Els consellers del Partit Socialdemòcrata al Comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny i Josep Roig, van anunciar ahir que proposaran a la majoria un conjunt de mesures que haurien de ser tingudes en compte a l’hora d’elaborar el pressupost del 2013. Aquestes preveuen un estalvi d’1 milió d’euros anuals i millorar la partida de serveis socials, així com mesures de reactivació econòmica.

Aquesta reducció de la despesa hauria de passar, segons l’oposició, per rebaixar el pressupost de personal, revisant els salaris del personal de relació especial i dels càrrecs electes, congelant la contractació de nou personal i suprimint la  gura del conseller a ple temps. També s’aposta per racionalitzar la despesa de béns corrents, apostar pels formats digitals, treballar per reduir els costos dels lloguers, i sol·licitar a les empreses contractades que ajustin els pressupostos. Quant a les inversions, es planteja fer un pla a tres anys vista fent que aquestes siguin el màxim d’efectives.

Les mesures de reactivació passarien per constituir una taula de treball per dinamitzar la parròquia, dissenyar un calendari de  res evitant la improvisació actual, establir un mercat agrícola permanent i potenciar la Rabassa com a destí turístic de neu.

Els consellers també van anunciar que seran curosos amb les propostes relacionades amb el benestar, que passen per augmentar el fons de cohesió social i revisar els llindars per tenir una ajuda, augmentar la partida per les activitats per a la gent gran i mantenir el pressupost de cultura (especialment l’aportació a activitats artístiques per a infants).

Roig i Areny també van parlar sobre el manifest de suport a Jaume Bartumeu i la intenció de l’exministre Pere López de presentar-se com a candidat a cap de Govern. Van negar que hi hagi una escletxa a la formació i que el manifest no pretenia anar contra ningú. Així mateix, van exposar que el PS és un partit democràtic i que hi pot haver diferents candidats a liderar-lo. També van apuntar que DA aposta per desestabilitzar el contrari quan les coses no li van bé.

Els consellers socialdemòcrates de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny i Josep Roig, van presentar ahir a la premsa un paquet d’accions que en breu posaran sobre la taula de la comissió de Finances del comú amb l’objectiu de reduir la depesa. En total, la proposta presenta mesures que, d’aplicar-se, podrien suposar un estalvi de prop d’un milió d’euros en el pressupost de l’any vinent. “És una xifra global i aproximada”, van voler precisar els impulsors, i “no pretenem entrar tant al detall de les xifres, sinó més en l’esperit de les propostes”, van coincidir a afirmar.

Les propostes afecten quatre eixos –reducció de la despesa, reactivació de l’economia de la parròquia, modernització de l’administració local i millora de la qualitat de vida dels veïns de Sant Julià– i es pretén que una part de la reducció del milió d’euros es pugui destinar a eixugar deute i una altra, a “projectes importants” en l’àmbit social i turístic.

Entre les mesures n’hi ha de relacionades amb el personal, com ara la revisió dels sous dels que tenen contracte de relació especial i els càrrecs electes, la congelació de nous contractes i la supressió de la figura del conseller a ple temps. Aquestes accions, amb què calculen que es podrien retallar uns 240.000 euros, es volen, no tan sols per retallar despesa, sinó “sobretot perquè es pugui visualitzar el compromís i la solidaritat dels càrrecs electes i el personal de confiança envers la ciutadania”, va reflexionar Roig.

REFINANÇAMENT AMB LA BANCA
D’altra banda, també es reclama a la majoria liderada per Montserrat Gil un pla de viabilitat per reconduir el deute de les finances comunals –a mitjan 2012 era de 18,9 milions– i “que es treballi” per refinançar el deute amb les entitats bancàries i aconseguir uns interessos més baixos. Alhora, demanen un pla de viabilitat de Camprabassa on es determini “clarament en quin moment començarà a donar dividends positius”. Pel que fa a les inversions, consideren que cal “planificar molt acuradament” les que ha de dur a terme el comú els propers tres anys de mandat i establir un ordre de prioritats a partir d’una reducció en la partida d’un 30% general, amb què s’aconseguiria un estalvi d’aproximadament 250.000 euros.

En l’àmbit de la reactivació econòmica, proposen que es constitueixi una taula de treball permanent amb el sector privat per dissenyar estratègies unitàries –“perquè tenim la sensació que s’estan fent moltes coses sense un pla específic ni un concert”–, que es dissenyi un calendari de fires i esdeveniments al carrer i que s’estudiï la possibilitat d’emplaçar a Sant Julià un mercat permanent amb els productors agrícoles i alimentaris “a l’estil del de la Seu”. Finalment, posen sobre la taula altres idees, com la de mancomunar el personal entre totes les corporacions locals, potenciar més la formació dels treballadors i incrementar la partida del fons de cohesió social, avui de 35.000 euros.

“Aquesta és una oportunitat molt bona per demostrar aquest canvi de tarannà de la majoria” i avaluar amb consens tot el paquet d’iniciatives del PS, va concloure Roig.

Els consellers socialdemòcrates de Sant Julià, Rossend Areny i Josep Roig, van presentar ahir un conjunt de mesures per contribuir a generar un debat «obert» i «allunyat de la crispació'»entorn del pressupost. Els consellers del PS proposen estalviar fins a un milió d'euros amb la reducció de les despeses de personal i la disminució del consum de béns corrents i l'ús eficient dels serveis del comú. Aquesta reducció hauria de servir segons van indicar per eixugar part del deute de l'administració i per a altres projectes importants com poden ser les ajudes o programes socials.

Les propostes del PS de Sant Julià per a l'elaboració del futur pressupost 2013 passen per quatre aspectes fonamentals: reduir la despesa, reactivar l'economia de la parròquia, modernitzar l'administració comunal i millorar la qualitat de vida dels lauredians.

Segons van detallar els consellers socialdemòcrates, aposten per revisar els salaris del personal de relació especial i dels càrrecs electes i destinar el resultat de la reducció a fins socials com ho fan altres corporacions. Van exposar que la rebaixa del 15% en els sous suposaria un estalvi estimat de 90.000 euros, tot i que van reconèixer que el percentatge de reducció forma part important del debat en el sí de la comissió.

També opten per congelar la contractació de temporal i no cobrir les places vacants ni les baixes amb personal intern o eventual. En canvi, proposen mancomunar el personal potenciant la seva mobilitat entre els comuns. Amb aquesta mesura interpreten que es podrien estalviar uns 100.000 euros.

Per últim, la supressió de consellers a ple temps suposaria una reducció de 50.000 euros, informa l'ANA.

Ecològic / Pel que fa al capítol de béns corrents i serveis insten a fer un esforç d'estalvi econòmic però també ecològic a través de la modernització de l'administració comunal. Contenir la despesa en lloguers i l'optimització d'espais de propietat comunal o destinar les inversions dels treballs de la parròquia a empreses del país són també altres aspectes que volen incloure als comptes del 2013. En relació a les inversions creuen que han de ser el màxim d'efectives amb el pressupost més reduït i demanen que s'elabori una planificació de les inversions pels propers tres anys amb una reducció del 30% de la partida.

Taula de treball / On creuen que cal esmerçar-hi més esforços és en la reactivació de l'economia de la parròquia, constituint una Taula de Treball permanent amb els comerciants i empresaris, els consellers i representants de la societat civil ja que «s'estan fent moltes coses però sense un pla o objectiu específic», va dir Roig.

En les propostes que voldrien tirar endavant hi ha la de dissenyar un calendari de fires amb un pressupost propi, situar un mercat de productes agrícoles i alimentaris del país i potenciar la Rabassa com a destí turístic de neu també per a estades esportives.

Part de l'estalvi i dels ingressos que es puguin obtenir amb aquestes mesures s'haurien de destinar a millorar la qualitat de vida dels lauredians, una qüestió prioritària per als socialdemòcrates, va senyalar Areny. Augmentar el fons de cohesió social i revisar els criteris per accedir a ajudes socials, promoure més activitats per a la gent gran o vigilar de prop el pressupost de Cultura per evitar retallades en les activitats formatives artístiques i musicals són algunes de les accions que creuen que cal dur a terme.

Tot i que reconeixen que la implementació d'aquestes mesures depenen de la voluntat de la majoria de seure a negociar, creuen que l'elaboració dels pressupostos és «una oportunitat molt bona per demostrar el seu talant dialogant».

L'altra part del que s'obtingui amb l'estalvi servirà per eixugar el deute del comú que a finals d'any podria superar els 20 milions d'euros, van apuntar.

La decisió última sobre l’heliport nacional que el Govern havia adjudicat a l’empresa que pretenia ubicar-lo al roc de Patapou és “temerària”. El grup parlamentari socialdemòcrata, reunit ahir, va analitzar, entre altres qüestions, la decisió de l’executiu de revocar l’adjudicació avalant el fet amb uns informes de l’aviació civil francesa que dubten de la viabilitat de poder passar del vol visual al vol instrumental, motivació extremament tècnica. El president del grup del PS, Jaume Bartumeu, va advocar ahir perquè abans de prendre la resolució formal de fer marxa enrere el Govern hagués tramès a l’adjudicatària “una comunicació dient-li que quedava aturada l’adjudicació i exposant-li un seguit d’arguments. Si això es va fer així, el Govern tindria les de guanyar. Si no es va fer aquest pas, el Govern té un problema”.

I el problema seria la més que possible demanda de danys i perjudicis que integrants de l’UTE adjudicatària del projecte ja han anunciat que pensen interposar davant la Batllia. Bartumeu va explicar ahir que l’adjudicació, tal com es va fer, genera “una expectativa de dret evident”. Aquesta expectativa seria un motiu prou vàlid per “acudir als tribunals i demanar responsabilitats patrimonials a l’administració”. No obstant això, el líder del PS va ser curós i va dir que caldrà veure quina fonamentació jurídica exposa Heliand-Cathelicòpters més enllà de l’anul·lació de l’adjudicació que el consell de ministres va acordar la setmana passada. El PS era contrari a la ubicació al Patapou de l'heliport.

El tema de l'heliport al Roc del Patapou no està tancat. El Govern es va fer enrere en la seva ubicació dimarts passat després de conèixer les conclusions de l'informe dels tècnics francesos i la plataforma i el comú van celebrar la decisió després de mig any de lluita. En aquests sis mesos, informes tècnics i recursos a la Batllia. Concretament dos informes: l'Informe Tècnic Aeronàutic que el Govern va encarregar i pagar a l'empresa especialitzada Airia per decidir-se entre les tres possible opcions abans de l'adjudicació i l'informe encarregat als tècnics francesos.
En la roda de premsa realitzada ahir pel Partit Socialdemòcrata, el seu secretari, Marc Cornella, va dir que ara el què es vol saber és «quin cost» ha tingut tota la gestió del Govern per voler ubicar l'heliport al Roc del Patapou, «quan des d'un principi ja se sabia que hi havia alternatives molt millors». Segons Cornella, «la mala planificació o la mala gestió» haurà comportant una despesa que els ciutadans han de saber; per aquest motiu va dir que «parlarem amb el Grup Parlamentari Socialdemòcrata perquè entri la pregunta al Consell General o ho farem a través del grup de l'oposició de la capital».

Seguint amb l'heliport, pel que fa a la notícia publicada ahir en un mitjà de comunicació del país que assegurava que la UTE Heliand-Cathelicopters – l'empresa a la qual s'havia adjudicat l'heliport nacional– farà una reclamació a la Batllia per les inversions que ja ha fet, el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, va dir ahir en declaracions recollides per l'ANA que «el Govern analitzarà aquesta situació quan se li plantegi», però que de moment no té coneixement d'aquestes intencions.

Alcobé va explicar que l'adjudicatari de l'heliport nacional al Roc de Patapou «no havia plantejat mai una indemnització». El ministre va dir que desconeixia aquestes intencions, i que quan se li va explicar a l'adjudicatari que es faria la revocació aquest ho va entendre i es va mostrar comprensiu. Segons Alcobé, en cap moment va parlar d'una possible indemnització, tot i que va reconèixer que «això no eximeix que pugui presentar les reclamacions que cregui oportunes». Quant a les quantitats invertides per l'empresa en previsió de l'heliport nacional, Alcobé va assegurar que «a nosaltres no se'ns va presentar cap xifra ni cap inversió que s'hagi fet». Sobre com podria encarar el Govern una possible indemnització per danys i perjudicis, va indicar que «ho analitzarem quan ens hi trobem».

REPLANTAJAMENT DE L'ECONOMIA/ El vocal del PS, Pere López, va dir ahir que hi ha altres temes, juntament amb el de l'heliport, que demostren una «mala gestió de l'Executiu», com són el fet que hagi augmentat l'atur i que hagin disminuït el nombre d'empreses, i també tenint en compte les crítiques efectuades per part de la Cambra de Comerç. En aquest sentit va criticar que «tenim un Govern que no fa mesures puntuals de reactivació econòmica i només aposta per l'obertura econòmica i les empreses estrangeres»; en aquest sentit, López va afegir que «la inversió econòmica és una qüestió de llarg termini», i que en canvi les empreses «necessiten accions d'avui per demà».

Per tot això, López va sentenciar que «és el moment que el Govern es plategi la seva política econòmica», ja que l'actual «no està donant resultats».

El Partit Socialdemòcrata (PS) va posar en relleu ahir la necessitat de prendre mesures de reactivació econòmica puntuals per fer front a les últimes dades macroeconòmiques negatives, aparegudes aquests darrers dies. Ho va indicar l’exministre d’Economia i Finances Pere López, que va lamentar que el Govern només ofereixi l’obertura econòmica com a resposta a l’increment de l’atur i la reducció del nombre d’empreses, i les perspectives negatives recollides en l’última enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç.

López també va criticar la contractació d’empreses estrangeres per part de l’executiu, com ara Monitor Group, o les campanyes d’Andorra Turisme, que fan que “volums de diners molt elevats” marxin del país sense preveure la participació de negocis andorrans, fet que “no ajuda a reactivar l’economia”.

A tot això, el PS hi va afegir “errors costosos de gestió” com la contractació de Monitor Group, els contractes de la campanya d’Andorra Turisme, el reglament d’inversions estrangeres i l’adjudicació de l’heliport nacional. Davant aquesta realitat, López va demanar al cap de Govern “si no és moment de prendre mesures i rectificar”. Des de la formació política es va recordar que el PS sempre ha apostat per la inversió estrangera. Tot i així, remarca que els fruits no són d’avui per demà, quan el que necessiten les empreses són accions immediates. Per això va reiterar que cal mesures puntuals, contràriament a l’acció de l’executiu, que va rebutjar el projecte de reactivació econòmica presentat pel PS i no publicita els plans de finançament per a la creació d’empreses i rehabilitació d’habitatges.

El cap de l’oposició al Comú d’Andorra la Vella, Marc Cornella, va celebrar que s’hagi acabat imposant el sentit comú i la seguretat en l’afer de l’heliport al Patapou gràcies al “clamor popular”. Cornella, que va indicar que la falta de voluntat de diàleg del Govern distancia els ciutadans dels polítics, vol saber “el cost d’aquesta mala gestió”. Per això esperen poder disposar d’aquesta informació a través del grup parlamentari o del Comú de la capital. López també va afegir que, contràriament al que va dir el Govern, l’adjudicatari sembla que reclamarà el retorn de les inversions fetes.

El Partit Socialdemòcrata (PS) vol que el Govern quanti qui el cost que ha tingut el projecte de l’heliport al roc de Patapou, tenint en compte que des del principi se sabia “que hi havia molt millors alternatives d’ubicació”. El secretari d’organització del PS i conseller de la minoria al Comú d’Andorra la Vella, Marc Cornella, es va mostrar satisfet que s’hagi fet marxa enrere, però pensa que la decisió ha arribat massa tard per “la manca de voluntat de diàleg, les posicions enrocades i la tossuderia d’alguns membres del Govern”.

Així, Cornella va celebrar que “per fi s’ha imposat el sentit comú” però pensa que la decisió arriba massa tard, i ho atribueix a la falta de voluntat de diàleg del Govern. Des del PS demanaran, ja sigui per la via parlamentària o a través del Comú d’An dorra la Vella, que el Govern quantifiqui la despesa generada en tot aquest afer.

Per la seva banda, el vocal del PS Pere López va recordar que la formació creu que Andorra necessita un heliport nacional però que cal que el Govern en decideixi la ubicació. En aquest sentit, va recordar que al seu moment ja es van fer diversos estudis d’ubicacions viables i que “hi ha prou informes a l’edifici administratiu per tirar-ho endavant”.

També va posar com a exemple de la mala gestió del Govern el fet que hagi anunciat “un cert acord amb l’empresa” en el sentit que no hi hauria reclamacions o que estava d’acord amb la rescissió del contracte, i que en canvi “ara sembla que això no és així”, sinó que se sent lesionada econòmicament, i per tant “aparentment és normal que demani que se li retorni tot el que ha invertit”.

López també va destacar que al seu entendre el Govern no està prenent mesures de reactivació econòmica, i que només aposta per l’obertura econòmica i per la contractació d’empreses estrangeres, posant com a exemples “d’errors importants de gestió” el contracte amb Monitor Group o la campanya d’Andorra Turisme. El vocal del PS creu que la inversió econòmica és una qüestió a llarg termini, i que en canvi les empreses “necessiten accions d’avui per demà”.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va demanar ahir al Govern que impulsi més mesures per reactivar l’economia, i va criticar l’obsessió de l’executiu amb la inversió estrangera com a única fórmula per recuperar el creixement. En aquest sentit, Pere López, vocal de l’executiva del partit, va insistir que, malgrat que el PS sempre ha vist bé la inversió  estrangera, aquest ha de ser un projecte “més a llarg termini”, mentre hi ha problemàtiques “que s’han de resoldre d’avui per demà”, com ara l’ajuda que moltes empreses necessiten per fer front a l’actual situació. López va lamentar que, davant les últimes dades macroeconòmiques, “amb un atur creixent i cada vegada més empreses que tanquen, tenim un Govern que només aposta per l’obertura, i que es nega a prendre mesures de caràcter puntual”. Així mateix, l’exministre de Finances també va criticar els “importants errors de gestió” de l’executiu, entre els quals l’adjudicació de l’heliport del Patapou, la contractació de Monitor Group, o unes campanyes d’Andorra Turisme “que han comportat un impacte molt inferior a la inversió realitzada”. Per tot això, López va demanar al cap de Govern, Toni Martí, que “rectifiqui i prengui mesures”, ja que “el Govern creu que tot funciona correctament i no cal canviar res”.

El grup parlamentari socialdemòcrata, que a l’estiu ja va denunciar que era incompatible que una asseguradora privada elaborés un estudi actuarial del sistema de pensions de la CASS, va denunciar ahir, després de rebre la documentació sol·licitada, que l’adjudicació a Patrigest Informació Financera, del grup Crèdit Andorrà, va ser irregular perquè “ja estava decidida” abans de demanar pressupostos a tres empreses i la CASS “ho ha intentat vestir”.

La consellera socialdemòcrata Mariona González també va afirmar que la documentació els ratifica el convenciment que hi ha una “evident incompatibilitat”, ja que l’empresa té interessos privats en les jubilacions “com ho demostra en algunes de les mesures que proposa”. També se n’extreu que el termini per lliurar les ofertes va ser insuficient, cosa que va fer que dues de les aspirants declinessin presentar un pressupost.
 
En canvi, Patrigest va presentar una proposta de col·laboració de dinou pàgines, que inclou serveis addicionals com la reforma estructural de la branca de jubilació, proposant mesures com l’allargament de l’edat de jubilació, la introducció de períodes mínims de cotització, l’eliminació de les jubilacions anticipades, l’augment dels percentatges de cotització o disminució de les prestacions, l’actualització de l’esperança de vida i la incentivació de sistemes privats de pensions, amb possibilitat de vincular-los a mesures fiscals. Patrigest també proposa canviar el model de pensions introduint-hi comptes individuals d’aportació de nida. Davant d’això, el PS creu que s’hauria d’haver adjudicat amb un concurs públic.

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va contestar les crítiques del PS indicant que no veu “cap incompatibilitat” en l’adjudicació de l’estudi de la CASS a Patrigest. Quant als terminis i als tràmits de l’adjudicació, Cinca va defensar que la CASS ha fet tot el procés d’acord amb la llei de contractació pública. Pel que fa a un possible con icte d’interessos pel fet de tractar-se d’un grup assegurador, va a rmar que es tracta de treballs tècnics que “donen poc joc a poder fer aportacions més enllà de les que estrictament s’han de fer des de la vessant matemàtica”.

La consellera socialdemòcrata Mariona González, després de revisar la documentació que la CASS li va trametre en referència a la contractació de l’empresa privada Patrigest Informació Financera SLU, del grup Crèdit Andorrà, per elaborar un estudi actuarial de la CASS, va fer públic ahir el seu convenciment que, en primer lloc, l’adjudicació «és irregular i contrària als principis de publicitat i concurrència d’ofertes que legitimen l’activitat administrativa», i, en segon lloc, que les mesures proposades per l’empresa demostren que existeix «una evident incompatibilitat» i un conflicte d’interessos, ja que un grup d’assegurances privades pot tenir interessos directes i particulars «a fer canvis a la llei per poder-se’n beneficiar».

Per fer la primera afirmació, González explica que es basa en el fet que, tot i que és cert que la CASS va demanar pressupost a tres empreses, el termini per lliurar les ofertes era insuficient. Segons l’anàlisi de la documentació feta pel PS, les altres dues empreses van declinar presentar-se per manca de temps; això demostraria que «la CASS havia decidit ja l’adjudicació directa a Patrigest i ho ha intentat vestir». El PS considera que «un estudi tan complex i important s’hauria hagut d’adjudicar a través d’un concurs públic i amb total transparència».

Pel que fa al «conflicte d’interessos», l’informe de González explica que Patrigest va ser l’única que va presentar una proposta de col·laboració, concretament de «19 pàgines» i que aquesta inclou serveis addicionals que la CASS no demanava, com la reforma estructural de la branca de jubilació, proposant mesures com l’allargament de l’edat de jubilació, la introducció de períodes mínims de cotització, l’eliminació de jubilacions anticipades, l’augment dels percentatges de cotització o disminució de les prestacions, l’actualització de l’esperança de vida, i la incentivació de sistemes privats de pensions «tenint en compte la possibilitat de fer-ho en un futur proper amb eines vinculades a potencials mesures fiscals». Patrigest també proposa canviar el model de pensions introduint comptes individuals d’aportació definida.

LA RESPOSTA DE GOVERN // El ministre portaveu, Jordi Cinca, va manifestar ahir durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que no veu «cap incompatibilitat» en l’adjudicació de l’estudi de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a Patrigest.

En relació a l’acusació referent a que els terminis de l’adjudicació van ser insuficients, Cinca va defensar que la CASS va realitzar el procés d’acord amb la llei de contractació pública, donant els dies establerts.

Cinca també va respondre a la denúncia del PS pel possible conflicte d’interessos que Patrigest, com a asseguradora privada que és, podria tenir en aconsellar determinats serveis. El ministre portaveu va afirmar que es tracta de solucions «que podria donar qualsevol tècnic» i va afegir que «només cal veure que està passant als sistemes de seguretat social dels països veïns».Cinca va explicar que l’objectiu de la contractació és que l’empresa elabori una eina que permeti ser més autosuficient a la CASS i que faci un estudi actuarial que doni continuïtat al que es va fer el 2008 i el 2009, i que això és el que està fent.

Finalment, el ministre portaveu va voler deixar clar que «això no es fa en favor de ningú» i que no entén massa el perquè de les acusacions dels socialdemòcrates.