La llei de serveis socials i sociosanitaris és una de les més esperades en els últims anys...

El primer que vull aprofitar per deixar clar és que l’article 5 de la nostra Constitució estableix expressament la vigència de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1848 i, d’altra banda, Andorra va ratificar la Carta Social Europea, el 12 de novembre del 2004, per la qual cosa ha passat a formar part del nostre ordenament jurídic. Per tant, els socialdemòcrates entenem que l’aprovació d’una llei que reguli i garanteixi els drets de les persones a accedir a uns serveis socials és una tasca pendent. Per això estem contents que finalment aquesta sigui una qüestió que es reguli.

¿Creu que cobreix les expectatives que es tenien dipositades en aquest text?

Nosaltres vam estar a favor de la presa en consideració d’aquest text perquè, com he dit anteriorment, finalment hi haurà una eina que regularà aquest àmbit. El que passa, però, és que nosaltres esperàvem més valentia i que s’abordaria el tema de forma més decidida, amb un canvi conceptual més profund, abandonant definitivament la consideració clàssica ja superada d’entendre els serveis socials com un sistema de protecció de segona categoria destinat a la distribució d’ajudes gairebé graciables.

Els socialdemòcrates considerem els serveis socials com la quarta branca del sistema de benestar, equiparant-la, per exemple, a la salut o l’educació. Per tant, com dic, hauríem esperat una valentia més gran perquè el cert és que aquesta llei no ofereix res de nou perquè es limita a regular el que ja existeix a  Andorra, i en concret unes prestacions i no totes.

Vostè va dir que es vol implantar un model assistencial. ¿Què vol dir amb això?

Hauria de ser un model de caràcter universal i no ho és, sinó que és un model assistencial, que és el que tenim ara, però una mica regulat. No hi ha cap novetat perquè les prestacions econòmiques a les quals es refereix ja existeixen totes ara mateix.

La pensió de solidaritat per a la gent gran, per exemple, és una iniciativa del grup socialdemòcrata durant la legislatura del Govern Pintat. I és que ens semblava just que les persones que no havien tingut la possibilitat de cotitzar a la CASS o ho havien fet molt poc poguessin viure dignament. Ara, a aquestes prestacions costarà molt més d’accedir-hi i es van a buscar els familiars i els parents que no viuen al mateix nucli familiar, cosa en la qual no estem d’acord, ja que creiem que per donar les ajudes només s’haurien de tenir en compte els familiars d’aquest nucli familiar.

S’ha de mirar, per exemple, que es va a buscar un nét que cobri una vegada i mitja el salari mínim, que tindrà la responsabilitat de cuidar de l’avi i aquest no rebrà cap pensió de solidaritat. D’aquesta manera, la responsabilitat que hauria de tenir l’Estat pel que fa a les persones grans es passa a la família, i no només a la més propera sinó fins i tot a la llunyana. I nosaltres amb això no hi estem d’acord.

Una qüestió important és que s’haurà d’elaborar la cartera de serveis...

Aquesta llei té una sèrie d’elements interessants, com és la creació de la cartera de serveis, que estructura un conjunt de prestacions tècniques, econòmiques i tecnològiques i que ha de concretar, segons el nostre punt de vista, una cosa importantíssima com és el dret d’accés als diferents serveis.

Les prestacions es divideixen en garantides per l’Estat i de concurrència, que dependran de si hi ha o no pressupost, i aquí també hi ha aspectes amb els quals no estem d’acord perquè han posat dins d’aquest darrer grup, per exemple, serveis tan bàsics com la teleatenció domiciliària per a les persones que viuen soles o un servei telefònic d’urgència per informar sobre situacions de maltractament, abandonament d’infants o violència de gènere.

També ens queixem que hagin presentat aquest projecte de llei sense memòria explicativa i sense memòria econòmica, amb la qual cosa se’ns ha dificultat molt analitzar-lo. Per nosaltres totes les despeses que es facin en serveis socials són una inversió. I també ens sap molt greu que no s’inclogui a la llei la prestació econòmica per desocupació involuntària, que considerem imprescindible tenint en compte la qualitat de gent que hi ha avui dia a l’atur. Aquesta és una prestació que també vam crear els socialdemòcrates i que no ha estat millorada, però no entenem per què no hi és.

¿No s’hauria d’optar ja finalment per una assegurança d’atur contributiva?

Nosaltres pensàvem que estaria dins de la nova llei de la seguretat social i ja vam proposar crear aquest tipus d’assegurança en el seu dia i se’ns va refusar, i ara tot són laments.

¿Però la greu crisi de les finances públiques no impedeix destinar més diners a qüestions de l’àmbit social?

Hi ha d’haver prioritats i es van comprar les accions de CTRASA per tres milions i mig d’euros, s’han invertit dos milions i mig en el Cirque du Soleil... Els diners s’han de treure d’on sigui i amb la crisi que hi ha, amb tanta gent aturada i famílies que ho passen malament, l’Estat hi és per respondre. I si s’ha d’invertir una mica més en serveis socials, doncs s’ha de fer. Després, quan hi hagi una recuperació econòmica, es podrà invertir en altres qüestions perquè potser en aquest àmbit ja no es necessitarà tant.

El Govern està especialment satisfet del creixement del que destina a qüestions socials...

És que s’hi han vist obligats per les necessitats dels ciutadans. S’ha de tenir en compte, però, que sota la paraula social ells ho inclouen tot, ja siguin els programes de foment del treball o altres. El que vull dir és que quan es fa una llei com la dels serveis socials s’ha de voler arribar a totes les persones i no només a aquelles que realment estan indefenses del tot.

¿Aquesta llei servirà per posar-nos al mateix nivell que altres països europeus en aquesta matèria?

Com he dit abans, l’únic que s’ha fet és agafar el que ja hi havia i regular-ho, aclarir una mica les competències i posar una cartera de serveis, quan creiem que s’hauria d’haver fet un pas més.

Una cosa bona del text és que per fi s’evitaran duplicitats entre el Govern i els comuns.

S’haurà de veure com queda aquest àmbit, perquè a hores d’ara el Govern i els comuns encara negocien sobre les competències. Per això suposo que és difícil regular una cosa a través d’una llei quan encara no s’ha arribat a un acord. Nosaltres entenem bé que hi hagi una regulació de segons quines competències, però de totes maneres algunes hauran de ser desenvolupades pels comuns i, per tant, no es clarifica gaire la situació.

¿Però hi haurà diners per posar en marxa tot el que diu aquesta llei?

No ho sabem. Han tingut la barra de presentar una proposició de llei de serveis socials sense memòria econòmica, nosaltres no l’hem vista, cosa que era fonamental per analitzar-la. Em sembla que 600.000 euros per al primer any de posada en funcionament de la llei i una partida similar en cadascun dels següents tres exercicis no és una quantitat gaire important, però no em puc manifestar. Crec que aquests diners no aniran a incrementar les prestacions econòmiques precisament.

Es parla a la llei d’un centre per al col·lectiu de malalts mentals, un servei d’atenció per a adolescents, etc. Suposo que això és positiu...

El servei per als adolescents és una cosa que ja està prevista i que segurament s’hauria fet també sense aquesta llei, i el centre per als malalts mentals és una reivindicació de fa molts anys de les associacions. Hem de veure quin serà el local que se’ls donarà i quins són els recursos que s’hi destinaran, cosa que, repeteixo, no podem veure sense la memòria econòmica. Hem de veure en què es concreten totes aquestes ajudes als diferents col·lectius. Creiem que l’Estat ha de donar resposta a les necessitats de totes aquestes persones i per això ens preocupa quan des de la majoria demòcrata parlen de “costos assumibles”. Per nosaltres, és clar que una prioritat és que el que es recapta amb els impostos s’inverteixi en benestar social.

Un dels problemes actuals és que a vegades es respon amb lentitud davant casos urgents. ¿La llei posarà fi a això?

Amb la coresponsabilitat de parents que introdueixen a la llei, ja veurem si els tràmits podran ser àgils. Això és el que tothom vol, però amb aquesta quantitat de paperassa que es demana, s’haurà de veure. Només faltaria que en una nova llei no s’hagués tingut això en compte.

D’altra banda, el que no es pot fer tampoc és que per controlar possibles casos de frau, encara que siguin mínims, es castigui el conjunt dels usuaris. El cert és que si es posen moltes traves, algunes persones al final decideixen tirar la tovallola tot i que realment necessiten les ajudes, i això és el que no pot ser. De totes maneres, jo diria que de frau no n’hi ha.

Una altra de les coses en les quals no estem d’acord de la llei és que es vulgui posar com a obligats coresponsables les persones que convisquin amb l’usuari que demani l’ajuda, encara que no estiguin casats ni siguin parella de fet.

Nosaltres creiem que donar totes les obligacions sense oferir cap benefici no pot ser. I és que no es pot demostrar que aquesta persona sigui la teva parella.

¿Aquesta llei descarregarà la CASS d’algunes de les prestacions que paga, com s’afirma de vegades?

Nosaltres creiem que no hi ha a l’actual llei de la CASS cap prestació social de caràcter no contributiu que sigui finançada per la seguretat social i de la qual s’hagi de fer càrrec el Govern. Com que ara es carreguen la branca de prestacions familiars de la llei de la CASS amb la reforma en marxa, a la llei de serveis socials i  sociosanitaris introdueixen les prestacions familiars, cosa amb la qual no estem d’acord perquè pensem que totes les seguretats socials europees tenen aquestes prestacions familiars i el que s’hauria de fer és millorar-les, i no retallar-les i eliminar-les.

Ara, per exemple, creen una prestació familiar per ajudar els nens que neixen però amb uns requisits d’accés més exigents, i per tant hi podran accedir menys persones.

¿O sigui, que no és cert que la CASS estigui pagant prestacions que no li corresponen, com també es diu?

La CASS no finança cap prestació que no sigui contributiva, com per exemple les pensions no contributives o les de viduïtat. Les gestiona, però no les finança. El que passa és que s’estan carregant el pacte que es va fer el 2008. Ens sap molt greu que vagin amb mentides.

¿Quin serà el resultat, així doncs, de l’aplicació de la nova llei de la CASS?

Tindrem unes prestacions socials de la seguretat social que se les han carregat i que ara seran portades pels serveis d’atenció social del Govern i unes pensions mínimes de jubilació, que també se les han carregat, i que seran substituïdes per aquesta prestació de solidaritat per a la gent gran. Però s’ha de tenir clar que ni una cosa ni l’altra es finançaven per la CASS.

¿Amb la nova llei de la CASS s’assolirà un dèficit assumible a la branca general?

Nosaltres no estem d’acord amb les retallades que volen fer a la branca general. És una qüestió de drets que creiem que tenen les persones i de cobertura social. Creiem que els sis milions que volen estalviar han d’anar a les famílies que han tingut la desgràcia de quedar en una situació delicada. Fan retallades a l’accés a les baixes laborals i al que es pagarà per elles i es fan també a les pensions d’invalidesa, unes retallades que trobem inhumanes perquè una persona que tingui una pensió d’aquest tipus no podrà viure. I nosaltres no estem d’acord amb aquesta manera de fer neoliberal.

El Govern el que voldria és que aquesta branca de la seguretat s’autofinancés, però això no pot ser perquè és una sanitat pública. Insisteixo que el que no poden retallar són els drets  de les persones. Ja estem d’acord a millorar la gestió perquè sabem que la sanitat no és gratuïta i s’ha de vigilar com s’utilitza, però el que pretenen simplement, com dic, és retallar.

Tal com s’afirma a la memòria de la llei, amb les mesures que volen introduir unes 570 persones no haurien pogut agafar la baixa de malaltia, cosa que vol dir que haurien quedat desprotegides. Evidentment, si hi ha algun abús s’ha de controlar, però el que volen són retallades inhumanes. I una altra prova d’això és que la llei tampoc no deixa clar que et retornin el 75% com passa ara quan vas al metge, i en algunes prestacions potser només et retornaran el 50%.

¿I pel que fa la branca de vellesa?

Ja estaríem d’acord que el 2% de la branca general passés a la de vellesa, sempre que fos el Govern el que financés el dèficit de la primera i no els assegurats a través de les retallades. L’ideal hauria estat incrementar les cotitzacions per a les pensions perquè estan més baixes que en altres països. De moment, així doncs, tot ha quedat com s’ha dit en una reformeta i es passa la patata calenta al proper Govern, que és el més fàcil.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va mostrar ahir certa desesperació amb el comportament de l'actual Govern, pel que fa al ritme pres en projectes cabdals com les negociacions amb els funcionaris per les jubilacions o el projecte de llei de l'IRPF. El primer secretari de la formació, Pere López, va lamentar la «poca transparència» i la «lentitud» de l'Executiu, que contínuament supera terminis de legislacions «cabdals» pel país. Especialment preocupat es va mostrar amb l'Impost Sobre la Renda Sobre els no Residents. López va recordar que va ser aprovat en Consell de Ministres a principis de juliol i que encara a dia d'avui no ha entrat a tràmit parlamentari. «Si hi ha algun problema amb l'IRPF, alguna incidència, que ens l'expliquin», va exigir el socialdemòcrata.

Segons López, «els ciutadans ens mereixem una explicació» en relació al silenci del Govern. Va alertar que el «retard» condicionarà el treball de l'oposició un cop tinguin el text. «Ells han tardat dos anys en fer el projecte de llei, ara no ens podran demanar que nosaltres enllestim el nostre treball en dos dies», va manifestar, tot apuntant que es tracta d'una legislació que s'haurà d'aprovar ja l'any vinent. Des del PS van assegurar que el retard i silenci del darrer mes denota «poc rigor», «poca seriositat» i «poc encert en un projecte tan important com aquest».

Cada cop menys transparència / El primer secretari del PS va exposar que la conducta de l'Executiu amb l'IRPF és similar a la duta a terme amb les negociacions amb els funcionaris pels complements de jubilació, i també amb l'afer de les dades fetes públiques a la pàgina web de la CASS. Són comportaments que denoten «poca transparència del Govern», una situació que cada vegada va a més, segons López, i que els priva de desenvolupar correctament la seva tasca d'oposició.

En el cas de les negociacions amb els funcionaris, es tracta «d'un altre dossier fora de termini», tenint en compte que s'allargarà fins setembre –estava previst pel juliol–, i molt opac, que no permet als socialdemòcrates conèixer quin és l'estat actual de les negociacions.

En relació al tema de la CASS i la seva pàgina web, els socialdemòcrates van mostrar indignació per la manca de resposta a la desena de preguntes que van interpel·lar al Govern, per tal de poder fer valoracions i conèixer de primera mà què va passar exactament.

López va lamentar que el seu partit s'hagués d'informar a través dels mitjans de comunicació de les accions preses al respecte, com la rescissió del contracte de l'empresa que gestionava el portal. «S'ha generat molta alarma social amb aquest tema, només demanem que ens responguin les preguntes per poder fer valoracions», va manifestar el socialdemòcrata, que va afegir que considera «excessiu» que s'hagi optat per una compareixença pública a la Comissió Legislativa, per part de la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, prevista per dimarts vinent.

Sense deixar la CASS, López va informar que el PS farà «un volum important d'esmenes» a la nova llei de la Seguretat Social.

Regular el dèficit, precipitat / Finalment, des del partit es va valorar ahir la llei per limitar el dèficit de les administracions públiques, que elabora el grup parlamentari Demòcrates per Andorra. López va definir aquest projecte com «precipitat», tenint en compte que es desconeixen els ingressos que el nou marc tributari generarà al Govern, a mig i a llarg termini. El socialdemòcrata va lamentar que es tiri per aquesta via de «polítiques d'austeritat», i més tenint en compte que són models que han fracassat a països veïns, va recordar.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va acusar ahir el Govern d’actuar amb “poca transparència” en “els dossiers clau”, com per exemple el futur IRPF, l’afer de les contrasenyes d’accés a la web de la CASS i les negociacions per a la reforma del sistema de jubilacions dels funcionaris. Per a la formació, aquesta situació és greu perquè “parlem de temes en què els ciutadans mereixen tenir més explicacions”.

Així, d’una banda, López va lamentar que, des del Govern, no s’ha respost encara a les preguntes escrites fetes pel grup parlamentari sobre l’afer a la CASS i, en especial, haver de conèixer “pels mitjans” les decisions preses sobre l’assumpte. “No tenim cap explicació sobre l’abast de l’incident”, va apuntar, per després confiar que la compareixença de la ministra, Cristina Rodríguez, la propera setmana serveixi per esvair els dubtes.

El primer secretari socialdemòcrata també va posar en relleu “les setmanes” que han passat entre la presentació de les línies mestres de l’IRPF sense que el text arribi al Consell. “Com a partit, volem fer la feina ben feta i ens agradaria poder tenir el text”, va apuntar, per preguntar després si el retard té lloc “perquè hi ha algun problema”, tot recordant que “durant els dos darrers anys no hi ha hagut serietat amb aquest projecte que DA no portava al programa electoral”.

El tercer punt on a parer del PS falta transparència són les jubilacions dels funcionaris. “També anem fora de terminis i de calendari”, va indicar López, que va assegurar que aquesta manca d’informació “dificulta la nostra activitat política”.

La impaciència pel retard a fer arribar al Consell General el projecte de llei sobre l’IRPF no tan sols la tenen els parlamentaris del grup demòcrata. Que el text no s’hagi tramitat encara des del Govern també genera malestar a les files de l’oposició. I a diferència dels taronja, que per la lògica necessitat de rentar la roba bruta a casa no han volgut fet públic el nerviosisme existent, els consellers socialdemòcrates i del grup mixt no es mosseguen la llengua a l’hora de criticar el fet de no poder disposar encara d’una legislació, recorden, cabdal per al país i que, a més, segons les promeses del mateix cap de l’executiu, Toni Martí, fa temps que hauria d’estar a les seves mans.

Així ho posa en relleu el president del grup socialdemòcrata, David Rios. “No són capaços de complir els compromisos públics”, afirma el parlamentari encampadà, tot recordant que Martí va assegurar fa uns mesos que la llei arribaria a Casa de la Vall coincidint amb la celebració del debat d’orientació política (20 i 21 de juny). Per això no dubta a fer-ne una valoració “nefasta”, tot remarcant que l’IRPF “és un tema amb el qual la població està molt sensibilitzada” i amb què “no s’està actuant amb la prudència, el rigor i la serietat que són necessaris”.

I per demostrar aquesta afirmació, Rios recorre a diferents situacions viscudes les darreres setmanes amb aquest projecte de llei. “No tenen un calendari clar, fan una roda de premsa on només es dóna informació parcial o l’assessor s’equivoca durant una presentació i hi ha continus retards”, enumera el líder dels socialdemòcrates a la cambra. En conjunt, apunta, “tot un desgavell que només fa que la ciutadania deixi de creure en els polítics i en unes reformes que són necessàries per al país”.

Rios, de fet, va una mica més enllà en els seus retrets a la forma d’actuar del Govern. Al seu entendre, “s’està menyspreant el Consell General” ja que “fan un calendari però després l’incompleixen perquè pensen que en arribar aquí el text tot serà un passeig militar”. I el que més lamenta, a més, és que “als 22 consellers del grup de DA ja els vagi bé”.

Rios avisa que aquesta situació pot acabar perjudicant la feina parlamentària. “Ens trobem amb coses com la Llei de la competència, que la vam haver d’aprovar de pressa i corrents; el que surt perjudicat és la qualitat dels textos que es fan”, afirma el conseller encampadà, que remarca el risc que això comporta quan parlem de l’IRPF. “Hem d’estar molts segurs del que arribarem a votar”, adverteix.

GOVERN PARLA DELS PROPERS DIES
De la seva banda, des del Govern, el ministre portaveu i també de Finances, Jordi Cinca, no va posar encara data a l’enviament del text al Consell, tot i assegurar que “serà els propers dies”. La clau, va indicar, passa perquè l’executiu pugui “creure que tota la documentació que l’acompanya està prou definida”.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, considera “fonamental” que els tres grups arribin a una entesa per regular el finançament dels partits polítics i modificar el sistema actual dels grups parlamentaris. En aquests moments, les tres formacions s’han donat de marge els mesos d’estiu per estudiar un esborrany de llei de finançament de partits, i al setembre iniciaran “un procés de posada en comú”, que hauria de culminar abans de final d’any, ja que hi ha una “certa pressa” arran de les recomanacions fetes pel Greco en el seu darrer informe.

Per Rios les qüestions més importants són definir quines formacions tenen dret a una subvenció pública, d’on sortiria i de quina quantitat seria, mentre que, pel que fa als grups parlamentaris, considera que “més que limitar la quantitat actual el que s’hauria de fer és limitar l’ús” que se’n pot fer i establir un control més gran en la gestió.

Si bé en el seu moment Ladislau Baró i Jaume Bartumeu ja van expressar la voluntat de poder arribar a un consens sobre la qüestió, Rios també creu que seria “fonamental” assolir una entesa, i que a més aquesta legislació es fes en paral·lel amb una modificació del reglament del Consell per millorar el sistema de finançament dels grups parlamentaris.

Pel que fa a la regulació del finançament dels partits, Rios ha explicat que el president del grup parlamentari demòcrata els ha lliurat un esborrany, que s’estudiaran durant l’estiu i que de cara al setembre intentaran posar en comú. Al mateix temps, des del grup parlamentari socialdemòcrata també han tramès el text al partit perquè el pugui treballar internament, tenint en compte que és una llei que els afecta de ple.

L’important pel conseller és decidir si els partits han de rebre finançament públic, una premissa en la qual a priori tots estarien d’acord. A més, també considera prioritari establir uns mecanismes de control en la comptabilitat dels partits perquè hi hagi transparència i “el ciutadà tingui la confiança que els diners s’utilitzen correctament i sense abusos”.

D’altra banda, en relació amb la modificació del finançament dels grups parlamentaris plantejada arran dels fets ocorreguts fa poc dins el PS, i que van donar lloc a la sortida de tres consellers i a la creació del grup mixt, Rios no descarta que la subvenció es pugui reduir, però no és partidari de “limitar per limitar”, ja que “el debat no està en la quantitat de diners sinó en la qualitat dels treballs que poden fer els grups parlamentaris”.

En aquest sentit, creu que les decisions no s’han de prendre “basant-se en els fets lamentables que han passat ara fa poc”, sinó basant-se en el fet que el sistema de subvencions “ha de permetre que els grups tinguin una dotació suficient per assegurar una qualitat en els treballs legislatius”.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, considera «fonamental» que els tres grups que seuen al Consell General arribin a una entesa per regular el finançament dels partits polítics i modificar el sistema actual de grups parlamentaris. Les tres formacions estudien aquest estiu un esborrany de llei i al setembre iniciaran «un procés de posada en comú», que hauria de culminar abans de final d'any, ja que hi ha una «certa pressa» arran de les recomanacions fetes pel Greco en el seu darrer informe.

Per a Rios, en relació als partits, les qüestions més importants són definir quines formacions tenen dret a una subvenció pública, d'on sortiria i quina quantitat seria; mentre que pel que fa als grups parlamentaris, considera que «més que limitar la quantitat actual, el que s'hauria de fer és limitar-ne l'ús» que se'n pot fer i establir un major control en la seva gestió. Si bé en el seu moment Ladislau Baró i Jaume Bartumeu ja van expressar la voluntat de poder arribar a un consens sobre la qüestió, Rios va explicar ahir a l'ANA que «és important decidir si els partits han de rebre finançament públic, una premissa sobre la qual a priori tots estarien d'acord, i determinar quina quantitat, d'on sortiria i si les formacions haurien de tenir un mínim de vots o de representació per percebre la subvenció». A més, també considera prioritari establir uns mecanismes de control en la comptabilitat dels partits perquè hi hagi transparència i «el ciutadà tingui la confiança que els diners s'utilitzen correctament i sense abusos».

En relació a la modificació del finançament dels grups parlamentaris plantejada arran dels fets succeïts recentment dins del PS i que van donar lloc a la sortida de tres consellers i la creació del grup mixt, Rios no descarta que la subvenció es pugui reduir, però no és partidari de «limitar per limitar», ja que «el debat no està en la quantitat de diners sinó en la qualitat dels treballs que poden fer els grups parlamentaris».

En aquest sentit, creu que les decisions no s'han de prendre «en base als fets lamentables que han succeït ara fa poc», sinó basant-se en el fet que el sistema de subvencions «ha de permetre que els grups tinguin suficient dotació per assegurar una qualitat en els treballs legislatius».Per tant, des del PS són més partidaris de limitar l'ús que es fa dels diners que reben els grups, clarificant millor amb què es poden gastar, i sobretot, «que els comptes estiguessin controlats i fossin més transparents de cara a la ciutadania».

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, considera ‘fonamental’ que els tres grups arribin a una entesa per regular el finanç ament dels partits polítics i modificar el sistema actual dels grups parlamentaris. En aquests moments, les tres formacions s’han donat de marge els mesos d’estiu per estudiar un esborrany de llei de finanç ament de partits, i al setembre iniciaran ‘un procés de posada en comú’, que hauria de culminar abans de final d’any, ja que hi ha una ‘certa pressa’ arran de les recomanacions fetes pel Greco en el seu darrer informe. Per Rios, en relació als partits, les qüestions més importants són definir quines formacions tenen dret a una subvenció pública, d’on sortiria i quina quantitat seria; mentre que pel que fa als grups parlamentaris, considera que ‘més que limitar la quantitat actual, el que s’hauria de fer és limitar-ne l’ús’ que se’n pot fer i establir un major control en la seva gestió.

El treball per elaborar una llei de finanç ament de partits, inicialment començ at pels grups parlamentaris demòcrata i socialdemòcrata, i actualment amb la participació dels tres grups que conformen el parlament, hauria d’intensificar-se de cara a la tardor per poder enllestir-se abans de final d’any, tal com ha explicat el president del grup parlamentari socialdemòcrata David Rios. Si bé en el seu moment Ladislau Baró i Jaume Bartumeu ja van expressar la voluntat de poder arribar a un consens sobre la qüestió, Rios també creu que seria ‘fonamental’ assolir una entesa, i que a més, aquesta legislació es fes en paral·lel amb una modificació del Reglament del Consell per millorar el sistema de finanç ament dels grups parlamentaris.

Pel que fa a la regulació del finanç ament dels partits, Rios ha explicat que el president del grup parlamentari demòcrata els ha lliurat un esborrany que s’estudiaran durant l’estiu, i que de cara al setembre intentaran posar en comú. Al mateix temps, des del grup parlamentari socialdemòcrata també han tramès el text al partit per tal que el pugui treballar a nivell intern, tenint en compte que és una llei que els afecta de ple.

L’important per al conseller és decidir si els partits han de rebre finanç ament públic, una premissa sobre la qual a priori tots estarien d’acord, i determinar quina quantitat, d’on sortiria i si les formacions haurien de tenir un mínim de vots o de representació per percebre la subvenció. A més, també considera prioritari establir uns mecanismes de control en la comptabilitat dels partits perquè hi hagi transparència i ‘el ciutadà tingui la confianç a que els diners s’utilitzen correctament i sense abusos’.

D’altra banda, en relació a la modificació del finanç ament dels grups parlamentaris plantejada arran dels fets succeïts recentment dins del PS i que van donar lloc a la sortida de tres consellers i la creació del grup mixt, Rios no descarta que la subvenció es pugui reduir, però no és partidari de ‘limitar per limitar’, ja que ‘el debat no està en la quantitat de diners sinó en la qualitat dels treballs que poden fer els grups parlamentaris’. En aquest sentit, creu que les decisions no s’han de prendre ‘en base als fets lamentables que han succeït ara fa poc’, sinó basant-se en el fet que el sistema de subvencions ‘ha de permetre que els grups tinguin suficient dotació per assegurar una qualitat en els treballs legislatius’.

Per tant, des del PS són més partidaris de limitar l’ús que es fa dels diners que reben els grups, clarificant millor amb què es poden gastar, i sobretot, ‘que els comptes estiguessin controlats i fossin més transparents de cara a la ciutadania’.


Article relacionat

L’oposició s’ha mostrat molt crítica en els últims dies sobre el fet que el Govern no hagi presentat encara a tràmit al Consell General el projecte de llei de l’IRPF. El text es va donar a conèixer després del consell de ministres del passat 8 de juliol. Des d’aleshores, fins i tot l’assessor de l’executiu ha ofert una conferència i ha anunciat que el projecte està enllestit en un “98%”.

El cert, però, és que els parlamentaris només coneixen el contingut del projecte de llei pels articles publicats als mitjans de comunicació. La consellera general socialdemòcrata Mariona González va manifestar ahir que “no ens deixa de sorprendre” que el text encara no hagi entrat a tràmit parlamentari, sobretot tenint en compte que la comunitat internacional està atenta a una qüestió com aquesta, que ha de suposar l’homologació d’Andorra en l’àmbit fiscal.

“Creiem que algun motiu hi ha d’haver, com potser la diferència de criteri que hi havia a DA i que encara deu d’existir. El cert és que és un text del qual tothom està pendent i ells no l’acaben de presentar. A més hi ha diferències entre el que diu un assessor i el que posa realment el text, cosa que demostra que és una improvisació més de les que està fent el Govern”, va assenyalar González.

El Govern ha tret importància al retard en la tramitació d’aquest projecte de llei, argumentant que, a efectes pràctics, és igual que entri a la cambra en aquests moments o que sigui en data 1 de setembre. La consellera general del PS ha volgut insistir, però, que “no estem en vacances parlamentàries, sinó tan sols fora del període de sessions, i els consellers estem aquí igualment treballant. I per a nosaltres no és el mateix assabentarnos del projecte de llei pels trossos que van sortint cada dia a la premsa que tenir el text a les mans per poder opinar”.

González va recordar que de les tres grans reformes anunciades pel cap de Govern “de moment només en tenim una i ja fa dos anys i mig que governen. I de totes les promeses només n’hi ha una sobre la taula, que és la llei de la CASS, però ni tenim la de jubilació dels funcionaris ni la de l’IRPF”.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, i la consellera general Rosa Gili es van reunir ahir a París amb la representant personal del copríncep François Hollande, Sylvie Hubac, que es va mostrar “molt interessada per conèixer de primera mà els canvis polítics que ha viscut el Partit Socialdemòcrata en els darrers mesos”, segons va informar la formació.

Precisament, sobre aquesta qüestió, la consellera Gili va remarcar la il·lusió amb què s’està afrontant aquest procés, i va destacar que la trobada amb la representant personal del copríncep francès representa “l’inici d’una nova etapa en les relacions internacionals dels socialdemòcrates”.

Així mateix, en la reunió es van abordar diferents qüestions que formen part de l’actualitat política andorrana, com ara la implantació de l’IRPF, el conveni per evitar la doble imposició (CDI) i la reforma de la seguretat social. En aquest sentit, Rios va transmetre la preocupació del PS davant del text legislatiu de reforma de la CASS plantejat pel Govern.

D’altra banda, el president del grup socialdemòcrata va voler destacar davant la representant del copríncep la bona entesa que hi ha entre majoria i oposició en matèria de relacions exteriors, així com la voluntat de treballar conjuntament per oferir una imatge d’unitat davant de la comunitat internacional.

Abans de la trobada amb Hubac, els consellers generals van tenir un esmorzar de treball amb Arnaud Leroy, diputat del PS a l’Assemblea Nacional francesa per als francesos que viuen a Espanya, Portugal, Mònaco i Andorra, que s’ha compromès a visitar Andorra en els propers mesos.

Rios i Gili van tancar la roda de contactes a París amb una visita institucional a l’ambaixada d’Andorra a França, on van ser rebuts per l’ambaixadora Maria Ubach.