Som ja de ple en un 2013 que desitgem que sigui un any que ens dugui millors notícies en matèria econòmica que les dels anys anteriors. És evident que els desitjos es compliran més fàcilment si evitem agreujar una situació que ja de per si és prou delicada. I m’explico.

L’any 2013 l’hem començat amb un canvi d’aquells que es noten en el dia a dia com és l’entrada en funcionament del nou impost general indirecte, l’IGI. Una modificació transcendent que ha representat un notable trasbals per a empresaris i consumidors del nostre país. Un gran canvi que requeria d’un gran Govern. I aquest no ha estat el cas. I és que l’aplicació de l’IGI ha tingut com a conseqüència un increment de preus que ha estat causat únicament per l’actuació d’un executiu que s’ha oblidat de fer una campanya de divulgació tal com exigia un canvi legislatiu d’aquesta envergadura. El Govern va començar a informar oficialment els empresaris tot just un mes i mig abans de l’entrada en vigor, tot i que la llei s’havia aprovat el mes de juny.

L’entrada en vigor de l’IGI és de ben segur un avenç com a país del qual ens hem de felicitar. Pràcticament tots els estats europeus funcionen amb un impost tipus IVA i també ho fan més de 140 països arreu del món. Aquest avenç és encara més rellevant si valorem el pes que té el comerç internacional a Andorra i la gran millora i simplificació per als empresaris i per a tota l’operativa de comerç internacional que suposarà la seva aplicació.

L’impost general indirecte (IGI) va ser una iniciativa parlamentària del grup socialdemòcrata que es va veure modificada –al meu entendre, de forma desencerta­da– en el tràmit parlamentari en diversos aspectes clau, com ara: la liquidació de l’impost a la duana en lloc del moment que es ven el producte; deixar el sector de les assegurances fora de l’IGI; donar un tracte millor i diferenciat a les empreses envers les persones físiques a les segones vendes d’habitatges, o eliminar la reducció que es preveia en la proposició de llei d’un 4,5% dels impostos especials (carburants, alcohol i tabac). Aquest darrer fet ha comportat la pujada d’un bé tan essencial com els carburants.

Si ens centrem en el darrer aspecte de l’increment dels preus, hauríem de recordar que la proposició de llei va reprendre bona part del treball efectuat des del Govern socialdemòcrata, juntament amb tot el rigorós treball dut a terme per elaborar una memòria econòmica que concloïa que la substitució dels impostos indirectes actuals per l’IGI no comportava cap augment de la pressió fiscal.

Així doncs, si bé ara hauríem d’estar en aquestes dates felicitant-nos per l’entrada en vigor de l’IGI d’una forma neutra, malauradament l’entrada en vigor de l’IGI ha comportat un fet que com a consumidors ens està perjudicant de manera significativa. Em refereixo al preocupant increment en els preus que ha comportat i que està suposant un augment significatiu de la pressió fiscal que estem patint com a ciutadans. Una circumstància que, insisteixo, era totalment evitable si el Govern hagués informat com cal sobre les principals modificacions que implica aquest nou impost.

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que els estudis tècnics van demostrar repetidament que amb el tipus del 4,5% la pressió fiscal amb l’entrada en vigor de l’IGI és equivalent a la suportada amb el conjunt dels impostos indirectes anteriors (IMI, IAC, ISI, IPI, cànons...) que el nou impost finalment ha derogat. Al meu entendre, la neutralitat sobre els preus (de forma global) de l’IGI era l’aspecte fonamental de la seva aplicació i crec que aquest no s’ha assolit perquè el Govern no ha fet la feina de divulgació i de claredat en el missatge que cor­responia a un canvi legislatiu d’aquesta naturalesa. La conseqüència no és altra que els empresaris estan absolutament confosos a l’hora de fixar els seus preus de venda, a més que s’ha legislat des de la majoria actual perquè aquest increment es produís com en l’exemple exposat dels carburants.

I per què no ho han fet?

Evidentment la pregunta caldria traspassar-la als màxims responsables de l’executiu, però es pot intuir que al darrere hi ha una manifesta voluntat recaptatòria per part d’un Govern que es veurà aviat atrapat en les seves previsions pressupostàries d’ingressos inflades artificialment.

Fer pagar per la via de la imposició indirecta (la que ens tracta a tots igual sense tenir en compte les possibilitats econòmiques de cadascun de nosaltres) ha estat la política que sempre ha dut a terme la dreta en el nostre país. Aquesta és una visió injusta de la fiscalitat que els socialdemòcrates vam aconseguir modificar parcialment amb l’aprovació de les lleis de l’impost sobre les societats i activitats econòmiques (que tenen en compte els beneficis i la capacitat econòmica de cada contribuent), en el breu període que vam poder exercir tasques de govern en el nostre país.

Caldrà ara veure si després d’haver-nos augmentat la càrrega d’impostos en el cafè, en el gasoil de calefacció, en una bona part dels serveis que consumim, en el got de vi, la cervesa i en el carburant dels nostres vehicles, la majoria de DA es mantindrà en el tarannà històric de la dreta del nostre país o per contra per fi legislarà un impost sobre la renda en què cadascú contribueixi a finançar el nostre país segons les seves possibilitats econòmiques.

Aquest ha estat el plantejament del Partit Socialdemòcrata i costa trobar explicacions al fet que aquesta legislació no s’hagi fet efectiva l’any 2013, 20 anys (20!) després de l’aprovació de la nostra Constitució. I quan parlo de legislar parlo de legislar de debò i no amb el contorsionisme polític en què vivim des de l’abril del 2011.

Si el Govern no presenta la proposició de llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) abans del mes de març, ho farà el Partit Socialdemòcrata (PS). Així ho va anunciar ahir el president del PS, Victor Naudi, que va dir que aquest impost és necessari , ja que « si no es té, difícilment es podran signar els acords de no doble imposició, tal com ja va recordar França». Així doncs, Naudi va culpar el Govern de no donar suport a l’obertura de les empreses a l’exterior, i va afegir que «les empreses volen saber ja que hauran de pagar». Com a línies bàsiques de la llei va destacar que «el 10% d’imposició ens homologa, està acceptat per l’OCDE, i alhora permet un diferencial atractiu davant dels altres països». No obstant això, també va insistir en que «les rendes baixes no paguin», tot i que no va voler especificar cap llindar impositiu. Naudi també va dir que esperen que amb el nou ministeri de Presidència s’avanci en la reforma de les lleis de competències i transferències dels comuns, ja que aquesta «és necessària i urgent perquè els comuns necessiten saber cap on han d’anar i amb quins pressupostos poden comptar», i va lamentar que «encara no s’ha iniciat el procés».

PREGUNTA AL CONSELL GENERAL
El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir dues preguntes al Consell General perquè siguin respostes pel Govern, en referència a les mesures de seguretat que s’apliquen al pas de mercaderies perilloses pels túnels de les Dos Valires i de la Tàpia. La consellera Rosa Gili va presentar les preguntes arran de les declaracions del coordinador del Comitè de túnels del Govern, que va anunciar que el túnel de la Tàpia estava obert als vehicles que transporten mercaderies perilloses. Gili va recordar la directiva del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea del 29 d’abril del 2004, que estableix una sèrie d’exigències de seguretat mínimes aplicables als túnels de la xarxa viària transeuropea.

El president del Partit Socialdemòcrata (PS), Víctor Naudi, va qualificar ahir de “magre” el balanç d’un any i mig del Govern de Demòcrates per Andorra (DA). El PS considera que no es dóna prou suport a les empreses que volen sortir a l’exterior, i va remarcar que abans de signar els convenis que eviten la doble imposició és prioritari el desenvolupament de l’IRPF. “Hem de tancar el cercle de tota la fiscalitat i falta la llei de l’IRPF”, va manifestar el president del PS, que va assegurar que si en dos mesos l’executiu de Martí no ha actuat “nosaltres agafarem la iniciativa parlamentària”, i presentaran la proposició de llei com a molt tard al març. Naudi va reiterar que la situació actual “perjudica” les empreses que volen anar a fora, i va apuntar que la seva proposta passa per “una fiscalitat que ha de tenir avantatges i ha de ser més baixa respecte de la dels països veïns”. Així, aposten per una tributació del 10% i la fixació d’un màxim perquè les rendes baixes no hagin de pagar. No obstant això, no va xifrar on s’hauria de situar el límit.

D’altra banda, Naudi va mostrar-se crític amb les declaracions del secretari d’organització de DA, Estanislau Sangrà, va assegurar que en cap cas “volem carregar-nos els Coprínceps” i hi va afegir que l’arxipreste de les Valls es va mostrar més progressista pel que fa al matrimoni homosexual en considerar que el problema només és “qüestió de semàntica”.

Demanda sobre la seguretat dels túnels de les Dos Valires i la Tàpia
El grup parlamentari socialdemòcrata va informar ahir que ha presentat dues preguntes al Consell General amb referència a les mesures de seguretat que s’apliquen a la circulació de mercaderies perilloses pels túnels de les Dos Valires i de la Tàpia. Els socialdemòcrates pregunten, d’una banda, quins són els dispositius i equipaments de seguretat dels quals disposa el túnel de la Tàpia que fan que hi puguin circular les mercaderies perilloses. De l’altra, el grup parlamentari del PS vol saber quins protocols de seguretat ha posat en pràctica el Govern pel transport de mercaderies perilloses tant dins del túnel de la Tàpia com a les Dos Valires.

El Partit Socialdemòcrata (PS) preveu presentar una proposició de llei de l’IRPF abans d’acabar el proper període de sessions si el Govern no ho fa abans. El president de la formació, Víctor Naudi, va remarcar la necessitat de “tancar el cercle de la fiscalitat” amb la creació d’aquest impost, necessari per a la signatura de convenis de no doble imposició i per justícia social, i que ha de permetre posar en igualtat de condicions els empresaris del Principat i els estrangers.

Naudi va lamentar les contradiccions que s’han fet paleses sobre aquest impost entre membres del Govern i el grup demòcrata, algunes assenyalant que cal dilatar-ne en el temps l’aplicació. El PS defensa una imposició baixa, del 10%, i permetre a les rendes baixes no tributar.

El president del PS també va destacar que tot i que la legislatura ja s’acosta a l’equador el balanç de les accions empeses pel Govern és “magre”. En aquest sentit va criticar que no s’hagi avançat en la negociació amb els comuns sobre les competències i transferències, tenint en compte que Antoni Martí en va fer al seu dia un cavall de batalla, va dir.

Els socialdemòcrates consideren que hi ha competències que s’haurien de centralitzar però no es mostren favorables a limitar-ho a una sola administració. En aquest sentit va exposar que els comuns tenen les seves especificitats i permeten una gestió més fàcil del territori i del dia a dia dels ciutadans. Naudi creu que al final de la negociació amb el Govern els comuns haurien de veure reduïdes les competències, però va afegir que “una altra cosa és la importància d’aquestes”. En tot cas, considera que la definició de les competències i les transferències és urgent, ja que tant els comuns com el Govern ho han de tenir en compte en els seus pressupostos.

Per altra banda, Naudi també va criticar les declaracions del secretari d’organització de DA, Estanislau Sangrà, que acusava la formació de voler-se “carregar” els coprínceps amb l’aposta de regular el matrimoni homosexual i despenalitzar l’avortament. Naudi remarca que són qüestions que s’han de posar sobre la taula quan sigui oportú i amb diàleg, i va afegir que l’arxiprest de les Valls és més progressista que Sangrà ja que va declarar que el matrimoni gai és una qüestió de semàntica.

Si el Govern no ho fa abans, el Partit Socialdemòcrata (PS) presentarà una proposició de llei de l’IRPF al llarg del proper període de sessions. El president de la formació, Víctor Naudi, va destacar la necessitat de crear aquest impost per tancar el cercle de la fiscalitat, ja que és necessari per a la signatura de convenis de no doble imposició i per justícia social, va dir. A més, va indicar que ha de permetre posar en igualtat de condicions els empresaris del Principat i els de fora.

Naudi va lamentar les contradiccions que s’han fet paleses sobre aquest impost entre membres del Govern i el grup demòcrata, algunes assenyalant que cal dilatar-ne en el temps l’aplicació. El PS defensa una imposició baixa, del 10 per cent, i permetre a les rendes baixes no tributar.

El president del Partit Socialdemòcrata també va destacar que, tot i que la legislatura ja s’acosta a l’equador, el balanç de les accions empreses pel Govern és “magre”. En aquest sentit va criticar que no s’hagi avançat en la negociació amb els comuns sobre les competències i transferències, tenint en compte que Antoni Martí en va fer al seu dia un cavall de batalla, va dir.

Els socialdemòcrates consideren que hi ha competències que s’haurien de centralitzar però no es mostren favorables a limitar-ho a una sola administració. En aquest sentit va exposar que les corporacions tenen les seves especificitats i permeten una gestió més fàcil del territori i del dia a dia dels ciutadans.

Naudi creu que al final de la negociació amb el Govern els comuns haurien de veure reduïdes les competències, però va afegir que “una altra cosa és la importància d’aquestes”. En tot cas, considera que la definició de les competències i les transferències és urgent, ja que tant els comuns com el Govern ho han de tenir en compte en els seus pressupostos.

El conseller de la minoria comunal encampadana, Joan Sans, té previst traslladar al comú les queixes que han rebut de diferents restauradors i comerciants del Pas de la Casa sobre les pràctiques agressives de fer publicitat per captar clients que utilitzen alguns establiments de la localitat. Sans denuncia que malgrat que els mètodes de repartir publicitat i empaitar els turistes estan prohibits, la pràctica es manté. “Es va fer una ordinació per regular aquest aspecte, però hi ha hagut restauradors que ens han alertat que s’està reproduint i fins i tot hi ha turistes que han expressat els seu malestar per la situació”, va manifestar el conseller socialdemòcrata.

La problemàtica no és nova i de fet, va ser l’estiu del 2011 quan el comú, en aquell moment encapçalat per Miquel Alís, va donar a conèixer als comerciants de la restauració el decret que cita com a il·legals les activitats publicitàries efectuades a “la via pública mitjançant la interpel·lació directa i personal dels vianants”, tant de manera verbal com impresa. En el document també s’especifica que seran sancionades tant les persones que estiguin repartint la publicitat i l’empresa a la qual promocionen com l’empresa que pugui haver estat contractada per realitzar aquest tipus de publicitat. La mesura, però, segons el conseller del PS no hauria fet efecte i és per això que volen tractar-ho amb la majoria.

MENYS SESSIONS DE CONSELL
D’altra banda, Joan Sans també va mostrar-se molest per la decisió de la majoria de reduir les sessions de consell de comú i en lloc de fer-ne una cada mes, passar a celebrar-ne una cada dos mesos. Els membres del grup del PS es van adonar del canvi en rebre el calendari de sessions previst per al 2013. “No ens han donat cap justificació i volem saber-ne els motius, perquè en el ple és l’únic lloc on tots els acords presos per la junta de govern es fan públics i la població ho pot conèixer”, va explicar, afegint que “no volem malpensar, però es complica la feina de l’oposició i cal que ens ho expliquin”.

Una de les primers conseqüències, va lamentar Sans, ha estat “la desaparició” del consell de comú previst per al mes de gener “i on havíem de tractar l’afer de l’adjudicació a Eco Serveis de la neteja del Complex esportiu del Pas de la Casa”. Sans va indicar que el primer ple que es farà a Encamp serà al febrer, però que llavors tenen previst posar el tema damunt la taula. I és que tal com ja va anunciar en el moment de conèixer-se l’adjudicació, el PS rebutja la decisió i considera que s’ha de revocar.

L’oposició al Comú de Sant Julià va tornar a criticar la parcialitat i falta de transparència amb què actua el consell d’administració de Camprabassa. L’últim episodi és l’adjudicació de forma “discrecional” de l’explotació del restaurant del refugi de la Rabassa, situat al pla de Conangle. Segons va informar verbalment la majoria als consellers de l’oposició, el Comú va contactar directament alguns restauradors i després de valorar les diferents propostes va concedir la gestió a un dels empresaris.

El conseller del PS Josep Roig va lamentar que no s’hagi convocat un concurs públic al BOPA per donar l’oportunitat a tots els restauradors de presentar-s’hi, un fet que considera una mala praxi “en un moment en què l’hostaleria pateix arran de la crisi”. Aquesta situació el va portar a assenyalar que les societats no responen a l’interès general ja que el capital que s’hi està invertint, que és públic, no es gestiona amb criteris de transparència, rigor, igualtat i concurrència i “s’aplica pel benefici parcial i no comú”.

De fet, els consellers de la minoria afirmen que van contactar empresaris del sector que desconeixien el procés de selecció i que, en cas d’haver tingut la informació, s’hi haurien presentat.

Roig també va mostrar la seva preocupació perquè en l’anterior consolat els concursos per a l’explotació de la restauració de Naturlàndia apareixien al BOPA, cosa que ara no passa. Tot i així, va recordar que les societats participades no tenen l’obligació de convocar concursos públics. Vista la seva manera de procedir, el conseller dela minoria va anunciar que no descarta proposar al grup parlamentari socialdemòcrata que impulsi una revisió de la llei que regula les societats públiques.

En aquest sentit va exposar que “una llei que es va fer per donar agilitat en els processos no és utilitzada en benefici de l’interès general sinó particular”. Roig va afegir que s’està confonent el que és legal amb el que hauria de ser de justícia, i en aquest sentit va recordar que el Comú té el 88% de les accions de Camprabassa.

CRÈDIT EXTRAORDINARI
Tal com va fer en l’últim consell, Roig també va lamentar l’aprovació d’un crèdit extraordinari d’1,4 milions per a Camprabassa. El conseller socialdemòcrata va indicar que no es pot confondre un comú amb una entitat de crèdit, sobretot a les societats mixtes, ja que “s’està donant un tracte de favor a l’inversor privat”. L’oposició va remarcar que normalment són les societats que demanen els préstecs directament i indiquen que aquesta operació permet a Camprabassa obtenir tipus d’interès més avantatjosos. Aquest crèdit extraordinari comporta, però, un increment de l’endeutament de la corporació.

A més, Roig va criticar que la majoria no els hagi informat sobre el tipus d’interès que caldrà assumir i el període de temps en què la societat preveu retornar el préstec. El conseller de l’oposició també destaca que fi ns ara es desconeix a què es destinaran aquests diners, un fet que el porta a interpretar que es tracta d’una falta de planificació del projecte. Sobre aquesta qüestió va recordar que es va prendre el compromís d’obrir l’observatori d’animals a la tardor i s’ha ajornat fins a la primavera.

¿Què li sembla el nomenament d’Antoni Riberaygua per encapçalar el nou ministeri de Presidència?
Em sembla que crear un ministeri dedicat a les competències comunals, tot i ser aquest un tema important, és excessiu. S’ha de tenir en compte que tot el que es refereix a l’estructura de l’Estat ja ho portava el ministre de Finances.

El cap de Govern ha dit que la creació d’aquest ministeri no suposarà un sobrecost.
El pressupost ja preveu un increment de diners per a l’Oficina del Joc, una entitat que el cap de Govern va dir que no costaria diners i realment hi ha una partida important de gairebé 100.000 euros en total. Per això crec que el Govern ja parteix d’un incompliment i suposo que el cost del nou ministeri estarà per sobre d’aquesta quantitat. Entenem que aquest canvi no ha de ser bo per al Govern, sinó per al país.

Parlant de joc, la intenció del Govern és que hi hagi una llei aquest any. ¿Què li sembla que finalment es reguli?
Nosaltres ja valorarem aquesta regulació quan la tinguem sobre la taula. Hem de recordar que l’any passat es va aprovar una modificació de la llei del bingo i nosaltres també hi vam donar suport. Per tant, no estem tancats a res, sempre que el text sigui en positiu, però abans l’hem de veure. S’haurà de veure si s’opta per una infraestructura privada o pública i quina és la proposta concreta.

Una de les tasques importants del nou ministre serà fer una administració més àgil i eficient.
El Govern demòcrata es va comprometre a principis de la legislatura a reformar la Llei de la funció pública, que entenc que seria una de les potes de la reforma de l’administració, i ja estem veient com està evolucionant el tema, que s’ha centrat en les modificacions en els complements de jubilació dels funcionaris, de la qual cosa s’està parlant des de fa mesos i està tot encallat.

Per tant, és clar que hi ha molta feina a fer perquè l’administració sigui més senzilla i també cal informatitzar-la, cosa que comporta un nou funcionament de tota l’estructura de l’Estat. Entenem que aquesta és una feina que s’hauria de fer, però el que em sorprèn és que s’hagi esperat a la incorporació d’un ministre perquè sigui així, quan s’hauria d’haver treballat en aquest àmbit des del primer dia.

¿Creu que no s’ha avançat gens a fer una administració més propera als ciutadans?
La feina a fer és molt gran i si no comences no pots avançar. El problema que veig és que no hi ha una estratègia clara sobre els passos que s’han de fer per reformar l’administració. Tan sols s’han agafat temes que de fet ja estaven en marxa, com la simplificació en els tràmits per obrir un comerç, però no hi ha una estratègia global per millorar l’administració.

L’anunci és que una vegada tancat, a finals d’aquest mes, el tema dels complements de jubilació dels funcionaris, es començarà a abordar la reforma de la funció pública.
Amb el ritme a què anem, per reformar la funció pública necessitarem tres legislatures perquè estigui completa.

El seu grup parlamentari va demanar també que s’accelerés la negociació amb els comuns sobre les transferències i competències.
En això també fem tard. És un dels punts que Demòcrates per Andorra anunciava en la campanya electoral i ja ha passat un any i mig i el més calent és a l’aigüera. I ara es vol començar tot, però no ens diuen què s’ha fet fins ara quan gairebé han passat dos anys de legislatura.

O sigui, ¿aquests pròxims mesos seran claus per veure fins a quin punt s’han fet les grans reformes anunciades pel Govern?
Quan DA va guanyar les eleccions va dir que tenien solucions per a tots els problemes del país, però ja hem vist que aquest any i mig de legislatura ha estat d’una improvisació constant. I ara, com abans, només es veuen anuncis rere anuncis però no es veu una acció concreta ni tampoc resultats. És una demostració més de la deriva i de la falta de projecte d’aquest Govern.

Però el Govern diu que està especialment satisfet d’haver encarat les reformes que no s’han fet durant els últims anys.
De reformes jo no en veig cap de moment. Si podem considerar l’obertura econòmica per atreure inversió estrangera una reforma, doncs en veig una, i ja estem veient els resultats que està donant. Pel que fa a la resta, són anuncis rere anuncis, i així des de fa un any i mig. Si el cap de Govern està fent reformes, que primer les posi sobre la taula, perquè a part del canvi en la llei d’inversió estrangera no n’hi ha cap altra pràcticament a la meitat de la legislatura.

Però s’està avançant en la implantació del nou marc fiscal...
El marc fiscal va quedar molt determinat a finals de la legislatura passada i, per exemple, l’IGI era un dels temes que pràcticament estaven tancats. Ara queda l’IRPF, una altra pota de la reforma fiscal, però en parlen i ningú no pot veure encara cap paper ni cap resultat, només són anuncis. És un Govern únicament basat en anuncis, en rodes de premsa, però li costa molt concretar.

Ara queda l’IRPF, però suposo que en aquest tema sí que està satisfet el vostre grup, perquè és un punt del programa socialdemòcrata.
El PS sempre ha defensat un  marc fiscal basat en el que diu la Constitució, segons la qual tothom ha de contribuir segons les seves possibilitats. És evident que si es vol respectar la Constitució l’IRPF hi ha de ser com a respecte a l’Estat de dret en el qual estem.

¿L’IRPF s’hauria de situar al voltant del 10%, com ha dit el Govern?
Nosaltres considerem que per mantenir l’Estat de benestar el que necessitem és que l’Estat recapti perquè es pugui invertir en la societat. En aquest sentit, creiem que el 10% seria una xifra que permetria homologar aquest impost amb la resta d’Europa, i sobretot amb els països veïns, amb els quals ens interessa signar convenis per evitar la doble imposició.

L’IGI està creant molts dubtes entre els empresaris. ¿Creu que es podria haver donat més informació des del Govern sobre aquest nou impost?
Qualsevol implantació d’un nou impost comporta moltes dificultats i obre dubtes als empresaris. Això és normal. El problema és que la tasca de pedagogia i d’ajuda als empresaris no s’ha fet fins a acabar l’any i el que ha passat és que el Govern no ha fet la feina que tocava quan tocava.
Aquests dubtes i dificultats haurien d’haver sorgit dos o tres mesos abans de posar en marxa el nou impost. Creiem que això és una actuació nefasta per als nostres empresaris, perquè a més d’aplicar el nou impost han d’anar resolent dubtes sobre la marxa, cosa que perjudica molt seriosament el funcionament de les empreses.

¿La solució passa ara per incrementar l’acompanyament de les empreses per part de l’executiu?
És el que he comentat de vegades al Consell General en el sentit que el Govern està molt preocupat perquè vinguin empreses de fora però no està al costat dels empresaris del país. I aquest n’és un clar exemple. És un Govern que no esmerça esforços suficients en les empreses del país. En la mateixa línia, trobem a faltar mesures de reactivació econòmica perquè les que proposen ja s’havien pres anteriorment o no tenen impacte.

Vostè ha estat especialment crític amb la manera com s’està portant a terme l’obertura econòmica...
El principal problema de l’obertura econòmica és la mateixa llei, perquè genera una inseguretat jurídica molt important. Els inversors el que volen és seguretat jurídica i el fet que el ministre sigui l’únic que decideixi si s’aprova o no una inversió estrangera no va en aquesta línia. A més, també creiem que s’hauria de preparar el país per rebre la inversió estrangera i una de les coses en què s’hauria de treballar són les infraestructures. En canvi, al pressupost del 2013 tan sols es preveuen rotondes, carreteres i escoles, però no hi ha cap infraestructura per facilitar la implantació d’empreses estrangeres. S’ha fet una llei però no es fa  res per fer més atractiu el país, a part d’acabar la implantació del marc fiscal, que s’ha de completar com més aviat millor.

El cert és que ja hi ha algunes empreses interessades a invertir a Andorra.
Cada vegada que surt un ministre parlant d’inversió estrangera es dóna una xifra diferent, opacitat que genera la mateixa llei. En tot cas, que vinguin empreses per invertir 100.000 euros no és per aplaudir. Hem d’esperar que vinguin empreses amb una inversió molt més potent i per aconseguir això s’han de fer els deures i millorar molts aspectes del país. Per exemple, s’ha d’adaptar també la Llei d’immigració.

L’afer del Patapou ha arribat a la fi amb la desestimació del projecte per part del Govern. ¿Quins són els passos que s’haurien de fer ara per disposar d’aquesta infraestructura?
El cap de Govern va dir el setembre del 2011 que l’heliport, juntament amb el casino i la llei d’inversió estrangera, era un dels seus projectes estrella. No només hem perdut diners, sinó també el temps. Si és tan necessari per al país, s’ha de buscar ja una alternativa, aprenent dels errors comesos. 

Si es vol complir el que diu la llei, ha de ser el Govern el que construeixi l’heliport i després que es llogui l’explotació a una empresa privada. Vist que es gasten 2,5 milions en el Cirque du Soleil i 1,5 en Monitor Group, amb aquests diners hauríem pogut fer l’heliport, que entenem que serà un bé per al país.

El tema de la possible successió de Bartumeu al capdavant del PS ha tornat a sortir en les últimes setmanes. ¿Què n’opina?
El tema del lideratge del partit es resoldrà en el congrés d’abans de l’estiu. Crec que el debat s’haurà de fer en aquest congrés. Penso que els mateixos instruments del partit permeten que hi hagi diversos candidats, una cosa que entra en la normalitat més absoluta. I fins i tot és bo que hi hagi una concurrència en aquest tipus d’eleccions perquè és bo per al partit i fins i tot per a la salut política del país.

¿S’han fet els deures per superar el dur cop que va significar per al PS l’últim resultat electoral?
Es va iniciar tot un procés de reflexió sobre el proper congrés i el treball es veurà ara plasmat en ponències i en aspectes de funcionament. Per això considerem que és un congrés clau per afrontar una nova etapa de cara a les properes eleccions generals i comunals.

¿Hi ha marge per presentar lleis com la del matrimoni gai o l’avortament quan el que més preocupa ara és la crisi?
Crec que es pot treballar en més d’una línia. El tema social està bastant endarrerit i Andorra no compleix els estàndards internacionals i tot el que es faci per avançar és bo. Si els demòcrates no ho volen fer ho farem nosaltres, és tan senzill com això, i al mateix temps es pot continuar treballant en la fiscalitat, els convenis per evitar la doble imposició i la reforma fiscal.

La reforma laboral també està pendent...
Es van fent anuncis periòdicament, però cauen de seguida en un pou i no es plasmen al Consell. També es van comprometre fa mesos, per exemple, a fer una llei sobre els salaris dels càrrecs públics i tampoc l’han fet. A més, el país està en una situació econòmica d’extrema gravetat i no s’actua amb urgència, com s’hauria de fer.

Vostè diu que no hi ha mesures de reactivació, ¿però fer venir el Cirque du Soleil, com pretén el Govern, no és una mesura de reactivació?
Pel que s’ha dit, el Cirque du Soleil vindrà a fer una quinzena de representacions i marxarà. Haurem de veure quin és el retorn de tot això, malgrat que vull ser positiu i pensar que vindrà molta gent. Nosaltres hauríem preferit, per exemple, invertir aquests dos milions i mig d’euros en un projecte que es mantingués amb una estructura al país. Aquesta quantitat són molts diners i si no hi ha una continuïtat no hauran servit de res. A més, la imatge de Cirque du Soleil no té cap lligam amb Andorra, com a mínim en aquests moments. Per tant, es podrien invertir aquests diners en un muntatge estable que es quedi al país i s’associï amb la marca Andorra, que no sigui només pel juliol i l’agost sinó per sempre.

¿El més criticable d’aquest projecte és, així doncs, els diners que costa?
Penso que, a banda que és molt car, que té un cost excessiu, demostra que Andorra Turisme funciona a còpia d’improvisació i ara se’ls ha acudit això del Cirque du Soleil i un altre dia una campanya sobre la neu. És un símptoma més de la deriva amb què està treballant aquest  Govern. I és que ens hem de preguntar, per exemple, què hi haurà a Andorra una vegada passat el juliol i el setembre després d’haver gastat 2,5 milions d’euros. Creiem que cal una reflexió sobre la marca Andorra, que el ministre de Turisme va anunciar que es faria durant el 2013 i s’ha posposat al 2014, i el que preguntem és com es poden fer campanyes turístiques si encara no es té clara quina és la imatge que es vol vendre.

El que estan fent és una improvisació constant, i van fent experiments, i el del Cirque du Soleil n’és un altre, que desitjo que surti bé.  Una cosa igual passa amb les campanyes de turisme, no hi ha una continuïtat ni una línia per emetre a l’exterior una imatge d’Andorra que impacti. Amb el que ens estem gastant, ja estaria bé que d’una vegada per totes tinguéssim una mica clara quina és la imatge que volem vendre. A part que així et pots aprofitar en altres projectes, com pot ser la inversió estrangera, o sigui que també ajudaria a captar possibles inversors. Per això penso que s’hauria de pensar més enllà de la immediatesa de les campanyes que es fan.

Sí que s’ha doblat el pressupost destinat a turisme...
Augmentem el pressupost però no els objectius de visitants i de turistes, sinó que els rebaixem. Crec que s’ha de ser molt més eficient a partir del pressupost disponible i molt més autoexigent. El que està fent el gerent d’Andorra Turisme és rebaixar els seus objectius per poder-los assolir, cosa que no s’entén, perquè si s’incrementa el pressupost s’han d’augmentar també els objectius.

Els preus han pujat en alguns sectors des de l'1 de gener amb l'entrada en vigor de l'Impost General Indirecte (IGI). Tan el Partit Socialdemòcrata com el ministre de Finances i Fúnció Pública, Jordi Cinca, han assegurat que no hauria de ser així, però a la pràctica, és un fet empíric que s'ha produït un increment, com és el cas de la restauració, «en el qual podem comprovar que molts establiments han pujat, per exemple, el preu del café un 4'5%», va explicar ahir el vocal del partit Pere López. Poden haver passat dues coses, o les dues a la vegada: que els empresaris estiguin aprofitant l'ocasió per pujar preus o que estiguin desinformats de quina implicació ha de tenir aquest impost en el cost final del producte. El PS opta per la segona, i va criticar ahir durament a l'Executiu per no «haver planificat ni haver fet bé la feina d'informar abans de que entrés en vigor aquest impost», va recriminar López.

El PS va explicar ahir que molts ciutadans els han fet arribar que amb l'entrada en vigor de l'IGI els preus d'alguns productes s'han incrementat, això demostra, doncs, que «hi ha hagut un mal desplegament del nou marc tributari que ha provocat un efecte no desitjat amb l'augment dels preus», un fet desencadenat «tan per la mala planificació del calendari com per la manca d'informació». A més, López va afegir que dimecres passat era «la primera vegada que escoltàvem al ministre Cinca dient que els preus no haurien d'haver pujat, per tant, ens preocupa que aquesta afirmació arribi tant tard», a més, aquesta explicació per part de l'Executiu respondria «a l'evidència que hi ha hagut un error».

Segons els socialdemòcrates el nou impost suposava un canvi que «requeria de més informació i més claredat per part del Govern». El vocal socialdemòcrata Jordi Font va afegir que, a més, «tampoc s'està cobrint la manca d'informació des dels serveis de l'Executiu, ja que no s'ha assimilat l'esperit de la llei», i per tant, no se sap explicar. Per tant, pel PS, la culpa de l'augment de la pressió fiscal ha estat del Govern, ja que no va explicar suficientment que es tracta d'un tribut neutre que substitueix els altres impostos indirectes, i que per tant, no hauria de comportar una reducció dels marges de manera generalitzada.

Font va reconèixer «l'esforç administratiu que s'ha fet des del Govern», però aquest no s'ha vist acompanyat «dels cursos de formació i informació necessaris»; el portaveu va afegir a més la pregunta retòrica «què costava a nivell d'empreses informàtiques agafar les que hi ha al país, que són unes 25 o 30, i fer una formació com cal?».

La conclusió de Font ahir a la roda de premsa va ser que «aquest no és un impost que s'hagi inventat a Andorra, no és una especificitat andorrana, i ja fa anys que s'aplica als països veïns. No hauria de ser tan difícil».

Finalment, Font va remarcar que aquest augment dels preus no té perquè ser definitiu, i es va mostrar optimista davant a una possible marxa enrere quan els empresaris «vegin que amb l'augment de preus perden competitivitat». Així doncs, esperen que sigui el mateix mercat el que reguli l'increment dels preus.

CONGRÉS DEL MAIG / En la roda de premsa d'ahir Pere López va informar que durant el congrés que el partit celebrarà el mes de maig està prevista una renovació de càrrecs. El socialdemòcrata també va explicar que actualment tant ell com tota la formació estan centrats en preparar una ponència marc, que es presentarà durant el congrés, la qual recollirà el posicionament ideològic del partit i posarà damunt de la taula temes d'actualitat a nivell polític. De totes maneres, López va assegurar que el partit «no s'ha de reinventar ideològicament, però sí que ens hem de posicionar de nou sobre aspectes que fa anys que no ens posicionem».

López però, no va voler parlar ahir de la seva intenció de presentar una candidatura per liderar el partit.

Un dels reptes importants, segons el Partit Socialdemòcrata, en l’entrada en vigor de l’impost general indirecte (IGI), era que tothom tingués clar que els preus no es podien veure afectats per aquest nou impost i consideren que el Govern no ha aconseguit complir-lo.

D’aquesta manera, ahir Pere López i Jordi Font van posar en relleu que han constatat que no hi ha hagut prou informació sobre què representava aquest nou impost i això ha fet que hi hagi hagut empresaris que han aplicat aquest augment, i creuen que això és així per la falta d’informació, pel mal desplegament tributari i pel fet que el reglament ha arribat tard i el calendari ha estat massa just perquè els empresaris s’hagin pogut adaptar.

A més, creuen que la desinformació és sovint referent a petits dubtes que podrien quedar resolts si l’administració els donés resposta de manera ràpida, però Font va destacar que “o et trobes els telèfons saturats o no hi ha resposta”.

López va posar en relleu que una qüestió tan essencial com és que els preus no es poden veure afectats pel nou impost no ha estat abordada de manera correcta des de l’executiu i va afegir que la primera vegada que ell va sentir al Govern fer l’afi rmació que no es podia repercutir en les tarifes va ser dimecres en boca del ministre de Finances, Jordi Cinca. I considera que si aquestes afi rmacions responen a la constatació que s’han apujat els preus “ja fa tard”. En aquest sentit, conclou que l’efecte sobre els preus “s’ha explicat molt malament i no s’ha entès” i creu, per tant, que les declaracions del ministre de dimecres “responen a l’evidència que no s’ha entès bé” aquest concepte.

Per tant, lamenten “la poca cura” que l’executiu ha tingut per vetllar perquè aquesta aplicació fos exitosa i menys confl ictiva i constaten que encara hi ha molts dubtes sobre qüestions bàsiques. En l’increment de preus, conclouen que “una part de la culpa és del Govern”.

En l’habitual roda de premsa setmanal, els membres de la formació van valorar altres qüestions d’actualitat, entre les quals el nomenament d’Antoni Riberaygua com a ministre. En aquest sentit, van lamentar que es desconegui quina serà la política que seguirà el ministre en les negociacions amb les corporacions. És a dir, troben a faltar que es determini quin serà el seu objectiu, quin encàrrec tindrà. Destaquen que aquesta relació amb els comuns semblava limitada al cap de Govern, però “sembla que no vol fer front al desgast” que pot comportar aquesta negociació amb les corporacions, segons assenyalen des del PS.

Per acabar, López no es va voler pronunciar sobre la possibilitat que es presenti per liderar la formació i va destacar que ara com ara la feina se centra en una ponència marc amb la intenció que sigui un document “amb força, amb propostes”, i que quan això estigui enllestit “ja en parlarem”.