El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup mixt, Pere López, ha demanat davant la Junta de Presidents del Consell General que s’elabori un informe jurídic sobre les conseqüències que té que el Govern no hagi tramitat el pressupost per a l’exercici 2016 dins del termini establert legalment. En aquest sentit, des de la formació es posa en relleu “el precedent” que es pot crear amb aquesta actuació.
En aquest sentit, cal recordar que la Llei General de les Finances Públiques és clara en aquest sentit. En el punt 3 de l’article 20 indica que “l'aprovació dels avantprojectes pel Govern comporta llur conversió en projecte de llei del pressupost general, que cal trametre a la Sindicatura abans de l'1 de novembre”. Enguany, aquest punt s’ha incomplert ja que el text no ha estat encara entregat al Consell General.
Des del PS s’entén que aquesta situació comporta una situació nova i, per això, López ha reclamat a la Junta de Presidents que s’encarregui un informe jurídic que analitzi les conseqüències que pot comportar aquest incompliment. “La llei només preveu”, recorda el conseller socialdemòcrata, “que es presenti abans de l’1 de novembre i no cap altre escenari més”.
La petició de López ha estat acceptada per l’òrgan. Així, l’informe hauria d’arribar en els propers dies per aclarir una situació que, com a mínim, suposa un incompliment de la legislació vigent sense que, per ara, des del Govern s’hagi donat cap explicació ni de forma pública ni als representants dels grups parlamentaris.
La consellera del Partit Socialdemòcrata al comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona, s’ha mostrat crítica amb la forma com s’ha fixat el preu dels tiquets per a la pista de gel instal•lada a la plaça Rebés. En concret, ha posat en relleu que la decisió, ja pressa i anunciada, no ha passat pel consell d’administració de la societat que s’encarrega de la promoció turística a la capital, Turecav, del qual ella és una de les integrants. Per això ha lamentat la “manca d’informació i de transparència” que s’està vivint darrerament a l’òrgan.
Carmona ha explicat que sobre el preu de les entrades “en un consell anterior es va dir que es decidiria en properes sessions”. I ha apuntat que “esperava que es fes en la de la setmana passada”, circumstància que no va succeir. En canvi, “al cap de dos dies, la sorpresa va ser veure a la premsa que s’havien pactat i que l’empresa adjudicatària ja estava fent promoció entre els comerciants”.
Durant la sessió, el cònsol major, Jordi Minguillon, ha explicat que la mesura l’havia pres ell i que s’havia de passar encara pel consell d’administració. Carmona ha admès que “el senyor president té la potestat de fer-ho”, però ha avisat que “si hi ha un consell d’administració s’entén que les decisions importants s’han de compartir”.
Sobre el preu escollit (quatre euros i un per als comerciants que les vulguin emprar com a promoció), la representant del PS a la corporació ha apuntat que “em costa valorar si és l’indicat”, justament, per la manca d’informació. En global, la consellera ha lamentat que el procediment habitual és que la informació sobre els punts de l’ordre del dia de les reunions s’entrega en el moment d’arribar, fet que “no és el més escaient ni el més transparent en una organització com la d’un comú”. Això, ha lamentat, pot provocar que “es decideixi sense prou coneixement de causa”
Carmona també ha criticat la “manca de planificació” que es denota amb algunes actuacions del comú. Com a exemple ha posat el fet que, ara, el consum elèctric i d’aigua de la pista de gel vagi a càrrec de l’adjudicatària. “Al senyor Eron Estany li vam demanar en el seu dia si podia fer una estimació d’aquest consum. Em va dir que ja s’aplicaria la fórmula i que el que sortiria no representaria una gran despesa”, ha explicat. En cap moment, ha remarcat, es va dir que ho hagués d’assumir la gestora. També ha recordat que en cap moment s’havia parlat del cost de l’embrancament elèctric, uns 10.000 euros que sí haurà d’assumir el comú.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup parlamentari mixt, Pere López, entrarà en els propers dies una pregunta al Govern perquè sigui contestada en la propera sessió de control on demanarà els motius pels quals encara no s’ha tramitat el pressupost per a l’any 2016 al Consell General. Des de la formació es recorda que aquest retard suposa un incompliment de la Llei General de les Finances Públiques. També es lamenta que, des de l’executiu, no s’hagi exposat la situació, que es considera excepcional, als representants dels grups parlamentaris.
En la pregunta, López posa en relleu que, segons el que estipula la legislació vigent, el pressupost per al següent exercici s’ha d’enviar al Consell General “abans de l’1 de novembre”, fet que enguany no s’ha efectuat i que, per tant, suposa un incompliment d’aquesta disposició. Per això, es pregunta a l’executiu “quin són els motius pels quals no s’ha transmès la llei en el termini previst”. També es demana “com es preveu donar solució a la situació generada i no prevista en la legislació vigent”.
A més, es lamenta que “aquesta circumstància excepcional” no ha estat exposada als grups. Per això, en la pregunta també es reclamarà els motius pels quals una situació “prou rellevant” no s’ha comentat prèviament amb els representants dels partits amb representació al parlament.
El comitè directiu del Partit Socialdemòcrata s’ha reunit aquest dijous al vespre per fer balanç de la situació actual de la preparació de candidatures per les eleccions comunals. En primer lloc, s’ha valorat positiva el treball amb les llistes a les tres parròquies on està garantida la presència de la formació. Aquestes estan molt avançades, a l’espera de com evolucionin les converses amb Socialdemocràcia i Progrés (SDP). La voluntat, s’ha tornat a deixar clar, és construir una coalició de partits progressistes davant d’altres opcions conservadores. A la vegada, s’ha desmentit de forma rotunda que persones del comitè local del PS a Ordino s’hagin plantejat formar part d’una plataforma impulsada per Convergents d’Ordino.
La reunió ha servit, en primer lloc, per evidenciar la bona marxa de la feina de confecció de programa i de llistes a Andorra la Vella, Encamp i Escaldes-Engordany. Els respectius comitès locals tenen pràcticament enllestits els equips de candidats que concorreran a les eleccions. Tot i això, l’aprovació de les llistes definitives trigarà uns dies perquè se segueix mantenint negociacions amb SDP amb la voluntat –almenys per part del PS- de poder tancar un acord per concórrer conjuntament amb una coalició progressista.
A Canillo i Ordino, els comitès locals no tanquen portes a formar una candidatura a darrera hora però avui en dia aquesta possibilitat és pràcticament nul·la. En tot cas, a Ordino el PS desmenteix que persones del comitè local s’hagin plantejat en cap moment formar part d'una plataforma impulsada per Cd'O.
En el cas de Sant Julià, representants del comitè local estan treballant amb intensitat amb altres forces polítiques i un número molt important de ciutadans independents per a la constitució d'una plataforma que presenti una alternativa a les polítiques nefastes per la parròquia que ha practicat Unió Laurediana durant el darrer mandat comunal. Pel que fa a la Massana, el PS ja va anunciar que no concorreria en aquests comicis.
Des del comitè directiu es valora de forma molt positiva les candidatures que s’estan preparant a les parròquies on fins ara tenia representació als comuns (Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany), llistes que tenen en tots els casos la voluntat d’esdevenir un bon equip de govern per als ciutadans i que, a la vegada, demostren la bona feina feta durant el mandat actual dels seus consellers i conselleres i dels comitès locals que els donen suport.
Ens va quedar clar la passada legislatura amb tot el procés de reforma de les competències dels Comuns encarregada al ministre Riberaygua que va acabar de la més trista manera amb la dimissió d’aquest per no haver pogut assolir el consens i l’arxivament del projecte de llei.
En matèria d’aigües, la divisió de competències entre comuns i Govern comporta una problemàtica de coordinació entre les parts que dificulta posar en marxa una gestió eficient i sostenible dels recursos hídrics. La greu crisi de l’aigua a Escaldes d’aquest estiu en podria ser un bon exemple!
De fet, la legislació en relació a l’aigua a Andorra és poc extensa i diria que bastant obsoleta. La Llei de policia i protecció de les aigües data del 1985. Alguns aspectes relacionats estan en mans dels Comuns ja que així els hi permet la Llei qualificada de delimitació de competències del 93. Parlem de la prestació de captació, tractament, i distribució pública d’aigües potables i termals, la construcció de fonts públiques i la responsabilitat en les conduccions generals d’aigües residuals, plujanes i clavegueres.
En contrapartida, correspon a Govern assegurar la resta de tasques: elaborar els estudis de qualitat i de quantitat, mantenir la qualitat dels sistemes aquàtics, assegurar la seguretat alimentària i de salut pública...
A dia d’avui, molts interrogants sobre l’aigua estan sobre la taula. No queda definit clarament enlloc qui pot utilitzar aquest bé natural i en quines condicions. De fet, no tenim definida quina ha de ser la prelació en l’ús de l’aigua: el consum humà, els usos agrícoles com ara el rec dels camps, la innivació artificial de les estacions d’esquí o la producció d’energia.
Ho dèiem en el darrer programa electoral de la candidatura de Junts. Tenim clar que cal una visió integral del cicle de l’aigua, abordant la seva titularitat i usos. No podem no tenir definits els efectes que aquesta utilització pot causar sobre la fauna i la flora dels nostres rius.
D’aquí ben poc entrarem a debatre al Consell el projecte de llei de modificació de la llei de FEDA que té com a objectiu permetre la participació de capitals privats en la producció d’energia. Alguns projectes més o menys planificats per Govern consisteixen en minicentrals hidràuliques que produiran l’energia utilitzant l’aigua dels rius.
Malgrat el què va dir la ministra de Medi Ambient en la darrera sessió no podem compartir la no urgència en legislar per eliminar totes aquestes mancances de regulació, que podem arribar a tenir repercussions greus. Sílvia Calvó ens va reconèixer la necessitat de completar la legislació però ho va posposar al 2017 o 2018 deixant clar que el principal problema seria el concert amb els Comuns.
En cap cas, es pot esperar tant quan ara mateix tenim sobre la taula una modificació legislativa que permetrà l’aparició de minicentrals elèctriques que funcionaran amb l’aigua dels rius.
Una vegada més, i tal i com ja ens té acostumats DA, comencem la casa per la teulada.
No vaig poder tenir la nacionalitat andorrana fins als 26 anys. Vaig haver d’esperar a complir els 25 anys de residència per poder aconseguir el dret a sol·licitar el meu passaport.
El 2004 es va reduir de 25 a 20 els anys de residència principal i permanent a Andorra per poder adquirir la nacionalitat andorrana, restricció que es manté a dia d’avui. És un excés que no té cap sentit en ple segle XXI.
El Partit Socialdemòcrata va entrar la setmana passada a mans dels companys del grup parlamentari una modificació legal que redueix a 10 anys de residència, la condició principal per tenir dret a ser andorrans. Hem optat per proposar aquesta disminució perquè és la durada que recomana el Consell d’Europa, que considera aquest temps suficient perquè les persones coneguin i s’identifiquin suficientment amb un país per adquirir la seva nacionalitat.
A Andorra, els partits conservadors són contraris a una rebaixa dels anys de residencia bàsicament perquè hi veuen associat únicament el dret a vot, i descarten els beneficis d’una integració i una identificació majors de les persones al nostre país. A més, han caigut en la paradoxa d’aprovar que els residents tinguin els drets econòmics des del primer dia però no cedeixen ni un mil·límetre en la qüestió dels drets polítics.
Des del PS lluitem perquè situacions injustes com la meva i la de molts ciutadans no es reprodueixin mai més. Aquesta qüestió està en mans de tots els consellers generals, que poden permetre als ciutadans que fa més de deu anys que resideixen al país i que se l’estimen fins al punt de voler ser andorrans, que ho puguin ser. Esperem que no ens decebin.
Garantir que la presència de Govern continuarà sent majoritària dins l’accionariat i del comandament de la societat. Aquesta és la voluntat de les quatre esmenes presentades per la consellera del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili al projecte de llei de modificació dels estatuts de Ramaders d’Andorra SA.
La primera i la segona de les esmenes persegueixen que la llei especifiqui de forma clara que l’executiu sempre mantindrà una participació majoritària a la societat. En concret, es vol que el redactat deixi negre sobre blanc que sempre tindrà més del 50% dels títols. Per al PS aquesta posició és encara més important si es tenen en compte les noves possibilitats que tindrà la societat, com ara optar a la gestió de l’escorxador nacional, una instal·lació de gran importància estratègica per al sector.
Una altra de les esmenes reclama que, dins del consell d’administració de la societat, “el Govern tindrà garantida la seva representació de manera majoritària”. Per últim, la quarta proposta de modificació fa referència a la duració del mandat dels membres d’aquest òrgan de direcció. Al projecte de llei entrat per l’executiu es permetia que els consellers fossin escollits de forma indefinida. El PS proposa que l’elecció sigui per un mandat de quatre anys i que, en tot cas, hi hagi la possibilitat de reelecció.
Amb les eleccions a la cantonada, la majoria s’ha posat a esprémer els tècnics i càrrecs de confiança de casa comuna perquè s’enllesteixin els projectes o, si cal, els inventin. Ja fa gràcia que més d’un vagi amb el calendari a la mà per veure com col•loca la inauguració de la nova Prada de Moles o el nou tram del carrer Major del Pas que va quedar a les beceroles quan tocava perquè a alguns propietaris no els feia el pes.
Els darrers mesos han florit per tota la parròquia pedaços de quitrà que diu que embelleixen les voreres i els carrers d’Encamp i del Pas de la Casa, mentre el Govern ara ja ha posat el dit en fer florir una magna jardinera de propòsits en forma de projecte d’embelliment global al Pas de la Casa. Un projecte en forma de concurs d’idees que impulsa el Govern i que convida les empreses que treballen en matèria d’urbanisme al nostre país que ens diguin cap on hem d’orientar la cosa perquè allò que no hem sabut ni encetar des del Govern en una legislatura sencera, ni des d’un Comú en un mandat sencer, ens ho posin damunt la taula en forma d’obra d’art perquè ho puguem ensenyar durant la campanya.
Pot ser divertit quan ensenyem als ciutadans de la nostra parròquia allò que ens imaginen des de la casa gran per al Pas de la Casa. Evidentment, serà un projecte d’aquells de coloraines sobre paper i molt transversal. Tan transversal que sobreposarà les competències d’execució del Comú en matèria d’urbanisme amb les del Govern. Com que els responsables del Comú no han sabut posar fil a l’agulla en aquests anys per definir com ens agradaria que fos la cosa... Vaja, tot plegat em fa pensar molt, per no dir massa, en les competències. Sí, sí, allò que li va costar el cap a un ministre que potser ho volia endreçar massa. Però el que és més greu, és que tot aquest poti-poti s’executa sense ni tan sols consultar els ciutadans o petits empresaris del Pas de cap a on els agradaria que s’orientés la cosa.
Paral•lelament, queda lluny també aquell anunci de la legislatura anterior en què s’augurava un mal futur per a serveis com el d’urgències al Pas, per donar pas a unes taules rodones en què sembla, i permeteu-me exagerar, que en lloc d’analitzar les necessitats reals de salut al Pas o atendre les demandes dels ciutadans, ens hi vulguin instal•lar el patracol de serveis d’un sant hospital.
I ja ho veieu, en pocs dies lluirem a la parròquia una nova rotonda vora el túnel i unes quantes voravies relluents. Obrirem un nou carrer, ensenyarem sobre paper centres d’alt rendiment a Sud Ràdio encara que estiguin per inventariar, si cal hi afegirem algun centre d’interpretació, un parell de pistes de pàdel i un parell de bulevards, i tota una sèrie de grans o petites infraestructures o equipaments per als quals ara sí que hi ha diners o que han estat programats hàbilment perquè s’anessin anunciant o executant els darrers mesos del mandat comunal.
Sempre he dubtat d’allò que diuen que el primer any d’un mandat és per aterrar, el segon per prendre les decisions poc populars i el tercer per agrair als amics el suport que va rebre la majoria per arribar a la palestra. El que sí que sembla clar és que el darrer, a la parròquia d’Encamp, serveix per fer acords d’intencions o explicar les intencions que tenen a partir d’ara, després de quatre anys d’inoperància.
Ja ho saben, mentre aquest any, que ja no falta massa, ens engalanin els carrers de la parròquia amb els llums de nadal més fins de tot el mandat, no es distreguin, no fos cas que descobrissin que entre tanta il•luminació ens han col•lat algun nou museu al Prat Gran o vora el Centre Esportiu del Pas. Ah, i sobretot que aquestes coses no ens facin perdre la paciència, perquè per molt que ens enfadem sempre n’hi haurà d’altres que estaran disposats a somriure per nosaltres i sortir ben guapos a la foto.
Un indret per poder gaudir amb la família i els amics d’aquí a uns anys, quan fos ja una mica més gran, i ensenyar-la després als meus fills. No m’agradaria descobrir que la generació dels meus pares no hauria fet res per preservar-la, com tampoc que s’hagués perdut la catalogació com a paisatge cultural Patrimoni de la Humanitat de la Unesco –un risc latent, i ben real si no fem res–.
M’agradaria que fos visita obligada entre la gent que visita el Patrimoni de la Humanitat i dels amants de la muntanya. Que fos un lloc amb vida, on les antigues bordes es mantinguessin de peu i funcionessin tal com van fer en el passat –encara que podrien tenir altres usos més enllà de la ramaderia i l’agricultura, com de petit hotel amb encant, casa rural–, i que la gent volgués anar-hi a respirar pau i tranquil·litat amb tots els serveis i la tecnologia d’avui en dia.
És evident que alguns no creuen en el potencial de la vall, i prova és que els mandataris actuals del comú d’Escaldes-Engordany, la senyora Marín i el senyor Calvet, s’han deixat escapar el Centre d’Interpretació del Madriu i la ubicació de la direcció de la comissió de gestió de la vall, que estan a la parròquia d’Andorra la Vella. Quina burla del destí! El senyor Toni Martí, com a cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany, va fer erigir el Centre d’Interpretació de l’Aigua i el Madriu (CIAM), presentant l’espai com la porta d’entrada natural de la vall –certament ho és– i ara, ell mateix, aquest cop com a cap de Govern, desvesteix aquest espai per ubicar-hi la sala d’exposicions del Govern. Tres escaldencs que han desposseït la parròquia de la seva relació històrica amb la vall.
Jo sí que hi crec i vull que els meus fills i néts no em puguin retreure que no hem estat capaços de preservar-la. Potser alguns em direu que sóc una somiatruites, o que no es pot tenir tot: o es preserva o s’explota turísticament, que es deixa morir o s’hi fa una carretera. Perdoneu-me, però aquest somni no és una quimera. Només cal ajudar els cortalans a mantenir les propietats de peu, animar-los a reconvertir-les en espais turístics, reglamentar els accessos i les activitats que s’hi podrien oferir. Sóc conscient que també s’han d’oferir alternatives a l’accés a peu –una activitat podria ser passejos a cavall, com fan al Comapedrosa, per exemple–. D’aquesta manera les bordes es mantindrien de peu i es donaria compliment al mandat de la Unesco de promocionar l’espai. Tampoc vull que la vall mori d’èxit. Per poder preservar l’entorn natural cal fer un estudi per tal de determinar la càrrega de visitants que pot suportar, i a partir d’aquí, si és necessari limitar-ne l’accés. Uns ecocomptadors a les principals vies d’accés serien de molta utilitat per a aquest control, i si convé, no s’ha de descartar haver de reservar data per a l’excursió, com ja fan en d’altres paisatges i monuments Patrimoni de la Humanitat, com per exemple l’Alhambra a Granada o el Teide a Tenerife.
Sé que alguns em titllareu d’il·lusa, ingènua o somiatruites. Sé que aquest no és un repte fàcil però crec fermament que amb la voluntat de tots es pot aconseguir.
Però cal actuar des d’ara, no podem continuar amb la inèrcia actual de qui dia passa any empeny. Cal definir un pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror ambiciós, en concertació entre totes les parts implicades i fer d’aquest paisatge cultural Patrimoni de la Humanitat de la Unesco un orgull de la parròquia d’Escaldes-Engordany, una oportunitat de diversificació econòmica per a la parròquia i per al país, però sobretot, un llegat únic per a les generacions futures.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata, Gerard Alís i Pere López, han participat aquest dilluns en la reunió del comitè mediterrani de la Internacional Socialista (IS) que s’està celebrant a Barcelona i que conclourà aquest dimarts. A banda d’assistir a les ponències i taules rodones que se celebraran sobre diferents qüestions, els parlamentaris han mantingut trobades amb representants tant de diferents formacions, entre elles el PSC i el PSOE, com amb representants de petits Estats europeus.
“Per la fi dels conflictes – Per la Pau al Mediterrani”. Aquest és l’eix de les jornades, que aborden especialment la crisi dels refugiats així com les possibles iniciatives polítiques que es poden dur a terme per afrontar-la i també mesures de futur per aconseguir la resolució d’aquests conflictes. Els encarregats d’inaugurar la reunió han estat el president de la IS, Luís Ayala, i la presidenta del comitè del Mediterrani de l’organisme, i a la vegada secretària de Relacions Internacionals del PSOE, Carme Chacón, confirmada tot just el passat cap de setmana com a cap de llista per Barcelona en les eleccions generals que s’han de celebrar a Espanya el proper 20 de desembre.
Chacón ha estat, justament, una de les dirigents socialistes amb qui han mantingut una reunió els consellers del PS. També s’ha mantingut una trobada amb Ayala. Ja a la tarda, López s’ha trobat amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que feia poques hores que acabava de viure la primera sessió de la nova legislatura al Parlament de Catalunya. Amb els dos dirigents socialistes s’ha abordat la situació dels respectius partits a pocs mesos de les cites electorals (generals en el cas d’Espanya i comunals en el cas d’Andorra), projectes de cooperació entre els dos països i, també, l’estat de les negociacions amb la Unió Europea per a l’acord d’associació.
També s’han mantingut reunions amb representants de les formacions socialistes d’altres petits Estats del Mediterrani com Malta o Xipre.
- Avís legal - I tu què pots fer?
