El trencament del grup socialdemòcrata ha obligat a canviar les peces. David Rios, fins ara secretari de Sindicatura, s’ha convertit en el nou president parlamentari del PS.

Primera sessió com a president de grup…
Va ser intensa, bàsicament per la votació de Sindicatura. Fins al darrer instant no vam tenir la confirmació que l’escollida era Rosa Gili. Va ser un dels consells més complexos que recordo.

S’esperava fa sis mesos haver d’ocupar aquest càrrec?
Vam començar la legislatura amb sis persones i era clar qui n’havia de ser el president. No m’ho esperava ni fa dos mesos.

No va ser senzilla la decisió…
Tots tres estem capacitats per afrontar aquesta responsabilitat, però un tema clau era que tant la Mariona com jo tenim total incompatibilitat a fer res més. No podem treballar, com altres parlamentaris, al privat. Era clau per determinar la posició final.

Es podia haver arribat a algun acord per a la secretaria de Sindicatura amb el grup mixt?
Ni ens ho vam plantejar. Per lògica, constituir un grup mixt no havia d’afectar elements clau del nostre i enteníem que la secretaria l’havíem de conservar. Vam fer candidatura independentment dels altres.

Què ha passat al PS per haver arribat a la situació actual?
D’això se n’ha parlat a bastament i tothom hi ha donat el seu punt de vista. És l’hora de girar full i encarar el futur. Hem de demostrar ara tot el que hem comentat al llarg dels darrers mesos.

Es podia haver fet alguna cosa per evitar la ruptura?
Ara el que ens plantegem és que som tres persones, amb un volum de feina ingent i ho volem afrontar amb les màximes garanties. Notem que tenim tot un partit al darrere, amb molta gent preparada que ens dóna suport. I, sobretot, estic veient una unió que no havia vist mai. Toca fer una bona tasca d’oposició per ser útils al ciutadà.

Es podrà evitar fer oposició de l’altra oposició?
Tenim clar sobre qui hem de fer l’oposició. El Govern és dels pocs executius que, davant la incapacitat de fer front als problemes, està vivint tranquil·lament en el pla polític, tot i els problemes del país. Hem passat per un procés que ens ha fet perdre esforços però els pensem recuperar per fer una oposició responsable i constructiva però que posi sobre la taula totes les mancances.

Serà molt diferent la seva oposició de la del grup mixt?
La nostra ve marcada per un programa electoral, unes noves maneres de fer i una voluntat d’afrontar els problemes de la societat, com ara l’atur o el tancament d’empreses.

Pel que fa als escons, s’hi pot fer alguna cosa més que demanar-ne per carta el retorn?
No és una qüestió del grup. Ho porta el partit i ho està tirant endavant. Nosaltres hem de treballar per treure el màxim rendiment dels tres que som

Com es podrà gestionar la relació amb els tres ex-PS?
La nostra responsabilitat és tenir la capacitat d’establir pactes amb qualsevol conseller. Cadascú té la seva ideologia i defensa el seu programa, però la voluntat és arribar a acords. No diferenciem entre consellers demòcrates i del grup mixt.

Serà més fàcil assolir-los amb el grup de DA que amb el mixt?
La voluntat és fer-ho amb tot­hom; també, la nostra obligació.

Pel que fa als diners dels comptes, com s’acabarà tot?
Al seu moment ja es van fer les accions pertinents, i estem esperant resposta. Ara ens concentrem en altres temes legislatius importants per a la societat.

És normal arribar a tenir com a grup 600.000 euros al compte?
El grup socialdemòcrata és l’únic que s’ha mantingut des del 2001. Les dotacions permeten treballar en temes molt sensibles per la societat. Són pressupostos que estan ajustats a la idea d’unes despeses, sobretot d’assessorament jurídic, elevades. Només que es mantingui un remanent cada any, és fàcil arribar a aquestes xifres. Una altra cosa és si s’han de retornar al Consell, un debat que s’obrirà i del qual es parlarà.

Amb tot el que ha passat, qui en surt beneficiat és DA?
És clar que l’oposició ha patit un procés que ha permès a DA passar uns mesos sense haver de do­nar gaires explicacions. Ara tot canviarà. Pensem fer una oposició propera al Govern, perseguir tots els temes, estar a prop de la societat perquè ens faci ar­ribar els seus neguits i els puguem traspassar al Consell i al Govern.

Serà possible un consens en la CASS?
Hem de veure com queda la proposta. La reforma es va anunciar el setembre del 2011; ja som al 2013 i encara el més calent és a l’aigüera. És una mostra més de la improvisació del Govern. Com es pot anunciar que fan grans reformes i no són capaços d’entregar-ho negre sobre blanc?

Quines són les línies vermelles del PS en aquest tema?
És clau la idea que la CASS no s’ha de moure per criteris economicistes. És un servei del qual es beneficia tota la societat, i l’Estat hi ha de fer front en cas d’haver d’ajudar des d’un punt de vista social. Ens hem d’allu-nyar dels números freds.

Tornarem a veure un IRPF entrat per l’oposició?
Martí m’ha assegurat que l’entraran abans del Debat d’orientació política. La voluntat és no fer una cursa. Tenim molt clar quin impost volem, però preferim que l’entri el Govern.

S’ha dit que el nou PS tira molt a l’esquerra...
Seguim sent el grup i el Partit Socialdemòcrata. Defensem el mateix que fa dos mesos, opcions ideològiques d’esquerra i de centreesquerra. No ens hem mogut d’on érem.

Tant a l’esquerra com fa dos anys?
I com en fa cinc.

I per què ha marxat la gent?
Els ho ha de demanar a ells. Nos-altres no els hem fet fora.

Té un to professoral, però si les ha de deixar anar, les deixa anar.

Si no, que ho preguntin al cònsol major, Jordi Mas. Potser per això, per no ser dòcil en la feina a l’oposició, ha destacat més que altres dels joves polítics del PS que van perdre clarament les darreres eleccions comunals.

Tot i la canya que li dóna, el cònsol major parla bé de vostè.
I jo també podria parlar bé d’ell en aquest sentit. Hi ha una part de la majoria, i el cònsol n’és el millor exemple, que entén les coses com jo. Amb el senyor Mas compartim molts actes fora del comú i allà tenim una relació ben cordial. També és veritat que hi ha d’altres integrants de la majoria que no entenen tan bé que al comú jo pugui posar coses a sobre de la taula que puguin ser lletges per a ells. 

Vol dir que si fos més crític amb els anys de govern de Miquel Alís, algunes de les seves crítiques al comú actual no tindrien més credibilitat?
Sí que hi hem estat crítics, i en les comissions de treball hem estat els primers a votar a favor de cor­regir coses que no tenien un bon funcionament. Però la majoria ens retreu massa sovint l’herència que ha rebut.

I quina és l’herència?
Quan Miquel Alís va arribar al comú, ara fa nou anys, el deute se situava en els 52 milions, molt per sobre del límit que imposa la llei. Durant els vuit anys d’administració, Alís va gestionar bé la parròquia i va deixar el deute en 37 milions.

És cert, però venent una pila de patrimoni.
Evidentment, però poc patrimoni; a més, va ser una venda d’última hora.

I alguna més. Va ser una estratègia que es va repetir durant el consolat d’Alís.
És cert, però també s’ho està plantejant ara mateix la majoria actual.

Anem al tema PS. Suposo que deu ser molt incòmoda la situació que hi ha ara amb Eluska Galdós.
Sí que n’és, d’incòmoda. Jo hagués entés que l’Eluska hagués marxat disconforme amb la línia del partit però que s’hagués quedat al comú com a independent. Tots dos representàvem una sèrie de vots i una feina. Però el que ha fet ella és diferent: ha abandonat el partit per marxar a una altra força política, i això està definit i recollit: és transfuguisme.

En algun moment va dubtar de seguir-la?
No, en cap moment. I miri que quan es va començar el treball que ha culminat amb Socialdemocràcia i Progrés vaig ser un dels signants del manifest inicial. Però allò va degenerar en una discussió estèril i en una cosa que no defensa els meus interessos ni els dels ciutadans de la meva parròquia.

Podríem dir, per tant, que vostè és un jaumista que no ha seguit Jaume Bartumeu?
Sincerament, l’admiro i el con­tinuaré admirant, igual que faré amb Miquel Alís. Al comitè local d’Encamp ens fa molt de mal que hagi marxat Miquel Alís. Tot i això, hi ha coses que no han fet bé; una de molt important: mirar de treballar internament per poder dir-hi la seva. És molt fàcil fotre-ho tot en l’aire, amb perdó de l’expressió, sense mirar de sembrar alguna cosa que pugui afavorir que les coses vagin d’una altra manera.

L’altre dia Bartumeu hi tornava amb allò que vostès portaran el partit a la radicalitat de l’esquerra.
No em considero un radical d’esquerres. Continuo tenint la mateixa ideologia que quan eren al partit tots els que n’han marxat. Aquí, un dels problemes és un entorn, que no és del Jaume, i que és incendiari.

Bàrcia?
Per posar-ne un exemple, sí.

Però ara sí que és el seu entorn.
Però és un entorn que li han amanit. Són persones que no acabaven de trobar el seu lloc en un partit socialdemòcrata, i com que no l’hi han trobat, han aprofitat aquesta situació del Jaume Bartumeu per arribar on hem ar­ribat. Bartumeu, però, sí que el tenia el seu lloc al partit.

Vostè és dels pocs polítics d’Andorra que ha dit públicament que és homosexual. Per què pensa que això s’amaga tant al país?
Jo sempre ho he viscut amb naturalitat. Potser encara hi ha certa por que si ho diuen, pugui implicar un cert desgast en la seva imatge pública i política. De tota manera és molt trist.

Té parella? Està casat?
Parella sí, casat no.

Li agradaria casar-se a Andor­ra?
És un dels meus objectius, espero poder fer-ho algun dia.

Algun dia, en algun acte oficial s’acosta al bisbe Vives i l’hi explica… Vejam què li contesta.
El que em sap greu és haver-ho d’explicar; ja ho deu saber i si no, s’ho hauria d’imaginar.

Potser seria millor explicar-ho als 22 de DA.
M’encantaria defensar el matrimoni gai al Consell General, la veritat.

De tota manera, el més curiós és que ningú no està en contra d’això. Tothom ho veu bé, però hi ha el tema del bisbat.
És bastant curiós, si més no que ningú no s’hi manifesti obertament en contra d’inici.

Tant el grup parlamentari mixt com el socialdemòcrata van llençar dures crítiques contra el Govern i els socis del Centre de Tractament de Residus (Ctrasa), a qui acusen d'enriquir-se a costa de les finances públiques. El debat es va generar a l'hora de votar les esmenes a la totalitat presentades pels grups de l'oposició al projecte de llei de crèdit extraordinari per un import de 3,8 milions d'euros per adquirir les accions dels socis privats Cespa i Novergie. Un crèdit que va quedar aprovat en desestimar-se les esmenes.

Des del grup mixt, el seu president, Jaume Bartumeu, va assegurar que l'import acordat és totalment «forassenyat», doncs al seu entendre no correspon al valor real de les accions. Aquestes es pagaran a 8.141 euros i escaig, mentre que Bartumeu creu que el valor teòric comptable ja és molt inferior –de 2.642 euros aproximadament–, per no dir el real. Amb això, acusava el Govern d'intentar «incinerar un dels escàndols econòmics més grans de la història» i d'intentar fer desaparèixer els antecedents, acusant els socis privats, tant els antics andorrans com els estrangers Cespa i Novergie, de lucrar-se amb diner públic.

Per la seva banda, la flamant secretària de la Sindicatura, la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili, va qualificar el Centre de Tractament de Residus de «ruïna per a les arques públiques des de la seva construcció», i va criticar que el crèdit extraordinari es financiï amb les reserves d'Andorra Telecom. Gili va opinar que aquests diners es podrien invertir en abaratir les tarifes telefòniques o elèctriques, i que no poden tolerar «que es privatitzin els guanys i se socialitzin les pèrdues». Gili també va criticar que la societat necessiti importar residus per poder funcionar correctament.

500.000 € DE BENEFICIS ANUALS / El conseller demòcrata Martí Salvans primer i el ministre de Finances, Jordi Cinca, després, van defensar la idoneïtat del projecte. D'entrada perquè es considera el centre «estratègic», i seguint perquè l'operació per fer-se amb el 100% de la societat surt més barata que amb les decisions preses pel govern socialdemòcrata. La majoria i el Govern van aprofitar per acusar l'anterior executiu, que liderava Bartumeu, de saltar-se, al 2010, la llei de societats quan es van canviar els criteris comptables per posar la societat en situació de fallida.

Cinca va explicar que al preu pactat per les accions de Cespa i Novergie s'hi descomptarà el que van percebre –1,3 milions d'euros– pel polèmic contracte de prestació de serveis, i que per tant, «queda anul·lat».Cinca també va defensar la decisió d'adquirir les accions dels socis privats per posar fi a un clima de tensions entre els accionistes públics i privats, que havia derivat a una situació pràcticament de bloqueig, i que permetrà realitzar inversions estratègiques que han de permetre generar fins a un 8% de l'energia que consumeix el país.

El ministre també va assegurar que la situació de la societat és la que reflecteix l'auditoria encarregada per l'actual Govern, que està avalada pel Tribunal de Comptes, i que posa de manifest que Ctrasa està tenint beneficis des del 2009. Concretament, a raó d'uns 500.000 euros anuals i s'espera que el patrimoni net de la societat arribi als 10 milions a finals d'aquest exercici.

“Convertir en fum el que fou un veritable forat a la caixa pública.” “Un engany comptable.” “Un dels escàndols econòmics més grans de la història d’Andorra.” “Es voldria incinerar els antecedents i mirar cap a una altra banda.” Són frases del president del grup mixt i fa un parell d’anys cap de Govern, Jaume Bartumeu. “És una ruïna. No per a tots, però sí per a les arques públiques del nostre país.”  “Es privatitzen els guanys i se socialitzen les pèrdues.” “Al mateix temps que la viabilitat del projecte s’anava enfonsant, augmentava més i més la participació pública.” Manifestacions de la consellera socialdemòcrata Rosa Gili. L’oposició ara formada per dos grups va coincidir en el fons a l’hora de defensar les respectives esmenes a la totalitat al projecte de crèdit extraordinari sol·licitat pel Govern per fer front a l’adquisició de les accions del centre de tractament de residus que encara avui estan a mans privades. L’Estat pagarà a Cespa i Novergie globalment 5,1 milions d’euros pel 47% de la participació que ostenten. De la quantitat acordada, 3,8 milions seran abonats amb el crèdit. La resta es compensa pel satisfet en virtut d’un contracte de prestació de servei durament criticat per Bartumeu, que el considera “una remuneració encoberta del capital”.

Llarg debat
La discussió sobre la compra de les 470 accions de Ctrasa que encara resten en mans privades va ser la reina de la sessió ordinària del Consell d’ahir. Amb el permís de Rosa Gili. Més de cinc hores d’activitat i un debat de pràcticament dues hores sobre el forn incinerador. L’enfrontament va ser dur. Però sempre en el marc, almenys ahir, d’un to respectuós (potser la principal tibantor es denota entre Jaume Bartumeu i el conseller demòcrata Martí Salvans, que va defensar el que al cap i a la fi va ser decisiu: DA va tombar les dues esmenes). Va ser una llarguíssima discussió amb un notable ball de xifres i diferents visions comptables (o d’aplicació comptable) sobre la taula. En la forma, el grup mixt va criticar que el Govern pagui 8.141 euros per acció quan a parer de Bartumeu “el valor teòric comptable” de cada participació no arribaria ni als 2.642 euros. “És una adquisició forassenyada”, “un preu que no és raonable”, va lamentar el líder del grup mixt. La socialdemòcrata Gili va criticar una nova “despesa milionària per al Govern”.

Uns i altres (mixt i PS per criticar-ho, DA i el Govern per defensar-ho) van repassar l’històric del forn incinerador. No exempt de dificultats. No exempt de crítiques. Sobrecost milionari, diferents valoracions del capital social, diferents percepcions sobre el funcionament de l’empresa, conflicte entre l’accionariat que durant un temps ha mantingut bloquejats els òrgans d’administració de la societat... I algun recordatori més o menys mal intencionat. Com ara la compra que ja va fer al seu dia Govern i FEDA de les accions que estaven en mans d’empreses andor­ranes. De fet, l’oposició va arribar a deixar entreveure que si ara s’adquireixen les accions a Cespa i Novergie és per acabar de liquidar “l’operació igual de ruïnosa amb les tres empreses andorranes”, segons Bartumeu.

Mentrestant, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar els mètodes comptables aplicats i, en conseqüència, l’operació. I això sense negar els principals arguments històrics. Curt i ras, Cinca va venir a dir que amb la compra de les accions a “un preu just” veient que la situació de Ctrasa no és pas dolenta, es deixen sense efecte cinc plets judicials, es resol un contracte de prestació de serveis més que qüestionat i es posa totalment en mans públiques un projecte al seu entendre “estratègic” per al país. I això pagant 3,7 milions menys del que hauria costat “la fórmula” que perseguia el Govern del PS “per fer fora” els socis privats “amb una metodologia perillosa”. Bartumeu va assegurar que l’assenyat hauria estat deixar fer els tribunals. Cinca va defensar que és millor estalviar-se plets. I, a més, “tenim el convenciment que no s’està pagant de més”.

La consellera socialdemòcrata, Mariona González va explicar ahir perquè el seu grup parlamentari s'oposa a la modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) presentada per la Comissió Legislativa de Sanitat, sobretot en el punt que proposa tornar a introduir el règim especial de cotització voluntària a partir dels 50 anys. González va argumentar que la mesura no té res a veure amb les persones que després d'haver treballat durant el mínim de 15 anys demanat en la modificació de la Llei de la CASS o més, es troben sense feina en la perillosa franja que va dels 40 als 59 anys. Tot al contrari, la consellera va denunciar que «la mesura està pensada per als rendistes, ja que es demana una cotització superior als 400 euros, cosa que una persona a l'atur difícilment pot pagar». I va afegir que «les persones inscrites al Servei d'Ocupació ja es beneficien d'un règim especial per poder cotitzar a la CASS». González va reiterar que «és una cotització voluntària a mida del ric», afegint que «les aquelles persones que no han cregut en el sistema i que fa cinc anys, quan es va revocar el règim especial voluntari podien continuar cotitzant, però van preferir marxar, ara podran entrar i sortir quan vulguin». I va continuar explicant el propòsit, «per exemple una persona de 62 anys a la qual se li comunica que requereix una operació, només li caldrà assegurar-se durant 6 o 7 mesos, operar-se i tornar-se a donar de baixa, si cal». González es va mostrar molt crítica amb la majoria parlamentària de Demòcrates per Andorra (DA), pel fet que «la mesura va a l'encontre del consens de totes les forces polítiques que seient a l'arc parlamentari el 2008, per revocar el règim de cotització voluntària». Un consens que va portar a la decisió de que «la CASS només cobriria les persones que tenen una activitat i els seus beneficiaris».

Pensions de jubilació // Aquesta però, no és l'única modificació que no agrada al grup parlamentari del PS, que també va presentar una esmena a la proposta de reduir la cotització als emprenedors durant els primers 12 mesos d'activitat però, sense cotitzar a la branca vellesa. Cosa que per al PS minva les possibilitats de que el cotitzant obtingui una pensió mínima en el futur. No obstant això, González va admetre que la branca vellesa de la CASS necessita una reforma aprofundida, més enllà de les mesures que DA proposa i justifica per la conjuntura econòmica i social del moment.

Branca insolidària // Si la branca malaltia és solidària perquè els sans paguen per als malalts, la branca de vellesa de la CASS funciona amb uns altres paràmetres, el cotitzant compra punts, per tant, com més en compra, més cobrarà en el futur, tot i que la taxa de restitució és del 50% per a vuit anys. González va defensar ahir que «s'hauria de millorar la taxa de restitució almenys fins al 60%, de la mateixa manera que s'hauria d'ampliar el període de retorn de vuit anys a 10 o 12 anys, perquè l'esperança de vida també ha augmentat». No obstant això, va matisar que el sistema sigui poc solidari i que hagi permès a molts apostar pels punts de vellesa, en lloc d'invertir els diners en qualsevol producte financer privat. «És veritat que hi ha pensions molt elevades però tampoc no són tantes com la gent pensa» va afirmar González, alhora que va estimar que «són entre 30 i 40».

Sostre a la compra de punts // Per això, González no va apostar per posar un sostre a la compra de punts de vellesa, tot i que va defensar que «cal actuar perquè no hi hagi pensions indignes». I va afegir que en el Congrés del PS celebrat a començaments de l'abril passat, «vam aprovar una ponència que plantejava la possibilitat de comprar els punts de vellesa a un preu més elevat a partir d'un cert salari», amb la qual cosa s'escurçaria la distància entre els que compren més punts i els que no en poden comprar tants.

No obstant això, la consellera també va insistir en qupe «caldria augmentar la cotització en aquesta branca perquè tothom pogués tenir una pensió digna». Una aspiració que posa en dubte, però, l'actual funcionament de la CASS, perquè González va admetre que els diners del fons de pensions també serveixen per tapar el dèficit de la branca malaltia. Una revelació que recorda altres temps, quan els diners del fons servien per comprar empreses amb l'excusa de fer-los fructificar, salvant les distàncies morals, és clar. González va reconèixer que els diners del fons no s'haurien d'utilitzar per cap altre concepte que no sigui el d'assegurar les pensions. I va insistir en que «l'Estat hauria de cobrir el dèficit de la sanitat pública i no el fons de vellesa de la CASS, de la mateixa manera, que també hauria de cobrir el forat que van deixar les pensions no contributives que va atorgar el Govern no fa tants anys».

La decisió dels consellers generals de DA de votar en blanc demà dijous en l'elecció de la secretaria de la Sindicatura deixa el camí lliure per tal que la candidata del PS, Rosa Gili, ocupi el càrrec davant la seva contrincant, Sílvia Bonet, del Grup Mixt. El previsible empat a tres vots dels seus grups respectius farà recórrer al Reglament del Consell, el qual estableix que serà nomenada la candidata més jove que, en aquest cas, és la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili.

El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, va explicar ahir que la decisió de votar en blanc s'ha pres amb el suport de la gran majoria dels membres de l'agrupació perquè pensen que els qui s'haurien d'haver posat d'acord en l'elecció són els dos grups de l'oposició. El que sí que tenen clar des del grup demòcrata és que aquest lloc ha d'estar ocupat per algú de l'oposició per mantenir la pluralitat a la Sindicatura, i per això ni han presentat ni presentaran cap candidat.

D'altra banda el Grup Parlamentari Mixt ha entrat una pregunta a la Sindicatura per saber quines mesures pensa aplicar el Ministeri d'Educació en el cas que tanquessin les escoles espanyoles d'Encamp i Sant Julià i s'hagués de fer un traspàs d'alumnes al sistema andorrà en aquelles parròquies, davant l'eventualitat d'una davallada d'alumnes.

Mentrestant els sindicats d'ensenyament espanyol han fet una crida, demà a les set de la tarda, a concentrar-se davant l'ambaixada per donar suport així a la vaga general convocada a tota Espanya en aquest sector en contra de les retallades.

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili va entrar ahir a Sindicatura una pregunta adreçada al Govern perquè respongui per escrit sobre la participació dels alumnes de segona ensenyança en les activitats d’hivern que ha proposat el ministeri d’Educació durant aquest curs escolar.

Així, Gili vol saber quants alumnes de segona ensenyança participen en les activitats d’esquí escolar o en les diverses activitats de neu o patinatge. A més, la consellera socialdemòcrata demana un desglossament al Govern sobre quants alumnes han pres part en cadascuna de les activitats, detallant quines són aquestes activitats i el repartiment dels estudiants segons els diferents centres educatius.

Gili motiva aquesta pregunta en el fet que aquestes formacions poden ser importants per al futur de molts joves, ja que si reben “una bona formació” en el món de la neu potser en el futur poden optar a un lloc de treball en aquest àmbit, tenint en compte el volum de feina que es genera cada hivern.

La Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient va començar ahir el debat de les esmenes presentades al projecte de llei de modificació de la Llei de la CASS que esglaona la cotització dels autònoms en funció dels resultats. El text ha rebut set esmenes per part del Grup Parlamentari Demòcrata, i set més del grup socialdemòcrata, entre les quals una que proposa la supressió del nou règim especial que permet als majors de 50 anys cotitzar voluntàriament si ho han fet un mínim de 15 anys. La consellera general socialdemòcrata Mariona Gonzàlez va assegurar que entenen que la seguretat social només hauria de cobrir les persones que tenen alguna activitat i els seus beneficiaris, però no estan d'acord «que es pugui entrar i sortir del sistema quan es vulgui», tal com succeïa abans de la Llei del 2009. En canvi, el Grup Mixt ha optat per votar en contra d'aquesta esmena, tot i que s'havien presentat abans que el grup es dividís.

Es preveu que els tres grups puguin acabar el debat aquesta mateixa setmana, per tal que el projecte de llei se sotmeti a votació en el ple previst per al 23 de maig, tal com va explicar a l'ANA el conseller general demòcrata Xavier Montané.

A banda de les esmenes presentades per DA, que ja van fer públiques en roda de premsa, el projecte de llei ha rebut set esmenes del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, que es van presentar abans que el grup es dividís. La consellera general socialdemòcrata Mariona Gonzàlez va explicar que una de les principals esmenes és la que demana la supressió del règim especial voluntari dels majors de 50 anys, ja que no veuen lògic que es torni a la llei anterior al 2009, quan les persones podien cotitzar voluntàriament a la CASS. En tot cas, tal com va explicar Gonzàlez, si mai s'hagués de tornar enrere i tothom «pogués entrar i sortir del sistema a voluntat», hauria de ser per tothom i no només per als majors de 50 anys.

Un altre dels cavalls de batalla dels socialdemòcrates és el fet que el Govern hagi previst la possibilitat de reducció de la base de cotització per als emprenedors durant els primers 12 mesos, però que en canvi durant aquest període no puguin cotitzar a la branca de jubilació. Pel PS, això és «un greuge» de cara a tenir dret a una pensió mínima en el futur.

D'altra banda, les esmenes dels socialdemòcrates també van encaminades a no permetre que els cònjuges puguin ser assalariats de les seves respectives parelles i que els familiars només siguin considerats com a tal si conviuen amb la persona. També demanen que la base de cotització dels socis assalariats sigui en funció del salari que cobren realment i com a mínim el salari mitjà, i no el mínim com estableix el projecte de llei.

La consellera del Grup Mixt Sílvia Bonet va explicar a l'ANA que en general van defensar les mateixes esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata, però que finalment van decidir no donar suport a l'esmena de supressió del règim especial voluntari, ja que consideren que amb aquesta opció «no es torna a la situació anterior» sinó que permet cobrir un buit tenint en compte que «la societat té cada cop més disparitat de situacions». El Grup Mixt també va donar suport a DA pel que fa a fixar la base de cotització dels socis assalariats en funció del salari mínim. De fet, Bonet va dir que s'han pres les decisions amb l'objectiu que la llei «s'adapti al màxim a la situació actual de crisi econòmica» i per facilitar que «el màxim de gent en qualsevol situació pugui cotitzar».

La comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient va començar ahir el debat de les esmenes presentades al projecte de llei de modificació de la Llei de la CASS que esglaona la cotització dels autònoms en funció dels resultats. El text ha rebut set esmenes de Demòcrates per Andorra (DA) i set més del grup parlamentari socialdemòcrata, entre les quals una que proposa la supressió del nou règim especial que permet als majors de 50 anys cotitzar voluntàriament si ho han fet un mínim de quinze anys.

La consellera socialdemòcrata Mariona González va assegurar que entenen que la seguretat social només hauria de cobrir les persones que tenen alguna activitat i els seus beneficiaris, però no estan d’acord “que es pugui entrar i sortir del sistema quan es vulgui”, com passava abans de la llei del 2009. En tot cas, tal com va afegir la consellera socialdemòcrata, si mai s’hagués de tornar enrere i tothom “pogués entrar i sortir del sistema a voluntat”, hauria de ser per a tothom.

El grup mixt ha optat per votar en contra d’aquesta esmena, tot i que l’havien presentat abans que el grup es dividís.

Un altre dels cavalls de batalla dels socialdemòcrates és el fet que el Govern hagi previst la possibilitat de reducció de la base de cotització per als emprenedors durant els primers dotze mesos, però que en canvi durant aquest període no puguin cotitzar a la branca de jubilació. Pel PS, això és “un greuge” de cara a tenir dret a una pensió mínima en el futur.

D’altra banda, les esmenes dels socialdemòcrates també van encaminades a no permetre que els cònjuges puguin ser assalariats de les seves parelles i que els familiars només siguin considerats com a tals si conviuen amb la persona. També demanen que la base de cotització dels socis assalariats sigui en funció del salari que cobren realment i com a mínim el salari mitjà, i no el mínim com estableix el projecte de llei.

La consellera del grup mixt Sílvia Bonet va explicar que en general havien defensat les mateixes esmenes presentades pel grup parlamentari socialdemòcrata, però que finalment havien decidit no donar suport a l’esmena de supressió del règim especial voluntari, ja que consideren que amb aquesta opció “no es torna a la situació anterior” sinó que permet cobrir un buit tenint en compte que “la societat té cada cop més disparitat de situacions”.

També van donar suport a DA pel que fa a fixar la base de cotització dels socis assalariats en funció del salari mínim. Bonet va dir que s’han pres les decisions perquè la llei “s’adapti al màxim a la situació actual de crisi econòmica” i per facilitar que “el màxim de gent en qualsevol situació pugui cotitzar”.

¿Quins són els objectius principals que s’ha marcat el PS?

L’objectiu essencial que s’ha marcat el comitè executiu del partit és posar els problemes reals que tenen avui dia els ciutadans al centre de la nostra acció política. Hi ha qüestions que ens preocupen, com la viabilitat del model sanitari i de pensions, la reactivació econòmica, les més de 1.200 persones que estan inscrites avui dia al Servei  d’Ocupació o les dificultats que estan passant moltes petites i mitjanes empreses. I aquests són els temes en què pensem posar tota la nostra activitat política fent propostes concretes i constructives, perquè crec que ha arribat el moment en aquesta legislatura que hi hagi algú que faci una oposició dura a un Govern que és molt efectista però molt ineficaç. Tots els indicadors econòmics i socials estan ara pitjors que q quan va començar la legislatura.

¿Però hi ha alguns trets que definiran a partir d’ara de manera diferent el partit en aquesta nova etapa?

El Partit Socialdemòcrata és el de sempre, el partit que va governar durant dos anys i va merèixer la confiança dels ciutadans per fer-ho. El que no farem és diferenciar-nos del PS del 2009 ni del PS del 2011. És veritat, malgrat tot, que estem pensant en un nou PS del 2015, que és el nostre objectiu. Els que s’han de diferenciar a partir d’ara són les persones que han anat al grup mixt al Consell i als comuns, perquè el que ha quedat clar és que aposten de manera clara o oberta per conceptes més propis de la dreta que no del centreesquerra.

¿Com es concretarà aquesta oposició més dura a la qual ha fet referència?

Crec que el partit en els últims mesos ha viscut més mirant-se interiorment que no fent-ho cap a l’exterior, i aquí hi té alguna responsabilitat el que havia estat president del grup parlamentari socialdemòcrata, perquè des del comitè executiu s’havia reclamat una acció de control del Govern insistint més en determinades matèries. Penso que aquesta oposició dura ha d’estar fonamentada en dades: cal explicar als ciutadans que la gestió del Govern Martí és molt ineficaç i que els resultats són dolents, i posar en evidència la manca d’iniciatives concretes tant en el camp econòmic com en el social. I això correspon fer-ho al PS, perquè és el nostre paper com a alternativa de govern mirant a les eleccions del 2015 i perquè és l’únic que té prou bagatge per fer propostes per fer front al patiment de moltes empreses i de moltes famílies.

¿Com es concretarà en el funcionament del partit aquesta nova manera de fer més horitzontal que preconitzava Fem PS?

Això es concreta en el fet que hi haurà moltes cares i diferents responsables en cadascuna de les àrees. La nostra voluntat és que d’aquí a molt poc, quan la gent pensi en el PS tingui sis, set o vuit noms de referència de persones que estan permanentment tirant de l’acció política, a diferència del que passava darrerament. Nosaltres el que creiem és que el treball eficaç es pot fer en equip, i és el que volem implantar. Per tant, són moltes les persones que tenen ganes de treball i que tindran visibilitat per comunicar les nostres propostes als ciutadans.

¿La situació en què ha quedat el PS l’allunya de ser una veritable alternativa a les properes eleccions generals, d’aquí dos anys?

Un cop hem fet el congrés, treballem amb l’horitzó del 2015 per aconseguir que el PS torni a ser una alternativa real de govern. El que hem de fer és, com he dit, posar en el centre de la nostra acció els problemes dels ciutadans i fer una oposició dura i constructiva al Consell i als comuns. Tenim l’equip i les propostes per fer-ho, i si treballem així arribarem en una bona posició al 2015 per poder oferir un bon projecte durant les eleccions.

¿No va faltar autocrítica del PS en perdre les darreres eleccions tan estrepitosament?

Penso que hi ha un cert grau de realitat en dir que va faltar autocrítica, però ara l’autocrítica està feta i toca girar full. Crec que després del congrés el que hem de fer és preparar-nos per al 2015.

¿Què pensa fer per aconseguir que hi hagi més militants al partit, tenint en compte que molts han marxat?

És veritat que hi ha hagut un gran volum de baixes de militants, però també ho és que ha estat per afinitat amb la figura de Jaume Bartumeu i no tots ells eren realment actius en el si del partit. La voluntat del partit ara és créixer a llarg termini i el que esperem és que la nostra acció política farà que de forma lenta hi haurà persones que se sentiran atretes per la política i les propostes que fem.

D’aquesta manera, penso que hi haurà companys que s’aniran incorporant al nostre partit. La xifra de militants no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó que l’objectiu és fer propostes sòlides i ser una oposició que ens permeti recuperar la confiança dels ciutadans.

Els antics membres d’Esquerra Socialista han mostrat la voluntat de tornar al partit.

Hi estem parlant, però tenint en compte que la tasca primordial per a nosaltres en aquests moments és organitzar la feina i posar-nos a treballar de manera efectiva. La nostra voluntat és parlar amb totes les persones que vulguin afiliar-se i rebre’ls amb els braços oberts, però ara la prioritat és estructurar el partit per tirar endavant en un any i mig tot el que el congrés va decidir.

El PS vol que el seu candidat a les eleccions del 2015 sigui elegit en unes primàries...

El nostre objectiu és obrirnos a la societat en sentit ampli, és a dir, per donar solucions als problemes volem parlar amb tot tipus d’associacions i organitzacions per recollir les seves opinions, i amb tota la informació construir la nostra acció política. En aquest sentit, no es tracta d’obrir el partit només a les propostes, sinó també fer-ho pel que respecta a l’elecció de candidat. Altres partits de la família socialdemòcrata ho han fet, i aquesta és la nostra intenció, que hi hagi unes primàries amb un registre d’inscripció per tenir un cert control sobre el procés perquè sigui democràtic. Això ha de passar la tardor del 2014, quan ja tinguem aprovades les propostes programàtiques.

¿El canvi en la direcció del partit s’ha de notar en la tasca del grup parlamentari a partir d’ara en els comuns?

La tasca que han de fer a nivell  del Consell General i dels comuns no l’han de fer sols els consellers que estan a cada lloc, sinó que tenim un partit gran, amb prop de 300 militants tot i les baixes, i per tant hi ha comitès locals i de treball. Tota aquesta estructura ha de servir de suport a l’activitat política que han de portar a terme tant els consellers generals com els consellers de comú.

¿Hi ha hagut un escorament del PS cap a l’esquerra, com ha insistit en diferents ocasions Bartumeu?

S’està veient amb els companys de viatge que cadascú està tenint en aquest procés que hi ha una sèrie de persones que militaven en el PS que estan molt emmirallats en el model de Demòcrates per Andorra i volen fer política a la seva manera, sense estructura de partit, i, per dir-ho clar, una política conservadora perquè ells pensen que electoralment donarà millors resultats. Quan un es mou cap a la dreta, pot pensar que els que fins ara eren els seus companys s’estan movent cap a la dreta, però la veritat és que s’han quedat en el mateix lloc. És un el que voluntàriament, i triant els companys de viatge que ha triat, de manera constant s’està desplaçant cap a la dreta.

Nosaltres tenim clar que com a partit polític no ens podem quedar als despatxos fent reunions només amb els militants i els simpatitzants, sinó que hem de trobar els espais d’entesa amb tot tipus de moviments econòmics i socials, i no només amb aquells que són més propers a posicions progressistes, sinó també amb les patronals empresarials o  altres entitats. Per tant, buscarem les fórmules que siguin per poder  fer propostes conjuntes amb tota la societat civil.

¿No creu que serà necessari un cert acostament a Socialdemocràcia i Progrés si es vol fer una alternativa a DA?

Nosaltres no volem tancar possibles vies d’entesa amb ningú, però la nostra voluntat ara és treballar de valent, fer propostes sobre els problemes que té el nostre país en tots els àmbits. I ja arribarà el moment de pensar en clau electoral, un cop el partit hagi fet un nou congrés cap a la tardor del 2014. A partir d’aleshores ja pensarem en les eleccions, perquè no s’ha d’oblidar que si estem en política és per aportar solucions. En aquest sentit, aquest és el compromís que va adquirir el comitè directiu en la seva darrera reunió.

Se’ls va acusar de fomentar el debat sobre persones quan el que calia era treballar en el programa. ¿Què respon a això?

Hem de girar full i tot això ja està debatut i els ciutadans ja saben el que ha passat. El que hi ha hagut és un debat polític intens que ha afectat qüestions ideològiques i de funcionament del partit. I hi ha hagut persones que han volgut que res no canviés i una gran majoria que ha pensat que era el moment de fer canvis. A més, crec que no totes les baixes són atribuïbles a aquest procés, sinó que hi ha hagut gent que ja estava desencisada des de fa temps. Crec que tothom que segueixi la política de prop sap el que ha passat i per tant no crec que s’hagi de donar més voltes al tema.

Han fet la demanda als que tenen responsabilitats polítiques que abandonin l’escó, però poc més poden fer...

No hauríem de minimitzar el fet que la demanda es faci a través d’una carta i no judicialment.  En aquest sentit, cal recordar que la política es basa essencialment en el concepte de la credibilitat. És molt clar quines són les regles del joc democràtic i que hi ha hagut unes persones que les han incomplert de manera manifesta. A partir d’aquí el fet que no es pugui anar als tribunals no ha de fer pensar que aquest és un tema menor.

Penso que aquestes persones han perdut molta de la seva credibilitat política trencant les regles del joc i alterant el resultat democràtic de les eleccions, i per tant la voluntat popular. Nosaltres els reclamem per carta els escons i això hauria de ser suficient perquè entenguessin que el que estan fent no és correcte dins d’una democràcia. I els ciutadans ja tindran l’oportunitat de valorar cadascun quan arribi el moment de les eleccions.

La polèmica amb el grup mixt es pot allargar en el temps tenint en compte que hi ha també pendent de resoldre el tema dels diners transferits.

A nosaltres ens toca recordar, però tampoc fer-hi massa èmfasi, que qui ha incomplert els estatuts no hem estat nosaltres i qui està deixant un deute important al partit tampoc hem estat nosaltres. El que no volem és veure’ns parlar contínuament d’aquestes qüestions, perquè el que volem és, com he dit, treballar per resoldre els problemes del nostre país, que no són petits.

Un dels debats oberts amb la divisió del grup parlamentari és el finançament dels partits polítics. ¿Què en pensa,  d’aquest tema?

És un tema que estava pendent i hi havia una recomanació del Greco. No crec que la desafortunada qüestió de les transferències fetes des del grup socialdemòcrata hagi servit per resoldre aquesta qüestió, sinó que és un tema que era a l’agenda política i ja s’hi estava treballant entre els grups parlamentaris.

El PS veu que l’atur ha de ser la prioritat. ¿Quines polítiques s’han d’aplicar en aquest àmbit?

El primer que ha de fer el Govern és reconèixer la situació, en lloc de parlar des de l’autocomplaença i amagar les dades econòmiques. El cert és que s’han destruït uns 3.000 llocs de treball en la legislatura i que hi ha moltes menys empreses. No hi ha cap indicador econòmic que estigui ara millor que fa dos anys. La seva aposta de reactivació econòmica no ha estat mai basada en les empreses del país, sinó que ha estat sempre l’obertura econòmica. No s’han preocupat mai de posar en marxa mesures de reactivació, i a més han rebutjat les que el PS ha proposat.

Nosaltres pensem que hi ha d’haver mesures per impulsar l’economia, i ajudar les empreses en formació i a través de crèdits,  entre que ells confien en aquests grans gurus que han de venir de fora. Els socialdemòcrates van aprovar un pla de finançament per a les empreses i mesures per afavorir les energies renovables que van quedar en un calaix al començament de la legislatura i les ha bloquejat.

¿El PS té pensat fer alguna proposta sobre l’IRPF en cas que el Govern tardi a presentar el projecte de llei?

DA té una sèrie de problemes interns quan parla d’aquest tema i no té una posició clara, igual que li passa al grup mixt. L’únic que té un model clar és el PS. L’IRPF ha de respondre a la premissa bàsica que qui més té és qui més ha de pagar. En aquest sentit, creiem que no seria bo abaixar el topall de 30.000 euros per al mínim exempt. A més, proposem un tipus incrementat del 20% per a les persones que guanyin més de 115.000 euros.

¿El 10% seria suficient per signar els convenis de doble imposició?

Això és una informació que té el Govern i quan nosaltres governàvem era suficient aquest 10%. A més, el tipus incrementat ajuda a la signatura dels convenis de doble imposició, perquè anuncia una voluntat de lluitar contra el frau fiscal.

El Govern està satisfet perquè diu que està encarant les grans reformes pendents...

Em costa molt d’entendre que parli en aquest sentit, perquè són unes reformes que ningú ha vist. He sentit parlar de la CASS, de les transferències als comuns, de la Funció Pública i de la reforma fiscal, però no hem vist els projectes de llei sobre aquests temes i ja fa dos anys que hi són i de gran reforma no n’hi ha hagut cap.