El consellera general del PS Mariona González ha presentat una demanda d’informació en què sol·licita al Govern que “faciliti l’informe tècnic que justifica que el curs vinent els alumnes i docents de segona ensenyança hagin d’utilitzar obligatòriament la tauleta digital del model iPad 2 de la marca Apple i que no es pugui triar cap altre model o marca”. Segons assenyalen des del PS en un comunicat, malgrat que el grup parlamentari socialdemòcrata considera que la incorporació de la tauleta digital a l’aula és un “avenç positiu i necessari”, els darrers dies “han sorgit dubtes entre molts ciutadans que escolaritzen els seus fills al sistema andorrà amb referència a l’obligació en un futur d’adquirir una tauleta digital d’un model concret i d’una marca comercial determinada.

Per resoldre aquests interrogants també ha presentat 10 preguntes escrites al Govern per conèixer, entre d’altres qüestions, quin és el format que tenen els continguts digitals que només poden ser utilitzats sobre aquesta tauleta digital, i si es preveu la possibilitat que els pares puguin triar entre diverses marques i models de tauletes.

Per fi s’inaugura el parc d’animals de Naturlandia.

I dic per fi, no per ganes que així sigui, sinó perquè fins ara, el comú no ha fet més que posar-hi diners i fer previsions molt optimistes però poc realistes al meu entendre. Un forat de 4 milions i un préstec d’1,5 milions que el comú fa a la societat (diners que abans ha hagut de demanar als bancs, evidentment) no deixen gaire lloc per a l’eufòria o per a l’optimisme. Ja no és qüestió de ser membre de l’oposició o no; és qüestió de sentit comú. Ara, amb el parc en funcionament, començarem a treure’n l’entrellat i a parlar de dades reals. Fins llavors, no creuré en la viabilitat del projecte, només perquè la presidenta de la societat i cònsol de la parròquia ho pretengui. No faré un acte de fe en aquest sentit. M’ho creuré quan ho veuré. I espero, pel bé de tothom, ciutadans, accionistes, comerciants, administració comunal... acabar veient-ho algun dia.

Quant al finançament, alguns diran que és la societat Camprabassa SA que ha posat els diners, i que el comú n’és només un accionista. Però la veritat és que el comú és l’accionista majoritari amb un 88% del capital, recordo. Per tant, totes les lauredianes i lauredians, ho vulguem o no, hàgim o no comprat accions de la societat, tenim participacions a Naturlandia. Entenc doncs, que tothom a Laurèdia està íntimament lligat a aquest projecte i, per tant, tothom pot dir-hi la seva. En aquesta ocasió exposo el meu sentiment com a conseller comunal elegit per una part del cens electoral, però sobretot com a lauredià escèptic amb la viabilitat del projecte i preocupat que els seus diners no vagin a parar en un sac sense fons.

No puc amagar el meu recel quant a aquest projecte, pel que fa a la seva viabilitat, deia. Una viabilitat, per cert, de la qual es demana un pla des de fa molt de temps a l’actual majoria, i que sembla que es presentarà per fi als accionistes de la societat Camprabassa SA d’aquí a poc. Penso, per lògica, que aquest pla s’hauria d’haver elaborat abans de dur a terme el projecte per confirmar justament la seva viabilitat o no. Dubto sincerament que el pla que es presentarà ara digui el contrari. Seria tirar-se pedres al damunt. És de calaix.

Però si parlem de viabilitat, hem de parlar del nombre de visitants. I tot i que encara no tinguem dades reveladores, tenim una informació interessant: 1.700 persones visiten gratuïtament, sense pagar un sol euro, el parc d’animals en dues jornades de portes obertes. És a dir, 2.300 visitants menys del que s’esperaria en temporada alta, tal com albiren les previsions de l’actual majoria comunal. És cert que les condicions durant el cap de setmana passat no eren les més adients per treure’n conclusions representatives (les campanyes publicitàries externes poden no haver fet efecte encara, la meteorologia no era la més adient i no era temporada alta, turísticament parlant), però podem fer-nos una primera idea. El que és clar, és que aquest parc està bàsicament destinat al turista, si ens fixem en aquella xifra dels 2.000 visitants diaris previstos. La població nacional i les escoles del país no són les que han de fer viure financerament el parc. Per tant, fora de la temporada alta, que són dos mesos l’any, quina serà l’afluència real de turistes al parc? N’hi haurà prou amb quantitats similars o inferiors a les d’aquest darrer cap de setmana?

En un altre ordre de coses, la premsa que recollia la informació de l’obertura del parc assegurava que la gent es mostrava molt entusiasmada amb el nou projecte turístic lauredià. Hi veien una activitat molt vàlida per complementar les ja presents al país, i alguns també deien que aquest seria el revulsiu econòmic de la parròquia. Veig aquí una molt bona oportunitat per intentar vendre un nou paquet d’accions. Cal aprofitar aquest optimisme deixant de banda la por que una nova venda de participacions quedi deserta de nou. Potser aquells qui no en tenen i aquells que ja van adquirir-ne, ciutadans i responsables polítics, tornaran a participar econòmicament en el finançament de la inversió...

Pel que fa a la més que normal eufòria momentània dels membres de la majoria comunal que inauguren aquell parc d’animals ideat i començat per l’anterior consolat, m’agradaria que no els fes oblidar en cap moment la realitat de la cosa; cal amortitzar la inversió milionària i cal que esdevingui rendible en un termini de temps raonable. I el que és més important: cal que sigui aquell revulsiu promès que ha de retornar a la vida el teixit econòmic de la parròquia. Hotelers, botiguers, empresaris i la societat en general ho esperen.

Per acabar, m’agradaria recordar un cop més que, no fent part del consell d’administració de Camprabassa SA, ens és molt difícil de creure en el projecte, d’una banda, i de l’altra ser partícips de les decisions que s’hi prenen o com a mínim ser simplement informats. Entenc que les societats, cap de les tres, no han de ser una institució paral•lela en la qual no hi ha oposició política i en què es prenen decisions poc transparents o invisibles. Per mi, els manca aquest aspecte democràtic anomenat representativitat. Tota aquella gent que som legítimament escèptica amb el projecte de la Rabassa com ho sóc jo, no tenim cap representant en aquest òrgan de decisió. No ho veig gens democràtic. No creure en Naturlandia no vol dir quedar-ne al marge.

E l mes de maig es va tancar amb un total de 1.176 persones inscrites al Servei d’Ocupació en recerca de feina, un 0’8% menys que a l’abril. Precisament aquestes  dades les va avançar el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, al Consell General la setmana passada, quan tant el grup mixt com el  grup parlamentari socialdemòcrata van preguntar en sessió de control per les mesures que l’Executiu està duent a terme contra l’atur. La resposta d’Espot va ser, pel PS, «molt poc concreta», va explicar la secretària d’organització del partit, Rosa Gili, que va afegir que «l’únic que va saber dir el ministre és que l’augment de l’atur és degut a la crisi internacional i no va aportar cap proposta a curt termini».

A més, Gili va dir que de les mesures anunciades pel ministre, com la renovació del Servei d’Ocupació o els programes de treball, «són  propostes de resolució que el grup parlamentari socialdemòcrata ja va fer durant el debat d’orientació política», i que, tot i estar-hi d’acord – «perquè ja ho vam demanar nosaltres»– troben a faltar que s’activin del tot les reformes per facilitar i agilitzar els tràmits. El primer secretari del partit, Pere López – que va comparèixer ahir en roda de premsa juntament amb Gili–va afegir que «les respostes de Govern no ens han satisfet gens» i que les mesures preses «són insuficients per solucionar la destrucció de llocs de treball». Pel PS «són respostes allunyades de la realitat de la gent».

CANVIS DE CRITERIS PER LA PRESTACIÓ // Els beneficiaris de la prestació econòmica per desocupació involuntària van augmentar un 4,7% el mes de maig, passant de les 129 persones de l’abril a les 135 del maig. Aquesta és una xifra que oscil·la segons el mes, però Gili es va sorprendre de que «l’atur no deixi d’augmentar i hi hagi mesos que el nombre de persones que reben la prestació hagi disminuït».

Gili va dir que «no s’han canviat els criteris per atorgar les prestacions» des de que les va implantar el Govern del PS, i que des de llavors «la situació ha canviat i l’atur s’ha multiplicat per tres». La consellera va concloure que caldria revisar els criteris ja que  «cal trobar una solució per aquestes famílies».
PREOCUPACIÓ PER L’ATUR JUVENIL/ Les dades d’Estadística també mostren, tal i com va subratllar Gili, un creixement dels aturats joves i de més de 40 anys (un 43’6%). La consellera va dir que per intentar solucionar aquest problema «es podrien acotar les formacions a aquest tipus de gent», per exemple.

Finalment, Gili i López van explicar que han creat un equip de treball específic dins el partit per tractar el tema de l’atur i que han iniciat les reunions amb empresaris i sindicats «per escoltar les seves propostes, reflexionar i prioritzar». 

El Partit Socialdemòcrata (PS) va denunciar ahir la “lleugeresa” amb què el Govern i el grup demòcrata al parlament afronten el “greu problema” de l’atur. Així ho van voler deixar palès el primer secretari del partit, Pere López, i la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili, en una roda de premsa en què van exigir a l’executiu que prengui mesures per reactivar l’activitat econòmica. “No es pot esperar 3 o 5 anys que acabi la crisi i veure quines empreses han sobreviscut”, va assenyalar López, posant en dubte que DA “entengui el problema que està vivint el nostre país”.

A més de mesures concretes de reactivació, els socialdemòcrates van demanar a l’executiu que revisi els actuals criteris per rebre la prestació d’atur i que la gent que fa molt temps que no té feina hi pugui accedir. “Cada dia hi ha més aturats i cada cop menys gent rep la prestació. Aquí passa alguna cosa”, va denunciar Gili.

Els dos polítics van lamentar les respostes del ministre d’Interior, Xavier Espot, dijous passat al Consell General a les preguntes dels grups de l’oposició sobre les mesures que preveu prendre l’executiu contra l’atur. “Què està fent el partit polític que governa? No hi ha cap iniciativa del Govern i el grup que li dóna suport tampoc fa res”, va indicar López. Segons els socialdemòcrates, en dos anys de Govern taronja “no hi ha hagut cap iniciativa legislativa per pal·liar aquesta greu situació”.

López i Gili van denunciar “la inacció” d’un executiu que només veu prioritària una obertura econòmica que “no funciona”. Des del PS van recordar que l’atur s’està rabejant amb els joves i els majors de 40 anys i que caldria adaptar els plans de formació a aquests col·lectius. També van reclamar que es faciliti l’obertura de noves empreses i que s’ajudi les que ja estan en funcionament. Per últim, van avançar que a la tardor podrien presentar alguna iniciativa al Consell per pal·liar l’atur i reactivar l’economia.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va voler expressar ahir la seva “preocupació” davant de la resposta que el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va donar, a la sessió de control del Consell General celebrada dijous passat, quan se li va demanar per les actuacions que el Govern té previstes contra l’atur. Els socialdemòcrates consideren que de la  contesta es dedueix que l’executiu és “incapaç de donar cap solució” per fer front a aquest problema, “i l’única cosa que ens diuen és que tot és culpa de la crisi internacional”, segons va explicar ahir la consellera general Rosa Gili. La parlamentària socialdemòcrata va destacar que, de les darreres dades conegudes sobre l’atur, és especialment preocupant el nombre de persones sense feina de més de 40 anys i també l’atur creixent entre els joves, “que està pujant i arriba gairebé a un 20%”.D

avant l’absència de propostes a curt termini del Govern, el PS insisteix en la necessitat de prendre mesures concretes per reactivar l’economia i, d’aquesta manera, fomentar la creació de nous llocs de treball. El PS continua reclamant al Govern, en vista que l’obertura econòmica no està donant els fruits  que s’esperaven, segons el seu parer, un calendari amb mesures que permetin activar l’economia o que serveixin almenys per reduir l’alentiment econòmic.

El PS troba, com ha reiterat en les darreres compareixences públiques dels seus membres, que davant d’una situació de greu crisi com l’actual “no podem estar de braços plegats”, sinó que s’han de fer propostes, com està passant als països de l’entorn europeu, per intentar incidir en el teixit productiu. “És increïble que en dos anys no hi hagi hagut cap iniciativa legislativa per promoure noves activitats i ajudar les empreses que tenen dificultats”, va insistir el primer secretari del PS, Pere López.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va voler expressar ahir la seva “preocupació” davant de la resposta que el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va donar, a la sessió de control del Consell General celebrada dijous passat, quan se li va demanar per les actuacions que el Govern té previstes contra l’atur. Els socialdemòcrates consideren que de  la contesta es dedueix que l’executiu és “incapaç de donar cap solució” per fer front a aquest problema, “i l’única cosa que ens diuen és que tot és culpa de la crisi internacional”, segons va explicar ahir la consellera general Rosa Gili. La parlamentària socialdemòcrata va destacar que, de les darreres dades conegudes sobre l’atur, és especialment reocupant el nombre de persones sense feina de més de 40 anys i també l’atur creixent entre els joves, “que està pujant i arriba gairebé a un 20%”.

Davant l’absència de propostes a curt termini del Govern, el PS insisteix en la necessitat de prendre mesures concretes per reactivar l’economia i, d’aquesta manera, fomentar la creació de nous llocs de treball. El PS continua reclamant al Govern, en vista que l’obertura econòmica no està donant els fruits que s’esperaven, segons el seu parer, un calendari amb mesures que permetin activar l’economia o que serveixin almenys per reduir l’alentiment econòmic.

El PS troba, com ha reiterat en les darreres compareixences públiques dels seus membres, que davant d’una situació de greu crisi com l’actual “no podem estar de braços plegats”, sinó que s’han de fer propostes, com està passant als països de l’entorn europeu, per intentar incidir en el teixit productiu. “És increïble que en dos anys no hi hagi hagut cap iniciativa legislativa per promoure noves activitats i ajudar les empreses que tenen dificultats”, va insistir el primer secretari del PS, Pere López.

Entre les iniciatives que es podrien engegar, l’exministre va esmentar, per exemple, el foment de les energies renovables i la concessió d’ajudes per a la renovació del parc d’automòbils, a part de facilitar el finançament a les empreses o agilitzar els tràmits administratius.

Segons el PS, bona prova que la majoria no té iniciatives per incidir en la xifra de desocupats és que en el congrés que Demòcrates per Andorra (DA) va celebrar recentment no es va parlar del tema, quan és la principal preocupació avui dia de la població. “No hi ha iniciatives legislatives i les respostes del Govern ens semblen molt allunyades de les preocupacions de la gent; hi ha una certa lleugeresa sobre qüestions que són molt serioses i ni el contingut ni el to es corresponen amb la greu situació que viu el nostre país”, va assenyalar López.

Els socialdemòcrates es van mostrar d’acord que el Servei d’Ocupació disposi de més espai i que s’agilitzin els tràmits, tal com, segons recorden, es demanava en una resolució del Consell a la qual ells van donar suport. Tot i així, segons va indicar Gili, la impressió que tenen és que l’ampliació del local “no s’està activant prou”. Per la seva banda, López va considerar que la reforma d’aquest servei o la posada en marxa d’un programa de formació ocupacional “no pot ser la resposta més important” que doni el Govern sobre què farà per reduir l’atur.

El PS aposta també per revisar els criteris per atorgar la prestació per desocupació, ja que “sembla incoherent” que quan augmenta la xifra d’aturats hi hagi menys persones que la rebin.

El curs vinent 289 alumnes de Segona Ensenyança de l'Escola Andorrana hauran de comprar un iPad per assistir a classe, segons estableix el Permsea (Pla Estratègic de Renovació i Millora del Sistema Educatiu). La digitalització de les aules ha estat ben rebuda per l'opinió pública andorrana, ara bé, no ho ha estat tant el fet que el Govern hagi decidit que la inversió l'han de fer les famílies.

Tal i com va recordar ahir la consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili,segons l'estudi del CRES fet públic el passat mes de desembre, un 3,5% de la població viu en situació de precarietat. «És un moment en el qual molta gent ho està passant malament, d'entrada representa una inversió molt elevada», i tot i admetre que les finances estatals no passen per un bon moment, Gili va concloure que «si l'Estat volia apostar i fer una bona reforma educativa, també hauria de ser ell qui aportés els mitjans». Es tracta doncs «d'una inversió d'Estat» i haguessin pogut «treure els diners d'un altre lloc».

Els iPads costen 450 euros. Gili va afegir que el Govern ha calculat que necessitaran una subvenció per poder pagar l'aparell uns 50 alumnes, «però potser que n'hi hagi més». A més, els pares que demanin al proveïdor oficial pagar l'iPad a terminis, concretament a 20, acabaran pagant 520 euros. Per a Gili «aquests interessos haurien d'estar subvencionats pel Govern». Finalment, la consellera va dir que la «nostra preocupació és per les famílies».

Els treballadors de la ludoteca encampadana El Xiulet, un servei de cessió comunal, van informar que la corporació «ens fa tancar, ja que no tornen a presentar l'edicte».

Ahir al vespre els treballadors tenien una reunió informativa amb els pares; segons ells, les conseqüències d'aquesta decisió són que «50 nens de la parròquia es quedaran sense places ni activitats a partir del proper 1 de juliol». Els problemes del servei es van iniciar quan el comú «va començar a retallar les subvencions. Aquesta setmana estàvem esperant que ens fessin una proposta i llavors ens van anunciar que ja no tornarien a presentar l'edicte».

El conseller comunal de la oposició, Joan Sans, és va mostrar sorprès i indignat pel fet que la notícia li arribés «a través dels mitjans de comunicació i no del comú» –va ser posteriorment que el cònsol menor, Jordi Torres, li va confirmar ahir la informació–, i va lamentar i criticar el fet que «les gestions administratives, fetes des de fa mesos, en les quals es va decidir retallar subvencions,» no haguessin estat presentades «en forma de proposta a les comissions i debatudes al consell de comú».

Clar que, per altra banda, «el comú ha violat el calendari de sessions i no es reprendran fins el 4 de juliol», moment en el qual ja serà tard per debatre certs temes. Perquè de fet, no és la primera decisió que no arribarà a debat del consell, «també s'ha decidit suprimir el primer torn de colònies; d'això se'ns va informar a través de la comissió, però no com a proposta».

En resum, per al conseller socialdemòcrata el comú d'Encamp té «un problema greu de manca de transparència». Sans va afegir que no sap «perquè s'ha produït aquest canvi ni amb quina voluntat».

EL «RÈDIT» ECONÒMIC // Els treballadors de la ludoteca van criticar la gestió comunal, i van dir que «no és lògic que es donin les mateixes ajudes per a privats que per a les parapúbliques»; finalment, van concloure que «no es estrany que els números no surtin».

Sans va posar en dubte que el comú hagi analitzat la «repercussió d'aquesta decisió», i es va preguntar: «¿Qui cobrirà aquesta demanda que l'administració púbica no pot cobrir?», i va afegir que el problema ara el tenen les famílies afectades, a les quals no s'ha donat cap solució.

El conseller de l'oposició socialdemòcrata va dir que caldria plantejar-se si «és més barat subvencionar aquestes empreses o ho és més crear uns espais nous que puguin satisfer aquests serveis» abans de prendre decisions.

Finalment Sans va criticar el fet que el comú «només busca el rèdit econòmic i no té en compte els objectius socials. No són conscients que parlem d'un servei públic».

D’ençà de l’arribada del nou calendari corporatiu al comú d’Encamp, amb una programació de sessió de consell cada dos mesos en el millor dels casos, es van confirmant les disfuncions en el funcionament i la transparència que des del grup socialdemòcrata + Independents ja vam denunciar en aquell moment.

Heus aquí un exemple prou evident de com, des de la majoria, posen una informació damunt la taula d’una comissió, que acordarà posteriorment la junta de govern, però que públicament no sabrem com ha quedat la cosa fins al 4 de juliol, que és quan hi ha programada la propera sessió de consell.

En la darrera comissió de Joventut i Esports se’ns va informar de la supressió del primer torn de colònies a la Baronia. Aquesta proposta, com és costum quan les coses són injustificables, no anava acompanyada de cap informe tècnic que la justifiqués.

Quins són els motius que justifiquen aquesta supressió? La resposta: és un servei deficitari. Jo em demano: quant costa allargar el contracte deu dies a cinc monitors, un cuiner i un ajudant de cuina? Malauradament, però, ni els números van saber posar damunt la taula! Imagino que deu ser més car mantenir aquest torn que contractar una empresa a dit perquè elabori un pla financer (28.000 eurets) i s’hagi de tornar a fer, no de franc precisament, perquè les xifres que s’havien projectat no eren les que tocaven.

Provin de fer números. Apuntem alt i fixem el salari dels monitors, del cuiner i de l’ajudant en 1.300 euros mensuals, per exemple, i després facin la part proporcional per a un torn de 10 dies. Si els ve de gust, poden sumar-hi despeses de funcionament, que evidentment que hi són, però també en poden restar la quota que haguessin pagat les famílies dels nens que s’hi haurien inscrit. Dit això, si la suma que els surt és superior als sis o set mil euros, m’ho expliquen.

Si han optat per fer aquestes operacions matemàtiques juguin net i, sobretot, posin a l’altra banda del full el pes econòmic que representa que els nens de la nostra parròquia puguin gaudir d’aquesta activitat amb una funció social i pedagògica que segurament no desenvoluparan en altres moments de l’estiu, mentre els pares treballen, per exemple.

En conclusió, cada cop tinc més clar que continuarem patint la visió esbiaixada d’UP+DA que si un servei públic no genera un benefici econòmic s’ha de suprimir. I aquest és el mal: no saber desxifrar que hi ha accions que tenen un benefici social o educatiu, per exemple, que els asseguro que a la llarga reverteix directament sobre el benefici econòmic que en volen extreure.

I per acabar-ho d’adobar, el resultat final del debat de supressió del primer torn de colònies a la Baronia que hem volgut fer públic, el coneixeran el 4 de juliol. Ara, només ens queda confiar que la majoria d’UP+DA ho hagi posat tot a la balança i que el dia 4 de juliol no haguem de demanar-los explicacions perquè, ves per on, ja fóra massa tard per programar aquest torn de colònies. Casualitat?

Una de les coses que més ens preocupa al Grup Parlamentari Socialdemòcrata des de que es va iniciar la legislatura –i que es continua accentuant amb el pas del temps– és que el Govern de Demòcrates per Andorra no només s'està mostrant incapaç d'aportar solucions a la difícil situació econòmica que viu el país sinó que, a més, l'equip dels millors de DA s'està convertint en especialista en malmetre allò que sí funciona. Ara toca jugar amb foc amb les relacions amb els països veïns tot i denegant un grapat de demandes de professionals liberals residents que desitgen instal·lar-se professionalment a Andorra.

La nova Llei d'inversió estrangera aprovada el 21 de juny del 2012 havia de permetre, entre altres coses, que tots els professionals liberals amb residència efectiva i permanent al Principat poguessin instal·lar-se a exercir al nostre país sense necessitat d'esperar els 20 anys de residencia necessària abans de l'adopció d'aquesta llei.

Ara bé, el que podia semblar una cosa clara en aquell moment, a la pràctica no sembla ser-ho tant ja que regularment ens assabentem de demandes de professionals liberals residents rebutjades per Govern per raons de manca de reciprocitat del seu país cap als ciutadans andorrans. Alguns d'aquests professionals han decidit ja actuar per via judicial.

La Llei d'inversió estrangera de Demòcrates per Andorra es va presentar com un dels seus projectes fars de la legislatura i hem sentit múltiples vegades el cap de Govern i els seus ministres vanagloriar-se de valentia per haver tirat endavant una llei que ara diuen que tindrà els seus efectes ni més ni menys que d'aquí a cinc anys. Però a més, en cap cas és admissible posar-se les medalles, auto declarant-se valents, per haver impulsat una iniciativa que en certs àmbits sembla ser més una presa de pèl que qualsevol altra cosa.

Com no pot ser d'altra manera, ens preocupa i entenem el neguit dels nostres professionals, afeblits per la crisi, que temen l'arribada massiva de professionals estrangers en els seus sectors. Tot i que hem de tenir present que no tothom pot accedir a acollir-se al què estableix la llei ja que cal disposar com a condició primera i obligatòria la residència efectiva i permanent al Principat, però reconeixem la preocupació dels nostres professionals com a totalment legítima.

Ara bé, no podem discriminar les demandes presentades segons qui les fa o en quin àmbit treballa. I si volien fer això, aquesta no era la via. Als socialdemòcrates ens preocupa el fet de que puguem perdre professionals estrangers qualificats en àmbits com podrien ser algunes especialitats sanitàries per la mala pràctica dels qui decideixen, que pot provocar fins i tot que alguns residents optin per marxar del país abans d'entrar en una lluita que els pot semblar irracional.

Ara bé, el que ens preocupa més en aquests moments, és el perillós joc en el qual s'aventura el Govern de DA, denegant les demandes d'alguns professionals liberals, ja sigui per la via del refús o de manera menys valenta per la del silenci administratiu, justificant una pretesa manca de reciprocitat que únicament resulta ser un tractament diferent a fora d'Andorra de les autoritzacions administratives per a que ciutadans andorrans puguin exercir les seves professions en altres països.

Nosaltres també tenim molts ciutadans treballant fora d'Andorra, ciutadans que han optat de manera temporal o més o menys definitiva, d'orientar la seva vida professional fora d'Andorra. Alguns al no trobar cabuda en el mercat andorrà per la difícil situació de crisi o per la seva alta formació en sectors inexistents a Andorra, d'altres ho fan per forjar-se una experiència i una qualificació que difícilment poden obtenir en el nostre petit país però que no faran més que beneficar-nos a tots si un dia s'animen a tornar a casa.

Per totes aquestes raons, des del grup socialdemòcrata demanem serietat al Govern, no vulguem ser una vegada més, més llestos que els nostres veïns. Millor que no repassi històries que afortunadament ja han quedat superades. Ja sabem tots que tenim les de perdre. Com a oposició responsable d'una banda exigim a l'Executiu demòcrata que apliqui bé les lleis que han estat votades al Consell General i, de l'altra, els hi reclamem que trobin la solució adequada a aquesta problemàtica abans que els països veïns o qualsevol dels països dels professionals liberals a qui deneguem les autoritzacions s'enutgin amb les nostres actuacions i ens tanquin les portes a nosaltres. Ja hi ha prou obstacles al camí i només ens falta ara que DA en posi més.