La reforma de la Llei de la CASS té com a objectiu prioritari garantir la sostenibilitat d'un sistema que camina cap al dèficit i la fi de les seves reserves, sobretot en el cas de la branca jubilació. Però les mesures que vol implantar el Govern per no arribar a una situació de falta de liquiditat, i que va anunciar dimecres, acaben afectant aquells col·lectius «més vulnerables», segons van coincidir ahir a criticar les dues oposicions amb representació al Consell General. Col·lectius com les persones que han perdut el marit, la dona, el pare o la mare, els que han quedat en situació d'invalidesa o que estan malalts, i els que necessiten una baixa laboral, segons va enumerar la consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Mariona Gonzàlez. Un concepte que la consellera del Grup Mixt, Sílvia Bonet, va resumir en la següent frase feta: «acaben pagant justos per pecadors».
Totes dues conselleres es van mostrar molt crítiques amb el que consideren «retallades» dels drets dels treballadors, en relació a aspectes com la disminució de l'import que cobrarà la persona quan estigui de baixa, l'augment dels dies que haurà d'haver cotitzat aquesta persona prèviament per poder sol·licitar una baixa, o el recàlcul de les pensions d'invalidesa i de viduïtat, a partir d'ara en funció de la vida laboral. Gonzàlez va assegurar que aquestes reformes a la branca malaltia són «inhumanes i dràstiques», definint-les com «un atracament a mà armada, que no s'ha atrevit a fer ni el PP a Espanya», va recollir l'ANA. La consellera socialdemòcrata va alertar que no es pot deixar indefensa a una persona que no pot treballar amb 35 o 40 anys.
En aquest punt, Bonet va manifestar-se en la mateixa línia. La consellera del Grup Mixt va exposar que calia controlar l'abús de les baixes, però «no fer-ho pagar a la gent malalta». A més, va criticar un sistema en el qual tota la gent que no pugui subsistir amb la seva pensió s'haurà d'adreçar a Benestar. Per tot, s'acaba fent «marxa enrere en drets socials», va assegurar.
El Grup Mixt també va mostrar la seva preocupació per les modificacions dels percentatges de reemborsament dels actes mèdics i els medicaments –que estaran en una forquilla entre el 25 i el 50%–. Hi ha una inconcreció: «el ciutadà anirà desorientat perquè no sabrà quan haurà d'abonar», va manifestar Bonet. A més, la consellera es va mostrar en desacord en què sigui la CASS qui decideixi quant haurà de pagar cada usuari, una feina que seria «del Ministeri de Salut i que hauria de preveure en la cartera de serveis». Aquesta cartera de serveis està llargament anunciada però de moment no té data de naixement, va lamentar Bonet.
Anar cap a les assegurances privades // Els col·lectius més vulnerables són els que es veuen més perjudicats per la reforma de la llei segons l'oposició, i són precisament els que menys es poden permetre una assegurança privada, una opció que dimecres el Govern proposava, emmarcada en unes recomanacions llançades des de la Comissió Europea. Bonet va lamentar que l'actual sistema s'encamini a contractar algun tipus de servei privat, i Gonzàlez va voler recordar que aquests sistemes privats «beneficien sobretot a la banca».
D'altra banda, totes dues conselleres també van valorar la proposta del Govern de posposar l'augment de les cotitzacions per d'aquí uns quatre anys, temps previst per sortir de la crisi o almenys redreçar la situació econòmica. Segons Gonzàlez, la decisió de posposar-ho és «electoralisme pur i dur» i l'únic que fa és «passar la patata calenta als propers executius». Per la seva part, Bonet va manifestar que són més partidaris d'anar pujant un percentatge petit de les cotitzacions–que podria ser de l'1%– any rere any, de manera que no s'hagués d'aplicar «de cop» l'increment. De fet, la que va ser exministra de Salut va recordar que la pròpia llei del 2008 que ara es modifica ja permet fer actualitzacions de la cotització a la branca general.
DA també esmenarà // El grup parlamentari de Demòcrates per Andorra també va mostrar la seva opinió ahir respecte ales reformes de la seguretat social. En fan una «valoració positiva», va assegurar el conseller i president de la comissió de sanitat, Xavier Montané. Això sí, hi ha una sèrie de principis que el grup vol preservar i que caldrà clarificar via esmena. Montané va referir-se als punts que s'acumulen durant la vida laboral del ciutadà. El grup vol que es preservin els drets adquirits fins ara a nivell de punts de jubilació . És a dir, que no hi hagi cap caràcter retroactiu que afecti el valor dels punts acumulats per la ciutadania. Montané va reconèixer que aquest aspecte no queda massa clar en la llei presentada pel Govern, motiu pel qual és un dels aspectes que es plantegen esmenar.
Pel que fa a les mesures que afecten la branca general, DA veu amb bons ulls la rebaixa de l'import que es cobra durant la baixa laboral, perquè ajudarà a que l'assalariat no l'allargui en el temps si no és necessari, i si ho és, «l'orientarà cap a una pensió per invalidesa».
I precisament en relació a les pensions d'invalidesa, que ara es calcularan en funció de la vida laboral, va celebrar la mesura ja que fins ara es produïa un perjudici entre l'import d'aquesta pensió i la que hauria cobrat aquesta persona si s'hagués jubilat. La primera era «dos o tres cops superior» a la segona, una situació que generava «injustícia».
Els metges lamenten el silenci // D'altra banda, un dels col·lectius que es veuen més afectats per la nova llei, els metges –el pacient pagarà fins a un 50% de l'acte mèdic– va mostrar la seva crítica pública a la manca de diàleg amb el ministeri. El president del Col·legi, Manel González, va lamentar haver-se assabentat pels mitjans dels canvis a la llei i que ningú els hagués «consultat o demanat la nostra opinió».
- Avís legal - I tu què pots fer?
