Són dates especials per a les corporacions comunals. Els mitjans de comunicació del país recullen en forma de titulars el dèficit i el superàvit dels governs del nostre país, i les ciutadanes i els ciutadans ens trenquem el cap per desmuntar el trencaclosques i provar de posar el termòmetre a la gestió pressupostària del nostre govern comunal.

La darrera sessió de consell del comú d’Encamp la majoria d’UP+DA va aprovar la liquidació del pressupost del 2012. L’abstenció del nostre grup PS+Independents no era casual, i així ho vam palesar amb les nostres aportacions en aquella sessió de consell. No podem enganyar ningú i hem de dir que és cert que s’ha fet una contenció de la despesa important per part d’aquesta corporació. Tampoc no hem d’enganyar ningú i hem de reconèixer que els ingressos s’han reduït un 13,74%. També hem de reconèixer que l’endeutament financer s’ha reduït de 801.800 euros i, evidentment, tret de l’endeutament financer a curt termini, estem dins les ràtios permesos per la llei.

No podem obviar, però, que la càrrega financera perquè el resultat sigui aquest ha augmentat d’un 12,91% a un 14,94%, per un cost financer més gran d’un increment de la disposició de pòlisses de crèdit. Com tampoc no podem obviar que malgrat l’esforç de contenció de la despesa, el dèficit del 2011, que era de -1.681.491,25 euros, ara passa a -2.233.508,53 euros, és a dir que hem incrementat el dèficit de la nostra parròquia d’una mica més de mig milió d’euros.

Fa poc més de dos mesos, davant la proposta d’aprovació del pressupost per al 2013, ja vam dir que aquell pressupost tenia tota la pinta d’assemblar-se massa al del 2012 i sí, és cert, ningú no té solucions màgiques, però siguem pragmàtics: qui ens pot augurar que el balanç que tancarem d’aquí a un any, després de veure que les partides pressupostàries per aquest exercici no varien, no farà incrementar més el dèficit d’aquesta casa?

La nostra abstenció és el resultat del que considerem una mala praxi en gestió pressupostària que ja vam denunciar quan calia i en les sessions de consell que tocava.

I és en aquest context que considerem important incidir en aquesta manca de planificació pressupostària que està provocant aquesta voràgine de canvis de partides, incorporació de crèdits i reduccions de romanents, davant la necessitat de corregir el dèficit que es fa evident en la presentació d’aquest tancament i la correcció davant la manca de rumb pressupostari d’un govern comunal que esperem que no acabi portant-nos a tots a augments de contribucions que saldin les factures que ens acabarà costant aquesta política de contenció i retallades de partides sense criteri. Dic sense criteri, però vull dir del retallar per retallar, ja m’entenen.

Si us plau, comencin a pensar, més enllà dels aspectes del pagament del deute i de les entitats bancàries, en els ciutadans, en la inversió, en la promoció del turisme…

En el marc d’aquella sessió ens van voler recordar que la situació financera que van heretar no era una situació idíl·lica. I és obvi que, com tot a la vida, sempre es pot fer més i millor. Però recordin que aquesta hipotètica herència és la que van dir als ciutadans que resoldrien i, avui, ens posen damunt la taula una liquidació d’un pressupost que no pinta bé i que, malauradament per a tots, apunta que és probable que pinti pitjor amb vista al tancament del proper exercici. El més greu de tot plegat, hi insistim, és que la proposta de pressupost que van aprovar per al 2013 no preveu cap acció perquè puguem fer decantar la balança més tard o més d’hora.

Els prenem la paraula, conselleres i consellers de la majoria d’UP+DA: es van presentar per governar, no per queixar-se, sinó per solucionar els problemes i millorar el futur. Els demanem, si us plau, que comencin a aplicar els seus compromisos i a pensar en el futur d’aquesta parròquia.

El grup parlamentari socialdemòcrata no descarta revisar a la baixa el límit salarial a partir del qual els treballadors estarien obligats a pagar el futur impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF). Una barrera que el PS, malgrat que encara no ha presentat al parlament cap proposició no de llei sobre el tribut, havia marcat en 40.000 euros en el programa electoral del 2011. Una quantitat que el cap de Govern, Toni Martí, va posar en dubte dijous passat.

Segons va explicar ahir al Diari el president suplent del grup socialdemòcrata, Gerard Barcia, la conjuntura econòmica actual, molt diferent a la que hi havia quan el PS va fer aquest càlcul i que ha provocat una rebaixa en els salaris, dóna “lògica” a les declaracions de Martí. “No ho hem parlat, però hem d’acabar de decidir amb el grup si la proposició de llei mantindrà els 40.000 euros o si s’ha de corregir a la baixa”, va assenyalar.

Barcia es va referir al baix percentatge d’assalariats que estarien obligats a fer front a l’IRPF si es mantingués aquest màxim. “El fet que només afecti un 6% dels assalariats és un element que ens ha de fer reflexionar.” Quant a la data per incorporar el nou impost, el parlamentari canillenc aposta per aprovar-lo enguany i que entri en aplicació durant el 2014. “No és important que sigui l’1 de gener o al maig, el que és imprescindible és la seva aplicació per donar credibilitat als actuals i propers convenis de no doble imposició.”

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va entrar ahir al Registre del Consell General sis esmenes a l'articulat del Projecte de llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l'inversor, l'abús de mercat i els acords de garantia financera. L'objectiu dels socialdemòcrates és reforçar els mecanismes de control intern que han de ser contemplats en la política de gestió de riscs de les entitats financeres.

També demanen una referència explícita a la responsabilitat social corporativa.

D'altra banda el Grup parlamentari socialdemòcrata també fa esment, en un comunicat, en el fet que, des del punt de vista del manteniment de la confiança del mercat en la solvència de les entitats bancàries, «resulta molt convenient que la normativa reguladora eviti cap suspicàcia de connivència entre les entitats bancàries i les empreses que les auditen». En aquesta línia de reforçar la independència de les auditores es presenten les esmenes cinquena i sisena.

Bartumeu també va presentar tres esmenes al Projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà. Les esmenes fan referència a l'experiència que han de tenir els alts càrrecs de les entitats financeres, per una major garantia sobre la seva qualificació, i al nivell mínim de recursos propis de les entitats bancàries i de les entitats financeres.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va presentar ahir sis esmenes a l’articulat del projecte de llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema  nancer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia  nancera. L’objectiu és reforçar els mecanismes de control intern que han de ser contemplats en la política de gestió de riscos de les entitats  nanceres. Al mateix temps, també es busca una referència explícita a la responsabilitat social corporativa i a la necessitat d’informar periòdicament respecte a aquest concepte.

D’altra banda, el grup socialdemòcrata, en la línia de reforçar la independència de les auditores, presenta també dues esmenes. Bartumeu ha presentat també tres esmenes al projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema  nancer andorrà. Les esmenes fan referència a l’experiència que han de tenir els alts càrrecs de les entitats  nanceres i al nivell mínim de recursos propis de les entitats.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va presentar ahir sis esmenes a l’articulat del projecte de llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

L’objectiu és reforçar els mecanismes de control intern que han de ser contemplats en la política de gestió de riscos de les entitats financeres. En aquest sentit, es demana que la llei reculli una referència als tipus de riscos més significatius que han de ser previstos per la política de gestió de riscos. Al mateix temps, també es busca una referència explícita a la responsabilitat social corporativa i a la necessitat d’informar periòdicament respecte a aquest concepte.

D’altra banda, el grup socialdemòcrata també fa esment del fet que, des del punt de vista del manteniment de la confiança del mercat en la solvència de les entitats bancàries, resulta molt convenient que la normativa reguladora eviti tota suspicàcia de connivència entre les entitats bancàries i les empreses que les auditen. En aquesta línia de reforçar la independència de les auditores es presenten també dues esmenes. Així, l’auditora no podrà ser contractada durant més de cinc anys consecutius.
 
Bartumeu ha presentat també tres esmenes al projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà. Les esmenes fan referència a l’experiència que han de tenir els alts càrrecs de les entitats financeres i al nivell mínim de recursos propis de les entitats. Pel que fa al
primer punt, es pretén que els alts càrrecs hagin de tenir una experiència superior a tres anys en empreses “de dimensió significativa”. I, respecte al segon, es vol que els recursos propis de les entitats no siguin inferiors al 20% si no és perquè la reducció es troba finançada suficientment pels socis de l’entitat. “Es tracta de reforçar i no pas d’afluixar les normes de solvència i liquiditat”, s’afirma.

La Sindicatura ha admès a tràmit cinc preguntes del grup parlamentari socialdemòcrata per ser respostes en la sessió de control al Govern prevista pel proper 11 d'abril. Entre altres qüestions, els socialdemòcrates volen saber quins motius «polítics» van portar al Govern a cessar el director general i el director assistencial del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària que posaven en perill la reforma del sistema sanitari, tal com va posar en relleu l'Executiu en una roda de premsa posterior al Consell de Ministres per argumentar el cessament de la direcció del SAAS.

CARTERA DE SERVEIS // En l'àmbit de la salut, ahir dimecres el Butlletí del Consell General també va publicar la pregunta de la consellera socialdemòcrata relativa a la creació de la Comissió de la Cartera de Serveis i Productes de Salut. Concretament, els socialdemòcrates volen saber els motius que van portar al Govern a no incloure en aquesta Comissió als prestadors de serveis sanitaris.

SANCIONS DE LA DUANA // D'altra banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, signa una de les preguntes que té per objectiu saber el nombre de sancions imposades per la Duana en els exercicis 2010, 2011 i 2012 tant en l'àmbit global de la vigilància duanera com en l'aspecte concret de la lluita contra el frau per contraban.

TRANSPORT DE PASSATGERS // Una altra pregunta del grup del PS pretén esbrinar quines mesures va adoptar el Govern per fer complir la Llei reguladora del transport públic de passatgers per carretera, després de les queixes de l'Associació de Taxistes i d'altres professionals per la competència deslleial d'alguns vehicles que es dedicarien a fer transport a càrrec d'alguns hotels i d'agències turístiques.

SUBVENCIONS // També la consellera Rosa Gili va entrar una pregunta a la Sindicatura per saber quins criteris se segueixen per determinar les subvencions a les associacions de pares i mares dels centres escolars de segona ensenyança, batxillerat i ensenyament especialitzat.

PROTECCIÓ CONSUMIDOR // Paral·lelament, el Butlletí del Consell General va publicar la pròrroga del termini de presentació d'esmenes al projecte de llei de competència efectiva i protecció del consumidor, que ara finalitza el 18 d'abril a les les 13.30 hores. Igualment, també es va allargar el termini de presentació d'esmenes al projecte de llei de l'Institut Nacional Andorrà de Finances que finalitza el 10 d'abril, a les 13.30 hores.

AVORTAMENT // Finalment, l'exdegà del Col·legi d'Advocats, Jean Michel Rascagneres es va referir en una entrevista al programa Ara i Aquí de RNA sobre la constitucionalitat o no de la despenalització de l'avortament. En concret va explicar que si el Consell General aprovés la despenalització, el «sistema normal» seria que el copríncep episcopal portés el text al Tribunal Constitucional, que hauria de decidir què vol dir la Carta Magna quan assenyala que s'ha de protegir la vida en totes les seves fases.

Jean Michel Rascagneres va recordar que el país té dos coprínceps i que gràcies a ells «Andorra continua existint» i va afegir que donat el cas, hi ha un risc important que el copríncep episcopal consideri que el poble no vol continuar amb el coprincipat si s'aprova un text d'aquestes característiques. I donat aquest cas el «copríncep hauria de reaccionar».

«Se não sabes aonde vais, porque teimas em correr, eu não te acompanho mais» (Amàlia Rodrigues i Alfredo Duarte).

Manllevant el títol d'un fado d'Amàlia Rodrigues, Enrique Vila-Matas va escriure en 1997 la història d'un barceloní amb la consciència escindida entre dos amors (l'un etern, l'altre fugaç), entre dos oficis (escriptor i espia), al qual li arriba el moment en el que ha de triar entre una existència conservadora i altra d'agitada.

Fa uns dies, mentre llegia la novel·la, pensava que les organitzacions tenen –o poden tenir– com el protagonista de la novel·la, una estranya forma de vida. Era conscient que estava fent dos passes agosarades: franquejar, per una banda, el límit entre la ficció i la realitat i, per l'altra, travessar les barreres psicològiques entre l'individu i el grup.

La caracterització psicològica de les masses gairebé sempre ha incidit en les seves connotacions negatives; recordem el llibre de Wilhelm Reich Psicologia de masses del feixisme publicat en 1933.

Molt abans, en 1895, a la França de l'afer Dreyfus, el metge i sociòleg Gustave Le Bon va publicar la Psychologie des foules. La seva teoria va crear escola i, encara avui, molts experts en sociologia de la comunicació i en opinió pública són tributaris de les seves tesis. Val a dir que, en aquell moment, l'adveniment de les classes populars a la política produïa pànic entre les classes dirigents. Avui dia sabem que, gràcies a les lluites i el treball de les masses progressistes organitzades, les nostres civilitzacions han avançat en drets i llibertats; tanmateix, no hem d'oblidar el dolor, l'esclavatge i la misèria que van portar unes masses fanatitzades, conduïdes per dirigents totalitaris.

Gustave Le Bon explicava que els grups tenen característiques molt diferents que els individus aïllats: «en les multituds, la personalitat conscient s'esvaeix, els sentiments i les idees de tots els individus s'orienten en una mateixa direcció. Es forma un ànima col·lectiva que presenta caràcters molt nets».

Per a Le Bon, el fet més colpidor que presenta una foule psychologique és que : «siguin quins siguin els individus que la componen, semblats o diferents la seva forma de vida, les seves ocupacions, el seu caràcter o la seva intel·ligència, pel sol fet que s'han transformat en massa, posseeixen una mena d'ànima col·lectiva que els fa sentir, pensar i actuar d'una forma, completament diferent d'aquella que sentirien, pensarien i actuarien cadascú d'ells aïlladament».

Le Bon ressalta els trets negatius de la psicologia de les multituds: la credulitat, la impulsivitat, el primitivisme, la irritabilitat, l'exageració de sentiments, la intolerància, la suggestibilitat, l'autoritarisme, el conservadorisme ..... No oblida tampoc de parlar dels meneurs des foules ni dels seus mitjans de acció (afirmació, repetició, contagi).

He de reconèixer que alguna raó tenia Le Bon quan veig l'actual proliferació dels populismes de tota mena (a Europa gairebé sempre de dreta), però crec massa en el humanisme, en el nostre lliure albir, en la responsabilitat individual, per a justificar les actituds de l'home-gregari.

Per tot això, llegint Una estranya forma de vida, en la que el protagonista –tot sol– és responsable de les seves accions i omissions, vaig pensar que, valia la pena –sense buscar pretextes– esbrinar el perquè del comportament «escindit» dels individus que formen part d'un partit polític i que tenen –en el si de la seva organització– una «estranya forma de vida».

Vaig adonar-me del difícil que seria separar les causes dels efectes, els símptomes de la malaltia, però vaig tenir la intuïció de què molts dels errors dels partits polítics – no solament dels que fracassen i/o perden eleccions– estan causats per la interacció entre els militants dins l'atmosfera especial del partit polític.

Per a començar, fixem-nos en els «valors» -–tan llunyans de l'ideal individual de les dones i homes postmoderns– de la majoria d'aquestes organitzacions: unanimitat, disciplina, submissió, adulació, atrofia crítica, fidelitat, etcètera. El «bon militant» no ha de fer preguntes incòmodes, ha de tenir una confiança cega en els dirigents, ha d'acceptar informació dirigida i amb comptagotes, ha delegar de forma acrítica les decisions sense debat, s'ha d'immunitzar contra les crítiques dels enemics, etcètera.

A partir d'aquests valors, ¿quina diagnosi, quina elaboració de projectes polítics i quina posada en pràctica podíem esperar?

Des del naixement del PS, els militants hem tingut una estranya forma de vida, una vida «plàcida de televisió i pantofles», de la seguretat que donava seguir al guia. Ara, en el pròxim congrés, tocarà escollir entre la falsa estabilitat, l'ordre clàssic i altres foteses per un costat, o jugar a fons la carta democràtica; perquè la democràcia no és només un article per la exportació fora de l'àmbit del partit, també és –ha de ser– la dieta bàsica pel consum intern. En aquesta ocasió no podem sortir del congrés de la mateixa manera com hem fet en altres situacions; seria confessar com l'heroi de la novel·la de Vila-Matas: «sempre que succeeix quelcom de greu a la meva vida acostumo a tenir una primera reacció misteriosament idiota i absurda».

Si volem reaccionar d'una forma assenyada haurem de superar les pressions emocionals i ser capaços de dir: «si no saps on vas/ perquè insisteixes en córrer, jo no t'acompanyo més».

Fem PS té controlat el  congrés (no ho expliquen però ho saben), per tant, Pere López serà escollit ben aviat el nou líder del partit. Desmarcar-se de Bartumeu quan has estat el seu número 2 al Govern no és feina fàcil, però López creu que és possible.

Què li ha passat amb Jaume Bartumeu?
La primavera de l’any passat comencem a plantejar de manera oberta que cal una renovació del partit. Ho fem després de superar els dos tràngols electorals del 2011, les generals i les comunals. Jo mateix parlo amb el Jaume l’estiu de l’any passat per començar a treballar per aquesta renovació i per veure com ho podem encarar amb el màxim respecte per a la seva figura.

I ell no s’ho pren gaire bé.
Ràpidament, en un mes o així, el tema ja es va contaminant perquè queda clar que no compartim molts dels punts de vista.

Judith Salazar va dir en una entrevista que el partit havia de ser menys piramidal i amb el poder menys centrat en una sola persona.
Aquest és un dels punts en els quals no ens posem d’acord. Les urnes ens van dir el 2011 que el partit havia de canviar.

I aquest canvi és incompatible amb el fet de mantenir Bartumeu de líder.
No és compatible el 2012, que és quan li ho diem, pensant en unes eleccions generals el 2015.

I aquí es trenca tot.
Aquí es trenca tot.

No deu ser fàcil tot plegat. Estem parlant d’algú que ha estat una mica el seu mentor.
Jo he après molt d’ell, però també he après coses que no s’han de fer els darrers anys. Ara mateix fa mesos que no ens parlem i no és la primera vegada que passa des que sóc al partit.

Ah sí?
Ni la primera, ni la segona.

Se sent matant el pare?
En cap cas, i em sembla terriblement desafortunada la pregunta.

Però vostè és qui l’ha desafiat.
Tampoc no és així. Seria atribuir-me més mèrits dels que em pertoquen. Aquí hi ha un grup de persones que decidim treballar plegades perquè el partit no va enlloc.

Expliqui’m què va passar en un acte polític del PS a França.
No penso parlar d’això, no té cap interès per a ningú.

Es diu que Bartumeu va donar ordres que li impedissin l’entrada.
És un tema personal entre Jaume Bartumeu i jo del qual no penso parlar.

Si és un tema, vol dir que hi ha tema.
Hi va haver un desencontre però per a mi és un tema vençut.

Sembla que vostè serà el nou líder del PS, però a les generals també el van deixar ‘groggy’ a la Massana.
Jo també formo part de la derrota electoral. Per part meva també hi ha un aprenentatge polític personal per haver viscut en primera línia el període 2005-2009, en què el PS va tenir un funcionament molt més democràtic i participatiu que entre el 2009 i el 2011, quan vam estar al Govern.

Què va passar al partit mentre governaven?
Vam començar a fer menys reunions i menys comissions. Menys ganes de debatre. És més fàcil fer crítica d’un altre partit que del teu si estàs governant i d’això n’hem d’aprendre.

Parlant d’aprendre. Va ser un error allò de tancar els diumenges a la tarda?
Sí. Tots hem après aquests anys i una de les coses que hem après a no tancar-nos de banda i pensar que sempre tenim raó i que tots els altres es giren en contra.

Això ho diu per Bartumeu?
Ho dic com a grup però pot ser que en alguns moments les actituds del nostre líder se’ns hagin encomanat a la resta.

Convenci’m per què és vostè el candidat del futur per al PS.
Primer de tot, això no és un projecte personal i no estic ni de bon tros sol en això. L’únic que vaig dir fa mesos és que em presentaria com a primer secretari al congrés i per cert ara fa molt temps que no parlem del tema. Jo no m’he postulat com a candidat per al 2015 ni n’hem parlat.

Tota l’estona parla de renovació en les maneres de fer, però pensant en l’elector, vostè va ser ministre de Bartumeu. Per què se suposa que se l’ha de percebre com a renovador?
Perquè no concebo la política com ho fa Bartumeu tot i que ideològicament estiguem molt a prop.

Així, no s’està radicalitzant?
No, per a res. Segurament dec ser un socialdemòcrata moderat, no d’extrema esquerra, totalment alineat amb els plantejaments del partit i totalment en contra dels que el volen fer girar cap a la dreta.

Canviem de tema. Com ho està fent el Govern?
Voldria ser més benèvol però és que l’avenç que s’ha produït els darrers dos anys és pràcticament zero, sobretot per a un Govern que té una majoria de 22 i que governa 5 o 6 comuns. A part, es tracta d’un Govern que ha dit que encararà reformes que mai ningú no havia fet, i de moment, ni la reforma de la funció pública, ni la de les competències dels comuns, ni la de la Seguretat Social, n’han parlat molt, això és cert, però acció política pràcticament zero.

L’exconseller Eusebi Nomen va esvalotar el panorama polític dient gairebé que aquí tothom era corrupte a la política. Hi ha molt polític ofès, vostè també ho està?
No gaire, perquè vaig estar dos anys escoltant coses per part de l’Eusebi Nomen que no eren veritat i que les deia sense cap prova ni consistència. Li dono molt poca credibilitat a algú que fa molt soroll per a res com diu la frase feta. Quan un fa una afirmació d’aquest estil ha d’aportar una mica més, no la pot fer gratuïtament. Si està tan convençut del que diu i té proves potser hauria de fer alguna cosa més.

El projecte de fer per a vianants l’avinguda Carlemany ha generat molts dubtes des del seu inici, sobretot a causa de la mala comunicació que ha dutlligada al projecte. Per una banda, s’ha acabat creant un enfrontament entre una part de la ciutadania i el Comú d’Escaldes-Engordany (no oblidem que aquest últim és el representant de la ciutadania de la parròquia!); per altra banda, sempre hi ha hagut un sector de la població que hi ha cregut fermament. 

Des del grup de la minoria del Comú d’Escaldes-Engordany hem recolzat sempre el concepte global d’aquest projecte: fer per a vianants una via comercial essencial de la parròquia. Ara bé, cal recordar també que des del primer dia en què es va fer públic vam dir per activa i per passiva que la comunicació no era la més adient. Arran de diverses converses i reunions amb la majoria comunal, finalment es va considerar oportú fer una reunió de poble per tal d’exposar degudament a tota la ciutadania el futur de l’avinguda Carlemany. A més a més, s’han dut a terme una sèrie de reunions de barri, la darrera de les quals va ser aquest passat dimarts 19 de març, per tal d’apropar encara més el projecte al ciutadà.

Amb totes aquestes actuacions, esperàvem que la majoria comunal reconduís la seva estratègia de comunicació i que engresqués la ciutadania amb aquest projecte innovador per a Escaldes-Engordany. Hi havíem cregut erròniament!

Poc després de la reunió de poble del dia 19 de febrer, membres de la majoria comunal i tècnics de la mateixa corporació es van començar a reunir per tractar sobre la dinamització de l’avinguda. Puntualitzem majoria comunal i no equip comunal, perquè a les quatre reunions que s’han realitzat fins avui dia a la minoria comunal se’ns hi va convidar a partir de la tercera i els comerciants implicats no hi han estat mai convidats.

A més, aquest dimecres 20 de març, mitjançant la consulta del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, ens hem assabentat de la publicació del concurs públic “per a l’adjudicació del projecte de conceptualització de l’avinguda Carlemany i la part alta de la parròquia d’Escaldes-Engordany com un espai comercial de referència”. Érem coneixedors de la voluntat de la majoria comunal de tirar endavant aquest concurs ja que s’havia mencionat en una comissió a principis del 2013; no obstant, en cap moment se’ns va convidar a participar en la confecció del plec de bases ni se’ns va informar del dia que es volia publicar aquest concurs públic.

Però el que més ens ha indignat ha sigut la manca de tacte de l’equip de la majoria envers els ciutadans i comerciants presents a la reunió de barri del dia 19 de març, dia anterior a la publicació al BOPA del referit concurs, en la qual no es va fer cap menció respecte d’això malgrat que els comerciants van manifestar en diverses ocasions la voluntat de participar activament en la dinamització de l’avinguda Carlemany. Amb aquests últims esdeveniments, entenem doncs que, malauradament, no s’ha reconduït l’estratègia de comunicació.

Ara ja han passat gairebé cinc mesos d’ençà de la roda de premsa en la qual els cònsols del Comú d’Escaldes-Engordany varen presentar als mitjans de comunicació el projecte d’obertura de l’avinguda Carlemany als vianants. Durant aquests mesos hem volgut participar en aquest projecte però, per sobre de tot, hem demanat a la majoria d’establir un marc de diàleg amb la població i essencialment amb els comerciants, que veuen el tancament de l’avinguda al trànsit rodat com una amenaça per als seus negocis.

Han sigut cinc mesos durant els quals l’equip de la majoria ha treballat en el projecte i ha definit més clarament els seus contorns. Per això, aquesta setmana, hem demanat als responsables de la corporació d’Escaldes-Engordany que se’ns lliuri, negre sobre blanc, quina serà la programació temporal que s’ha de seguir a partir d’ara i quina serà la configuració definitiva del projecte.

Des del grup de la minoria del Comú d’Escaldes-Engordany seguim creient en aquest projecte. Estem convençuts que cal fer aquest pas perquè Escaldes-Engordany pugui avançar i modernitzar-se, però també creiem fermament que ha d’haver-hi un diàleg fluid entre l’equip comunal (majoria i oposició) i la població en general, fent partícips del projecte tots els veïns i comerciants de l’avinguda Carlemany.

Així doncs, convidem la majoria comunal a millorar la seva comunicació sobre aquest projecte, de la mateixa manera que convidem tots els seus detractors a fer un acostament i obrir-se al diàleg. Entenem que aquesta via de diàleg és la que ens portarà a fer que Escaldes-Engordany creixi de forma adient i consensuada.

Els consellers de la minoria socialdemòcrata del comú d’Escaldes-Engordany van mostrar-se crítics amb la majoria per la publicació el concurs per al projecte de conceptualització de l’avinguda Carlemany. En un comunicat, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas retreuen que “en cap moment se’ns va convidar a participar en la confecció del plec de bases ni se’ns va informar del dia que es volia publicar”. Els consellers, però, asseguren que el que els ha “indignat” més és “la manca de tacte” de l’equip de la majoria vers els ciutadans i comerciants, ja que malgrat que la darrera reunió de barri es va celebrar just el dia abans que es publiqués el concurs al BOPA, no es va fer cap menció del projecte tot i que “els comerciants van manifestar en diverses ocasions la voluntat de participar activament en la dinamització de l’avinguda”.

D’altra banda, des de la minoria es reclama una reconducció de l’estratègia comunicativa i consideren que cal un “diàleg fluid” entre la corporació i la població per tirar endavant un projecte en el qual asseguren que creuen. “Cal fer aquest pas per avançar i modernitzar-se”, asseguren. Igualment, conviden els detractors del projecte a fer un acostament i obrir-se al diàleg.