La idea que té és abandonar la primera línia, però reconeix que li agrada tant la política que ja es veurà què acaba passant. Somriu i posa draps calents a una situació que per dins li cou. Pateix pel futur d’un partit en el qual creu profundament.

Està més il·lusionada en el projecte Fem PS o decebuda per la trencadissa?
Em sap greu la sensació que pot tenir la gent. Que pot pensar que tenim una bronca interna. Ens ho podíem haver estalviat, això. Més per un soroll mediàtic que per la dinàmica de treball de cada dia.

Però sí que hi ha ‘bronca’.
Aquesta és la sensació que està transcendint. I jo no parlaria de bronca, o com a mínim no em vull situar en aquest escenari, no em sembla madur. Una bronca és una discussió mal resolta i jo crec que una discussió de manera serena sí que la volem tenir. Almenys nosaltres, Fem PS, i la volem tenir on toca, que és al congrés. Volem defugir de la bronca.

S’ha vist darrerament amb Jaume Bartumeu?
No, no hem coincidit.

Sap què en pensa de Fem PS?
Imagino que no hi està gaire d’acord, però no ho sé.

Vol dir que al final això no és només una batalla pel lideratge del partit?
S’han generat molts malentesos. Parlem de possibles lideratges sense situar-nos en l’escenari de primàries i hi ha gent que això no ho percep bé. I nosaltres entenem que hem de defugir el model una mica massa vertical que teníem fins ara al PS.

Què vol dir amb vertical?
Massa concentrat el lideratge en una sola persona.

Bartumeu.
Sí, és clar. I fins ara és el que hem volgut. No era només cosa seva. Però després de la derrota del 2011 val la pena que fem una reflexió.

Per tant, les pròximes eleccions s’ha de canviar el líder, segons la seva opinió.
Jo crec que sí, t’ho dic obertament. I més que de líder, hem de canviar d’estil de lideratge. Cal donar oxigen. Jo entenc que el Partit Socialdemòcrata està en un moment que necessita oxigenar-se. Hem d’estar atents al que ens demana la gent.

I el següent líder és Pere López?
Pere López és algú que ha manifestat la intenció de ser-ho i d’entrada un líder és algú que ha de tenir suficient força i voluntat per poder postular. Però en el cas de Pere López penso que el seu punt fort no és ell mateix, sinó que és una persona que vol treballar en equip.

O sigui que Pere López és el líder pel qual vostè aposta.
És clar que sí. Necessitem algú que sigui capaç d’escoltar i que la diversitat d’opinions construeixi. 

És cert que en el darrer directiu del partit Gerard Barcia va ser especialment dur amb vostè?
Hi va haver moments de tensió. No diria que fos agressiu contra mi.

La veig molt conciliadora.
És que jo penso que seria molt desagradable que vingués aquí a parlar malament d’un company. Si nosaltres proposem un canvi de formes no ens posarem a criticar companys.

Des de l’altre costat els acusen de voler radicalitzar el partit.
No tinc la sensació de ser gens radical. Ni jo ni el projecte que defenso. Nosaltres ens quedem a l’esquerra i centreesquerra, que és el que diuen els estatuts del PS. Jo no puc compartir idees de partits transversals en els quals tot hi té cabuda. Jo crec en les ideologies i no me n’amago. Ens hem sentit a dir per part de companys de partit que som antisistema. No sóc antisistema però sí que crec que el sistema ha de canviar.

És cicatritzable tot el que està passant? Podran fer política tots junts després?
Quan proposes un debat serè, com fem nosaltres, les ferides no han de ser incicatritzables. De totes maneres, ja ho veurem. I si al congrés guanya una candidatura que aposti per aquesta centralitat de la qual parlàvem abans?

Potser qui se’n va és vostè.
Jo em vaig afegir a un partit que tenia una identitat política molt definida i si ara ha de canviar cap a on jo no ho comparteixo, no m’hi podré sentir còmoda. Però jo continuo confiant en la força del PS, la seva estructura i la seva organització.

Ja fa una estona que estem xerrant, i vol dir que al final, com i deia, si vostès acceptessin ue aquí mana el Jaume, no assaria res?
És la teva percepció. A mi el que m’entristeix és que la gent que efensem projectes de progrés o siguem capaços d’arribar a consensos. Ho trobo de jutjat de guàrdia.

DA s’ha desgastat pels dos anys de Govern, però no fa la sensació que a vostès els percebin com a alternativa en aquests moments.
Com a partit no estem fent les coses bé. No estem analitzant prou bé el que ens està passant per connectar amb la ciutadania. Anem fent proves i ens movem només per intuïcions, i això ha de canviar i tenim eines perquè això sigui diferent.

Què en pensa de les llistes obertes?
Ho veig bé, però contextualitzades en els partits, no estic per les llites obertes i que tothom voti qui vulgui. Perquè torno a dir que sóc una ferma defensora de les ideologia i si no conec la persona que puc votar, almenys la seva ideologia m’ha de donar una garantia.

Es van equivocar a l’executiva del PS en la roda de premsa de suport a Marc Cornella? La van fer més amb el cor que amb el cap?
A banda de company de política és amic personal. Tinc la sensació que si em tornés a trobar en una situació semblant ho faria tot igual encara que assumeixo que em pugui haver equivocat.

Considerem el Partit Socialdemòcrata motor del progressisme social i polític del país, perquè els seus posicionaments –que en part hauran de ser posats al dia i actualitzats en el congrés del 20 d’abril– segueixen sent perfectament vàlids, i constitueixen avui encara l’únic projecte polític sòlid per construir una Andorra amb futur.

Amb un futur pròsper econòmicament, ric i alhora just socialment i decididament sostenible, que ens permeti superar les enormes dificultats per les quals avui passen molts dels nostres conciutadans.

Aquesta és una de les motivacions que ens han impulsat a formar part del moviment Fem PS, convençuts que aquí només el Partit Socialdemòcrata, amb les seves propostes, pot tirar endavant les polítiques necessàries i realistes per sortir de la crisi i generar nous llocs de treball.

Per tal que el Partit Socialdemòcrata esdevingui fort, creiem que l’hem de regenerar sobre la base d’unes noves actituds; és a dir, d’unes noves formes de fer i de portar a terme l’acció política.

Noves actituds, tant per dinamitzar, enriquir i millorar l’activitat interna del partit com per exterioritzar una nova forma de comunicar els seus plantejaments i de relacionar-se amb el conjunt de la ciutadania.

Noves actituds que comencen per aconseguir un partit amb un funcionament més democràtic, que tingui clar que el seu principal actiu i l’eina bàsica del seu creixement és la diversitat d’opinions i de plantejaments, perquè li aporta un enriquiment constant.

Tenim ben clar que la força d’aquest partit són els seus militants, les seves aportacions i el seu treball.

Aquesta és una altra de les motivacions que tenim per treballar en aquest sentit: la voluntat d’engrandir el partit quant al nombre de militants i quant a la seva participació, implicació i motivació.

Aquesta actitud més democràtica també requereix un element essencial: fomentar l’esperit d’autocrítica, autocrítica constructiva per millorar tant internament com exteriorment.

Aquests objectius demanen –segons el nostre entendre– un funcionament de partit més horitzontal que faciliti que l’opinió d’un militant, la seva aportació, arribi als òrgans de decisió del partit.

Una altra motivació dels que formem part d’aquest projecte és poder desenvolupar l’activitat política en una organització més plural, més horitzontal i que promogui una major proximitat entre tots els seus militants i simpatitzants.

Aquest funcionament horitzontal ha d’abraçar evidentment el conjunt del partit i, per tant, també afecta les persones que l’han de dirigir en un futur. En aquest sentit, la nostra aposta és clara i directa: volem impulsar nous estils de lideratge que facin del treball en equip la seva força.

El PS ha de tenir moltes cares que el representin i que els ciutadans les reconeguin. Han de ser molts els companys i les companyes que l’han de representar en els diferents àmbits d’actuació política en l’àmbit principalment nacional, però també en l’internacional.

Perquè estem convençuts que amb un gran equip de persones liderant-lo, que treballin en xarxa i amb transparència, el PS tornarà a recuperar la confiança dels ciutadans.

Les companyes i companys que hem decidit la nostra implicació en el projecte Fem PS estem convençuts que Andorra necessita partits que puguin ser alternativa de govern, sòlids i creïbles.

Estem segurs que les idees socialdemòcrates tenen àmplia cabuda al nostre país.

Estem convençuts que el Partit Socialdemòcrata es mereix els nostres esforços per respecte als molts anys de trajectòria, a la ideologia que compartim, i sabent que molta gent hi creu i hi treballa amb força i convicció.

Malgrat això, no ens fa vergonya reconèixer que el partit ha perdut credibilitat davant d’alguns militants, ni tampoc ens sap greu recordar que força gent, part integrant del nostre partit, n’han marxat. Probablement, desmotivats pels resultats de les eleccions nacionals i comunals del 2011 però potser també pel rumb seguit per diferents òrgans i institucions lligades al partit.

I, doncs, justament perquè estem convençuts que ara és el moment ideal per recuperar la confiança dels nostres companys i companyes militants, ens presentem com una alternativa aglutinadora.

Tirarem endavant aquesta iniciativa amb la necessitat d’il·lusionar, perquè militants i simpatitzants creguin en nosaltres, tinguin ganes de militar amb nosaltres i, així, puguem anar agafant força i engrandint-nos. És en aquest sentit que treballem.

Considerem que ara és el moment de canviar el rumb del Partit Socialdemòcrata, ja que queden dos anys abans de les properes convocatòries electorals. En un canvi progressiu que ha de ser preparat amb rigor i entusiasme, amb mires de ser generosos davant els problemes i les llacunes que té la nostra societat.

Com a eixos principals de treball del projecte Fem PS destaca la recerca de transparència i proximitat cap als nostres afiliats dins dels òrgans del partit, donant lliure accés a tota la informació.

Volem obrir el partit als nostres militants, favorint la proximitat i l’e-democràcia i desplegant un model de partit modern i en xarxa. Com que ens preocupa el futur del Partit Socialdemòcrata i el d’Andorra, com a militants i càrrecs electes que som algunes i alguns de nosaltres, estem convençuts que tenim l’obligació de fer el màxim per reforçar i regenerar el funcionament del partit.

Per això, hem decidit implicar-nos en aquest equip de persones que ens encamina al treball d’elaboració d’un projecte i d’una candidatura per al proper congrés del 20 d’abril.

Convidem, doncs, els nostres militants i simpatitzants a comunicar-se amb nosaltres mitjançant les xarxes socials i el correu electrònic que els van ser tramesos conjuntament amb el nostre decàleg de compromisos, el dia de la nostra presentació pública als mitjans de comunicació del país.

No desaprofitem l’ocasió!

Cal sumar esforços en un projecte que motiva i és integrador, que es presenta amb ganes de parlar clar i de treballar de valent per la gent.

El bar prefabricat que des de final de desembre ocupa un espai de la plaça de la Rotonda d’Andorra la Vella va centrar ahir una part de la sessió de comú, en què el PS va denunciar que l’establiment fa “competència deslleial” als locals de la zona. Segons entenen els consellers socialdemòcrates, Josep Vila i Dolors Carmona, el comú perdona la taxa que hauria de pagar el local per ocupació de la via pública i, per tant, “deixarà de percebre uns diners que hauria hagut de cobrar”. Amb tot, els cònsols van assegurar que el negoci paga l’import que li correspon.

La qüestió, que es va interpretar de maneres diferents entre els consellers, es va posar sobre la taula arran d’una pregunta plantejada per l’oposició del PS, quan va demanar si el negoci tenia autorització, per què es va desplaçar i si tributava per ocupar l’espai públic. Al ple del consell, el cònsol menor, Jordi Minguillón, va explicar que inicialment allà s’havien d’instal·lar les casetes de fusta amb negocis d’artesania per dinamitzar la zona durant les festes nadalenques, però que just una setmana abans de posar-les en marxa, l’empresa adjudicatària va decidir unilateralment rescindir el contracte al·legant que no els sortien els números. Davant la situació, el comú va cercar una solució d’emergència i, davant la dificultat de trobar noves casetes de fusta en aquella època de l’any, van contactar amb l’empresa que gestiona el bar prefabricat i es va acordar instal·lar-lo allà durant l’hivern i fins al 15 d’abril vinent. Amb vista a la “urgència”, no es va convocar cap concurs públic.

COSTOS DE DESMUNTATGE
Inicialment es va col·locar al costat de l’entitat bancària de la Rotonda però, com ja va avançar el Diari fa setmanes, es va haver de desplaçar fins a la zona de l’oficina de turisme del comú per raons de seguretat. Tot el procés, de muntatge i desmuntage, ha tingut un cost “molt elevat” per a l’empresa, va exposar Minguillón, que en la sessió del ple va xifra en uns 100.000 euros (durant la roda de premsa posterior va matisar que havia dit una xifra que li semblava orientativa però que desconeix exactament el cost). I va ser aquí quan, en la sessió del ple, les seves explicacions van fer  interpretar al PS –de la mateixa manera que també ho van entendre els consellers de DA– que se’ls ha perdonat una part de l’impost com a compensació per aquestes despeses extraordinàries. I així ho va manifestar Vila a la roda de premsa, que també dubta que els efectes de dinamització de la zona es facin a través d’una empresa privada. “No sé quina repercussió té i quina vida dóna als comerços de la zona. Anirem a parlar amb els veïns per veure quina opinió en tenen”, va remarcar, al mateix temps que va considerar que “cal veure si realment aquest bar era la millor alternativa perquè hem de vetllar pels negocis de tota la parròquia”.

De la seva banda, tant la cònsol major, Rosa Ferrer, com Minguillón, van insistir durant la roda de premsa posterior que la terrassa es va col·locar com a solució d’urgència amb vista a la situació. Que “el preu públic és el que hi ha i s’ha de pagar”, i van negar que hi hagi cap competència deslleial. El número dos de la corporació va argumentar que es va voler organitzar alguna activitat en aquest punt de la parròquia per fer pujar turistes cap a la part alta de l’avinguda Meritxell i que el bar prefabricat ha donat molts bons resultats: “Hem constatat que l’animació que dóna és  extraordinària i els veïns ens diuen que mai no s’havia vist tanta gent a la Rotonda.”

És època de dialèctica encreuada entre blocs emergents socialdemòcrates, obligats a entendre’s o abocats a desentendre’s del tot, segons com evolucionin els fets en el proper mes i mig.

Època de presentacions modernes, acurades i entre amics o de presentacions virtuals, també modernes i acurades, que directament busquen establir complicitats amb simpatitzants i militants de base.

Amb un mateix guió cinematogràfic i un final àmpliament conegut, ara mateix dos pel·lícules rodades amb actrius i actors diferents i amb velocitat, pressupost i mètodes completament antagònics, comencen a exhibir-se.

I a la sala de projecció, a les fosques, convidades –si no vols per força– unes 450 persones: el conclau laic de la necessària regeneració socialdemòcrata o de la fugida endavant de l’esquerra ben aposentada i allunyada del carrer, ja prou coneguda.

I, mentrestant, al si del Consell General, abocat a l’abisme de la incomprensió, un grup parlamentari que, si no es recupera aviat, ben poca batalla i iniciativa opositora haurà presentat a Demòcrates per Andorra en aquesta legislatura, per l’excessiu protagonisme i l’oposició interna que permanentment alguns dels seus membres exhibeixen.

No serà menys històric saber quines persones i amb quin suport seran autoritzades a dirigir l’estructura –que uns voldríem flexible i d’altres, monolítica– del Partit Socialdemòcrata d’Andorra després del congrés del 20 d’abril.

Amb el benentès que la base ideològica d’uns i altres no es qüestiona i que el debat s’hauria de centrar en el contingut de les ponències a presentar, els que darrerament més han assenyalat la palla en l’ull aliè i no han vist la biga en el seu propi han sofert frenètiques pujades de tensió interna.

Corrent ideològic ben legítim i alhora ben sorprenent. Perquè no estàvem acostumats a corrents interns que decideixen apostar per cercar ciutadans no vinculats al partit.

La meva ment malaltissa només ho sap entendre com una plataforma –per si de cas els números no sortissin en aquestes properes setmanes– per a la creació d’un nou partit. El líder ja el tenen. El nom, també. Em recorda el del tan enyorat Entesa i Progrés.

Res de nou, doncs, que no hagi estat vist i escrit abans en el guió cinematogràfic socialdemòcrata dels darrers anys.

Un salt al buit, calculat, el d’aquest corrent ideològic per mirar de reconquerir ciutadans en general, entre els quals –imagino– aquells que no fa pas gaire militaven en la socialdemocràcia, als quals van empènyer a marxar i que ara podrien esdevenir de nou clientela electoral. Històries de riure.

I mentrestant la militància, que és sobirana en la cita del 20 d’abril, esperant que no sigui oblidada de nou.

Males llengües canillenques diuen que han sentit vergonya de l’executiva que es va fer càrrec del partit, durant el tràgic 2011, fins ara, quan ha aparegut a escena una comissió gestora després que a Víctor Naudi li recomanessin que sentís vergonya pública de presidir-nos per poder plegar.

Només s’hauria de sentir vergonya per actes, actituds o comportaments de debò il·lícits, no pas per les idees que uns i altres expressem o defensem. Les idees no se sancionen.

I en cas que s’haguessin apreciat irregularitats en el partit –com ara algú insinua amb la boca petita– es podia apel·lar a la justícia, la porta de la qual segur que s’obre de forma ben diligent a aquelles persones que ordinàriament exerceixen d’advocades.

El Partit Socialdemòcrata (PS) de Sant Julià de Lòria reclama un control “molt més exhaustiu i precís” de gestió de les societats amb participació pública, com per exemple Camprabassa, gestora de Naturlàndia i amb majoria de capital comunal. Josep Roig, conseller de l’oposició al comú, de fet, reclama que es revisi com més aviat millor l’actual legislació per assegurar que els procediments que duen a terme es fan de manera correcta. “Cal revisar la llei amb caràcter d’urgència per evitar que algun dia ens trobem amb un problema amb la Justícia”, ha assegurat en declaracions a l’emissora COPE Andorra-AD Ràdio.

En aquest sentit, recorda que, per exemple, en el cas del parc d’activitats de Naturlàndia, s’han seguit procediments diferents per ercar nou personal i per concedir erveis a empreses. Així, es emana per què es va publicar un edicte per contractar els tres cuidadors del parc d’animals –un dels quals és el marit de la cònsol major, Montserrat Gil– però en canvi no se’n va fer cap per adjudicar la gestió del restaurant. “Això no és normal perquè hi ha diners públics en joc”, assevera.

Roig, tal com el seu partit va denunciar, es mostra en desacord amb el mètode que es va seguir en el cas dels cuidadors d’animals. “No entraré a parlar de persones ni faré atacs personals, sinó de procediments. I no va respondre a les exigències d’un procés com aquest, en què hi ha implicats diners públics”, ha reiterat. Entre d’altres, lamenta que el nom dels candidats a la plaça no fos anònim, perquè “hi ha un principi d’anonimat que crec que calia ser respectat”.

MANERES DE FER POLÍTICA

El socialdemòcrata, amb tot, ha evitat anar més enllà en les valoracions. Exposa que quan s’han queixat als consellers de la majoria sobre determinades maneres de fer “sempre ens diuen que s’està complint la llei”. Preguntat pel periodista, però, no ha volgut respondre si considera que els procediments usats per Camp-rabassa responen a interessos concrets: “Jo el que interpreto és que hi ha dues formes de fer política: una que respon a l’interès general i una altra que no respon a l’interès general.”

D’altra banda, des del PS també recriminen als mandataris que no hagin fet “cap proposta concreta” per “redreçar els comptes” i rebaixar el nivell d’endeutament del comú, avui “per sobre del 70%”. Així, afirma que el partit va presentar un paquet de mesures per mirar de reordenar les finances i reduir despeses, però que “ni tan sols hem rebut resposta que les han rebut”. Alguns aspectes que critiquen és que hi hagi consellers a ple temps i que al departament de comunicació s’hagi contractat personal de relació especial “quan hi ha funcionaris altament qualificats” per dur a terme aquestes tasques.

L’oposició titlla de “patètica” la situació del trànsit amb el vial tal com està

Des de l’oposició al comú demanen que el Govern reprengui i acabi al més aviat possible les fases que queden pendents de la desviació de Sant Julià –s’han aturat per manca de finançament–, perquè la situació de trànsit que es viu avui a la parròquia és “infumable”. Roig la defineix “d’estampa absolutament patètica. “Ara que ja han fet la salvatjada, acabem-la de fer i alliberem el centre de Sant Julià de fums i sorolls”, reclama, al mateix temps que insisteix que “a l’inici” del projecte s’hi va manifestar en contra perquè “es carregaven un espai natural”.

“El que s’ha fet és una autèntica salvatjada. S’ha concentrat tot el trànsit que es mou a Andorra al poble de Sant Julià a la sortida del túnel”, critica, alhora que recorda les importants retencions de vehicles que es concentren a la zona, especialment durant els caps de setmana. “A més, la solució de la circumval·lació és nefasta i poc ajuda que el trànsit sigui fluid”, hi afegeix. En aquest sentit, l’integrant de la minoria comunal reitera que “ens és urgentíssim” finalitzar la infraestructura, que va començar a funcionar a final de l’any passat.

El Partit Socialdemòcrata considera que l’actual normativa per regular el reagrupament familiar és excessivament rigorosa. A l’hora de valorar la recent sentència del Tribunal Superior, que interpretava que un andorrà té plena llibertat per portar els seus parents al Principat, cosa que no succeeix en el cas dels residents, el grup de l’oposició entén que el problema no és tant aquesta resolució, sinó el fet que la legislació és tan dura –a l’hora d’imposar uns requisits econòmics– que acaba suposant un greu atac contra el que, al seu entendre, és un dret fonamental.

Així, el president suplent del grup, Gerard Barcia, assegura que “el reagrupament familiar l’ha de poder fer qualsevol resident, sigui andorrà o no ho sigui”. El conseller general creu que hi hauria d’haver més flexibilitat a l’hora de reagrupar-se i que, en tot cas, “no es pot negar el reagrupament tan sols per motius purament econòmics”.

El parlamentari recorda que el PS, en una de les darreres modificacions que es van promoure de la Llei qualificada d’immigració, ja va presentar una esmena perquè el reagrupament fos més senzill. Que hi hagués menys traves. Però Demòcrates per Andor - ra (DA) la va tombar. Fonts d’aquesta formació han recordat que el que pretenia el grup socialdemòcrata “era fer un reagrupament en cascada” que sí que “no permet garantir cap mena de nivell de vida per a ningú”. En tot cas, diu Barcia, el que no pot ser “és que els andorrans siguin una cosa i els estrangers es pretengui que en siguin una altra”.

D’una forma similar s’ha expressat la també socialdemòcrata Mariona Gonzàlez. “La llei posa que el resident ha de tenir unes necessitats cobertes i el reglament ho tipifica en parlar d’un cop i mig el salari mitjà”, recorda la parlamentària massanenca, per a qui aquestes condicions “són massa restrictives”, fet que provoca que “es vagi contra un dret fonamental” perquè “la persona ha de poder reagrupar la seva família”.

Gonzàlez diu que si un familiar es reagrupa “també pot buscar feina i ajudar en l’economia del nucli”. Lamenta especialment que “cada cop que s’ha proposat un canvi a la Llei d’immigració ho hem intentat relaxar però mai ho hem aconseguit”.

El conseller general socialdemòcrata David Rios considera que el Govern “ha menystingut el paper dels sindicats” perquè no els va tenir en compte en el procés d’elaboració de la Llei de contenció de la despesa en matèria de personal. Segons la seva opinió, així es dedueix de la recent sentència emesa pel Tribunal Constitucional (TC) que atorga l’empara als sindicats de l’administració en el recurs interposat contra l’anomenada llei de les retallades salarials.

“Una vegada més veiem que l’executiu no està aplicant una nova manera de governar, com va prometre en la campanya electoral. Per això hem de lamentar una vegada més la seva forma d’actuar al marge de la llei a l’hora de prendre decisions”, va manifestar el parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS).

L’alt tribunal obliga en la resolució a convocar la comissió consultiva de la funció pública. Sobre aquest punt, el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ha indicat que es farà de manera imminent, però també ha recordat que aquest òrgan no es reuneix des de fa anys, en concret quan governava Albert Pintat. Sobre aquest punt, Rios va assenyalar que la intenció de l’executiu socialdemòcrata era convocar la comissió consultiva de la funció pública quan s’hagués requerit per la matèria a tractar, cosa que finalment no va passar perquè els textos que s’havien estat consensuant amb els sindicats encara no s’havien convertit en projecte de llei.

Segons Rios, la sentència del TC obligarà el Govern “a anar més amb compte a partir d’ara en les maneres de procedir” i a planificar més les accions que vulgui tirar endavant, ja que segons afirma “fins ara només hem vist improvisació i després de dos anys veiem que encara estan buscant un full de ruta per governar”.

El conseller va alertar també de la necessitat que la comissió consultiva de la funció pública sigui presidida pel secretari d’Estat de la Funció Pública i no pel ministre, tal com diu la mateixa llei. En aquest sentit, Rios va recordar que després de gairebé dos anys de legislatura encara no s’ha procedit al nomenament de cap persona per a aquest càrrec. “La llei deixa ben clar que en aquest lloc hi ha d’haver una figura tècnica i no política, motiu pel qual crec que el Govern també està obviant la llei en aquest punt”, va recalcar el parlamentari del PS.

Des de l’executiu s’ha afirmat reiterades vegades que si no hi ha un secretari d’Estat és perquè no s’ha trobat la persona adequada per assumir aquesta responsabilitat. Sobre aquest aspecte, Rios va opinar que “el fet que no trobin a ningú ja es significatiu de quina és la idea de reforma que volen portar a terme”. El conseller socialdemòcrata es mostra també especialment crític amb el Govern per no impulsar mesures de reactivació econòmica.

L’afer del patapou, “una sotragada” per al Govern

El conseller del PS David Rios afirma que l’afer del Patapou ha suposat “una sotragada molt forta per al Govern i ha après la lliçó”. Per aquesta raó con· sidera que l’executiu està actuant ara com ho hauria d’haver fet en un principi, demanant als comuns els possibles terrenys per fer l’heliport nacional i “con· sensuant” la possible ubicació. Rios creu, però, que s’ha d’estar atent per veure quina és la fórmula que s’utilitzarà per fer les instal·lacions, ja que, segons afirma, tal com marca la llei de navegació aèria, el Govern n’ha de ser el propietari i després pot convocar un concurs per a la gestió. “Si volen fer l’heliport com en el cas del Patapou no compliran la llei”, va dir.

Aquest 2013 el Govern destinarà 14,5 milions d’euros a fer rotondes i adequacions a les carreteres d’Andorra. 8,1 milions per construir carreteres, 4,5 per fer pavimentacions i altres conceptes menors fins a completar la suma.

És a dir, aquest any l’executiu gastarà prop de 20 milions d’euros en asfalt. ¿Aquestes són les inversions amb les quals es pretén aixecar el país? Aquest és el nou model econòmic?

En èpoques de crisi, quan els governs tendeixen a reduir la inversió d’obra pública, cal reflexionar, i molt, sobre quin tipus d’inversions s’han de portar a terme. En el moment de la decisió, entre altres coses, hem de tenir molt present la quantitat de la inversió, el cost del manteniment futur i, sobretot, el retorn de la inversió.

Sobre les quantitats econòmiques de les inversions, és evident que dins un pressupost màxim disponible, com més obres públiques es puguin dur a terme i com més distribuïdes estiguin entre diferents empreses, millor. Això pot ajudar un sector de la construcció molt tocat per la crisi, ja que la inversió pública ajuda a mantenir empresaris (sobretot petits i mitjans) i treballadors del sector. És el concepte de la distribució de la riquesa aplicat al món empresarial.

D’altra banda, cal considerar especialment el cost del manteniment futur de les inversions realitzades. És el cas de moltes de les inversions realitzades pels comuns en èpoques de bonança que ara generen un problema seriós a les finances comunals pel seu alt cost de manteniment. Les obres futures han de disposar d’un estudi que permeti assegurar que el manteniment de les infraestructures sigui sostenible econòmicament.

El tercer aspecte és potser el més important, el del retorn de la inversió o el del valor afegit que aporta la inversió. És obvi que asfaltar una carretera, a banda de millorar la seguretat, no aporta valor afegit. Tampoc no aporta valor afegit multiplicar les rotondes a la nostra xarxa viària. De fet, el problema és que basar la inversió d’obra pública en carreteres i rotondes és necessari però no en aquest volum i concentració en un any, ja que es pot planificar al llarg de diferents exercicis. ¿Per què gastar 14,5 milions d’euros en carreteres en un any (2.412.597.000 de pessetes, l’antiga moneda)?

Quin tipus d’inversions poden puntuar positivament en els tres aspectes i sobretot en el darrer? Quin tipus d’inversions d’obra pública calen en un entorn de crisi on finançar-se és pràcticament missió impossible? La resposta és ben simple, inversions amb manteniments sostenibles, evitant concentració d’adjudicacions a poques empreses i sobretot que aportin un retorn al país.

Posaré tres exemples d’inversions amb un retorn clar de la inversió.

Un primer exemple és l’heliport. Una vegada que el Govern de DA ens ha convençut de la necessitat que el país disposi d’heliport, esperem que l’arribin a construir abans que s’acabi la legislatura. De moment el 2013 el Govern de DA no l’ha inclòs al pressupost. En aquest cas, el retorn que proporciona al país aquesta infraestructura no només és econòmic.

Un segon exemple és la famosa estació d’autobusos. Ja fa anys que se’n parla. No és possible que els usuaris internacionals que utilitzen les diferents companyies que operen entre Andorra i França baixin de l’autobús en un entorn tan degradat i poc atractiu. És la primera imatge des de terra que tenen molts dels turistes que ens visiten utilitzant aquest mitjà de transport. Aquest és un altre dels exemples d’infraestructura amb retorn, i no només econòmic.

El tercer dels exemples està relacionat amb la inversió estrangera i l’emprenedoria del país. Andorra necessita un espai on anar concentrant empreses d’alt valor afegit que apostin per invertir al país. Un lloc que afavoreixi la concentració de talent, d’experimentació i de compartir la informació. Un espai no només per a empreses foranes, sinó per a empreses nacionals. Els socialdemòcrates ja proposàvem en el programa del 2009 una infraestructura orientada a aquesta idea. Es parlava d’un parc tecnològic. Potser avui es podria desenvolupar la idea i començar per un edifici o edificis on es pogués compaginar l’activitat de les start-ups nacionals i estrangeres amb un viver d’empreses, una escola d’emprenedors, un centre de recursos per a autònoms, despatxos de co-working, aules de formació en noves tecnologies obertes a la ciutadania, un centre de dades on allotjar clústers d’ordinadors... Tot plegat cercant el suport del sector privat (aportació de terrenys o patrocinis), de les parapúbliques (An-dor­ra Telecom i FEDA) i del sector públic (Govern i comuns). Evidentment el retorn d’aquesta infraestructura és més que evident. I repeteixo, no només és econòmic.

Existeixen altres exemples clars de com invertir diners públics en infraestructures, com ara en l’arxiu nacional (tenim la nostra història en estat precari), el museu nacional (allunyant-se de grans edificis ostentosos)... Ara tampoc no és el moment de fer-ne un recull exhaustiu. Cal recordar que el Govern d’Andorra disposa actualment d’espais suficients per començar alguns d’aquests projectes: l’Hotel Rosaleda i l’edifici de Ràdio Andorra, entre altres.

Amb els 14,5 milions d’euros en rotondes i asfalt pràcticament es podrien desenvolupar en aquest 2013 els tres exemples exposats. El que és clar és que quan no existeix un model de país, quan no hi ha un projecte, quan la improvisació i la inactivitat estan a l’ordre del dia, s’inverteix en el més evident i fàcil: asfalt i rotondes.

Cal canviar aquesta tendència. En lloc de fer servir el gris de l’asfalt s’ha de fer servir la matèria gris.

Ens trobem a principis de l’any 2013, en plena segona dècada del segle XXI i, en molts temes, sembla que encara ens trobem a les acaballes del segle XIX. Un d’aquests temes en què em sobta que no haguem avançat és en el del matrimoni homosexual. Sabem perfectament que hi ha diversos països arreu del món on s’ha establert  legalment la figura del matrimoni civil entre persones del mateix sexe. En altres països, per maquillar·ho una mica, únicament permeten que aquest col·lectiu es converteixi en el que s’anomena parella de fet.

Fa poques setmanes va tornar a sortir aquest tema controvertit a la plana política. Hi ha persones que hi estan totalment en contra, unes altres hi estan totalment a favor i, fins i tot, n’hi ha que hi estarien a favor si es canviés el nom de l’acte i es deixés de dir·ne matrimoni. Personalment no puc entendre com és possible que en ple segle XXI hi hagi persones que no estiguin d’acord amb la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe. No hi ha cap explicació possible més enllà de l’homofòbia. Puc entendre que l’Església no accepti aquest fet dins els seus ritus, finalment a casa seva cadascú hi fa el que vol. Ara bé, discriminar un col·lectiu de persones davant la llei és imperdonable i inexcusable.

Pel que fa a aquells que diuen que s’ha de canviar el nom del matrimoni per adequar·lo al col·lectiu de gais i lesbianes, no hi puc estar més en desacord. Primer de tot, perquè moralment no té cap mena de sentit, ja que totes les persones han de tenir els mateixos drets davant la llei. En segon lloc, si fem una breu consulta al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, veurem que es defineix la paraula matrimoni com a “unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals”. Per tant, no hi ha cap mena d’argument que sustenti la negació del nom matrimoni ni del fet que dues persones del mateix sexe es puguin casar.

Andorra hauria de ser un país emprenedor i progressista en molts aspectes, principalment en els que afecten la realitat diària dels ciutadans. A hores d’ara, encara estem molt lluny de ser un país que es pugui fer servir com a exemple en qüestions socials i legals. Cal començar a fer esforços reals en aquest sentit i començar a no discriminar el poble per la seva condició sexual, ja que aquesta mena d’exclusió ja no hauria d’existir.