Els socialdemòcrates veuen amb bons ulls que els beneficis del sector del joc estiguin vinculats a una finalitat de tipus social, tal com va anunciar el cap de Govern, Antoni Martí, en el seu discurs durant el debat d’orientació política. Martí va manifestar que a la majoria de països europeus una part dels ingressos que s’obtenen per aquesta via van a parar a polítiques socials i, en concret, va indicar que la voluntat és que Andorra se situï entre els països que hi destinin un percentatge més alt, entre un 50% i un 65% del total dels beneficis del joc, a polítiques socials i educatives.

La presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Mariona González, va explicar ahir que està d’acord “que els diners obtinguts amb els impostos del joc serveixin, per exemple, a ajudar les ONG” o a altres finalitats socials. Tot i així, la consellera del PS es mostrava prudent a l’hora d’opinar sobre aquest punt, igual que sobre la resta del projecte de llei “fins que el tinguem a sobre la taula i puguem analitzar el més del centenar d’articles que han dit que tindrà”. A més, González recorda que el tema de la fiscalitat del joc és una de les qüestions que encara no estan definides, tal com va avançar el propi ministre de Presidència, Antoni Riberaygua, durant la seva compareixença davant la comissió d’Economia per detallar les línies mestres que tindrà en compte la regulació del joc.

Un dels aspectes especialment valorats pels socialdemòcrates a l’hora de legislar sobre aquesta matèria és que es vulgui posar èmfasi en la protecció de les persones respecte a possibles efectes nocius que poden tenir els diferents tipus de jocs. “La música sona bé per la protecció que se suposa que hi haurà, però hem de veure després com això es plasmarà al text”, va assenyalar González. De la mateixa manera, es valora també positivament des de les files del PS que es vegi el futur casino com un atractiu més del país a l’hora de captar visitants i que la fiscalitat de la instal·lació depengui, entre altres factors, del nombre de pernoctacions que s’assoleixi per aquesta via, tot i que, segons la parlamentària socialdemòcrata, “caldrà veure també com es preveurà això a la llei perquè és difícil de quantificar”. González considera també que és bo que finalment hi hagi una regulació dels diferents jocs “perquè fins ara l’Estat no n’ha obtingut cap rendiment” i estaria bé que a partir d’ara pugui tenir uns ingressos provinents d’aquest sector com passa als països veïns. La consellera va qualificar de “semblant al de l’any anterior” el discurs de Martí al debat d’orientació.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va valorar la proposta del Govern entorn al projecte de llei de l'IRPF que es va avançar la passada setmana en el decurs del Debat d'orientació política. López, en declaracions al programa Ara i Aquí de RNA, va lamentar ahir que el text no contempli un tipus més elevat per gravar les rendes més altes, ja que creuen que l'impost sobre la renda ha de repercutir en major mesura en aquells que tenen més ingressos.

Pere López va argumentar que «DA ha legislat sobre aquest impost per obligació ja que el seu model econòmic es basa en l'obertura econòmica», i va considerar que «fins que no s'han adonat que calia establir un impost sobre les rendes per tirar endavant els convenis de no doble imposició necessaris per a l'obertura, no s'han decidit a crear un IRPF».

López va recordar que els socialdemòcrates ja van parlar d'un llindar entorn als 115.000 euros a partir del qual es podria establir un tipus més elevat.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va lamentar ahir que la proposta del Govern entorn al projecte de llei de l’IRPF que es va avançar la setmana passada en el decurs del debat d’orientació política no prevegi un tipus més elevat per gravar les rendes més altes. López, en declaracions a RNA, va indicar que en el seu parer l’impost sobre la renda ha de repercutir en major grau en aquells que tenen més ingressos. Va recordar que el PS va parlar d’un llindar entorn als 115.000 euros a partir del qual es podria establir un tipus més elevat.

Igualment, va assegurar que DA ha legislat sobre l’IRPF “per obligació”, ja que el seu model econòmic es basa en l’obertura econòmica, i que no ho han fet fins que no s’han adonat que calia establir un impost sobre les rendes per tirar endavant els convenis de no doble imposició necessaris per a l’obertura.

El Govern ha respost a la pregunta formulada per la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili sobre la participació dels alumnes de segona ensenyança en les activitats d’hivern que proposa el ministeri d’Educació (esquí alpí, surf de neu, estil lliure, esquí nòrdic, patinatge sobre gel i esquí de muntanya). Segons la resposta, publicada al darrer Butlletí del Consell General, durant el passat curs l’estructura educativa andorrana comptava amb 3.096 alumnes al nivell educatiu de segona ensenyança que van participar en les activitats programades pel servei d’Esquí Escolar.

Un total de 1.357 d’aquests alumnes corresponien al sistema educatiu andorrà (341 a l’escola d’Ordino, 496 a la de Santa Coloma i 520 a la d’Encamp), 1.048 al sistema educatiu espanyol (431 a l’Institut Espanyol, 237 al Col·legi Janer, 102 al Col·legi Sagrada Família i 278 al Sant Ermengol) i 691 al francès.

La parlamentària del PS s’havia interessat per aquesta qüestió tenint en compte que l’esquí és un dels esports nacionals del país i que practicar-lo “també pot ser una inversió de futur” per a molts joves. “Si l’educació del nostre país proporciona una bona formació en aquest àmbit, alguns dels nostres joves poden esperar treballar en aquest sector en un futur”, va argumentar Gili.

A l’espera d’una anàlisi més detallada de la informació tramesa per l’executiu, Gili va indicar ahir que la pretensió de la seva pregunta és veure si hi ha unes línies “coherents” i “uns objectius ben definits” del ministeri d’Educació en una matèria tan important com aquesta i no va descartar que pugui prendre alguna altra iniciativa sobre el mateix tema en el futur.

El Govern recorda a la resposta que l’esquí escolar és una activitat obligatòria per als alumnes de primera ensenyança dels tres sistemes escolars, però és opcional per a la segona ensenyança. “La decisió d’acollir-se a aquestes activitats és competència de cada centre escolar”, recorda l’executiu. El Govern es fa càrrec de fins a un màxim de cinc dies d’esquí per temporada. D’aquesta manera, els centres de segona ensenyança s’acullen al projecte i van a esquiar cinc dies seguits en una setmana compresa entre el mes de gener i l’abril. En concret, Educació s’encarrega d’aspectes com el calendari, el transport, els monitors i l’estació.

Dijous passat Andorra va viure un moment que no dubto de qualificar d’històric, quan el Consell General va aprovar per unanimitat l’esperada Llei del comerç.

Va ser històric perquè han passat més de 30 anys, des de l’aprovació pel Consell General del decret de comerç del 10 d’octubre del 1981, un decret que regulava les condicions d’exercici de les activitats comercials o industrials dins el ter¬ritori andorrà. És històric perquè, per fi, el 2013, Andorra tindrà una regulació moderna d’un dels sectors més importants del país que així ho reclamava. Serà històric perquè estem convençuts que és un petit pas per a Andorra però un gran pas per al comerç.

Malgrat que sovint es vol fer veure el contrari, els diferents grups polítics hem sabut unir-nos pel benefici d’Andorra i dels seus interessos. És bo també recordar que originàriament, el text que s’ha aprovat va ser iniciativa del grup parlamentari socialdemòcrata vist que el Govern havia manifestat en diverses ocasions que era un projecte no prioritari. També és just reconèixer que aquest text es basava en una revisió del projecte de llei del comerç del 2008 que no va acabar mai d’aprovar-se i, a la vegada, la llei definitiva s’ha vist millorada amb les nombroses aportacions efectuades pel grup parlamentari demòcrata.

Insisteixo que el treball conjunt dels grup parlamentaris, Govern i sectors implicats, ha permès donar un pas crucial per a l’ordenació d’un sector especialment sensible a la crisi i que mitjançant la determinació de les regles del joc, només aportarà de manera positiva una imatge del nostre comerç seriosa i de qualitat. Ara bé, en aquest darrer punt sí que m’agradaria apuntar una precisió. I és que des del grup parlamentari socialdemòcrata lamentem que Demòcrates per Andorra hagin impedit que s’estableixi per llei una mínima regulació del calendari de les rebaixes. Creiem que s’ha perdut una oportunitat perquè entenem que les rebaixes podrien ser un dels potencials atractors de visitants si es coordinessin amb les campanyes de turisme. I per contra, les rebaixes tot l’any dificulten les campanyes de promoció turística impulsades pel Govern. No hem d’oblidar que el comerç sempre ha estat un ambaixador del país i amb la no determinació d’un calendari de rebaixes dificultarà la promoció turística d’Andorra.

Per altra banda, l’avenç històric que suposa l’aprovació de la Llei del comerç tampoc no ens ha de fer caure en l’autocomplaença, ja que encara queden més passos per fer un nou impuls al sector comercial. En aquest sentit, els socialdemòcrates no podem deixar d’exigir, per exemple, que una vegada per totes el Govern presenti un projecte de llei per regular l’activitat del comerç electrònic i la societat de la informació. Aquesta és una llei extremament necessària per regular un sector que, com he dit, projecta la nostra imatge comercial i de país en l’àmbit internacional. I aquí vull recordar que el ministre d’Economia i Ter¬ritori, Jordi Alcobé, es va comprometre, primer, a tenir acabats aquests textos abans d’acabar l’any 2012, per posteriorment anunciar que es faria durant el primer trimestre del 2013. Ja estem acabant el segon trimestre del 2013 i res de res. Desgraciadament, això ja no ens estranya vistos els calendaris i les promeses incomplertes del Govern de DA. Sembla que ho portin als gens, una vegada més ja fan tard. Com a oposició responsable, la nostra obligació és demanar al Govern que presenti tan aviat com sigui possible un text que reguli aquesta qüestió. I és que la satisfacció per l’aprovació de la Llei del comerç no ens ha de fer oblidar que tenim molts deures per fer. Si volem que el comerç continuï sent un dels pilars de la nostra economia, no ens podem quedar creuats de braços.

El grup socialdemòcrata entén que les presses són males conselleres, almenys pel que fa a la llei d’atenció social. La parlamentària Mariona González no veu possible que el text pugui estar enllestit al juliol, tal com es voldria des de la majoria demòcrata, per poder-lo aprovar en una sessió extraordinària habilitada especialment per a aquesta proposició i la que actualitza la Llei d’immigració. La política massanenca considera que es tracta d’una legislació massa transcendental per voler enllestir-la sense certa reflexió. A banda, el PS entén que per fer esmenes cal tenir la reforma de la CASS que encara no s’ha tramitat.

“Estem parlant d’una llei llarga, important i cabdal”, remarca González, que avança que la voluntat dels socialdemòcrates és demanar un allargament del període per a la presentació d’esmenes, que finalitza dimarts. “Entenem que abans de proposar res també hem de veure la llei de la CASS”, afirma la parlamentària massanenca, que recorda que “el Govern, quan va fer el criteri, ja va dir que es tractava de dos textos complementaris”, fet que provoca que la petició de més temps “estigui totalment justificada”.

La consellera socialdemòcrata considera que la d’atenció social “és una llei prou important per no anar de pressa i corrent” i per “poder treballar amb tranquil·litat”. Al seu entendre, encara que les esmenes estiguessin ja dimarts, discutir-les en comissió també requeria temps “a no ser que vulguin passar la piconadora”. Sobre els canvis que el seu grup preveu proposar al text, González posa en relleu els dubtes sobre “la coresponsabilitat dels familiars”, ja que “no entenem que es vulgui anar a buscar a tots abans de donar una prestació”. També es troba a faltar algun punt com “el telèfon d’urgència,
que no surt ni com a prestació garantida ni gratuïta”.

El conseller socialdemòcrata del Comú d'Encamp, Joan Sans, va criticar ahir les actuacions de la majoria encampadana en relació als serveis públics de la parròquia. Sans va lamentar la manca de transparència i les decisions que s'estan prenent, com el tancament del Xiulet, la supressió d'un torn de colònies, l'encariment per al setembre de les activitats d'acompanyament de joves i infants de la parròquia i la supressió de les subvencions a les llars d'infants.

I és que a més del tancament del Xiulet i la retirada de les subvencions a les llars d'infants privades de la parròquia, la corporació també ha pres la decisió d'eliminar el primer torn de les colònies d'estiu i d'incrementar el preu per a les activitats d'acompanyament de joves i infants de cara al setembre, cosa que Sans considera que no és apropiada.

Pel que fa al torn de colònies, el conseller va indicar que s'ha decidit anul·lar-ho amb un afany de reduir la despesa, però que ni tan sols s'ha fet un informe amb el que això representa. Va opinar que segurament no és una despesa gaire important, i que això implica que els infants que s'hi haguessin apuntat no tinguin una altra alternativa.

A més, el Comú ha acordat apujar el preu de les activitats d'acompanyament de joves i infants, és a dir, de les hores on es queden els infants i se'ls ajuda també pedagògicament des que surten de l'escola fins que els pares els poden anar a recollir. Aquesta activitat tindrà a partir d'ara una matrícula de 40 euros que no existia i la quota s'apujarà un 12%, va informar l'ANA. Sans va manifestar que aquesta és una decisió poc apropiada per al moment. Va indicar que no es tracta d'una activitat voluntària sinó que cobreix aquest espai en que els pares no es poden fer càrrec dels fills, i per tant pot suposar una despesa important per a les famílies.

Per tot això, Sans va lamentar que s'estiguin prenent decisions que poden suposar problemes per a les llars de la parròquia i que poden provocar que moltes famílies es plantegin portar els seus fills a altres parròquies.

POCA TRANSPARÈNCIA / A més, però, va criticar que tot això s'estigui decidint sense informar correctament a la població i als altres membres del Comú. Sans va afegir que la informació oficial es donarà al Consell de Comú, però que hi ha un decalatge de dos mesos respecte a la sessió anterior, i que això dificulta que la informació arribi a temps a la ciutadania.

D'altra banda, el primer secretari del PS, Pere López, va comentar el fet que el president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu, hagi participat, aquest cap de setmana a la reunió dels progressistes europeus a París. López va recordar que l'únic partit inscrit a la internacional socialista és el PS, i va considerar «agosarat» que Bartumeu parli dels «socialdemòcrates andorrans», quan el PS no va ser present a la reunió.

El conseller socialdemòcrata al Comú d’Encamp, Joan Sans, va lamentar ahir la manca de transparència i informació per part de la majoria en totes les decisions preses en matèria de serveis socials. D’aquesta manera, Sans va posar en relleu que la supressió del primer torn de les colònies; l’encariment de l’acompanyament a joves i infants de la parròquia que es fa des de l’àrea de Jovent; la supressió de les subvencions a les llars d’infants privades o l’assumpte del Xiulet haurien de ser matèries que es tractessin al si del consell de comú, perquè es poguessin debatre i perquè així la informació pogués arribar a la població. D’aquesta manera, va lamentar que “indiscriminadament” s’estan prenent decisions sense que les famílies es puguin plantejar si poden continuar gaudint d’aquests serveis i, per tant, buscar alternatives.

A més, Sans considera que aquestes decisions no estan fonamentades en cap informe tècnic i afegeix que la corporació està prioritzant el rendiment econòmic sense tenir en compte el benefici social que aquestes activitats suposen. Sembla, segons Sans, que la majoria estigui actuant “amb una bena  als ulls” i creu que això és “perillós perquè pot arribar a ser contraproduent”.

Així, lamenta que les activitats d’acompanyament que es porten a terme des de l’àrea de Jovent seran ara objecte d’una matrícula de 40 euros, que no existia fins ara, i a més les quotes s’incrementaran un 12%. Així, segons Sans, la corporació obvia el rol per al desenvolupament dels infants que té aquest servei.

Quant al primer torn de les colònies, suposa que l’estalvi derivat de la supressió no serà gaire elevat i exposa que encara estan a l’espera de rebre una resposta respecte d’això per part de la majoria. Al consell de comú que hi ha previst per al 4 de juliol serà una de les qüestions que plantejaran perquè des de la majoria se li expliqui per què es retallen tots aquests serveis.

Quant a la subvenció a les escoles bressol privades, posa en relleu que “podria entendre” que se’ls retallés però no que se’ls suprimeixi i afegeix que el que li preocupa és en què acabarà derivant aquesta mesura.

I, pel que fa al reglament per a l’atorgament d’ajudes a les famílies, que el Comú està elaborant, creu que n’hi haurà que tenen dificultats però que no s’hi podran acollir.

D’altra banda, el primer secretari del PS, Pere López, va recordar (pel que fa a les reunions mantingudes per Jaume Bartumeu el cap de setmana) que el PS és l’única formació del país representada a la Internacional Socialista i que, per tant, és “agosarat” parlar en nom del PS.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha demanat al Govern l'informe tècnic que justifica la utilització de l'iPad per part de professors i alumnes de segona ensenyança de cara al curs vinent. La consellera Mariona González va entrar ahir deu preguntes a la Sindicatura perquè siguin respostes per l'Executiu, en què demana entre altres qüestions, si es contempla la possibilitat que els pares puguin triar entre diverses marques i models de tauletes digitals per adaptar-se a les condicions econòmiques de cada família.

El grup parlamentari socialdemòcrata va voler deixar clar en un comunicat que considera que la incorporació de la tauleta digital a l'aula és un avenç «positiu i necessari, però alhora expressa els dubtes generats pel fet que s'hagi d'adquirir el model d'una marca concreta»

Entre altres qüestions, la consellera socialdemòcrata demana quin és el format que tenen els continguts digitals que només poden ser utilitzats sobre la tauleta digital del model i marca determinats pel ministeri, i si es contempla obrir la possibilitat que els pares puguin triar entre diverses marques i models de tauletes digitals per adaptar-se a les condicions econòmiques de les famílies.

González també pregunta si s'ha fet alguna prova pilot abans d'implantar la tauleta digital i per quin motiu el Govern «només ha negociat amb una única empresa distribuïdora del país un paquet especial per a la compra d'aquest model de tauleta».

Els socialdemòcrates també volen saber si a banda del cost de la tauleta s'hauran d'adquirir aplicacions, llibres digitals o altres continguts, i en cas que sigui així, demanen quin cost tindrà. D'altra banda, també es demana si els alumnes que ja disposin d'una tauleta però d'una altra marca, també hauran d'adquirir la que ha marcat el Govern.

Finalment, els socialdemòcrates també volen saber en quin format es crearan els continguts, en cas que se n'hagin de crear, i en quins sistemes operatius poden processar-se, a més de demanar si els continguts que s'utilitzaran ja estan creats o s'han de crear.

Tauleta obligatòria per a tots / El Pla estratègic de renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea) preveu consolidar els aprenentatges dels alumnes a partir de la resolució de situacions complexes. És a dir, l'aplicació pràctica de forma interdisciplinària dels conceptes adquirits. Estrenaran el Pla els alumnes que el proper curs (2013-2014) cursaran primer de segona ensenyança i ho faran amb la implantació de l'iPad d'Apple, que substituirà els clàssics llibres de text. Segons el Ministeri, al final de tota la segona ensenyança les famílies s'hauran estalviat uns 600 euros en material.

La consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata Mariona González ha presentat una demanda d’informació en la qual sol·licita al Govern que “faciliti l’informe tècnic que justifica que el curs vinent els alumnes i docents de segona ensenyança hagin d’utilitzar obligatòriament la tauleta digital del model iPad de la marca Apple i que no es pugui triar cap altre model o marca”.

Així, posa en relleu que, malgrat que aquesta incorporació suposi “un avenç positiu i necessari”, han sorgit dubtes de “molts ciutadans que escolaritzen els seus fills a l’Escola Andorrana respecte de l’obligació en un futur d’adquirir una tauleta digital d’un model concret i d’una marca comercial determinada”.

Amb l’objectiu de “resoldre aquests interrogants”, González també ha presentat deu preguntes escrites al Govern. Entre altres qüestions, la consellera socialdemòcrata demana quin és el format que tenen els continguts digitals que només poden ser utilitzats sobre la tauleta digital de model i marca determinats pel ministeri i si es preveu obrir la possibilitat que els pares puguin triar entre altres marques i models de tauletes per adaptar-se a les possibilitats econòmiques de les famílies. També pregunta si s’ha fet alguna prova pilot i per quin motiu el Govern només ha negociat amb una empresa.