “hipocresia” dels que diuen que es pot avortar “fent uns quants quilòmetres”, i va insistir que és una qüestió que s’engloba en l’àmbit de la llibertat personal.
Respecte a les veus que assenyalen que el PS no ha tingut en compte les institucions, va indicar que la proposta ho fa i que igual que “nosaltres respectem la llibertat de consciència, esperem que es respecti la iniciativa legislativa i els drets i les llibertats dels consellers generals”. Igualment, va recordar que és una proposta plenament constitucional i que si algú considera que no, “es pot dirigir al Tribunal Constitucional”.
En espera del debat parlamentari, des de les files demòcrates van qüestionar l’entrada a tràmit de la proposició. Ho va fer la consellera general Sílvia Calvó durant la roda de premsa en què va presentar les esmenes de DA a la llei de comerç, en assenyalar que “a vegades es marquen uns calendaris per estratègia política i per diluir qüestions problemàtiques, i en aquest moment el PS té moltes problemàtiques internes”. Respecte a la posició que prendrà el grup, va indicar que no només s’han de tenir en compte les posicions personals, sinó també l’aspecte constitucional, ja que “a part de ser dones, som conselleres generals”.
També van parlar de la despenalització de l’avortament els consellers Gerard Barcia (PS) i Sílvia Riva (DA) a COPE Andorra-AD Ràdio. Riva va qualificar “d’irresponsable” presentar la proposició sense tenir en compte el rerefons institucional, tot i que va admetre que ella personalment votaria a favor. També va recordar que la Constitució assenyala que el Coprincipat és una institució indivisible i que cal protegir la vida a totes les fases. Barcia, que va admetre que portar el debat cap al Coprincipat el “neguiteja”, va recordar que si hi ha una demanda massiva de la ciutadania perquè es despenalitzi l’avortament el parlament “ho ha de fer”.
El debat sobre l'avortament està servit. D'entrada cal recordar que allò que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha dit que portaria a tràmit parlamentari és la despenalització de l'avortament en tres casos molt concrets. També cal recordar que els únics límits per legislar qualsevol qüestió és que la llei s'adeqüi a la Constitució. I és precisament en aquest punt quan es comencen a fer pressuposicions. Per molt que puguem dir o pensar uns i altres, només el Tribunal Constitucional està facultat per treure'ns del dubte.
Encara que pugui semblar –pel redactat de l'article 8, apartat 1, de la Constitució– que la qüestió pot quedar ràpidament dirimida, també hi ha qui defensa –el mateix TC ho ha fet en més d'una sentència– que cal valorar els temes en funció del conjunt del text constitucional; en aquest cas, un dels articles que s'invoquen és precisament el 8, però en el seu apartat 2. Personalment, i en aquest sentit, sóc dels que no ho tenen clar. Per tant, crec que la llei de despenalització, en el tres casos concrets, hauria de ser aprovada pel Consell General i, si escau, que es requereixi un dictamen previ d'inconstitucionalitat o, si la llei fos sancionada pels coprínceps –cosa gens provable–, que s'interposi un recurs d'inconstitucionalitat. Almenys així sortiríem de dubtes.
Entrant en el fons de la qüestió –tot i convenint que es pugui acceptar que hi ha vida des del moment de la concepció–, uns breus apunts. ¿Es pot afirmar rotundament que és més important la vida del no nat que la de la mare? Encara que biològicament no hi hagi cap dubte, ¿es pot considerar vida l'existència d'un ésser amb malformacions prou greus com per no ser conscient de la pròpia existència? Quan ens referim a vida, ¿podem oposar la vida biològica del no nat amb la vida moral, ètica o intel·lectual de la mare? Aquestes són algunes de les preguntes que penso que ens hem de posar per fer-nos una opinió. Si busquem arguments que no tenen res a veure amb la qüestió, allò que fem es fugir d'estudi.