El grup parlamentari socialdemòcrata ha demanat, a través d’una petició d’informació for mulada per la consellera Mariona González, una còpia de l’informe Las prestaciones económicas reconocidas en el ámbito de la Seguridad Social de Andorra: análisis de las prestaciones por jubilación. Situación actual, problemática y propuestas alternativas, elaborat pels assessors espanyols Alicia de las Heras Camino i José Antonio Panizo Robles. Així ho va comunicar ahir a través d’un comunicat. Amb aquesta nova demanda d’informació, el grup parlamentari socialdemòcrata vol posar de manifest “la contradicció entre les actuacions del Govern de DA i els seus discursos”, en el sentit que “pretenen voler buscar encara un acord” amb els socialdemòcrates en relació amb la reforma de la CASS però, per contra, “amaguen informes que haurien d’haver tramès al Consell General”, sense que calgués la reclamació del PS.

El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar una nova demanda d’informació relacionada amb els estudis que s’han encomanat sobre les prestacions per jubilació de la CASS. Així ho va explicar ahir el partit, destacant que dimecres de la passada setmana es va fer la demanda, «d’acord amb les facultats que atorga als parlamentaris l’article 5 del Reglament del Consell General». 

Concretament, la consellera Mariona González va demanar que el Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social li faci arribar una còpia de l’estudi anomenat Las prestaciones económicas reconocidas en el ámbito de la Seguridad Social de Andorra: análisis de las prestacions por jubilación. Situación actual, problemática y propuestas alternativas. Aquest va estar elaborat pels assessors espanyols Alicia de las Heras Camino i José Antonio Panizo Robles.

Amb aquesta nova demanda d’informació, el grup parlamentari socialdemòcrata va posar de manifest «la contradicció entre les actuacions del Govern de DA i els seus discursos».

El PS va afirmar que la seva intenció es arribar a un punt en comú amb el Govern per a la seguretat social. Però, de la mateixa manera, denuncien que des de l’Executiu s’està ocultant part de la informació necessària per aquest procés, motiu que va desembocar en la presentació d’aquesta nova demanda.

«Pretenen voler buscar encara un acord amb els socialdemòcrates en relació a la reforma de la CASS però amaguen informes que haurien d’haver tramès al Consell General sense que calgués al Grup parlamentari socialdemòcrata haver-ho de reclamar en l’exercici de la seva activitat de control al Govern», va denunciar el PS en un comunicat.

El grup parlamentari socialdemòcrata vol aprofitar la revisió dels estatuts de la societat pública Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA SA) per «assegurar la pluralitat dels mitjans públics». En declaracions a EL PERIÒDIC, el conseller general David Rios va explicar que la intenció dels socialdemòcrates va més enllà de la necessària actualització dels estatuts d’RTVA SA, anteriors a la Llei de societats, motiu pel qual han rescatat del calaix la Proposició de llei d’independència i qualitat de la radiodifusió i la televisió públiques, que el grup del PS va presentar l’abril del 2008 i que el Consell General d’aleshores va decidir no prendre en consideració.

És des de la primavera passada, i un cop els dos grups es van haver manifestat a favor de la supressió del Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA), que els consellers de la Comissió Legislativa d’Economia van començar a treballar conjuntament en la revisió de la Llei de la radiodifusió i televisió pública i de creació de la societat pública Ràdio i Televisió d’Andorra, SA, de 13 d’abril de 2000. Una revisió que va donar el seu primer fruit dijous passat, quan el Consell General va suprimir efectivament el CAA, eliminant el capítol IV sencer –on s’establia que el Consell Andorrà de l’Audiovisual era l’organisme assessor i consultiu del Govern i d’RTVA SA i es definia el seu funcionament– i modificant altres articles de l’esmentada llei.

De seguida, però, es va constatar la necessitat d’adaptar els estatuts d’RTVA SA, publicats en un annex de la Llei de la radiodifusió i la televisió pública, a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Aquest estiu, el grup demòcrata va lliurar als socialdemòcrates un document com a base de treball i va ser llavors que el grup del PS va manifestar la voluntat d’anar més enllà, en favor d’un major pluralisme dels mitjans de comunicació públics.

La presidenta de la Comissió Legislativa d’Economia, la consellera demòcrata Sílvia Calvó, assegura que el seu grup està obert a les propostes que puguin fer els socialdemòcrates «si són per millorar la ràdio i la televisió públiques». De fet, en el decurs de l’última sessió del Consell General, Calvó va recollir l’oferiment del conseller David Rios de treballar plegats en aquest sentit, encara que «de moment» no han vist cap proposta formal, negre sobre blanc, de l’oposició.

A PROPOSTA DEL CONSELL GENERAL / La Proposició de llei d’independència i qualitat de la radiodifusió i la televisió públiques, presentada pels socialdemòcrates l’any 2008, pretenia donar un paper més rellevant al Consell General, que elegiria els tres membres del Consell d’Administració d’RTVA SA «amb el vot favorable de les tres cinquenes parts dels membres». D’altra banda, el director general, en comptes de ser nomenat pel Govern, seria «nomenat pel Consell d’Administració, a proposta del Govern». Canvis, tots ells, amb l’objectiu d’assegurar que la ràdio i la televisió públiques «respecten els principis d’independència i qualitat».

Aquella proposició de llei és el punt de partida dels socialdemòcrates a l’hora d’encarar una reforma en profunditat d’RTVA. «Nosaltres no canviem de criteri si no és per ajustar-nos als nous temps», afirma Rios. El conseller socialdemòcrata confia que el treball conjunt en el marc de la Comissió d’Economia avanci ràpidament i que els resultats es materialitzin «ben aviat».

Els que hem estudiat a l’Institut Espanyol de Batxillerat recordem a l’escriptor Mariano José de Larra que va denunciar amb aquella frase del «Vuelva usted mañana» la insuportable burocràcia funcionarial espanyola de principis del segle XIX. He volgut recordar Larra i la seva definició dels funcionaris com aquells que treballen poc i malament per posar en evidència que aquesta crítica tan verenuda seria avui molt injusta si es dirigeix a tot el col·lectiu de treballadors de l’Administració Pública.

I això és el que estan fent alguns aquí per justificar les retallades salarials: ficar tots els treballadors i treballadores públics en un mateix sac, sense tenir en compte que els funcionaris no són només els qui es dediquen a la tasca administrativa al Govern, als Comuns o a les entitats parapúbliques. També ho són metges o mestres, per posar dos exemples de professionals que tenen a les seves mans el nostre futur o els dels nostres fills.

La consolidació de l’estereotip sobre els funcionaris com si fossin uns ganduls i acomodats recalcitrants no és acceptable. Però en el context de la crisi actual, aquesta campanya, del més pur estil populista d’extrema dreta, adreçada a criminalitzar tot el col·lectiu, s’amaneix amb el missatge que són uns privilegiats.

Vull dir aquí que no tinc cap mena de dubte que hi ha fonament per a segons quines valoracions. Ho he comprovat empíricament, en l’exercici de responsabilitats de Govern, del 1990 al 1992 i del 2009 al 2011.

Que sobreviuen en l’Administració empleats públics, gens modèlics, és una evidència de la qual poden donar fe els seus propis companys. Però hem de reconèixer que són molts més els funcionaris que clamen contra els excessos d’alguns col·legues i la seva falta de compromís.

Hi ha multitud de funcionaris, amb vocació i compromís de servei públic, desaprofitats i desanimats en una estructura de l’Administració Pública que és urgent de reformar.

L’Administració Pública andorrana s’assembla al que han definit A. Castiñeira i J. M. Lozano, professors d’Esade (Universitat Ramon Llull) parlant de la situació a Catalunya: «Una administració en la qual massa sovint, com se sol dir, si treballes bé no passa res, i si treballes malament, tampoc». Però passar d’aquesta evidència a desacreditar-los professionalment i presentar-los com una tropa de ganduls insolidaris és lleig, molt lleig.

En l’Administració Pública andorrana els professionals amb vocació de servei públic no són ganduls. A Andorra, com arreu d’Europa, al centre de l’ofensiva ideològica neoliberal hi ha dos elements a destruir.

D’una banda, el primer, el concepte mateix de públic, perquè el nou capitalisme desacomplexat vol colonitzar espais fins ara vedats com la sanitat pública, universal i de qualitat. D’altra banda, el segon, el concepte de servidor públic.

En aquesta mena de paradigma d’home nou neoliberal, que la CEA i l’EFA ventilen periòdicament, qualsevol rastre o indici de seguretat del lloc de treball o regulació en les relacions laborals, representa una mena de subversió que cal eradicar. Per això la campanya global contra el funcionariat tracta de criminalitzar el col·lectiu.

Llegiu els discursos que es pronuncien des dels faristols de la CEA, l’EFA i la Cambra de Comerç: privilegis, seguretats, inflexibilitat, són conceptes escampats a fi de posar-hi en contra una massa creixent de desposseïts de drets, per iniciar una veritable cacera de bruixes contra un sector (docents, metges, bombers, policies, administratius…) que invoquen un món de protecció laboral avui subjecta a l’amatema neoliberal.

Es tracta de permetre’n així l’aïllament i el desmantellament.

Val la pena recordar quins són els orígens històrics del funcionariat. Ho faré citant l’historiador Xavier Díez:

«L’estat modern imposà un model mitjançant el qual un conjunt de persones, seleccionades imparcialment pel seu mèrit i la seva capacitat, foren reclutades per fer funcionar amb més eficàcia la societat. Es volia evitar així que l’Estat es fragmentés en faccions, partits o grups de poder amb el risc de convertir el Govern en hostatge de personatges poderosos, en contínua disputa per l’hegemonia, com ja passava amb el feudalisme. O evitar esdevenir estats fallits com Mèxic o regions com Sicília, on grups mafiosos competeixen per obtenir un monopoli de poder».

L’historiador Díez segueix:

«En contraposició, una administració eficaç, servida per funcionaris honestos, ben formats i amb una remuneració acceptable, propicia un acatament ciutadà consensuat a la llei i al monopoli democràtic de la força».

En aquest escenari, al mig de la campanya de desprestigi contra el funcionariat andorrà, hem de recordar que bona part de la responsabilitat la tenen uns governants liberals que no només van convertir l’Administració en la seva particular empresa de treball temporal, per atendre una clientela electoral, sinó que van deixar que la massa laboral anés creixent fins a convertir-se en una gran estructura mal feta servir.

És ben cert que Andorra necessita una Administració Pública més àgil, transparent, respectuosa amb els ciutadans i ciutadanes i al seu servei. Per això els socialdemòcrates volem continuar treballant en la reforma de la Funció Pública però veiem amb preocupació que, en mig de la gran tensió provocada pel govern de DA, encara no es coneix quina proposta té per dur-la a terme ni, tampoc, se sap si ha previst un calendari per desenvolupar-la.

Però tot això requereix una cosa fonamental: el reconeixement, la valoració, la promoció i el prestigi del servei públic, dels servidors públics, és a dir dels funcionaris.

La consellera socialdemòcrata Sílvia Bonet ha formulat una demanda d’informació al Govern per conèixer l’abast de la proposta que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària ha formulat al ministeri de Salut i Benestar sobre l’organització del centre mèdic del Pas de la Casa. El grup parlamentari socialdemòcrata mostra la seva sorpresa pel “secretisme” del Govern, que, afegeixen, “no tramet al Consell General la informació adient perquè es puguin conèixer –i controlar– les actuacions del ministeri”.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha entrat a la Sindicatura una demanda d’informació al Govern per conèixer els detalls de la reorganització del centre mèdic del Pas de la Casa. En aquest sentit, la demanda formulada per la consellera Sílvia Bonet posa l’accent en saber els termes de la proposta que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha fet al Ministeri de Salut en relació al centre mèdic del Pas.

El grup parlamentari manifesta que se sent «sobtat davant el secretisme que practica el govern de DA», ja que considera que no tramet al Consell General la informació adient «perquè es pugui conèixer –i controlar– les actuacions del ministeri en l’àmbit de la salut». En aquest sentit, van assenyalar que «aquesta manca de transparència» fa que el grup hagi d’emprar els mecanismes reglamentaris per a sol·licitar una informació «que el Govern hauria hagut de facilitar, d’entrada, al Consell General».

L’anterior director de Naturlàndia, Ricardo Masegosa, va rebre una indemnització en acabar la seva etapa a l’ecoparc. Així ho ha confirmatla majoria en la resposta a la demanda d’informació presentada per l’oposició al Comú lauredià. Després de tenir coneixement d’aquest fet, la minoria ha lamentat que no se n’hagi informat públicament tenint en compte que la quan-titat és “prou important” per parlar-ne, segons van assenyalar els consellers socialdemòcrates.

El fet que Masegosa rebés una indemnització els fa sospi-tar que va ser acomiadat, ja que en un acord amistós de rescis-sió de contracte només es pro-cedeix a la liquidació que correspongui.

Per altra banda, l’oposició també està treballant en dos reglaments relatius al personal del Comú. D’una banda estan elaborant un document que reglamentarà el sistema de compensació dels treballadors. El fet és que, tot i que la llei ho recull, la corporació encara no en disposa d’un. Els consellers de la minoria van indicar que aquest text permetrà donar se-guretat als assalariats de la corporació comunal.

Per altra banda, la majoria els ha ofert treballar de forma conjunta el reglament de formació de personal. El text té com a objectiu contribuir a ampliar les competències tècniques i professionals dels assalariats del Comú. Això comportarà que la corporació es faci càrrec del cost de les formacions dels empleats. L’oposició va indicar que això permetrà posar-se al nivell d’altres administracions, com altres comuns o el Govern. Al mateix temps, la minoria va celebrar que el conseller d’Administració i Funció Pública, Joan León, hagi apostat per treballar-ho de forma conjunta. En aquest sentit va destacar que “és una bona alternativa al procés de treball adoptat fins ara”, ja que ho consideren la “via ideal perquè tothom pugui dir-hi la seva”.

La consellera socialdemòcrata Sílvia Bonet ha fet arribar a Sindicatura una demanda d’informació al Govern mitjançant la qual exigeix que se li faci arribar una còpia de la proposta que el SAAS ha presentat al ministeri de Salut i Benestar d’una nova organització del centre mèdic del Pas de la Casa. El grup parlamentari a l’oposició es mostra “sobtat” pel “secretisme” que, al seu entendre, “practica el Govern de DA” en aquesta qüestió.

Des del PS s’acusa l’executiu de no trametre al Consell General la informació necessària “per conèixer i controlar” les actuacions del ministeri. És davant “aquesta manca de transparència” que el grup de l’oposició ha optat per recórrer “als mecanismes reglamentaris per sol·licitar una informació” que, entenen, s’hauria d’haver fet arribar de forma automàtica des de l’executiu al parlament.

El Consell General va aprovar ahir una nova modi cació de la Llei de la CASS, en aquest cas per ajornar  ns al 30 de juny l’obligació de cotitzar dels treballadors per compte propi, tal com es va preveure en la llei que va entrar en vigor el 2009. L’objectiu és donar temps al Govern a incloure dins la nova reforma que s’està fent “una revisió de la definició de les persones per compte propi que han de cotitzar, així com els nivells que han d’assumir”, després que hagin sorgit alguns problemes. Concretament, es volen revisar els casos de les societats inactives, si han de cotitzar els membres d’un consell d’administració que no obtenen un rendiment econòmic, o evitar que cotitzi per duplicat un assalariat o un jubilat que és alhora titular d’una empresa.

El grup socialdemòcrata va criticar la forma, ja que d’una banda lamenten que s’hagi optat per l’extrema urgència quan fa quatre anys que se sabia que l’1 de novembre entraria en vigor la mesura, i de l’altra perquè això no els ha permès presentar esmenes.

Pel que fa al fons, la consellera socialdemòcrata Mariona González va lamentar que amb la moratòria es faci una diferència de tracte entre els assalariats i els treballadors per compte propi, trencant l’esperit de solidaritat que té la llei. González també va dir que aquesta mesura demostra o bé una falta de previsió o bé que el Govern “sempre intenta complaure els lobbies del poder econòmic, que ja fa molts dies que fa campanya a favor d’aquesta moratòria”. La consellera del PS també va lamentar que la moratòria sigui generalitzada i no només per als col·lectius afectats, i tem que això signi qui que es vol canviar el concepte de treballadors per compte propi.

Per la seva banda, el grup demòcrata va donar suport a la moratòria, i la consellera Olga Adellach va dir que són conscients que la via de l’extrema urgència s’ha de fer servir en ocasions limitades però que la mesura era necessària. Igualment, va donar suport a la reforma de la Llei de la CASS que està fent el Govern. De fet, la ministra de Salut va a afirmar que a finals d’any ja tindran enllestit el projecte de llei.

La moratòria es va aprovar amb els vots a favor dels 18 consellers demòcrates que van assistir a la sessió, 1 vot en contra i 4 abstencions. El vot en contra ha estat un error d’un conseller socialdemòcrata.

El grup parlamentari del PS va criticar ahir el fet que cada membre del cos de policia percebi anualment 3.120 euros a canvi de renunciar al dret a fer vaga. Així, el conseller general socialdemòcrata David Ríos va assegurar que, des del seu grup, entenen que “el dret a vaga no és una cosa que es pugui comprar o vendre així com així”. També va afirmar que els socialdemòcrates “desconeixien aquesta informació”, i que en tot cas “és una mesura que es va aprovar en el seu moment i a aquestes alçades no és hora de fer-ne més valoracions”. Preguntat sobre si caldria modificar aquest aspecte de la de la Llei del cos de policia del 2004, impulsada per l’aleshores ministre d’Interior, Josep Maria Cabanes, Ríos va dir que “en qualsevol cas, correspon al grup majoritari al Consell General encetar aquest debat”.

Des de DA, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, tampoc no va voler entrar en valoracions. “El que hi ha d’haver ara és una negociació entre el Govern i el cos de policia”, va dir, tot afegint-hi que “la nostra intenció no és, en aquests moments, interferir en un procés que ha de seguir el seu curs”.

Cal recordar que, tal com va publicar el Diari ahir, l’article 83.2 de la Llei que regula el cos de policia estableix que per compensar la renúncia al dret a fer vaga, cadascun dels agents percep una prima anual de 3.120 euros. Això equival, en cada membre del cos policial, a un total de tretze pagues de 240 euros.