El Partit Socialdemòcrata (PS) va mostrar ahir força reserves al projecte d’IRPF que ha elaborat el Govern i considera que “no s’adiu al que el país necessita”. Entre d’altres, critica que el futur impost sigui “en alguns punts intervencionista” perquè afavoreix, a través de deduccions, els plans de pensions privats. “DA aposta per una política que indueix la privatització de la sanitat” i crea, alhora “un cert desprestigi del sistema de pensions públic”, va valorar ahir el primer secretari de la formació, Pere López.

A més, des del PS s’entén que la nova figura impositiva que s’ha creat és “molt complexa” i aposta “per fer pagar les classes mitjanes”, sense introduir un tipus més elevat per a les persones amb rendes altes. “És una qüestió de justícia social i la fiscalitat es basa en la redistribució de les rendes: qui més té, més paga”, va recordar. El partit de l’oposició també va mostrar dubtes pel fet que el model del 5% per a les rendes d’entre 24.000 i 40.000 euros que ara s’ha anunciat es pugui mantenir a llarg termini. Així, tem que les possibles pressions internacionals en les negociacions dels convenis per evitar la doble imposició acabin fent apujar el tipus fins a un “10 o un 12%”.

De la seva banda, el president del grup parlamentari, David Rios, va lamentar la situació “surrealista” actual en què el Govern va aprovar dimecres dos grans projectes com el de l’IRPF i la reforma de la CASS però que “encara no ha entrat al Consell General i sí que presenta en roda de premsa”. “S’està perdent el temps”, va valorar, com també que tot sembla apuntar que “s’està entrant en un període preelectoral durant el qual el Govern intentarà sortir-se’n el millor que pugui fent política de baix nivell”. El PS, d’altra banda, es va abstenir de valorar la constitució, dissabte passat, de Socialdemocràcia i Progrés (el grup fruit de l’escissió del partit) i simplement va recordar que “des del 20 d’abril estem treballant per allò que neguiteja el ciutadà i les qüestions electorals no ens preocupen ara”.

Les reaccions de l’oposició arran de la presentació per part de l’executiu del projecte de llei de modificació de la Llei de la seguretat social evidencien punts de vista oposats sobre la parapública. D’aquesta manera, tant el grup parlamentari socialdemòcrata com Socialdemocràcia i Progrés van mostrar-se ahir molt crítics amb la reforma.

Reformes “inhumanes i dràstiques”. Així va qualificar la consellera general socialdemòcrata Mariona González el projecte de llei de reforma de la Llei de seguretat social. D’aquesta manera, tot i que encara no han tingut accés al text, González va destacar que des del PS estan “decebuts” i sobretot “enfadats” per les retallades que es deriven d’aquests canvis. El posicionament del PS és, per tant, “d’oposició radical a les retallades” i destaquen que s’han fet canvis en les pensions o en les baixes que “ni el PP a Espanya s’ha atrevit a fer”.

D’aquesta manera, després de veure la roda de premsa en què es va explicar les modificacions, González considera que “el Govern dels millors s’ha tret la careta” i destaca que  els sis milions que es preveu d’estalvi en la branca general pels canvis en les pensions “deixen d’anar a les famílies” que han “perdut un marit o un pare” o que tenen un membre amb invalidesa. Això, segons exposa González, suposa “una gran retallada dels drets socials” i redueix les pensions a nivells “anteriors als del 1968”.

“Les retallades són indecents i ataquen l’Estat del benestar”, segons la consellera socialdemòcrata, que recorda que això és encara més greu si es té en compte que “el sistema de protecció social del país no és ampli”.

A més a més es mostren en contra que deixi d’existir la branca de prestacions socials, ja que recorden que hi ha molts països on existeix i el que calia era “millorar-la”, no fer-la desaparèixer.

González posa en relleu que el sistema de seguretat social a més de contributiu ha de ser “solidari” i, per tant, no ha de deixar persones descobertes. Pel que fa a les baixes, especialment quant al fet que ara caldrà més mesos per poder-les cobrar, remarca que això genera una desprotecció de moltes persones, “sense anar més lluny, de tots els temporers”, i lamenta que s’hagi basat la reforma en el fet que el dèficit hagi de ser just i assumible, ja que subratlla que això no vol dir, necessàriament, que s’hagin de fer retallades.

Quant al fet que es digui que les cotitzacions s’hauran de revisar en el futur, considera que això és “electoralisme” i que únicament el que fa és “passar la patata calenta” als futurs governs. Afegeix que es podria haver plantejat un increment gradual i creu que si no s’ha fet és perquè el Govern demòcrata “no deu tenir gaire confiança en les mesures” per a la reactivació econòmica.

Les negociacions del Comú d'Encamp amb Saetde per gestionar el Funicamp i l'acord amb FEDA per invertir en la millora dels entorns del Llac d'Engolasters van ser un dels principals punts de conflicte entre els consellers de la majoria i els de la minoria. En el primer cas, la consellera del grup mixt, Eluska Galdós, i el conseller socialdemòcrata, Joan Sans, van criticar que Saetde continuï decidint els dies d'obertura i tancament i que s'hagi optat per oferir el servei durant un mes i mig i no tot l'estiu. Consideren també que no es dóna prou informació al país sobre aquesta activitat i no tenen clar si la inversió de gairebé dos milions d'euros per al manteniment del giny beneficia a tota la parròquia. A més, van recordar que el comú defensava l'any passat l'obertura durant tot l'estiu i van lamentar que es tanqui els dilluns per descans del personal quan altres societats similars del país no tanquen ni un dia aquest estiu.

Inversions a Engolasters // Pel que fa a Engolasters, Sans va indicar que l'acord amb la parapública per invertir 120.000 euros al 50% amb el comú per millorar l'entorn del llac no és prou satisfactori per a l'administració parroquial. El conseller va assenyalar que un cop feta aquesta inversió serà el comú qui s'haurà de fer càrrec del manteniment, tot i que el cònsol, Jordi Mas, va declarar que es tracta de mantenir mobiliari urbà, jardineria, etc. A més, Mas va agraïr a FEDA que s'oferís per participar en aquest arranjament a la parròquia.

Horaris del Funicamp // Aquest estiu l'obertura del Funicamp concentrarà al màxim els dies d'obertura en el període de més afluència, tal com va explicar a l'ANA el cònsol menor Jordi Torres. Així, estarà en funcionament del 27 de juliol al 8 de setembre, ja que si bé l'any passat va obrir des del 15 de juliol, amb les dades de l'estiu passat es va observar que l'afluència del juliol va ser baixa. D'altra banda, les novetats d'enguany seran l'obertura de l'snack-bar de Solanelles, i la incorporació d'un segon autobús 4x4 per garantir que cada hora es facin viatges d'anada i tornada entre Solanelles i Pessons passant pel peu de l'orri de Cubil.

El preu de cada passatge serà «una mica més car que l'any passat». El giny dóna accés a la zona de Solanelles, on es pot practicar el senderisme, i on el comú també continuarà oferint excursions amb autobús tot terreny fins a Pessons, amb una parada al peu de l'orri del Cubil. com de tornada.

La reforma de la Llei de la CASS té com a objectiu prioritari garantir la sostenibilitat d'un sistema que camina cap al dèficit i la fi de les seves reserves, sobretot en el cas de la branca jubilació. Però les mesures que vol implantar el Govern per no arribar a una situació de falta de liquiditat, i que va anunciar dimecres, acaben afectant aquells col·lectius «més vulnerables», segons van coincidir ahir a criticar les dues oposicions amb representació al Consell General. Col·lectius com les persones que han perdut el marit, la dona, el pare o la mare, els que han quedat en situació d'invalidesa o que estan malalts, i els que necessiten una baixa laboral, segons va enumerar la consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Mariona Gonzàlez. Un concepte que la consellera del Grup Mixt, Sílvia Bonet, va resumir en la següent frase feta: «acaben pagant justos per pecadors».

Totes dues conselleres es van mostrar molt crítiques amb el que consideren «retallades» dels drets dels treballadors, en relació a aspectes com la disminució de l'import que cobrarà la persona quan estigui de baixa, l'augment dels dies que haurà d'haver cotitzat aquesta persona prèviament per poder sol·licitar una baixa, o el recàlcul de les pensions d'invalidesa i de viduïtat, a partir d'ara en funció de la vida laboral. Gonzàlez va assegurar que aquestes reformes a la branca malaltia són «inhumanes i dràstiques», definint-les com «un atracament a mà armada, que no s'ha atrevit a fer ni el PP a Espanya», va recollir l'ANA. La consellera socialdemòcrata va alertar que no es pot deixar indefensa a una persona que no pot treballar amb 35 o 40 anys.

En aquest punt, Bonet va manifestar-se en la mateixa línia. La consellera del Grup Mixt va exposar que calia controlar l'abús de les baixes, però «no fer-ho pagar a la gent malalta». A més, va criticar un sistema en el qual tota la gent que no pugui subsistir amb la seva pensió s'haurà d'adreçar a Benestar. Per tot, s'acaba fent «marxa enrere en drets socials», va assegurar.

El Grup Mixt també va mostrar la seva preocupació per les modificacions dels percentatges de reemborsament dels actes mèdics i els medicaments –que estaran en una forquilla entre el 25 i el 50%–. Hi ha una inconcreció: «el ciutadà anirà desorientat perquè no sabrà quan haurà d'abonar», va manifestar Bonet. A més, la consellera es va mostrar en desacord en què sigui la CASS qui decideixi quant haurà de pagar cada usuari, una feina que seria «del Ministeri de Salut i que hauria de preveure en la cartera de serveis». Aquesta cartera de serveis està llargament anunciada però de moment no té data de naixement, va lamentar Bonet.

Anar cap a les assegurances privades // Els col·lectius més vulnerables són els que es veuen més perjudicats per la reforma de la llei segons l'oposició, i són precisament els que menys es poden permetre una assegurança privada, una opció que dimecres el Govern proposava, emmarcada en unes recomanacions llançades des de la Comissió Europea. Bonet va lamentar que l'actual sistema s'encamini a contractar algun tipus de servei privat, i Gonzàlez va voler recordar que aquests sistemes privats «beneficien sobretot a la banca».

D'altra banda, totes dues conselleres també van valorar la proposta del Govern de posposar l'augment de les cotitzacions per d'aquí uns quatre anys, temps previst per sortir de la crisi o almenys redreçar la situació econòmica. Segons Gonzàlez, la decisió de posposar-ho és «electoralisme pur i dur» i l'únic que fa és «passar la patata calenta als propers executius». Per la seva part, Bonet va manifestar que són més partidaris d'anar pujant un percentatge petit de les cotitzacions–que podria ser de l'1%– any rere any, de manera que no s'hagués d'aplicar «de cop» l'increment. De fet, la que va ser exministra de Salut va recordar que la pròpia llei del 2008 que ara es modifica ja permet fer actualitzacions de la cotització a la branca general.

DA també esmenarà // El grup parlamentari de Demòcrates per Andorra també va mostrar la seva opinió ahir respecte ales reformes de la seguretat social. En fan una «valoració positiva», va assegurar el conseller i president de la comissió de sanitat, Xavier Montané. Això sí, hi ha una sèrie de principis que el grup vol preservar i que caldrà clarificar via esmena. Montané va referir-se als punts que s'acumulen durant la vida laboral del ciutadà. El grup vol que es preservin els drets adquirits fins ara a nivell de punts de jubilació . És a dir, que no hi hagi cap caràcter retroactiu que afecti el valor dels punts acumulats per la ciutadania. Montané va reconèixer que aquest aspecte no queda massa clar en la llei presentada pel Govern, motiu pel qual és un dels aspectes que es plantegen esmenar.

Pel que fa a les mesures que afecten la branca general, DA veu amb bons ulls la rebaixa de l'import que es cobra durant la baixa laboral, perquè ajudarà a que l'assalariat no l'allargui en el temps si no és necessari, i si ho és, «l'orientarà cap a una pensió per invalidesa».

I precisament en relació a les pensions d'invalidesa, que ara es calcularan en funció de la vida laboral, va celebrar la mesura ja que fins ara es produïa un perjudici entre l'import d'aquesta pensió i la que hauria cobrat aquesta persona si s'hagués jubilat. La primera era «dos o tres cops superior» a la segona, una situació que generava «injustícia».

Els metges lamenten el silenci // D'altra banda, un dels col·lectius que es veuen més afectats per la nova llei, els metges –el pacient pagarà fins a un 50% de l'acte mèdic– va mostrar la seva crítica pública a la manca de diàleg amb el ministeri. El president del Col·legi, Manel González, va lamentar haver-se assabentat pels mitjans dels canvis a la llei i que ningú els hagués «consultat o demanat la nostra opinió».

Les negociacions del comú d’Encamp amb Saetde per gestionar el Funicamp, que obrirà durant la temporada d’estiu del 27 de juliol al 8 de setembre, va ser un punt de conflicte entre els consellers de la majoria i els de la minoria. La consellera del grup mixt, Eluska Galdós, i el socialdemòcrata Joan Sans van criticar que Saetde continuï decidint els dies d’obertura i tancament i que s’hagi optat per oferir el servei un mes i mig i no tot l’estiu. També van posar en dubte si la inversió de gairebé dos milions d’euros per al manteniment del giny beneficia tota la parròquia. En canvi, el cònsol major, Jordi Mas, va defensar que Saetde té el compromís per contracte de fer-lo funcionar a l’hivern i a l’estiu i que el tancament s’ha decidit d’acord amb els dies de major afluència.

El Funicamp arrencarà amb les novetats de l’obertura de l’snack bar de Solanelles, i la incorporació d’un segon autobús 4x4 per garantir que cada hora es facin viatges d’anada i tornada entre Solanelles i Pessons.

El debat sobre la despenalització de l’avortament no quedarà aparcat. El Partit Socialdemòcrata, tal com es demanava des de la plataforma ciutadana Sí als nostres drets, té previst incloure la proposta en el seu programa electoral de cara a les pròximes eleccions. Així ho va assegurar el conseller general, David Rios, que va celebrar el suport a la campanya remarcant que quan la formació va decidir entrar la proposició de llei ho va fer “conscient que és una inquietud que cal solucionar”. En aquest sentit es va mostrar convençut que “tard o d’hora” la despenalització s’haurà d’aprovar.

Rios considera que aquesta decisió no ha de portar cap problema institucional, ja que la modificació es pot aprovar amb la signatura d’un sol copríncep. Una opinió en la línia de l’expressada per la consellera del grup mixt, Silvia Bonet, que va assegurar que “no tenim por d’afrontar un debat institucional”, però va deixar clar que els coprínceps no poden anar “contra l’evolució de la societat ni contra la sobirania del poble”.

Bonet va reconèixer que en el si de Socialdemocràcia i Progrés no s’ha parlat encara d’un possible programa electoral de cara a les pròximes eleccions, però va assenyalar que tenint en compte que havien fet la proposició quan formaven part del PS “vull creure que no hi haurà problemes per incloure la proposta”. La consellera general considera que és “molt positiva” la xifra de signatures que ha aconseguit la plataforma ciutadana i que demostra la mobilització de la societat per reclamar uns drets i que “les dones puguem decidir sense posar en perill la vida”.

La reforma de la Seguretat Social que dimecres presentava el Govern va rebre tota mena d’atacs ahir pels dos grups de l’oposició al Consell General. Especialment durs van ser els retrets que va deixar anar el Partit Socialdemòcrata (PS), de la mà de la consellera general Mariona González, que va titllar els canvis al sistema de “retallada inhumana”,  “dràstica” i “inacceptable”.

La parlamentària, que va anunciar una “oposició frontal” del seu grup al projecte de llei, considera que la reforma deixa en una situació complicada “la gent que es posa malalta” perquè els imports de les baixes es redueixen, una part de la població queda desprotegida per la supressió de la branca de prestacions familiars, es “castiga tot - hom” quan és un percentatge limitat dels cotitzants el qui abusa del sistema, i es redueixen les pensions de viduïtat i orfenesa. La socialdemòcrata, a més, veu com una “estratègia electoral” el fet que el Govern deixi per al proper gabinet que entri la decisió i l’aplicació de canvis estructurals com ara l’increment de les cotitzacions, l’allargament de l’edat de jubilació i la revalorització del punt. “Això és posposar una reforma i passar la pilota a un altre”, va valorar.

Aquest mateix argument va emprar la consellera del grup mixt, Sílvia Bonet, que va afirmar que “si amb una situació amb 22 consellers i un mandat de quatre anys no es volen prendre decisions valentes, no sé quan serà”. “Com més tard es prenguin pitjor, per exemple l’increment de la cotització, perquè més tard començarà i més alta haurà de ser”, va afegir-hi. Com també que “s’està desmuntant tota la part sanitària per cobrir la branca de jubilació” i, en conseqüència, els ciutadans estan perdent drets “que han costat molts anys d’aconseguir”. Va avisar, doncs, que “s’ha  superat” la Llei de la CASS del 2008 i ara “cal vigilar no anar més enrere” de la del 1969.

De la seva banda, Xavier Montané, conseller de Demòcrates per Andorra, va defensar en línies generals la reforma plantejada del seu Govern, encara que va avisar que “serem molt vigilants” perquè es mantinguin “en les mateixes condicions” els drets adquirits pels cotitzants per la branca de vellesa. Entre d’altres, considera adequat que es limitin les baixes a llarg termini perquè “no s’entenen baixes de 3 anys, sinó que s’haurien d’encaminar més cap a pensions d’invalidesa”.

La nostra Constitució estableix en l’article 37 que “totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals”.

Queda clar que l’esperit de la nostra Constitució és que aquells que més tenen, més han de contribuir. Davant de les informacions que han anat apareixent en referència a la introducció de l’impost sobre la renda per part del Govern de DA, toca més que mai recordar el que diu la nostra Carta Magna. I és que sembla que els demòcrates, quan els interessa, s’emparen al respecte escrupolós de la Constitució (per exemple en el cas de l’avortament) i quan es tracta de desenvolupar drets i llibertats o establir un sistema fiscal just i equitatiu, aleshores es permeten la llicència de fer-ne lectures més flexibles.

Són molts els dubtes que ens planteja el text de l’impost sobre la renda amb el qual està treballant el Govern i, des d’avui, com a oposició responsable, ja alertem que no anem bé. No anem pel bon camí. Però abans d’entrar al fons de la qüestió, volem fer un incís en una qüestió de formes. Una vegada més, les promeses i bons desitjos de DA no s’estan traduint en realitats. En aquest sentit, durant el debat d’orientació política del 20 de juliol passat, el cap de Govern, Antoni Martí, va demanar la col·laboració “lleial i diligent” del Consell General per aconseguir que durant la tardor vinent quedin aprovats tres projectes de llei que són vistos com a fonamentals: la reforma del complement de jubilació dels treballadors públics, la reforma de la Seguretat Social i la introducció de l’impost sobre la renda. Sense cap mena de dubte el Govern comptarà amb la lleialtat del grup parlamentari socialdemòcrata per tancar, com abans millor, aquests textos. Ara bé, també demanem al cap de Govern que s’apliqui la seva pròpia medicina. I és que mentre que a la premsa van apareixent informacions per fascicles sobre el contingut d’aquestes futures lleis, els socialdemòcrates encara no hem rebut ni una informació (al marge de les quatre notes que va presentar el cap de Govern durant el debat d’orientació política). Per tant, difícilment es pot demanar lleialtat quan s’està faltant al respecte al Consell General de forma continuada.

Però tornant al fons de la qüestió, lamentem, en primer lloc, que DA novament estigui entrant al terreny de les emergències. Al marge que no portaven aquest impost al programa electoral perquè en el seu model no hi tenia cabuda, és clar que DA està legislant l’impost sobre la renda per obligació i no per convicció. Aquesta és la crua realitat. I és que no s’han acabat de decidir sobre aquesta qüestió fins que no han tingut l’evidència i la constatació, tant per via francesa com espa-nyola i de la Unió Europea, que sense aquest impost no es poden signar convenis per evitar la doble imposició i, per tant, no és possible l’obertura econòmica. Per altra banda, és molt evident que difícilment les empreses es deslocalitzaran per ubicar-se a Andorra mentre no hi hagi una seguretat jurídica palpable, i això passa irremeiablement per tenir el cercle de la fiscalitat tancat. És per això que entenem –i DA ho hauria d’haver entès–, que l’impost sobre la renda és una mesura que servirà per reactivar la nostra economia.

En segon lloc, quan han vist que no tenien més remei que introduir aquesta via impositiva, han triat el camí de protegir les rendes altes volent fer pagar a les rendes mitjanes el mateix tipus que aquells que més tenen. El seu model, que sembla que tindrà dos tipus, un del 5% que gravaria els ingressos entre 24.000 i 40.000 euros i un del 10%, que gravaria els ingressos superiors als 40.000 euros, protegeix les grans rendes. Com dèiem a l’inici, aquest model, encara que ho vulgui semblar, no respecta allò que diu la nostra Constitució. Els socialdemòcrates lamentem que en cap moment no es parli d’introduir un tipus impositiu per sobre del 10% per a les rendes realment altes. I en aquest punt, s’ha de parlar molt clar als ciutadans: l’impost de la renda és perquè aquells que més tenen més paguin. Els socialdemòcrates ho direm i ho defensarem tantes vegades com calgui fins que DA recapaciti en aquest punt. Nosaltres defensem un tipus del 10% per a tots els ingressos superiors a 30.000 euros i la introducció d’un segon tipus del 20% per a les rendes per sobre de l’import equivalent a deu vegades el salari mínim interprofessional (uns 115.000 euros). Aquest segon tipus impositiu pot ajudar a tancar els convenis de no doble imposició mantenint el tipus del 10% per a les rendes mitjanes i les societats. Si no és així, d’una banda es reduirà la capacitat econòmica i el poder adquisitiu de moltes famílies del nostre país i, de l’altra, es corre el risc que les pressions internacionals facin pujar aviat el tipus del 10% al 12% o, fins i tot, el 15%. En conseqüència, s’augmentaria la càrrega fiscal a la majoria dels ciutadans i fins i tot potser als empresaris únicament per protegir  aquells que més tenen. Insistim, el model d’impost sobre la renda de DA no s’inspira amb el que diu la nostra Constitució que aquells que més tenen més paguin, sinó a fer pagar al màxim nombre de ciutadans protegint indirectament els que més tenen.

Davant d’aquesta situació, els socialdemòcrates sempre hem defensat i continuarem defensant un model d’impost sobre la renda que respecti escrupolosament el que diu la Constitució andorrana, i això no és una altra cosa que un sistema fiscal just fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals, i en aquest sentit ens comprometem a treballar de valent i a explicar els nostres posicionaments durant el tràmit parlamentari del projecte de llei.

Els passats dies 20 i 21 de juny es va celebrar el debat d'orientació política del Govern. La intervenció del cap de Govern, Antoni Martí, ens va deixar molt preocupats ja que precisament d'orientació política n'hi va haver ben poca. Més aviat hi va predominar el desordre i el desconcert. Dos anys després de l'arribada a l'executiu de Demòcrates per Andorra, encara desconeixem quin és el seu full de ruta. La desesperança amb la política de DA deriva en bona part perquè no ens parlen de quin país volen. Però més enllà d'aquesta indefinició, creiem que el debat d'orientació política va posar de manifest que DA està donant l'esquena a les persones quan no situa en la seva agenda política l'impuls dels seus drets i llibertats.

L'article 4 de la nostra Constitució deixa ben clar que «La Constitució reconeix que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l'ordre polític, la pau social i la justícia». És més, com és sabut per tothom, la Carta Magna dedica un títol sencer a regular aquesta qüestió (Títol II dels drets i llibertats) incorporant ni més ni menys que 39 articles. I encara que alguns ja parlen de reformar la constitució, per tots és sabut que encara resten molts passos per desenvolupar aquest capítol i, sembla que a DA, això ja li va bé. I això no ho diem perquè sí. No és dialèctica política. És la trista realitat. I ens expliquem. Durant el debat d'orientació política vam sentir dos hores de discurs i malauradament en cap moment el Cap de govern va fer menció a drets i llibertats. Una bona declaració d'intencions. Pel cap de Govern, els drets i les llibertats de les andorranes i els andorrans no són importants. A l'altra costat de la balança, els socialdemòcrates sí que vam posar sobre la taula aquesta qüestió.

D'una banda ens vam referir el debat generat al voltant de la despenalització de l'avortament en els tres supòsits que la gran majoria de la comunitat internacional reconeix, el qual ha posat de manifest que per a DA les institucions van per davant dels drets i llibertats de les persones. En canvi, els socialdemòcrates defensem que les institucions estiguin al servei de les persones i no a l'inrevés. Si DA no ho veu així, tenim un problema, ja que estem tornant a l'estat feudal preconstitucional. D'altra banda, vam remarcar que cal seguir avançant en els drets de les persones. En aquest sentit, defensem que tots els col·lectius per petits que siguin han de tenir les mateixes oportunitats de creixement personal en una societat justa. I per aquest motiu, els socialdemòcrates vam anunciar que donarem suport a la iniciativa popular que promou la igualtat de drets en el tema del matrimoni entre persones del mateix sexe. Desitgem que el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport també ho facin en el moment que es presenti una iniciativa legislativa que ho permeti. I naturalment vam parlar de l'accés a la nacionalitat andorrana. Què podem dir més que no s'hagi dit sobre la nacionalitat? El Govern de DA i les conselleres i consellers que li donen suport van posposar el debat d'accés a la nacionalitat andorrana als 15 anys de residència al·legant el famós «ara no toca». Potser caldria afegir ara el matís de l'ara «tampoc» toca. Quan mesos enrere es va debatre aquest tema al Consell General, el cap de Govern es va comprometre a fer-ho més endavant. De moment, seguim sense notícies.

El mateix succeeix amb la llei de llibertat sindical i el dret a vaga. Al segle XXI necessitem una llei de llibertat sindical moderna, que promogui l'associacionisme dels treballadors al sector privat per afavorir la interlocució entre empresaris i treballadors. Una vegada més el govern va tard. El dret de vaga ha d'estar regulat, tot i que s'ha de tenir en compte la petitesa del nostre país i la dependència a determinats serveis, però això no treu que no s'hagi de desplegar l'article 19 de la Constitució. I finalment, no podíem tancar la defensa de drets i llibertats sense referir-nos a l'auge que estem vivim al nostre país de les Iniciatives Legislatives Populars. Davant de certes informacions aparegudes a la premsa en el sentit que hi ha una voluntat de regular aquest fenomen, durant el debat d'orientació política els socialdemòcrates vam deixar molt clar que si aquesta regulació busca restringir determinats temes que la ciutadania vulgui portar al Consell General, amb nosaltres que no hi comptin. Els socialdemòcrates ens felicitem que surtin iniciatives que impulsin la veu del poble. Pensem fermament que els polítics hem de fer un esforç per adaptar-nos a les noves formes de participació ciutadana. La nostra obligació és garantir que la veu de la ciutadania sigui escoltada perquè estarem reforçant la nostra democràcia. De tot això, DA i el cap de Govern no en van destinar ni una paraula, ni un segon. En canvi, per als socialdemòcrates l'impuls dels drets i llibertats és i serà una prioritat política.

El col·lectiu AD800 es va reunir ahir amb el grup parlamentari socialdemòcrata per parlar sobre les demandes que els van trametre en relació amb la Llei de la CASS. En aquest sentit, els socialdemòcrates es van comprometre a proposar que el nou redactat de la Llei inclogui clàusules de transparència. El grup del PS es va comprometre a més amb l’entitat a crear un registre d’inversions financeres de la parapública per tal de tenir un control sobre les inversions De la seva banda, el grup parlamentari demòcrata va informar a través d’un comunicat que van prendre el compromís de tramitar les peticions de la plataforma tot i que no comparteixen la totalitat del manifest que AD800 els va fer arribar.