El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup mixt, Pere López, ha reclamat al Govern un canvi en la forma de conduir el procés d’acostament a la Unió Europea (UE). Per al parlamentari, “és una negociació que no es porta de forma adequada” quan, en canvi, “estem marcant el futur, la concepció del nostre Estat i l’encaix amb l’entorn econòmic i social més proper”. Per això, “com a partit polític que hem governat i que tenim vocació de ser alternativa de Govern, ens sembla que hi hem de participar”.
I és que, ha argumentat López, “no és una qüestió que la majoria del moment hagi de determinar i que hagi de ser ella qui digui quin serà l’acord d’associació” ja que el que s’acabi pactant amb la UE “serà per sempre més” i, per tant, “un camí de no retorn”. A la vegada, ha recordat que, al PS, “el discurs europeu sempre l’hem tingut integrat” i que “vam ser els primers a parlar de l’acord d’associació i és un dossier prioritari per a nosaltres”. Aquesta darrera afirmació ve fonamentada en el fet que la primera sessió de treball després de les vacances hagi estat, justament, un seminari ofert pel professor d’Esade, la Universitat Ramon Llull i la de Barcelona, Eduard Sagarra, que s’ha centrat en la relació entre Andorra i la UE.
El parlamentari del PS ha remarcat que, com a partit, “tenim contactes internacionals” i “podem aportar tant a nivell intern com a nivell exterior”. Per això, “reclamem que aquest treball conjunt es faci el més aviat possible i que es canviï la fórmula de treball”. López ha apuntat que “si el pacte d’Estat no és possible perquè alguna força política no s’hi vol sumar, que hi hagi una suma dels partits que sí que hi creuen perquè el treball sigui més efectiu”.
La jornada impartida pel professor Sagarra ha servit per aportar a una vintena de membres del partit informació clau de cara a aquest futur acord, com ara detalls sobre el funcionament dels comitè mixt que faria el seguiment del conveni o el funcionament del tribunal de justícia que hauria de dirimir en cas de conflictes. L’expert en dret ha destacat que en el procés de negociació hi ha “elements que són pactes d’Estat, no només a Andorra; també en general”. En definitiva, “en les relacions entre un subjecte i la UE els temes essencials són d’Estat”.
“Em sembla que ha d’haver consens perquè és un tema de transcendència, no de política interior. Afecta la ciutadania europea i andorrana, a la col•lectivitat, no sols a un partit”, ha explicat el professor català, que ha sentenciat que “no només s’ha de vèncer; també convèncer”.
Durant la jornada, el professor Sagarra ha suggerit la possibilitat de demanar en les negociacions la possibilitat de l’ús del català a l’hora de dirigir-se a la justícia europea. “En un tractat internacional tot és possible. Un dret fonamental és el dret a la seva llengua. El fet que es pogués accedir i el tribunal pogués contestar en català. Si bé no és idioma oficial a la UE, sí que, en canvi, és el de la ciutadania i les institucions andorranes”. Seria, al seu entendre, “una garantia de la seguretat jurídica”.
Un altre tema important que s’ha posat sobre la taula és la possibilitat que els batlles andorrans puguin fer ús del que es coneix com a qüestió prejudicial. En concret, això permetria que, en cas que hi hagués dubtes sobre l’adequació d’una llei del Principat a la legislació comunitària, es pogués sol•licitar l’anàlisi previ del tribunal europeu de justícia, un organisme que “dóna la garantia d’uniformitat i d’interpretació”. Tot i això, va remarcar que “qui aplicarà el dret seran els batlles i les institucions andorranes”.
- Avís legal - I tu què pots fer?
