El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, i la consellera general Rosa Gili es van reunir ahir a París amb la representant personal del copríncep François Hollande, Sylvie Hubac, que es va mostrar “molt interessada per conèixer de primera mà els canvis polítics que ha viscut el Partit Socialdemòcrata en els darrers mesos”, segons va informar la formació.

Precisament, sobre aquesta qüestió, la consellera Gili va remarcar la il·lusió amb què s’està afrontant aquest procés, i va destacar que la trobada amb la representant personal del copríncep francès representa “l’inici d’una nova etapa en les relacions internacionals dels socialdemòcrates”.

Així mateix, en la reunió es van abordar diferents qüestions que formen part de l’actualitat política andorrana, com ara la implantació de l’IRPF, el conveni per evitar la doble imposició (CDI) i la reforma de la seguretat social. En aquest sentit, Rios va transmetre la preocupació del PS davant del text legislatiu de reforma de la CASS plantejat pel Govern.

D’altra banda, el president del grup socialdemòcrata va voler destacar davant la representant del copríncep la bona entesa que hi ha entre majoria i oposició en matèria de relacions exteriors, així com la voluntat de treballar conjuntament per oferir una imatge d’unitat davant de la comunitat internacional.

Abans de la trobada amb Hubac, els consellers generals van tenir un esmorzar de treball amb Arnaud Leroy, diputat del PS a l’Assemblea Nacional francesa per als francesos que viuen a Espanya, Portugal, Mònaco i Andorra, que s’ha compromès a visitar Andorra en els propers mesos.

Rios i Gili van tancar la roda de contactes a París amb una visita institucional a l’ambaixada d’Andorra a França, on van ser rebuts per l’ambaixadora Maria Ubach.

El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, i la consellera general, Rosa Gili, han mantingut aquest matí una reunió molt fructífera amb Sylvie Hubac, representant personal del copríncep francés, François Hollande. Aquesta trobada és el punt culminant de l'inici d'una nova etapa en les relacions internacionals dels socialdemòcrates andorrans.

En una reunió marcada per un clima d'entesa i de bona sintonia i que s'ha allargat prop d'una hora - i en la que també hi era present, Pascal Escande, director del Gabinet de la Representant Personal del Copríncep Francès a Andorra - Hubac s'ha mostrat molt interessada en conèixer de primera mà els canvis polítics que ha viscut el Partit Socialdemòcrata en els darrers mesos. Sobre aquesta qüestió, la consellera Gili ha remarcat la il•lusió amb s'està afrontant aquest procés. Precisament, el contacte d'avui amb la representant personal del copríncep francès representa l'inici d'una nova etapa en les relacions internacionals dels socialdemòcrates.

A la vegada, durant la trobada també s'han tractat diferents temes que formen part de l'actualitat política andorrana com ara la implantació de l'IRPF, el conveni per evitar la doble imposició (CDI) o la reforma de la seguretat social. En aquest sentit, Rios ha transmès la preocupació dels socialdemòcrates davant del text legislatiu de reforma de la CASS plantejat pel Govern. A l'altra costat de la balança, el mateix president del grup parlamentari ha destacat la bona entesa que existeix entre majoria i oposició en matèria de relacions exteriors així com la voluntat de treballar conjuntament per oferir una imatge d'unitat davant de la comunitat internacional.

S'acorda una visita a Andorra del diputat francès Arnau Leroy

Abans de la trobada amb Hubac, els consellers generals han tingut un esmorzar de treball amb Arnaud Leroy, diputat del PS a l'Assamblea Nacional francesa. El contacte amb el polític francès -que és diputat per als francesos que viuen a Espanya, Portugal, Mònaco i Andorra- ha estat molt productiu ja que no només s'ha posat a disposició del Partit Socialdemòcrata per establir vies de diàleg sinó que a més s'ha compromès a visitar Andorra en els propers mesos.

Visita a l'Ambaixada d'Andorra a França

Els consellers socialdemòcrates han tancat la seva roda de contactes a París amb una visita institucional a l'Ambaixada d'Andorra a França on han estat rebuts per l'ambaixadora Maria Ubach.

El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, i la consellera general, Rosa Gili, es troben a París on realitzaran una ronda de contactes bilaterals que culminaran demà al matí amb una reunió amb Sylvie Hubac, representant personal del copríncep francés, François Hollande.

Amb la ferma voluntat de potenciar les relacions francoandorranes, els consellers socialdemòcrates David Rios i Rosa Gili s'han desplaçat avui a París per tal de dur a terme un conjunt de reunions que s'han iniciat durant la tarda quan els representants andorrans han estat rebuts al Senat per Alain Néri, senador del PS del Puy-de Done.

Posteriorment, els consellers socialdemòcrates han mantingut una llarga reunió en la que han participat diferents consellers directes del president del Senat, Jean-Pierre Bel. Més concretament, en la trobada hi han pres part François Croquette, Conseller Diplomàtic, Ali Merabet-Chater, Conseller d'Afers Estratètigs i  Kamel Chibli, Conseller de Comunitats i Joventut. Durant la trobada s'han tractat diferents qüestions de l'actualitat política d'ambdós països i els representants gals han insistit en la voluntat de reforçar les relacions amb Andorra.

D'altra banda, i ja en qualitat de Secretaria d'Organització del Partit Socialdemòcrata, Gili ha explicat el procés de canvi que ha viscut la formació en el darrers mesos. En aquest sentit,  els representants francesos han mostrat la seva ferma disposició a potenciar els contactes entre els socialdemòcrates andorrans i a establir vies de diàleg, col•laboració i treball conjunt i permanent.

Després de la llarga reunió, el senador Néri ha acompanyat als consellers socialdemòcrates en una visita guiada a les històriques dependències del Senat francès.

El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, i la consellera general, Rosa Gili, es troben a París on realitzaran una ronda de contactes bilaterals que culminen avui amb una reunió amb Sylvie Hubac, representant personal del copríncep francés, François Hollande, segons informa el PS en un comunicat. «Amb la ferma voluntat de potenciar les relacions francoandorranes» diu el text, Rios i Gili es van desplaçar ahir a París per reunir-se amb membres del senat francès. Els consellers es van reunir amb el senador del PS pel Puy-de Dôme, Alain Néri, i posteriorment, amb diferents consellers del president del Senat, Jean-Pierre Bel. Durant la trobada es van tractar qüestions de l'actualitat política de tots dos països. Gili va explicar el procés de canvi que ha viscut la formació en el darrers mesos. En aquest sentit, els representants francesos han mostrat la seva ferma disposició a potenciar els contactes entre els socialdemòcrates andorrans i a establir vies de diàleg, col·laboració i treball conjunt i permanent.

A la tardor s’hauran de debatre al Consell General tres lleis importants (a hores d’ara només n’hi ha una a tràmit parlamentari): la modificació de la llei de la CASS, la llei de l’impost sobre la renda i la reforma del sistema de jubilació dels funcionaris.

Tres lleis que encara que regulin sectors ben diferents tenen un punt en comú. El Govern de DA mitjançant aquestes tres lleis promou i publicita els plans de jubilació privats en detriment dels públics.

Fa dos anys que el Govern de DA està desvalorant i desprestigiant la CASS mitjançant missatges catastrofistes, directes i persistents que projecten la idea que la parapública no és viable.

Avui en dia la CASS és una de les institucions més poc valorades i aquesta situació és tota una paradoxa, ja que és el nostre principal pilar del benestar. Ens proveeix cobertura per malaltia, baixes, medicaments, hospitalitzacions i a més a més ens proveeix d’una pensió de jubilació vitalícia en el futur. La caiguda de la valoració de la institució és el resultat d’un pla ben orquestrat. Els Demòcrates per Andorra fa dos anys que estan llimant la confiança de la ciutadania a la institució. I ara estan a punt de donar el cop d’efecte.

Tres lleis unides per un mateix objectiu. Promoure i publicitar els plans de pensions privats.

Sobre la llei de la CASS val a dir que és evident que després dels missatges apocalíptics que ha estat llançant el Govern (a vegades de manera imprudent, sense disposar de l’estudi actuarial) la reforma queda en menys que reformeta, en passar la responsabilitat d’augmentar les cotitzacions o l’edat de jubilació a qui governi el 2018. Ja els està bé a Govern. Segueixen mantenint la idea que sense reformes importants les pensions no són viables i esquiven l’hipotètic desgast polític d’u­na veritable reforma. Així doncs, encara tenen temps per seguir llençant missatges per desgastar encara més la confiança de la ciutadania envers la CASS.

Quant a la llei de l’impost sobre la renda, el Govern ja ha fet públiques les deduccions de què podran gaudir els ciutadans que per volum de renda hagin de pagar aquest impost. Es podran deduir 750 € per fill a càrrec, 750 € pels padrins a càrrec però també fins a 1.000 € per préstec hipotecari (i els llogaters no tenen dret a deduccions?). Però el més escandalós del cas és que els que disposin de plans de pensió privats es podran deduir fins a 5.000 €! Es veu clarament de quina manera el Go­vern de DA mesura la càrrega econòmica de cada concepte i de quina manera premia l’esforç que fan les famílies.

Finalment, el cop de gràcia. La reforma de les jubilacions dels funcionaris. Per les notícies que en tenim, el procés de negociació del Govern amb els funcionaris no està tancat però sembla que hi ha un punt innegociable, que es privatitzarà el sistema. No està gens malament, al voltant de 2.500 funcionaris amb una edat mitjana de 35 anys aproximadament cotitzant en un pla de jubilacions privat. Un bon tall de pastís. Però tenint en compte que la CASS té problemes de viabilitat de les pensions, ¿no s’hagués pogut estudiar una fórmula per proveir els fons de la CASS amb el nou sistema de jubilació dels funcionaris? Aquesta darrera opció per a DA és impossible.

Perquè el més greu de tot plegat és que el que està fent DA (aquesta vegada sí) és complir el seu programa electoral. A la pàgina 39 del programa per a les eleccions generals del 2011 podem llegir ben clarament que “fomentarem els plans de jubilació d’empresa i personals privats com a complement a les prestacions de jubilació públiques”.

Els socialdemòcrates no estem en contra de l’elecció individual de cadascú de complementar els plans de pensions que pugui oferir la CASS mitjançant  la contractació d’un pla de pensions privat. Tot al contrari. Però ens sorprèn i ens desconcerta que un govern que ha de vetllar per la viabilitat del nostre sistema de pensions promogui la desviació de fons que han de servir per mantenir el sistema públic de pensions cap a plans privats. I a més ho faci per la via legislativa. Recordem que la viabilitat de la CASS en el seu conjunt depèn de les cotitzacions dels seus afiliats. Com més es cotitzi més robustesa té el sistema.

D’altra banda, ens preocupa que afeblint el sistema de pensions públic a favor del privat ens trobem d’aquí a uns anys que les persones que actualment no poden contractar un pla de pensions privat –aturats o persones amb un salari molt ajustat– quedin despenjades en un futur quan els arribi l’edat de la jubilació perquè el sistema públic de pensions no els garantirà el mínim per sobreviure.

Pensem que cal actuar per promoure reformes i ajustos en el sistema de pensions públic des d’una visió serena i meditada, lluny de l’estat de xoc a què ens condueixen els missatges apocal­·líptics i catastròfics dels demòcrates.

Ja els avancem que els socialdemòcrates defensarem un sistema públic de pensions robust, i al contrari del Govern, llençarem missatges en positiu perquè la ciutadania recuperi la confiança en la CASS. Perquè no ens n’oblidem, i diguin el que diguin, la CASS és la nostra joia de la corona.

El 2007 la periodista canadenca Naomi Klein va publicar La doctrina del shock: l'auge del capitalisme del desastre. El 2009, es va produir un documental, La doctrina del shock, on es despleguen les idees del llibre. L'autora sosté que determinades polítques ecoòmiques triomfen no perquè siguin les més adequades sinó perquè s'implanten en un moment en què la població està en estat de conmoció i confusió per algun desastre o situació extraordinària. L'autora afirma que si no fos per aquest estat de xoc de ciutadania, aquestes reformes no prosperarien per la seva impopularitat.

Desgraciadament hi ha moltes semblances entre aquesta teoria i el perillós missatge que està enviant constantment el Govern de Demòcrates per Andorra per afrontar la reforma de la llei de la seguretat social. Ja avancem de la llei de la seguretat social. Ja avancem que ens oposarem a molts dels canvis a la legislació que està plantejant DA, i que estem analitzant en profunditat aquests dies i que faran parlar molt perquè suposen un enorme cost social. Però, a banda de la reducció de prestacions, constatem amb enorme preocupació una campanya premeditada de descrèdit al paper que juga a la nostra societat la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

I és que el desprestigi de la CASS està assolint rècords històrics. La valoració de parapública per part dels empresaris, autònoms, assalariats i pensionistes està sota mínims. Lamentablement és una de les institucions que apostaríem que avui en dia entre la població són de les menys valorades. I això que és una de les joies que tenim al país. És un pilar fonamental del nostre Estat de benestar que tant temps i esforços ens ha costat guanyar i ara sembla que tots els mals del país tenen el seu orígen en la CASS.

¿Per què aquest deteriorament en la imatge de la institució? ¿Per què avui la CASS té tanta mala imatge que fins i tot alguns ciutadans amenacen de cridar a la insubmissió del pagament de les cotitzacions? les causes que han portat la CASS a aquesta situació han estat els constants atacs a la seva línia de flotació. Atacs interessats. Atacs continuats i persistents, sense defallir, durant me¬sos, durant anys. Atacs poc responsables perque precisament venen de qui te la responsabilitat de governar i de defen¬sar el nostre sistema de seguretat social. Atacs ben dirigits a traves de constants globus sonda enviats a traves dels mit¬jans de comunicaci6 que han facilitat que els democrates comencin a desmantellar una fragilitzada CASS.

Des de fa dos anys, el Govern de DA ha desprestigiat una vegada rere una altra la CASS. Ha estat un atac sistematic des de diversos fronts. Inicialment, el 2011 era la branca general la que posava problemes amb una previsió de dèficit de 40 milions d'euros. Eren temps del famós discurs del ministre de Finances: "La CASS s'ha d'autofinançar." Vam haver de rebre un autèntic bombardeig de missatges tant per part del Govern com des de la mateixa CASS en nom del seu president en la linia que l'Estat no podia sostenir un dèficit tan enorme. Posteriorment, quan en lloc de 40 milions d'euros el dèficit va ser de 27 milions (el 2011 el dèficit ha estat de 21 milions), ja no se'n va a tornar a parlar més.

Posteriorment, l'atac a la confiança dels cotitzants es va centrar ja d'una ma¬nera molt mes virulenta en la branca jubilació. El president de la CASS, el febrer del 2012, a Ràdio Nacional d'Andorra, ja va donar pistes del que es pretenia quan va dir que aconsellava la joventut de fer-se plans de pensions privats ja que la CASS no podria assumir les seves pensions. Declaracions sorprenents quan una de les funcions del president hauria de ser fer viable el sistema.

El cap de Govern n'ha parlat diverses vegades, del futur de les pensions. Abans de guanyar les eleccions el 30 de març del 2011, en una entrevista ja deia: "El que caldra mirar es si el sistema actual de jubilació es o no viable i fer-hi modificacions i després, també, fer entendre a la gent que és bo que complementi la seva jubilació amb plans privats." Posteriorment, en els dos debats d'orientació, en el seu missatge televisat a la televisió i sempre que n'ha tingut l'ocasió, ha desplegat l'anunci de la fi de la CASS mitjançant l'exposició de dades no sempre coincidents ni realistes.

Fins i tot el partit Demòcrates per Andorra s'ha sumat al festival de la catàstrofe i el 23 de gener del 2013, en roda de premsa, va fer de corredor d'assegurances anunciant la necessitat que les persones contractessin plans de jubilació privats.

I, de fet, desgraciadament no ens sorprèn aquesta actuació ja que al programa electoral de DA podiem llegir, en la pàgina 39, que "fomentarem els plans de jubilació d'empresa i personals privats com a complement de les prestacions de jubilació publiques". Una clara declaració d'intencions que estan executant amb un minuciós bisturí, que va perforant la imatge de la CASS emetent missatges catastrofistes d'inviabilitat del sistema. Sembla que el rerefons de tanta tenacitat amagui la voluntat de canviar el sistema convertint les prestacions de jubilació públiques com un complement dels plans de jubilació privats d'empresa. És clar que els socialdemòcrates per aquí no hi passarem.

Els socialdemòcrates som conscients que la viabilitat de la CASS depèn primer de tot de la valoració dels seus cotitzants i de la conscienciació de quines prestacions ens aporta a cadascu de nosaltres i del que ens costa. En segon lloc cal pensar que es un sistema basat en la solidaritat i per tant l'hem de defensar com a col•lectiu. Pero també som conscients que la seva viabilitat depen de canvis i adaptacions a les circumstàncies, canvis acordats que han de provenir obligatòriament d'un debat serè i franc allunyat del catastrofisme i la por i sense interessos ocults.

Nosaltres no estem en contra dels plans de pensions privats, al contrari, pero desgraciadament avui en dia no estan a l'abast de tothom, per tant, per a molta gent la pensióde la CASS serà l'única font d'ingressos a la seva jubilació. Per això sorprèn que un Govern, uns consellers i un partit promocionin els plans de pensió privats en detriment dels públics.

El Govern de DA fa dos anys que repeteix com un mantra que la CASS no és viable. És la doctrina del xoc, que aprofita situacions catastròfiques naturals o estratègicament creades i escenificades (com l'aprofitament de la crisi que vivim amb la pèrdua dramàtica de molts llocs de treball) que trastornen els sentiments de la gent (por, commoció, confusió), i facilita el desplegament de reformes impopulars a un cost electoral mínim o zero. Una situació senzillament intolerable i censurable que els socialdemòcrates denunciarem tantes vegades com sigui necessari perquè està en joc el nostre sistema de seguretat social.

Dissabte, abans de la inauguració de l'espectacle de Cirque du soleill, el ministre Camp va anunciar que hi havia la possibilitat de realitzar un segon espectacle amb la companyia de cara a l'estiu del 2014. Els socialdemòcrates es van mostrar molt sorpresos de que el Govern hagués fet aquest anunci i que «pràcticament ja es doni per fet», ja que, segons el president del GPS, David Rios, «és massa aviat per avaluar les repercussions».

Rios va afegir ahir que «estem molt contents que sigui un espectacle de qualitat i que agradi», però va voler recordar que s'han invertit 2'5 milions d'euros en aquest esdeveniment, i que «l'objectiu no és que agradi, cosa que ja es dóna per suposada, sinó intentar atraure el màxim turisme possible i recuperar la inversió».

Així doncs, Rios va concloure que primer s'ha d'analitzar el retorn i després parlar de propers espectacles.

El pesident del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, va presentar ahir al matí una bateria de preguntes amb resposta escrita al Govern per tal d'esclarir el pressumpte error ocorregut al portal web de la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS), el qual hauria deixat accés lliure a les dades privades dels afiliats de la parapública.

Davant d'aquesta greu situació, Rios va formular diverses preguntes al Govern, entre elles si aquest està en disposició d'exigir dimissions per als responsables d'aquesta greu situació i va afegir que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata està a l'espera de rebre la informació sol·licitada «per valorar l'exigència de responsabilitats i si s'escau la petició de dimissions pels responsables d'aquesta situació»

La informació sol·licitada és la que respon a les preguntes formulades, algunes de les quals va respondre ahir el ministre portaveu Jordi Cinca.

Rios va demanar quines dades personals teòricament protegides han estat exposades a la pàgina web de la CASS sense necessitat d'identificació per mot de pas; durant quan de temps han estat exposades les dades anteriorment mencionades i quines van ser les dates en que les dades van estar exposades.

També va preguntar quantes consultes a aquestes dades s'han produït i quants usuaris han tingut accés a les mateixes.

El polític encampadà també va demanar una resposta sobres les causes de l'incident i sobre quines garanties pot oferir la CASS a les persones afectades en el sentit que tercers no puguin fer un ús malintencionat de les seves dades.

Malgrat que l'Executiu no està obligat a contestar com a molt aviat fins a 30 dies laborables a partir de l'1 de setembre (segons el que estipula el Reglament del Consell General), «donada la gravetat dels presumptes fets», el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata va dir que confia «rebre aquesta informació el més aviat possible».

Les reaccions de l’oposició arran de la presentació per part de l’executiu del projecte de llei de modificació de la Llei de la seguretat social evidencien punts de vista oposats sobre la parapública. D’aquesta manera, tant el grup parlamentari socialdemòcrata com Socialdemocràcia i Progrés van mostrar-se ahir molt crítics amb la reforma.

Reformes “inhumanes i dràstiques”. Així va qualificar la consellera general socialdemòcrata Mariona González el projecte de llei de reforma de la Llei de seguretat social. D’aquesta manera, tot i que encara no han tingut accés al text, González va destacar que des del PS estan “decebuts” i sobretot “enfadats” per les retallades que es deriven d’aquests canvis. El posicionament del PS és, per tant, “d’oposició radical a les retallades” i destaquen que s’han fet canvis en les pensions o en les baixes que “ni el PP a Espanya s’ha atrevit a fer”.

D’aquesta manera, després de veure la roda de premsa en què es va explicar les modificacions, González considera que “el Govern dels millors s’ha tret la careta” i destaca que  els sis milions que es preveu d’estalvi en la branca general pels canvis en les pensions “deixen d’anar a les famílies” que han “perdut un marit o un pare” o que tenen un membre amb invalidesa. Això, segons exposa González, suposa “una gran retallada dels drets socials” i redueix les pensions a nivells “anteriors als del 1968”.

“Les retallades són indecents i ataquen l’Estat del benestar”, segons la consellera socialdemòcrata, que recorda que això és encara més greu si es té en compte que “el sistema de protecció social del país no és ampli”.

A més a més es mostren en contra que deixi d’existir la branca de prestacions socials, ja que recorden que hi ha molts països on existeix i el que calia era “millorar-la”, no fer-la desaparèixer.

González posa en relleu que el sistema de seguretat social a més de contributiu ha de ser “solidari” i, per tant, no ha de deixar persones descobertes. Pel que fa a les baixes, especialment quant al fet que ara caldrà més mesos per poder-les cobrar, remarca que això genera una desprotecció de moltes persones, “sense anar més lluny, de tots els temporers”, i lamenta que s’hagi basat la reforma en el fet que el dèficit hagi de ser just i assumible, ja que subratlla que això no vol dir, necessàriament, que s’hagin de fer retallades.

Quant al fet que es digui que les cotitzacions s’hauran de revisar en el futur, considera que això és “electoralisme” i que únicament el que fa és “passar la patata calenta” als futurs governs. Afegeix que es podria haver plantejat un increment gradual i creu que si no s’ha fet és perquè el Govern demòcrata “no deu tenir gaire confiança en les mesures” per a la reactivació econòmica.

La reforma de la Llei de la CASS té com a objectiu prioritari garantir la sostenibilitat d'un sistema que camina cap al dèficit i la fi de les seves reserves, sobretot en el cas de la branca jubilació. Però les mesures que vol implantar el Govern per no arribar a una situació de falta de liquiditat, i que va anunciar dimecres, acaben afectant aquells col·lectius «més vulnerables», segons van coincidir ahir a criticar les dues oposicions amb representació al Consell General. Col·lectius com les persones que han perdut el marit, la dona, el pare o la mare, els que han quedat en situació d'invalidesa o que estan malalts, i els que necessiten una baixa laboral, segons va enumerar la consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Mariona Gonzàlez. Un concepte que la consellera del Grup Mixt, Sílvia Bonet, va resumir en la següent frase feta: «acaben pagant justos per pecadors».

Totes dues conselleres es van mostrar molt crítiques amb el que consideren «retallades» dels drets dels treballadors, en relació a aspectes com la disminució de l'import que cobrarà la persona quan estigui de baixa, l'augment dels dies que haurà d'haver cotitzat aquesta persona prèviament per poder sol·licitar una baixa, o el recàlcul de les pensions d'invalidesa i de viduïtat, a partir d'ara en funció de la vida laboral. Gonzàlez va assegurar que aquestes reformes a la branca malaltia són «inhumanes i dràstiques», definint-les com «un atracament a mà armada, que no s'ha atrevit a fer ni el PP a Espanya», va recollir l'ANA. La consellera socialdemòcrata va alertar que no es pot deixar indefensa a una persona que no pot treballar amb 35 o 40 anys.

En aquest punt, Bonet va manifestar-se en la mateixa línia. La consellera del Grup Mixt va exposar que calia controlar l'abús de les baixes, però «no fer-ho pagar a la gent malalta». A més, va criticar un sistema en el qual tota la gent que no pugui subsistir amb la seva pensió s'haurà d'adreçar a Benestar. Per tot, s'acaba fent «marxa enrere en drets socials», va assegurar.

El Grup Mixt també va mostrar la seva preocupació per les modificacions dels percentatges de reemborsament dels actes mèdics i els medicaments –que estaran en una forquilla entre el 25 i el 50%–. Hi ha una inconcreció: «el ciutadà anirà desorientat perquè no sabrà quan haurà d'abonar», va manifestar Bonet. A més, la consellera es va mostrar en desacord en què sigui la CASS qui decideixi quant haurà de pagar cada usuari, una feina que seria «del Ministeri de Salut i que hauria de preveure en la cartera de serveis». Aquesta cartera de serveis està llargament anunciada però de moment no té data de naixement, va lamentar Bonet.

Anar cap a les assegurances privades // Els col·lectius més vulnerables són els que es veuen més perjudicats per la reforma de la llei segons l'oposició, i són precisament els que menys es poden permetre una assegurança privada, una opció que dimecres el Govern proposava, emmarcada en unes recomanacions llançades des de la Comissió Europea. Bonet va lamentar que l'actual sistema s'encamini a contractar algun tipus de servei privat, i Gonzàlez va voler recordar que aquests sistemes privats «beneficien sobretot a la banca».

D'altra banda, totes dues conselleres també van valorar la proposta del Govern de posposar l'augment de les cotitzacions per d'aquí uns quatre anys, temps previst per sortir de la crisi o almenys redreçar la situació econòmica. Segons Gonzàlez, la decisió de posposar-ho és «electoralisme pur i dur» i l'únic que fa és «passar la patata calenta als propers executius». Per la seva part, Bonet va manifestar que són més partidaris d'anar pujant un percentatge petit de les cotitzacions–que podria ser de l'1%– any rere any, de manera que no s'hagués d'aplicar «de cop» l'increment. De fet, la que va ser exministra de Salut va recordar que la pròpia llei del 2008 que ara es modifica ja permet fer actualitzacions de la cotització a la branca general.

DA també esmenarà // El grup parlamentari de Demòcrates per Andorra també va mostrar la seva opinió ahir respecte ales reformes de la seguretat social. En fan una «valoració positiva», va assegurar el conseller i president de la comissió de sanitat, Xavier Montané. Això sí, hi ha una sèrie de principis que el grup vol preservar i que caldrà clarificar via esmena. Montané va referir-se als punts que s'acumulen durant la vida laboral del ciutadà. El grup vol que es preservin els drets adquirits fins ara a nivell de punts de jubilació . És a dir, que no hi hagi cap caràcter retroactiu que afecti el valor dels punts acumulats per la ciutadania. Montané va reconèixer que aquest aspecte no queda massa clar en la llei presentada pel Govern, motiu pel qual és un dels aspectes que es plantegen esmenar.

Pel que fa a les mesures que afecten la branca general, DA veu amb bons ulls la rebaixa de l'import que es cobra durant la baixa laboral, perquè ajudarà a que l'assalariat no l'allargui en el temps si no és necessari, i si ho és, «l'orientarà cap a una pensió per invalidesa».

I precisament en relació a les pensions d'invalidesa, que ara es calcularan en funció de la vida laboral, va celebrar la mesura ja que fins ara es produïa un perjudici entre l'import d'aquesta pensió i la que hauria cobrat aquesta persona si s'hagués jubilat. La primera era «dos o tres cops superior» a la segona, una situació que generava «injustícia».

Els metges lamenten el silenci // D'altra banda, un dels col·lectius que es veuen més afectats per la nova llei, els metges –el pacient pagarà fins a un 50% de l'acte mèdic– va mostrar la seva crítica pública a la manca de diàleg amb el ministeri. El president del Col·legi, Manel González, va lamentar haver-se assabentat pels mitjans dels canvis a la llei i que ningú els hagués «consultat o demanat la nostra opinió».