El Partit Socialdemòcrata (PS) considera “incomprensible” que en els dos anys de legislatura transcorreguts la majoria demòcrata “no hagi estat capaç ni tan sols de presentar un esbós de la reforma de la funció pública”. L’opinió dels socialdemòcrates és que aquesta “és una qüestió d’Estat de prioritat nacional” que s’hauria d’abordar amb urgència i amb el consens de tots els interlocutors socials.

Així ho va explicar ahir l’exsecretari d’Estat d’Interior Bruno Bartolomé, que va denunciar l’existència d’una “degeneració” del clima de treball a l’administració com a conseqüència de la inexistència d’un projecte clar en aquest àmbit. “Almenys haurien d’estar les bases d’aquesta reforma”, va dir Bartolomé, al mateix temps que insistia que “una administració pública, àgil, eficient i competitiva és necessària per a l’obertura econòmica i per a qualsevol projecte ambiciós”.

El PS insta també el Govern a engegar tres accions concretes: que es doti finalment d’un full de ruta amb un calendari per al que queda de legislatura, que impulsi un paquet de mesures encaminades a la reactivació de l’economia i al foment de l’ocupació i que continuï treballant en l’obertura, tenint en compte que, com ha deixat clar el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que van citar, els seus resultats es veuran a mitjà o llarg termini.

El primer secretari del partit, Pere López, va reiterar la necessitat de prendre mesures concretes per reactivar l’economia mentre l’obertura econòmica en marxa no doni els seus fruits. Així, va dir que el desenvolupament de la legislació relacionada amb la propietat intel·lectual, les energies renovables i la conservació del medi ambient, juntament amb la creació d’un parc tecnològic, la lluita contra l’intrusisme i la simplificació administrativa, són mesures que poden suposar “a curt termini” la creació de llocs de treball. De moment, el PS no té previst impulsar iniciatives legislatives concretes a l’espera que sigui el Govern el que ho faci, però “si hi ha un immobilisme” reprendrà a la tardor les propostes que es van prendre amb el Govern socialdemòcrata. “No hi ha hagut ni una sola iniciativa per reactivar l’economia en tota la legislatura”, va opinar López.

El primer secretari dels socialdemòcrates va recordar de nou que l’obertura no està donant els resultats que s’esperaven en un principi, com ho demostraria l’escàs nombre d’empreses que han mostrat fins ara una voluntat d’instal·lar-se a Andorra. Això, però, segons va dir, no és una sorpresa perquè falta avançar en la signatura dels convenis per evitar la doble imposició, cosa impossible fins que no estigui en funcionament l’IRPF.

Els socialdemòcrates creuen també que “és molt estrany” que després de tants mesos el Govern encara no hagi trobat persones adequades per integrar la direcció de la Policia. “El que està passant és una qüestió de clima de treball i de gestió política que cal millorar”, va dir Bartolomé.

L'Administració Pública viu actualment un clima de «crispació» i «malestar», «divisió i retrets» que ha quedat demostrat en «manifestacions i accions sense precedents al país». El vocal del PS Bruno Bartolomé va dir ahir que la «incomprensible» inacció del Govern de DA pel que fa a la reforma de la Llei de la funció pública «ha provocat la divisió social» i el fet que hi hagi persones que «culpin al funcionariat de tots el mal del país». Pels socialdemòcrates, la Llei de la funció pública «és una prioritat nacional que afecta tant els funcionaris com a tots els agents econòmics i socials del país».

Pel PS la solució passa per fer una reforma global de tota la Llei, i no només d'alguns punts, com el de les jubilacions. Bartolomé, que havia estat en les taules de treball per la reforma d'aquesta llei durant el Govern del PS, va explicar que «abans del punt 9, que és el de les jubilacions, hi ha altres punts com el de la carrera professional», i que pot ser que per una «qüestió econòmica» s'hagin de tocar les jubilacions, però no sense «altres incentius» que puguin compensar. Bartolomé va afegir que en les taules de treball és va arribar a 33 acords, i que tot i que la situació ha canviat i caldria analitzar-los, «a nosaltres ningú ens els ha demanat ni consultat».

El PS creu que aquesta Llei va més enllà dels límits del Govern, ja que aquest és temporal, però la Llei perdurarà, i per aquet motiu va demanar ahir que sigui tractada com «un tema d'Estat».

ESPERA FINS LA TARDOR // El PS va demanar ahir tres accions al Govern: la publicació del full de ruta que tenen fins a final d'any, seguir amb les reformes necessàries per a l'obertura econòmica i promoure un paquet legislatiu de reactivació de l'economia a curt termini. Pel que fa aquest últim punt, Pere López, primer secretari del PS, va dir que «no podem esperar de cap manera cinc anys per veure els efectes de la reactivació provocats pel procés d'obertura econòmica», ja que «actualment vivim una crisi econòmica sense precedents i de destrucció de llocs de treball». López va dir que «ja sabíem que sense un IRPF ni al signatura de CDI's era un procés que no podia ser immediat». Per aquest motiu, el PS proposa que paral·lelament al procés d'obertura el Govern treballi en una sèrie d'elements de reactivació com un marc legislatiu contra l'intrusisme empresarial, la creació d'un parc tecnològic o de simplificació de l'administració», entre d'altres. López va dir que «aquesta és una feina que correspont al Govern «perquè té el recursos» i va afegir que «nosaltres fins a la tardor estarem a la expectativa», però que «no descarten prendre accions si l'Executiu no fa res al respecte».

Si els efectes de l’obertura econòmica trigaran cinc anys a veure’s, com va assegurar fa uns dies el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, és necessari apostar ja per mesures de reactivació i de creació de llocs de treball. Aquesta és la tesi que defensa el PS. El seu primer secretari, Pere López, va reclamar ahir que des de l’executiu s’impulsin “tota una sèrie d’iniciatives legislatives” que permetin afrontar la complicada situació actual, i va assegurar que “en qualsevol llei que serveixi per reactivar l’economia ens trobaran per col·laborar per tramitar els textos i fer aportacions positives”.

Des de la formació socialdemòcrata es va defensar que, al seu entendre, aquesta legislació hauria d’apuntar fins a set direccions: impulsar sectors vinculats a la propietat intel·lectual i industrial, potenciar l’eficiència energètica, crear un parc tecnològic, lluitar contra l’intrusisme, apostar per noves energies renovables, renovar el parc automobilístic i simplificar els tràmits administratius. “Són coses que poden comportar la creació de llocs de treball”, va afirmar López, per qui es tracta de mesures que “seran més efectives si les lideren des del Govern, que és a qui li cor respon entendre que això és una urgència”. Malgrat això, va avançar que al PS “estarem a l’expectativa fins a la tardor; si hi ha immobilisme no descartem ferho nosaltres”.

Des de la formació s’entén que “per les darreres declaracions, sabem que el procés d’obertura no va gaire bé”, circumstància que “no sorprèn perquè sense convenis que evitin la doble imposició no es pot ser competitiu i les empreses no vindran”. Des de l’oposició es va demanar que, paral·lelament a les mesures reclamades, “se segueixi treballant en l’obertura” i es “presenti un calendari, un full de ruta, d’iniciatives legislatives d’aquí al final de la legislatura”.

De la reforma de la funció pública, “ni un esbós”

El PS també va criticar el Govern per la situació de la funció pública. En aquest sentit, el vocal de l’executiva, Bruno Bartolomé, va retreure a l’executiu que, després de dos anys de legislatura,  “no tinguem encara ni tan sols un esbós ni el model que es vol impulsar”. A banda, va lamentar la “degeneració del clima de treball” viscuda els darrers anys, situació que complica l’avenç cap a uns canvis que, al seu entendre, són fonamentals. “Una administració pública àgil i eficient és necessària per poder tirar endavant l’obertura”, va assegurar.

Bartolomé va demanar al Govern que “exposi de forma clara” quina és la reforma que vol tirar endavant, així com “el calendari” previst. En aquest sentit, va recordar que aquest assumpte “és una prioritat nacional” que, en la seva opinió, “s’ha d’abordar en el conjunt de forces polítiques i agents econòmics i socials”.

Els vots favorables del grup parlamentari demòcrata van impedir que el passat dijous 9 de maig prosperés al Consell General l’esmena a la totalitat presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata al projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar l’adquisició d’accions de la societat Centre de Tractament de Residus (CTRASA).

Els socialdemòcrates no podem ser còmplices d’una despesa milionària de prop de quatre milions d’euros que ha de servir perquè el Govern pugui fer front a la compra de les accions dels socis privats que formen part de la societat que gestiona el forn incinerador. I el més important, com a oposició responsable, els socialdemòcrates no podem tolerar i denunciem que la majoria demòcrata se sumi a la malaurada pràctica de voler privatitzar els guanys i de socialitzar les pèrdues.

Desgraciadament, aquest només és l’últim capítol d’una història, la del forn, molt negra. Una història que té una única víctima: les ciutadanes i els ciutadans d’Andorra, que hauran de pagar la factura milionària del forn. Si m’ho permeteu, deixeu-me fer un breu repàs a aquesta història te­nyida de negre.

La història del Centre de Tractament de Residus de la Comella va començar l’any 2003, tot just fa deu anys. El projecte es justificava en la necessitat de poder gestionar els nostres residus i de poder reemplaçar l’anterior forn incinerador, escandalosament contaminant en dioxines i altres substàncies cancerígenes.

Aquesta instal·lació ha aixecat polseguera a dins i a fora de la seu parlamentària per múltiples raons: per la seva idoneïtat, pel seu sobredimensionament, pel seu emplaçament, pel seu cost astronòmic…, i sobretot per la ruïna que ha sigut des de la seva construcció, al llarg d’aquests deu anys i fins avui mateix, no per a tots però sí per a les arques públiques del nostre país.

El projecte havia de tenir un cost de gairebé 44 milions d’euros, segons el contracte de concessió administrativa claus en mà, del mes de febrer del 2003. Sobre aquesta quantitat reposava la viabilitat econòmica del projecte.

La societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA (CTRASA), constituïda el mateix 2003, sempre ha gestionat per concessió el centre de gestió de residus i va començar en aquell moment amb una participació pública minoritària, un 15% per al Govern i un 5% per a l’ens públic FEDA, Forces Elèctriques d’Andorra.

Malgrat haver-ne pactat un cost de construcció, el sobrecost final del forn va suposar un 40% més del pressupost pactat inicialment.

És important entendre que a partir d’aquí es va arribar a un punt d’inflexió. El projecte, que inicialment havia ser una bona in­versió, es va començar a tòrcer  fins a convertir-se ja en el que s’albirava com un negoci poc o més aviat gens fructuós.  Efectivament, el sobre cost va provocar que el valor dels fluxos de caixa d’aquell moment arribessin a un valor negatiu de 4,2 milions d’euros. Podíem parlar ja d’un ambiciós projecte profundament tocat de mort.

Curiosament, a partir d’aquest moment, l’administració andor­rana, molt propera a alguns dels accionistes privats, va començar a veure com s’incrementava la seva participació en el Centre de Tractament de Residus. Justificant el pretès caràcter estratègic i particularment sensible d’aquest sector d’activitat, l’11 de juliol del 2006 FEDA va comprar les accions en mans dels socis privats andorrans (al mateix preu que les havien adquirit a l’inici) i va ampliar així la seva participació en la societat CTRASA del 5% inicial al 38%. Així doncs, gràcies a l’aprovació de la Llei 22/2007 del 22 de novembre del 2007, la participació pública en la societat CTRASA, entre FEDA i el Govern, representava una quota del 53% del capital social.

El serial del forn va continuar, i el 2 de maig del 2007, coincidint amb la posada en marxa de la instal·lació, es va signar un onerós i dubtós contracte de prestació de serveis entre CTRASA i els dos únics socis forans, Cespa i Novergie. Un contracte de manteniment de vint anys, àmpliament qüestionat durant el Govern socialdemòcrata, que va costar la mòdica quantitat d’1.256.872 euros entre l’any 2007 i el 2010.

Durant el mandat del Govern socialdemòcrata, l’executiu va qüestionar algunes de les actuacions efectuades en relació amb el Centre de Tractament de Residus de la Comella, en considerar que aquestes actuacions podien haver malmès l’interès de les arques públiques. Diversos processos judicials es van posar en marxa.

Un altre episodi relatiu a la planta de la Comella es va viure el passat 15 de març del 2012, dia en què el Consell General va aprovar, sense els vots socialdemòcrates, un crèdit extraordinari de 328.492 euros en concepte d’impostos indirectes derivats de la construcció del forn, retornats per part de l’administració general als socis estrangers, tot i que les clàusules particulars per a la construcció del centre establien un cost de construcció, claus en mà, tancat i no revisable.

Fins aquí, la penosa història d’un forn a la qual ara els demòcrates sumen un nou capítol de despropòsits, impulsant una despesa milionària per al Govern, un cop més, i concretament per a FEDA i el Servei de Telecomunicacions d’Andorra, que gastaran 3.826.479 euros, una part important de les seves reserves en l’adquisició de la compra de les accions dels socis privats Cespa i Novergie. Quantitats que molts ciutadans agrairíem veure invertides en un abaratiment de les nostres tarifes telefòniques o elèctriques, en una modernització d’instal·lacions o, per què no, vista la situació que viuen els nostres ciutadans, revertida en inversions o ajudes socials.

Mentre el negoci semblava rendible, les institucions públiques disposaven només d’un 20% de les accions de CTRASA, però al mateix temps que la viabilitat del projecte s’ha anat enfonsant, hem vist com augmentava més i més, fins a arribar al 100%, la participació pública en la societat del Centre de Residus de la Comella. Insisteixo que no podem tolerar una vegada més la pràctica habitual de voler privatitzar els guanys i de socialitzar les pèrdues.

Dijous 9 de maig el Consell General va fer un pas endavant amb l’aprovació de la presa en consideració de la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris. Una vegada s’aprovi aquest text, es podrà començar a posar remei a la manca d’un marc legal a Andorra que reguli i garanteixi en el temps el dret a les persones a accedir als serveis socials. No obstant això, malauradament no tot són flors i violes. I és que abans que aquesta llei vegi la llum, els socialdemòcrates demanarem que es resolguin els molts neguits que ens ha generat el text presentat per Demòcrates per Andorra.

En un escenari cada vegada més negre en què desgraciadament mes a mes continua creixent el nombre d’aturats al nostre país, DA no només es mostra incapaç de posar remei a aquesta sangria constant de llocs de treball, sinó que, a més, ha afegit un element d’incertesa sobre l’única  protecció que gaudeixen avui dia els ciutadans i ciutadanes d’Andorra que s’han quedat sense feina: la prestació econòmica per desocupació involuntària impulsada pel Govern socialdemòcrata.

En aquest sentit, l’esmentada proposició de llei preveu una classificació de les prestacions que ens ha causat un fort neguit, donat que introdueix la regulació de prestacions ja existents i regulades i, en canvi, n’obvia altres que actualment es troben incloses en el reglament regulador de prestacions econòmiques d’atenció social modificat en tres ocasions pel Govern socialdemòcrata, per a la revisió en aquell moment dels requisits d’accés de certes prestacions, o per a la introducció de noves prestacions que donessin resposta a casuístiques concretes que fins aquell moment ningú havia abordat.

Em refereixo, per exemple, a la prestació econòmica per des ocupació involuntària, que roman inalterada des d’aleshores, malgrat l’important increment del nombre de persones aturades esdevingut en els dos darrers anys. Sense anar més lluny, fa uns dies hem sabut que la xifra d’aturats ha tornat a superar el rècord històric, arribant als 1.185.

I, com deia, malgrat aquesta greu situació, la inquietud que ens genera als socialdemòcrates el fet que s’obviï la inclusió d’aquesta prestació bàsica, lluny de veure’s apaivagada, s’accentua amb la lectura del criteri del Govern quan en l’apartat segon de les consideracions s’addueix que la proposició de llei regula “de manera més eficaç i eficient totes les prestacions socials i sociosanitàries que s’ofereixen al Principat d’Andorra i, en especial, les que es financen des de les administracions públiques”. És precisament aquesta referència a “totes les prestacions” el que ha incrementat la nostra preocupació i, de moment, encara no hem sentit de part de Demòcrates per Andorra que el text legislatiu mantindrà vigents aquelles prestacions avui dia encara existents que la proposició de llei no recull de forma específica.

Com és d’esperar, i com és la nostra obligació i amb la finalitat de clarificar la qüestió, en el treball en comissió els socialdemòcrates proposarem que quedi explicitada de forma expressa la vigència del reglament regulador de prestacions econòmiques d’atenció social, en allò relatiu a totes  les prestacions allà regulades i no recollides en la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris. Exigirem als demòcrates que no afegeixen més llenya a la foguera.

Dijous passat el Consell General va aprovar la presa en consideració de la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris. Estem davant d’una bona notícia perquè Andorra començarà a posar fil a l’agulla a una tasca que tenia pendent amb la regulació i garantia del dret a les persones a accedir als serveis socials. No obstant això, aquesta bona notícia ve acompanyada de molts interrogants que ens preocupen.

I és que mentre que els socialdemòcrates defensem que els serveis socials han de ser la quarta branca del sistema de benestar, des de Demòcrates per Andorra pretenen consolidar un model de serveis socials de tall liberal, en què l’Estat té un paper absolutament residual i assistencial. La proposta demòcrata deixa ben clar que és l’Estat qui “constitueix la darrera xarxa protectora que assegura la cobertura de les necessitats mínimes de les persones en situació de necessitat sense recursos ni familiars o persones obligades”.

Mentre que els socialdemòcrates pensem que aquest text legislatiu hauria de constituir un dels projectes més ambiciosos i estratègics d’aquesta legislatura, des de DA devaluen la proposició de llei des del moment que, per exemple, la presenten sense una memòria explicativa i una memòria econòmica.

Tal com vaig defensar durant la meva intervenció, des del grup parlamentari socialdemòcrata esperàvem més valentia per part de DA abordant de forma més decidida un canvi conceptual més profund en aquesta transcendental qüestió, abandonant definitivament la consideració clàssica ja superada d’entendre els serveis socials com un sistema de protecció de segona categoria, destinat a la distribució d’ajudes gairebé graciables. En contrapartida, insisteixo que els socialdemòcrates considerem els serveis socials com la quarta branca del sistema de benestar, equiparant-los a l’educació, la salut i al sistema públic de pensions. En aquest sentit, és bàsic acabar de determinar de forma inequívoca la configuració del dret d’accés als serveis socials com un dret subjectiu de caràcter universal, orientat a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el progrés social, enfortint, d’aquesta manera, la seva associació amb el concepte de dret en contraposició al concepte d’ajuda.

Quants dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país que s’han vist abocats a una situació de vulnerabilitat, quan no de necessitat, havent gaudit no fa tant d’una situació benestant, es podien imaginar que arribarien a viure una situació com la que actualment estan vivint?

Quants haurien aleshores, imaginat que es veurien en la necessitat d’acudir als sistemes públics de solidaritat i protecció social?

Doncs aquest exemple il·lustra a la perfecció la impossibilitat de negar el caràcter universal que s’ha d’atribuir a aquests serveis, ja que ningú és immune al capgirament de la seva situació personal i, consegüentment, al trànsit d’una situació estable més o menys benestant, cap a una situació de vulnerabilitat potencial.

La configuració de dret subjectiu de caràcter universal a què m’acabo de referir, entronca, a l’entendre dels socialdemòcrates, amb el principi de responsabilitat pública, que l’Estat no pot eludir, tal com pretenen els Demòcrates, traspassant la seva responsabilitat en la provisió i finançament dels serveis socials a un seguit d’obligats familiars encara que no formin part del nucli convivencial, és a dir, encara que no convisquin en el mateix domicili.

Per tant, és cabdal que aquest principi de responsabilitat pública substitueixi el principi de coresponsabilitat previst a la proposició de llei. En aquest punt és bàsic recordar que Andorra ha ratificat la Carta Social Europea i, per tant, s’ha compromès a organitzar serveis que contribueixin al benestar i al desenvolupament de les persones i a la seva integració social. Tanmateix, la nostra Constitució proclama la vigència a Andorra de la Declaració Universal dels Drets Humans i, per tant, obliga els poders públics a garantir a les persones el dret a un nivell de vida adequat que els asseguri els serveis socials necessaris. Estem doncs davant d’obligacions i responsabilitats assumides pels poders públics.

Així doncs, el model de serveis socials de DA a la pràctica pretén que, en primera instància, es traslladi la responsabilitat del finançament d’aquests serveis a aquests parents i altres persones obligades –insisteixo, encara que no convisquin en el mateix nucli familiar del sol·licitant– que d’entrada, hauran de fer front al cost dels serveis que el propi beneficiari no pot pagar per falta de recursos econòmics. L’Estat només intervindrà quan els beneficiaris i els diferents obligats no disposin de mitjans econòmics i, amb tot això, se’ls farà reconèixer el deute.

Tot això està en clara confrontació amb el principi d’Estat social que proclama la nostra Constitució que de forma ineludible hauria de lligar el dret d’accés a aquests serveis a la condició de ciutadà i no a la condició de pobre de solemnitat, com sembla establir-se en el text dels demòcrates.

L'aplicació de la legislació sobre les professions liberals, dins la Llei d'inversió estrangera –en vigor des de fa gairebé un any–, té aspectes opacs segons el Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Per emparar-se en aquest posicionament, el grup va criticar ahir durant la sessió de preguntes al Govern del Consell General el que consideren un elevat nombre de denegacions a professionals liberals forans que volen establir-se a Andorra. Des de l'entrada en vigor de la llei s'han presentat a l'Executiu 67 sol·licituds, 18 de les quals han estat favorables. La resta s'han denegat, en la seva gran majoria al·legant que no existeix reciprocitat amb el país del qual prové el professional, un dels principals requisits de la normativa. La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, va assegurar ahir que l'empara de la reciprocitat fa «malpensar» i que s'apropa més a «una fórmula per protegir certs sectors del país».

L'acusació es va fer després que el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, fes públiques les xifres de sol·licitants per establir-se a Andorra. De les 67 presentades s'han denegat 18 sol·licituds, deu de les quals per manca de reciprocitat, és a dir, perquè els seus homòlegs andorrans no poden treballar en aquest país. A més a més, hi ha 20 sol·licituds que han acabat en silenci administratiu –és a dir, tampoc han estat acceptades–, en no haver-se pogut comprovar aquesta esmentada reciprocitat. La «sorpresa» dels socialdemòcrates va arribar quan Espot va nombrar les professions i les nacionalitats de les sol·licituds que havien estat denegades o havien patit silenci administratiu. Hi ha argentins, italians, fins i tot eslovens, però predominen els espanyols: advocats, farmacèutics, metges d'estètica, economistes, entre d'altres. «Esperava sentir països més allunyats», va manifestar Gili, que també es va mostrar sorpresa perquè amb l'Estat veí s'arribés al silenci administratiu.

L'altre punt discordant és el fet que «tots coneixem professionals andorrans que estan treballant a Espanya», concretant-ho sobretot amb el col·lectiu dels advocats i dels metges, i va ser a partir d'aquí que Gili va insinuar que des del Govern es vol protegir a certs sectors. Per tot, la socialdemòcrata va demanar a l'Executiu una modificació de la llei, perquè els professionals que vulguin establir-se a Andorra «no es pensin que els estem prenent el pèl».

Espot al·lega equitat // Espot va respondre amb una rotunda negativa les acusacions plantejades pel grup socialdemòcrata. «No els estem prenent el pèl, estem aplicant la llei», va assegurar el ministre, que va parlar d'un «tracte d'equitat» a l'hora de decidir si acceptar o no una sol·licitud. «La reciprocitat és que es pugui fer en les mateixes condicions», cosa que no passa, al parer del Govern, en el cas dels advocats o dels metges espanyols, ja que per a que un andorrà exerceixi allà es demanen uns requisits que no es formulen a l'inversa, com la dispensa legal per als advocats. El ministre va reiterar que en tot moment el Govern «s'ha ajustat al dret».

Pel que fa al col·lectiu dels lletrats, Espot va assegurar que ja s'està treballant amb el país veí perquè s'elimini aquesta dispensa, i per tan desaparegui la manca de reciprocitat. El ministre va explicar que els respectius col·legis ho estan analitzant.

D'altra banda, el ministre també va informar que s'han concedit vuit decrets d'habilitació especial, és a dir, s'han acceptat aquestes sol·licituds malgrat no complir el criteri de residència fixa a Andorra, perquè es tracta de professionals d'elevada reputació o que el país necessita. Tots són del rang sanitari.

El Partit Socialdemòcrata considera que al Govern, i a la formació de Demòcrates per Andorra, li «manca un model econòmic clar per redreçar la crisi». Entenen que l'Executiu ha «abocat els esforços a l'obertura econòmica i a les seves bondats, i s'incideix poc en actuacions a curt termini». Així reclamava el primer secretari dels socialdemòcrates, Pere López, mesures urgents i concretes per a la recuperació.

El context socioeconòmic és preocupant. «Tots els indicadors econòmics van en davallada i la situació econòmica és pitjor que fa dos anys», va recordar López a l'analitzar la primera meitat de la legislatura, i en va citar alguns a tall d'exemple. «2.700 llocs de treball destruïts, el nombre d'aturats s'ha duplicat des de l'inici de la legislatura». I al seu entendre, el Govern està fent ben poca cosa per fer front a aquesta situació. Reconeixen que s'han fet avenços, com l'inici del procés d'obertura econòmica –però que no s'esperen resultats fins al llarg termini– i la signatura del primer conveni per evitar la doble imposició. Però «no ha impulsat una llei especial de recuperació econòmica, ni amb el pressupost s'ha fet èmfasi en partides per a la recuperació i el foment de l'ocupació». I a més, ha comès «alguns errors rellevants amb costos per a les finances públiques», com són l'adjudicació de l'heliport nacional, la contractació de Monitor Group o del Cirque du Soleil i la compra de les accions de Ctrasa (Centre de Tractament de Residus). López va apuntar que els diners gastats en aquestes qüestions estarien més ben empleats fomentant l'ocupació, incentivant els empresaris, i donant suport a projectes energètics o mediambientals, a més d'apostar per les noves tecnologies.

D'aquesta manera, el PS considera insuficient que el Govern hagi reimpulsat els programes de finançament privilegiat per a emprenedors o hagi tirat endavant el programa de treball temporal en benefici de la col·lectivitat. En relació a la primera, López va recordar que és una mesura que va engegar el govern socialdemòcrata i que a l'inici de l'actual legislatura es va «aparcar», i va apuntar que cal fer-ne difusió per tal que es coneguin i «siguin efectius». En relació al foment de l'ocupació, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, que també va participar en la roda de premsa per fer balanç de l'equador de la legislatura, va apuntar que són mesures que «no donen resultat», doncs «s'han doblat els aturats». A més, va considerar que cal revisar els criteris d'accés a la prestació per desocupació involuntària i incloure-la dins la futura llei de serveis socials.

D'altra banda, Rios també va apuntar que hi ha mesures anunciades pel Govern que es troben «embarrancades», com són la reforma de la Funció Pública, la reforma fiscal, la reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i la reforma de les competències i transferències dels comuns. En aquest sentit, va apuntar que des de la seva formació també es veuen «necessàries», però va recordar que «ni milloraran l'economia ni afavoriran la creació de llocs de treball». En aquest punt, Rios va lamentar que malgrat la majoria és nombrosa –22 consellers, que «no s'havia donat mai» després de la Constitució– «no es veu el desplegament de recursos en activitat parlamentària», i «per ells el més fàcil és rebutjar el debat». Amb aquest últim comentari, el president del grup parlamentari lamentava que poques són les proposicions entrades pel PS al Consell General que hagin prosperat, i en concret feia referència al text que proposava mesures per a la reactivació econòmica. I encara va afegir que es detecta «una tendència creixent a defensar els grans», doncs per exemple no es vol regular els períodes de rebaixes.

Per tot plegat, Rios va acabar assegurant que «la constant improvisació [del Govern i la majoria] dificulta el treball [dels socialdemòcrates]». En aquest sentit, el primer secretari del PS va manifestar que «el Govern no actua i especialment el cap de Govern no està liderant, i fa discursos amb contingut alarmista», i va atribuir a les «divergències internes» de DA el fet que «els compromisos» no tinguin sortida. Així, López va tornar a insistir «cal prendre decisions», i aquestes li pertoca al Govern d'adoptar-les.

El PS, tant el partit com el grup parlamentari, van fer ahir balanç dels dos primers anys de Govern demòcrata en una roda de premsa conjunta del primer secretari, Pere López, i del president de la formació al Consell, David Rios.

Una compareixença en què van lamentar la manca de polítiques per reactivar una economia en “situació preocupant”, i en què van denunciar que “hi ha un Govern que no actua, un cap de Govern que no lidera el procés polític i un grup en la majoria incapaç de donar sortida als compromisos legislatius de DA”.
Una inacció que, segons Pere López, es culpa de la manca de consens entre el mateix executiu i el grup parlamentari i dins la bancada demòcrata. “Tot i tenir 22 consellers a la majoria, a vegades no en tenen 15 a favor per tirar endavant mesures”, va indicar López. A més d’estar dividits, des del PS també se’ls va acusar de no tenir un full de ruta i d’haver creat un partit sense un projecte de Govern clar. Una manca de consens que provoca que no s’avanci en qüestions importants perquè “els debats s’allarguen molt o ni es plantegen”.

A mitjan legislatura per al PS el balanç només potser negatiu, tenint en compte que els indicadors econòmics són pitjors ara que fa dos anys, la important destrucció dels llocs de treball i que pràcticament s’ha doblat el nombre d’aturats. Només salven petits avenços com el procés d’obertura econòmica i la signatura d’alguns convenis de no doble imposició, però critiquen els “errors del Govern que han costat molts diners” com l’heliport, Monitor Group, el Cirque du Soleil o la compra de les accions de Ctrasa. Diners que, segons Pere López, s’haurien d’haver utilitzat per fomentar l’ocupació, incentivar els empresaris, donar suport a projectes energètics o mediambientals i potenciar les noves tecnologies.

D’altra banda, Rios va lamentar que les grans reformes estructurals del Govern (la llei de la funció pública i les reformes fiscals, de la CASS i de les competències dels comuns) estiguin “iniciades, però totalment embarrancades”. Pel president del grup parlamentari, l’única reforma ha estat la Llei d’inversió estrangera, una reforma que “no veiem com s’està implantant” i a la qual l’executiu està dedicant tots “els esforços deixant de banda altres accions de reactivació econòmica”.

La comissió d’Economia del Consell General està ultimant els darrers serrells de la llei del comerç.

El text no inclourà una regulació dels períodes de rebaixa, circumstància que, a l’entendre del president del grup socialdemòcrata, David Rios, el deixarà “coixíssim”. Pel parlamentari encampadà, amb la negativa de DA a acceptar les seves propostes en aquest sentit s’acaba afavorint les grans superfícies en contraposició als petits i mitjans establiments.

“És decebedor que els demòcrates no siguin prou valents per regular les rebaixes”, lamenta Rios, per qui “que es doni l’opció que siguin lliures desmunta molt la importància d’aquesta llei”. El líder del PS al Consell considera que amb aquesta decisió la majoria “perjudica, i de molt, el país”, tot argumentant que “les rebaixes poden ser una festa del comerç, un atractiu per al turisme i per al consum intern”, possibilitat que, en la seva opinió, es perdrà ja que el text faculta el Govern per fer aquesta reglamentació però no n’estableix cap obligació.

Rios recorda que durant les converses mantingudes amb representants del sector per poder esmenar el projecte de llei “els comerciants, el que volien, sobretot els petits i mitjans, era que es regulés”. Sobre si el PS donarà suport finalment al text, el parlamentari apunta que “encara hem d’acabar de veure com finalitzen els treballs”, i que “també està en relació amb la de la competència i la protecció del consumidor”. Per tant, la decisió encara no està presa definitivament.