En aquest escrit o reflexions s’analitzaran somerament els reptes que avui te plantejats Andorra en front de Europa,però sobretot amb la Unió Europea de la que ,si be no en forma part, te aspiracions a progressivament ser ne un estat membre . Es evident que haurà de passar per les etapes i estadis que siguin necessaris d’acord amb el Dret Internacional General , i també en les condicions i el marc jurídic creat per la pròpia Unió com a Organització Supranacional política, econòmica i humana .
Les especials característiques històriques, geogràfiques i de configuració política i jurídica d’Andorra , fan força difícil que els reptes que te amb la Unió i els seus Estats membres puguin esser compartits, al cent per cent amb els que anomenem petits estats d’Europa, ja que son realment diferents. Això no vol dir que sectorialment o puntualment coincideixin en les fites a aconseguir. Es tracta de realitats molt diverses i difícilment equiparables, no nomes per la seva personalitat internacional, sinó per les seves relacions amb els països veïns, o amb la seva pròpia estructura polític institucional.
Qualsevol camí o negociació obtinguda per aquells subjectes poden servir com a precedent per a Andorra però no condicionaran les seves aspiracions .A la vegada els acords al que s’arribi entre Andorra i la UE, seran nous camins a aprofitar-se per tercers estats negociadors.
Andorra te un passat i un present polític que neix d’una situació institucional atípica , com es el Coprincipat, però amb una total submissió a un sistema constitucional , regim democràtic i parlamentari de qualsevol antic estat d’Europa i de la Europa de la Unio. Es basa en un dret roma i en uns costums històrics que s’han anat adaptant a la realitat de una societat globalitzada. Pero sempre sota uns paràmetres , propòsits , i valors que li son propis i que s’integren completament en els imperants i basics de la construcció europea, en els de la Unió, des del Tractat de Roma i de tots els seus Estats membres fins avui.
Aquets valors o principis ,com son la llibertat, la democràcia, el respecte a la dignitat de la persona i el respecte als drets fonamentals i llibertats publiques de tothom , son idèntics als demes països del seu entorn .Aquest “back ground “ es un instrument que facilitarà, segur,els acords econòmics dins una societat de lliure mercat i una unió política en constant construcció.
Així i tot els nostres reptes poden esser també reptes compartits amb altres estats petits i salvant totes les distancies segons el nostre entendre són de diferent naturalesa :
1. Construir i mantenir un marc jurídic internacional de relacions amb la UE, entesa com a organització supranacional de caire inicialment econòmic ,però amb una finalitat darrera d’aconseguir esser una organització política supranacional . Passar de la intergovernalitat dels Estats sobirans a una supranacionalitat de una comunitat politica. Relacions que no obviaran ni restringiran o substituiran els acords i tractats que Andorra tingui signats pugui mantenir amb altres Estats. Estem parlant en concret ,amb els seus països limítrofes-,Espanya i França,- i amb altres Organitzacions Internacionals de caràcter general o universals (ONU i Organismes especialitzats) o també amb els de caire sectorial o regionals (Consell d’Europa) .
2. Mantenir i preservar la sobirania del Estat Andorra amb capacitat de decisió en els temes que li siguin transcendentals,no nomes per a les seves institucions i estructura política ,sinó sobretot per als seus nacionals i ciutadania . Tot plegat com a exercici de la seva subjectivitat internacional sobirana i “ius crontrahendi”
3. Aconseguir en l’àmbit territorial i competencial de la Unió Europea i dels 28 estats membres les màximes avantatges per a la ciutadania andorrana es a dir la màxima equiparació,igualtat, o en base a una reciprocitat en a la condició de ciutadania de la Unió ,. Gaudint la ciutadania i els Andorrans de la protecció en els temes acordats amb la Unió de la Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea. Andorra forma part com a membre de la Convenció Europea de salvaguarda dels drets fonamentals i ha acceptat la jurisdicció del Tribunal d’Estrasburg. Això aplana el camí a la acceptació dels postulats i jurisprudència del Tribunal sinó també i de forma indirecta de la jurisprudència del Tribunal de la Unió que afecti a aquestes matèries acordades o comuns.
4. Aprofondir en las relacions comercials amb la UE , aixi com en la obtenció de una normal exercici de les llibertats pròpies del Mercat comú.: lliure circulació de mercaderies,treballadors , establiment i capitals
Andorra te com a moneda pròpia i utilitza els mecanismes monetaris derivats del Euro , si be no te accés directe al Banc Central Europeu o a altres institucions monetàries i bancàries que li permetin entrar dins del sistema que regula el sistema monetari. En aquest sentit un repte indispensable a assolir serà la participació de Andorra i la capacitat de intervenció reciproca al sistema bancari i monetària que regeix la majoria dels estats membres de la zona Euro.
PRIMER REPTE:
a) Construir i mantenir un marc jurídic internacional estable de relacions amb la UE com a organització supranacional
b) Conservar i aprofundir els acords internacionals que Andorra tingui amb altres subjectes de Dret internacional;en Especial amb Espanya i França; així mateix enfortir els vincles que Andorra te amb altres Organitzacions Internacionals del que es membre de ple dret tant en l’àmbit universal o general (ONU) com sectorial o Regional (Consell d’Europa)
1. En ple segle XXI cap escenari de negociació esta tancat amb la Unió Europea ni amb seus Estats membres, ans al contrari. Les especials característiques del Principat en especial el seu ordenament jurídic constitucional i els Costums que han regit la vida econòmica i política d’Andorra permeten albirar que un acord no es nomes possible sinó necessari. Els acord podran tenir mes o menys profunditat però en la negociació es possible que abastin competències que fins ara eren exclusives del Estat Andorra. Acords d’associació , o nous acords sectorials permetran avançar en una futura i volguda integració d’Andorra a la Unió Europea, ja que Andorra ha estat es i serà part integrant d’Europa des de els inicis de la construcció d’aquesta entitat geogràfica.
2. Evidentment existeixen escenaris que possibiliten aquets acords amb la UE. Diversos son els factors que poden condicionar aquets acords
• Politics
• Econòmics
• Institucionals
• Monetaris
• Fiscals
Cap d’aquestes besants son actualment una barrera per Andorra per accedir a un acord que permeti una progressiva aproximació dels Estat als estàndards i al anomenat “”acquis communautaire”.
La Unió Europea ha demostrat des de la seva constitució una capacitat d’adaptar els seus interessos i els dels seus estats a les circumstancies politiques , econòmiques i humanes dels temps. En especial ha hagut d’anar negociant la entrada de nous estat membres, gens homogenis i per tant ha anat transformant-se quantitativament i qualitativament. Molts d’ells no tenien unes arrels democràtiques en els inicis de la Comunitat Europea, ni existien com a realitats nacionals o eren estats dividits no reconeguts per la comunitat internacional o per la pròpia ONU .
Si examinem els propòsits i finalitats del primer tractat constitutiu de Roma fins els tractats de Lisboa, ens adonarem que aquesta capacitat metamorfosica de la UE , demostra que es un organisme institucional , jurídic viu i en moviment constant on tot es possible. Es una realitat pragmàtica.
Andorra esta totalment capacitada institucionalment i jurídicament per a assumir el quadre institucional i els principis generals de dret que son la base convivència de la Unió ja que son els propis de l,Estat d’Andorra.
La negociació serà doncs sobre aspectes puntuals però mai sobre aspectes estructurals ,com poden esser la acceptació de la democràcia, defensa de les llibertats i drets fonamentals , a la que a mes esta obligat Andorra internacionalment per esser part de la ONU o del Conveni Europeu sobre els drets Humans i la jurisdicció del Tribunal Europeu d’Estrasburg.
SEGON REPTE:
Per a Andorra seria perjudicial e inviable en un mon globalitzat present i que s’accelera de cara al futur no arribar a un acord amb la Unió Europea de progressiva integració passant per perfeccionar els Acords d,associació ja existents . La seva economia , la ciutadania i la seva voluntat de estar dins del concert internacional obliga a Andorra a tenir un o diversos acords estables amb la Unió.
La Unió també necessita integrar dins del engranatge institucional, polític, econòmic , fiscal i monetari al que hi ha a Andorra amb les millores i reformes que calguin. Andorra no hi esta en absolut tancada sinó que pretén sumar se a la evolució i progressiva integració econòmica, política i com ja hem dit humana que suposa una comunitat de mes de 500.000.000 d’esser , que viuen en un dels llocs mes privilegiats de la terra.
TERCER REPTE:
Acceleració dels mecanismes comuns de les dos realitats politiques que facin viable el dia . Dos punts son essencial en qualsevol acord o aprofundiment dels que ja hi ha existents i mentre Andorra no sigui membre de ple dret de la Unió
a) Arranjament de les controvèrsies que puguin aparèixer en la aplicació dels acords. Arranjament a traves de Comissions mixtes paritàries que respectin la capacitat de decidir de les parts i no siguin o resultin meres capitulacions del mes dèbil en front el mes fort . En aquest supòsit es evident que Andorra formalment pot tenir la mateixa força però que en realitat no la te en front a la UE. Cal preservar aquests igualtat formal
b) Acceptació del dret comunitari , en especial aconseguir una assumpció, transposició o acceptació dels principis rectors que vagi establint el Tribunal de la Unió en aquells temes que son objecte dels acords d’Associació o sectorials.
Aquesta acceptació de la jurisprudència que modula la aplicació uniforme del dret comunitàri Originari i Derivat , suposa un pas importantissim en crear un espai jurídic homogeni, entre La Unió, Andorra i els actuals estats membres.
Es una conversió o adaptació complexa però no impossible; ja que Andorra heura d’acceptar que determinada jurisprudència del TJUE, sigui aplicable internament en el seu Estat i en la resolució dels conflictes , plets o resolucions administratives internes . Per altre banda la Unió hauria de permetre i cercar mecanismes que possibilitessin que Andorra i els Jutges andorrans puguin accedir a demanar , per camins fàcils i assequibles ,a traves del que s’anomena ” Questions prejudicials” interposades per els jutges andorrans i a sol•licitar al Tribunal de la Unió ,el seu parer i la adequació de determinades normes o disposicions del Ordenament o de la Administració andorrana . Es a dir si les mateixes(que en principi son alienes al àmbit jurídic i polític comunitari) si estan o no d’acord amb las legislació comunitària. En el ben antes que es tractaran de matèries compreses dins dels acords de Associació o sectorials amb la Unió. Serà una qüestió imaginativa però molt suggerent de poder adoptar criteris i jurisprudència que facilitarà una futura integració sense menystenir la legislació i jurisprudència andorranes
Aquets dos punts serien un magnífic instrument de connexió entre dos realitats tan semblants en un marc jurídic, democràtic i de respecte als drets fonamentals que aplanarien el Sami cap a la adhesió definitiva a mig o llarg terme
QUART REPTE:
Adaptació Institucional. Reiterem que es molt enceri de cara a una exacta i no polèmica connexió institucional , una vegada delimitat el marc competencial i abast dels acords competencials , comercials, mercaderies, serveis etc. establir :
- Una Estructura i funcions del comitè mixt (en els dos nivells previstos). Es un tema a pensar però que no sigui ex novo del que ja hi ha previst sinó que es delimiti mes clarament el paper de cada part i enumerin , com jo deia en el meu informe, que no hi hagin vetos apriorístic o majories que impossibilitin que Andorra pugui dir el seu parer i defensar els seus interessos en front de la UE i dels Estats Membres
- Paper de la Comissió Europea Es un tema molt polític que no ha estat tractat i que dependrà de quina seria la voluntat política del govern i les Institucions Andorranes. En teoria amb qui te que tenir relacions Andorra seria amb el Consell de Ministres de la Unió, però no trobar-se que una vegada establerts els acords marc o d’Associació si es preveu o no la participació o competències amb la Comissio o amb altres Institucions com pot esser el Parlament Europeu
- Ciutadania, llibertats fonamentals i garanties del seu exercici:La realitat social i de la ciutadania de la Unió es juntament amb la protecció dels seus drets i llibertats una àmbit sensible no nomes per la Unió sinó també per Andorra. En ple segle XXI aquesta es una vesant essencial ja que en definitiva les realitats politiques, econòmiques o monetàries es basen i funcionen en favor i en base als elements personals. Els drets i deures dels individus, siguin nacionals estrangers o ciutadans de la Unió han de quedar ben regulats i molt ben platejats els conflictes que es podran general, ja que aquesta es una competència pròpia dels Estats membres excepte la con figuració de la "estrangeria privilegiada" que suposa la ciutadania europea per els nacionals de tots els estats membres en el territori d’Europa però també en la protecció que tots ells li atorguen en el mon i davant qualsevol eventualitat.
CINQUE REPTE:
Comercial econòmic i monetari
1.-L’àmbit inicial de les relacions amb la Unió Europea son de caire econòmic i comercial; per tant el principal repte a curt termini sera el d’aprofundir en las relacions comercials amb la UE , aixi com en la obtenció de una normal exercici de les llibertats pròpies del Mercat comú.: lliure circulació de mercaderies,treballadors , establiment i capitals
La Unió Europea te unes competències exclusives o preferents en matèria comercial el que li permet de tancar acords amb altres potencies o amb organitzacions internacionals . Cal doncs que Andorra es benefici d’aquesta posició a nivell de poder obtenir uns resultats positius per a ella així com tenir un paper a traves d’Europa en el mon econòmic.
2.-Andorra te com a moneda pròpia i utilitza els mecanismes monetaris del Euro , però no es membre dels països de la Zona Euro, ni te accés directe al Banc Central Europeu o a altres institucions monetàries i bancàries que li permetin entrar dins del sistema que regula el sistema monetari. En aquest sentit un repte indispensable a assolir serà la participació de Andorra i la capacitat de intervenció reciproca al sistema bancari i monetària que regeix la majoria dels estats membres de la zona Euro.
A la vegada i com a contraprestació haurà de estar sotmesa als controls i vigilancia dels Organismes comunitaris e Internacionals relatius al sistema monetari .
Hi ha tractats que permeten aquesta flexibilitat en el ambit europeu sense anar mes lluny el Tractat d’estabilitat en el que s’utilitzen mecanismes de les institucions de la Unió per controlar o sanciona el dèficit que es regula en el Tractat que va entrar en vigor l,any 203 i del que no tots els Estats membres en formen part i també hi poden formar part altres que no estan a la zona Euro
Andorra 16 d’Agost de 2015
- Avís legal - I tu què pots fer?
