El consellera general del PS Mariona González ha presentat una demanda d’informació en què sol·licita al Govern que “faciliti l’informe tècnic que justifica que el curs vinent els alumnes i docents de segona ensenyança hagin d’utilitzar obligatòriament la tauleta digital del model iPad 2 de la marca Apple i que no es pugui triar cap altre model o marca”. Segons assenyalen des del PS en un comunicat, malgrat que el grup parlamentari socialdemòcrata considera que la incorporació de la tauleta digital a l’aula és un “avenç positiu i necessari”, els darrers dies “han sorgit dubtes entre molts ciutadans que escolaritzen els seus fills al sistema andorrà amb referència a l’obligació en un futur d’adquirir una tauleta digital d’un model concret i d’una marca comercial determinada.

Per resoldre aquests interrogants també ha presentat 10 preguntes escrites al Govern per conèixer, entre d’altres qüestions, quin és el format que tenen els continguts digitals que només poden ser utilitzats sobre aquesta tauleta digital, i si es preveu la possibilitat que els pares puguin triar entre diverses marques i models de tauletes.

El curs vinent 289 alumnes de Segona Ensenyança de l'Escola Andorrana hauran de comprar un iPad per assistir a classe, segons estableix el Permsea (Pla Estratègic de Renovació i Millora del Sistema Educatiu). La digitalització de les aules ha estat ben rebuda per l'opinió pública andorrana, ara bé, no ho ha estat tant el fet que el Govern hagi decidit que la inversió l'han de fer les famílies.

Tal i com va recordar ahir la consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili,segons l'estudi del CRES fet públic el passat mes de desembre, un 3,5% de la població viu en situació de precarietat. «És un moment en el qual molta gent ho està passant malament, d'entrada representa una inversió molt elevada», i tot i admetre que les finances estatals no passen per un bon moment, Gili va concloure que «si l'Estat volia apostar i fer una bona reforma educativa, també hauria de ser ell qui aportés els mitjans». Es tracta doncs «d'una inversió d'Estat» i haguessin pogut «treure els diners d'un altre lloc».

Els iPads costen 450 euros. Gili va afegir que el Govern ha calculat que necessitaran una subvenció per poder pagar l'aparell uns 50 alumnes, «però potser que n'hi hagi més». A més, els pares que demanin al proveïdor oficial pagar l'iPad a terminis, concretament a 20, acabaran pagant 520 euros. Per a Gili «aquests interessos haurien d'estar subvencionats pel Govern». Finalment, la consellera va dir que la «nostra preocupació és per les famílies».

Una de les coses que més ens preocupa al Grup Parlamentari Socialdemòcrata des de que es va iniciar la legislatura –i que es continua accentuant amb el pas del temps– és que el Govern de Demòcrates per Andorra no només s'està mostrant incapaç d'aportar solucions a la difícil situació econòmica que viu el país sinó que, a més, l'equip dels millors de DA s'està convertint en especialista en malmetre allò que sí funciona. Ara toca jugar amb foc amb les relacions amb els països veïns tot i denegant un grapat de demandes de professionals liberals residents que desitgen instal·lar-se professionalment a Andorra.

La nova Llei d'inversió estrangera aprovada el 21 de juny del 2012 havia de permetre, entre altres coses, que tots els professionals liberals amb residència efectiva i permanent al Principat poguessin instal·lar-se a exercir al nostre país sense necessitat d'esperar els 20 anys de residencia necessària abans de l'adopció d'aquesta llei.

Ara bé, el que podia semblar una cosa clara en aquell moment, a la pràctica no sembla ser-ho tant ja que regularment ens assabentem de demandes de professionals liberals residents rebutjades per Govern per raons de manca de reciprocitat del seu país cap als ciutadans andorrans. Alguns d'aquests professionals han decidit ja actuar per via judicial.

La Llei d'inversió estrangera de Demòcrates per Andorra es va presentar com un dels seus projectes fars de la legislatura i hem sentit múltiples vegades el cap de Govern i els seus ministres vanagloriar-se de valentia per haver tirat endavant una llei que ara diuen que tindrà els seus efectes ni més ni menys que d'aquí a cinc anys. Però a més, en cap cas és admissible posar-se les medalles, auto declarant-se valents, per haver impulsat una iniciativa que en certs àmbits sembla ser més una presa de pèl que qualsevol altra cosa.

Com no pot ser d'altra manera, ens preocupa i entenem el neguit dels nostres professionals, afeblits per la crisi, que temen l'arribada massiva de professionals estrangers en els seus sectors. Tot i que hem de tenir present que no tothom pot accedir a acollir-se al què estableix la llei ja que cal disposar com a condició primera i obligatòria la residència efectiva i permanent al Principat, però reconeixem la preocupació dels nostres professionals com a totalment legítima.

Ara bé, no podem discriminar les demandes presentades segons qui les fa o en quin àmbit treballa. I si volien fer això, aquesta no era la via. Als socialdemòcrates ens preocupa el fet de que puguem perdre professionals estrangers qualificats en àmbits com podrien ser algunes especialitats sanitàries per la mala pràctica dels qui decideixen, que pot provocar fins i tot que alguns residents optin per marxar del país abans d'entrar en una lluita que els pot semblar irracional.

Ara bé, el que ens preocupa més en aquests moments, és el perillós joc en el qual s'aventura el Govern de DA, denegant les demandes d'alguns professionals liberals, ja sigui per la via del refús o de manera menys valenta per la del silenci administratiu, justificant una pretesa manca de reciprocitat que únicament resulta ser un tractament diferent a fora d'Andorra de les autoritzacions administratives per a que ciutadans andorrans puguin exercir les seves professions en altres països.

Nosaltres també tenim molts ciutadans treballant fora d'Andorra, ciutadans que han optat de manera temporal o més o menys definitiva, d'orientar la seva vida professional fora d'Andorra. Alguns al no trobar cabuda en el mercat andorrà per la difícil situació de crisi o per la seva alta formació en sectors inexistents a Andorra, d'altres ho fan per forjar-se una experiència i una qualificació que difícilment poden obtenir en el nostre petit país però que no faran més que beneficar-nos a tots si un dia s'animen a tornar a casa.

Per totes aquestes raons, des del grup socialdemòcrata demanem serietat al Govern, no vulguem ser una vegada més, més llestos que els nostres veïns. Millor que no repassi històries que afortunadament ja han quedat superades. Ja sabem tots que tenim les de perdre. Com a oposició responsable d'una banda exigim a l'Executiu demòcrata que apliqui bé les lleis que han estat votades al Consell General i, de l'altra, els hi reclamem que trobin la solució adequada a aquesta problemàtica abans que els països veïns o qualsevol dels països dels professionals liberals a qui deneguem les autoritzacions s'enutgin amb les nostres actuacions i ens tanquin les portes a nosaltres. Ja hi ha prou obstacles al camí i només ens falta ara que DA en posi més.

Els vots favorables del grup parlamentari demòcrata van impedir que el passat dijous 9 de maig prosperés al Consell General l’esmena a la totalitat presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata al projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar l’adquisició d’accions de la societat Centre de Tractament de Residus (CTRASA).

Els socialdemòcrates no podem ser còmplices d’una despesa milionària de prop de quatre milions d’euros que ha de servir perquè el Govern pugui fer front a la compra de les accions dels socis privats que formen part de la societat que gestiona el forn incinerador. I el més important, com a oposició responsable, els socialdemòcrates no podem tolerar i denunciem que la majoria demòcrata se sumi a la malaurada pràctica de voler privatitzar els guanys i de socialitzar les pèrdues.

Desgraciadament, aquest només és l’últim capítol d’una història, la del forn, molt negra. Una història que té una única víctima: les ciutadanes i els ciutadans d’Andorra, que hauran de pagar la factura milionària del forn. Si m’ho permeteu, deixeu-me fer un breu repàs a aquesta història te­nyida de negre.

La història del Centre de Tractament de Residus de la Comella va començar l’any 2003, tot just fa deu anys. El projecte es justificava en la necessitat de poder gestionar els nostres residus i de poder reemplaçar l’anterior forn incinerador, escandalosament contaminant en dioxines i altres substàncies cancerígenes.

Aquesta instal·lació ha aixecat polseguera a dins i a fora de la seu parlamentària per múltiples raons: per la seva idoneïtat, pel seu sobredimensionament, pel seu emplaçament, pel seu cost astronòmic…, i sobretot per la ruïna que ha sigut des de la seva construcció, al llarg d’aquests deu anys i fins avui mateix, no per a tots però sí per a les arques públiques del nostre país.

El projecte havia de tenir un cost de gairebé 44 milions d’euros, segons el contracte de concessió administrativa claus en mà, del mes de febrer del 2003. Sobre aquesta quantitat reposava la viabilitat econòmica del projecte.

La societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA (CTRASA), constituïda el mateix 2003, sempre ha gestionat per concessió el centre de gestió de residus i va començar en aquell moment amb una participació pública minoritària, un 15% per al Govern i un 5% per a l’ens públic FEDA, Forces Elèctriques d’Andorra.

Malgrat haver-ne pactat un cost de construcció, el sobrecost final del forn va suposar un 40% més del pressupost pactat inicialment.

És important entendre que a partir d’aquí es va arribar a un punt d’inflexió. El projecte, que inicialment havia ser una bona in­versió, es va començar a tòrcer  fins a convertir-se ja en el que s’albirava com un negoci poc o més aviat gens fructuós.  Efectivament, el sobre cost va provocar que el valor dels fluxos de caixa d’aquell moment arribessin a un valor negatiu de 4,2 milions d’euros. Podíem parlar ja d’un ambiciós projecte profundament tocat de mort.

Curiosament, a partir d’aquest moment, l’administració andor­rana, molt propera a alguns dels accionistes privats, va començar a veure com s’incrementava la seva participació en el Centre de Tractament de Residus. Justificant el pretès caràcter estratègic i particularment sensible d’aquest sector d’activitat, l’11 de juliol del 2006 FEDA va comprar les accions en mans dels socis privats andorrans (al mateix preu que les havien adquirit a l’inici) i va ampliar així la seva participació en la societat CTRASA del 5% inicial al 38%. Així doncs, gràcies a l’aprovació de la Llei 22/2007 del 22 de novembre del 2007, la participació pública en la societat CTRASA, entre FEDA i el Govern, representava una quota del 53% del capital social.

El serial del forn va continuar, i el 2 de maig del 2007, coincidint amb la posada en marxa de la instal·lació, es va signar un onerós i dubtós contracte de prestació de serveis entre CTRASA i els dos únics socis forans, Cespa i Novergie. Un contracte de manteniment de vint anys, àmpliament qüestionat durant el Govern socialdemòcrata, que va costar la mòdica quantitat d’1.256.872 euros entre l’any 2007 i el 2010.

Durant el mandat del Govern socialdemòcrata, l’executiu va qüestionar algunes de les actuacions efectuades en relació amb el Centre de Tractament de Residus de la Comella, en considerar que aquestes actuacions podien haver malmès l’interès de les arques públiques. Diversos processos judicials es van posar en marxa.

Un altre episodi relatiu a la planta de la Comella es va viure el passat 15 de març del 2012, dia en què el Consell General va aprovar, sense els vots socialdemòcrates, un crèdit extraordinari de 328.492 euros en concepte d’impostos indirectes derivats de la construcció del forn, retornats per part de l’administració general als socis estrangers, tot i que les clàusules particulars per a la construcció del centre establien un cost de construcció, claus en mà, tancat i no revisable.

Fins aquí, la penosa història d’un forn a la qual ara els demòcrates sumen un nou capítol de despropòsits, impulsant una despesa milionària per al Govern, un cop més, i concretament per a FEDA i el Servei de Telecomunicacions d’Andorra, que gastaran 3.826.479 euros, una part important de les seves reserves en l’adquisició de la compra de les accions dels socis privats Cespa i Novergie. Quantitats que molts ciutadans agrairíem veure invertides en un abaratiment de les nostres tarifes telefòniques o elèctriques, en una modernització d’instal·lacions o, per què no, vista la situació que viuen els nostres ciutadans, revertida en inversions o ajudes socials.

Mentre el negoci semblava rendible, les institucions públiques disposaven només d’un 20% de les accions de CTRASA, però al mateix temps que la viabilitat del projecte s’ha anat enfonsant, hem vist com augmentava més i més, fins a arribar al 100%, la participació pública en la societat del Centre de Residus de la Comella. Insisteixo que no podem tolerar una vegada més la pràctica habitual de voler privatitzar els guanys i de socialitzar les pèrdues.

Dijous 9 de maig el Consell General va fer un pas endavant amb l’aprovació de la presa en consideració de la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris. Una vegada s’aprovi aquest text, es podrà començar a posar remei a la manca d’un marc legal a Andorra que reguli i garanteixi en el temps el dret a les persones a accedir als serveis socials. No obstant això, malauradament no tot són flors i violes. I és que abans que aquesta llei vegi la llum, els socialdemòcrates demanarem que es resolguin els molts neguits que ens ha generat el text presentat per Demòcrates per Andorra.

En un escenari cada vegada més negre en què desgraciadament mes a mes continua creixent el nombre d’aturats al nostre país, DA no només es mostra incapaç de posar remei a aquesta sangria constant de llocs de treball, sinó que, a més, ha afegit un element d’incertesa sobre l’única  protecció que gaudeixen avui dia els ciutadans i ciutadanes d’Andorra que s’han quedat sense feina: la prestació econòmica per desocupació involuntària impulsada pel Govern socialdemòcrata.

En aquest sentit, l’esmentada proposició de llei preveu una classificació de les prestacions que ens ha causat un fort neguit, donat que introdueix la regulació de prestacions ja existents i regulades i, en canvi, n’obvia altres que actualment es troben incloses en el reglament regulador de prestacions econòmiques d’atenció social modificat en tres ocasions pel Govern socialdemòcrata, per a la revisió en aquell moment dels requisits d’accés de certes prestacions, o per a la introducció de noves prestacions que donessin resposta a casuístiques concretes que fins aquell moment ningú havia abordat.

Em refereixo, per exemple, a la prestació econòmica per des ocupació involuntària, que roman inalterada des d’aleshores, malgrat l’important increment del nombre de persones aturades esdevingut en els dos darrers anys. Sense anar més lluny, fa uns dies hem sabut que la xifra d’aturats ha tornat a superar el rècord històric, arribant als 1.185.

I, com deia, malgrat aquesta greu situació, la inquietud que ens genera als socialdemòcrates el fet que s’obviï la inclusió d’aquesta prestació bàsica, lluny de veure’s apaivagada, s’accentua amb la lectura del criteri del Govern quan en l’apartat segon de les consideracions s’addueix que la proposició de llei regula “de manera més eficaç i eficient totes les prestacions socials i sociosanitàries que s’ofereixen al Principat d’Andorra i, en especial, les que es financen des de les administracions públiques”. És precisament aquesta referència a “totes les prestacions” el que ha incrementat la nostra preocupació i, de moment, encara no hem sentit de part de Demòcrates per Andorra que el text legislatiu mantindrà vigents aquelles prestacions avui dia encara existents que la proposició de llei no recull de forma específica.

Com és d’esperar, i com és la nostra obligació i amb la finalitat de clarificar la qüestió, en el treball en comissió els socialdemòcrates proposarem que quedi explicitada de forma expressa la vigència del reglament regulador de prestacions econòmiques d’atenció social, en allò relatiu a totes  les prestacions allà regulades i no recollides en la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris. Exigirem als demòcrates que no afegeixen més llenya a la foguera.

Dijous passat el Consell General va aprovar la presa en consideració de la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris. Estem davant d’una bona notícia perquè Andorra començarà a posar fil a l’agulla a una tasca que tenia pendent amb la regulació i garantia del dret a les persones a accedir als serveis socials. No obstant això, aquesta bona notícia ve acompanyada de molts interrogants que ens preocupen.

I és que mentre que els socialdemòcrates defensem que els serveis socials han de ser la quarta branca del sistema de benestar, des de Demòcrates per Andorra pretenen consolidar un model de serveis socials de tall liberal, en què l’Estat té un paper absolutament residual i assistencial. La proposta demòcrata deixa ben clar que és l’Estat qui “constitueix la darrera xarxa protectora que assegura la cobertura de les necessitats mínimes de les persones en situació de necessitat sense recursos ni familiars o persones obligades”.

Mentre que els socialdemòcrates pensem que aquest text legislatiu hauria de constituir un dels projectes més ambiciosos i estratègics d’aquesta legislatura, des de DA devaluen la proposició de llei des del moment que, per exemple, la presenten sense una memòria explicativa i una memòria econòmica.

Tal com vaig defensar durant la meva intervenció, des del grup parlamentari socialdemòcrata esperàvem més valentia per part de DA abordant de forma més decidida un canvi conceptual més profund en aquesta transcendental qüestió, abandonant definitivament la consideració clàssica ja superada d’entendre els serveis socials com un sistema de protecció de segona categoria, destinat a la distribució d’ajudes gairebé graciables. En contrapartida, insisteixo que els socialdemòcrates considerem els serveis socials com la quarta branca del sistema de benestar, equiparant-los a l’educació, la salut i al sistema públic de pensions. En aquest sentit, és bàsic acabar de determinar de forma inequívoca la configuració del dret d’accés als serveis socials com un dret subjectiu de caràcter universal, orientat a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el progrés social, enfortint, d’aquesta manera, la seva associació amb el concepte de dret en contraposició al concepte d’ajuda.

Quants dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país que s’han vist abocats a una situació de vulnerabilitat, quan no de necessitat, havent gaudit no fa tant d’una situació benestant, es podien imaginar que arribarien a viure una situació com la que actualment estan vivint?

Quants haurien aleshores, imaginat que es veurien en la necessitat d’acudir als sistemes públics de solidaritat i protecció social?

Doncs aquest exemple il·lustra a la perfecció la impossibilitat de negar el caràcter universal que s’ha d’atribuir a aquests serveis, ja que ningú és immune al capgirament de la seva situació personal i, consegüentment, al trànsit d’una situació estable més o menys benestant, cap a una situació de vulnerabilitat potencial.

La configuració de dret subjectiu de caràcter universal a què m’acabo de referir, entronca, a l’entendre dels socialdemòcrates, amb el principi de responsabilitat pública, que l’Estat no pot eludir, tal com pretenen els Demòcrates, traspassant la seva responsabilitat en la provisió i finançament dels serveis socials a un seguit d’obligats familiars encara que no formin part del nucli convivencial, és a dir, encara que no convisquin en el mateix domicili.

Per tant, és cabdal que aquest principi de responsabilitat pública substitueixi el principi de coresponsabilitat previst a la proposició de llei. En aquest punt és bàsic recordar que Andorra ha ratificat la Carta Social Europea i, per tant, s’ha compromès a organitzar serveis que contribueixin al benestar i al desenvolupament de les persones i a la seva integració social. Tanmateix, la nostra Constitució proclama la vigència a Andorra de la Declaració Universal dels Drets Humans i, per tant, obliga els poders públics a garantir a les persones el dret a un nivell de vida adequat que els asseguri els serveis socials necessaris. Estem doncs davant d’obligacions i responsabilitats assumides pels poders públics.

Així doncs, el model de serveis socials de DA a la pràctica pretén que, en primera instància, es traslladi la responsabilitat del finançament d’aquests serveis a aquests parents i altres persones obligades –insisteixo, encara que no convisquin en el mateix nucli familiar del sol·licitant– que d’entrada, hauran de fer front al cost dels serveis que el propi beneficiari no pot pagar per falta de recursos econòmics. L’Estat només intervindrà quan els beneficiaris i els diferents obligats no disposin de mitjans econòmics i, amb tot això, se’ls farà reconèixer el deute.

Tot això està en clara confrontació amb el principi d’Estat social que proclama la nostra Constitució que de forma ineludible hauria de lligar el dret d’accés a aquests serveis a la condició de ciutadà i no a la condició de pobre de solemnitat, com sembla establir-se en el text dels demòcrates.

L'aplicació de la legislació sobre les professions liberals, dins la Llei d'inversió estrangera –en vigor des de fa gairebé un any–, té aspectes opacs segons el Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Per emparar-se en aquest posicionament, el grup va criticar ahir durant la sessió de preguntes al Govern del Consell General el que consideren un elevat nombre de denegacions a professionals liberals forans que volen establir-se a Andorra. Des de l'entrada en vigor de la llei s'han presentat a l'Executiu 67 sol·licituds, 18 de les quals han estat favorables. La resta s'han denegat, en la seva gran majoria al·legant que no existeix reciprocitat amb el país del qual prové el professional, un dels principals requisits de la normativa. La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, va assegurar ahir que l'empara de la reciprocitat fa «malpensar» i que s'apropa més a «una fórmula per protegir certs sectors del país».

L'acusació es va fer després que el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, fes públiques les xifres de sol·licitants per establir-se a Andorra. De les 67 presentades s'han denegat 18 sol·licituds, deu de les quals per manca de reciprocitat, és a dir, perquè els seus homòlegs andorrans no poden treballar en aquest país. A més a més, hi ha 20 sol·licituds que han acabat en silenci administratiu –és a dir, tampoc han estat acceptades–, en no haver-se pogut comprovar aquesta esmentada reciprocitat. La «sorpresa» dels socialdemòcrates va arribar quan Espot va nombrar les professions i les nacionalitats de les sol·licituds que havien estat denegades o havien patit silenci administratiu. Hi ha argentins, italians, fins i tot eslovens, però predominen els espanyols: advocats, farmacèutics, metges d'estètica, economistes, entre d'altres. «Esperava sentir països més allunyats», va manifestar Gili, que també es va mostrar sorpresa perquè amb l'Estat veí s'arribés al silenci administratiu.

L'altre punt discordant és el fet que «tots coneixem professionals andorrans que estan treballant a Espanya», concretant-ho sobretot amb el col·lectiu dels advocats i dels metges, i va ser a partir d'aquí que Gili va insinuar que des del Govern es vol protegir a certs sectors. Per tot, la socialdemòcrata va demanar a l'Executiu una modificació de la llei, perquè els professionals que vulguin establir-se a Andorra «no es pensin que els estem prenent el pèl».

Espot al·lega equitat // Espot va respondre amb una rotunda negativa les acusacions plantejades pel grup socialdemòcrata. «No els estem prenent el pèl, estem aplicant la llei», va assegurar el ministre, que va parlar d'un «tracte d'equitat» a l'hora de decidir si acceptar o no una sol·licitud. «La reciprocitat és que es pugui fer en les mateixes condicions», cosa que no passa, al parer del Govern, en el cas dels advocats o dels metges espanyols, ja que per a que un andorrà exerceixi allà es demanen uns requisits que no es formulen a l'inversa, com la dispensa legal per als advocats. El ministre va reiterar que en tot moment el Govern «s'ha ajustat al dret».

Pel que fa al col·lectiu dels lletrats, Espot va assegurar que ja s'està treballant amb el país veí perquè s'elimini aquesta dispensa, i per tan desaparegui la manca de reciprocitat. El ministre va explicar que els respectius col·legis ho estan analitzant.

D'altra banda, el ministre també va informar que s'han concedit vuit decrets d'habilitació especial, és a dir, s'han acceptat aquestes sol·licituds malgrat no complir el criteri de residència fixa a Andorra, perquè es tracta de professionals d'elevada reputació o que el país necessita. Tots són del rang sanitari.

La comissió d’Economia del Consell General està ultimant els darrers serrells de la llei del comerç.

El text no inclourà una regulació dels períodes de rebaixa, circumstància que, a l’entendre del president del grup socialdemòcrata, David Rios, el deixarà “coixíssim”. Pel parlamentari encampadà, amb la negativa de DA a acceptar les seves propostes en aquest sentit s’acaba afavorint les grans superfícies en contraposició als petits i mitjans establiments.

“És decebedor que els demòcrates no siguin prou valents per regular les rebaixes”, lamenta Rios, per qui “que es doni l’opció que siguin lliures desmunta molt la importància d’aquesta llei”. El líder del PS al Consell considera que amb aquesta decisió la majoria “perjudica, i de molt, el país”, tot argumentant que “les rebaixes poden ser una festa del comerç, un atractiu per al turisme i per al consum intern”, possibilitat que, en la seva opinió, es perdrà ja que el text faculta el Govern per fer aquesta reglamentació però no n’estableix cap obligació.

Rios recorda que durant les converses mantingudes amb representants del sector per poder esmenar el projecte de llei “els comerciants, el que volien, sobretot els petits i mitjans, era que es regulés”. Sobre si el PS donarà suport finalment al text, el parlamentari apunta que “encara hem d’acabar de veure com finalitzen els treballs”, i que “també està en relació amb la de la competència i la protecció del consumidor”. Per tant, la decisió encara no està presa definitivament.

El trencament del grup socialdemòcrata ha obligat a canviar les peces. David Rios, fins ara secretari de Sindicatura, s’ha convertit en el nou president parlamentari del PS.

Primera sessió com a president de grup…
Va ser intensa, bàsicament per la votació de Sindicatura. Fins al darrer instant no vam tenir la confirmació que l’escollida era Rosa Gili. Va ser un dels consells més complexos que recordo.

S’esperava fa sis mesos haver d’ocupar aquest càrrec?
Vam començar la legislatura amb sis persones i era clar qui n’havia de ser el president. No m’ho esperava ni fa dos mesos.

No va ser senzilla la decisió…
Tots tres estem capacitats per afrontar aquesta responsabilitat, però un tema clau era que tant la Mariona com jo tenim total incompatibilitat a fer res més. No podem treballar, com altres parlamentaris, al privat. Era clau per determinar la posició final.

Es podia haver arribat a algun acord per a la secretaria de Sindicatura amb el grup mixt?
Ni ens ho vam plantejar. Per lògica, constituir un grup mixt no havia d’afectar elements clau del nostre i enteníem que la secretaria l’havíem de conservar. Vam fer candidatura independentment dels altres.

Què ha passat al PS per haver arribat a la situació actual?
D’això se n’ha parlat a bastament i tothom hi ha donat el seu punt de vista. És l’hora de girar full i encarar el futur. Hem de demostrar ara tot el que hem comentat al llarg dels darrers mesos.

Es podia haver fet alguna cosa per evitar la ruptura?
Ara el que ens plantegem és que som tres persones, amb un volum de feina ingent i ho volem afrontar amb les màximes garanties. Notem que tenim tot un partit al darrere, amb molta gent preparada que ens dóna suport. I, sobretot, estic veient una unió que no havia vist mai. Toca fer una bona tasca d’oposició per ser útils al ciutadà.

Es podrà evitar fer oposició de l’altra oposició?
Tenim clar sobre qui hem de fer l’oposició. El Govern és dels pocs executius que, davant la incapacitat de fer front als problemes, està vivint tranquil·lament en el pla polític, tot i els problemes del país. Hem passat per un procés que ens ha fet perdre esforços però els pensem recuperar per fer una oposició responsable i constructiva però que posi sobre la taula totes les mancances.

Serà molt diferent la seva oposició de la del grup mixt?
La nostra ve marcada per un programa electoral, unes noves maneres de fer i una voluntat d’afrontar els problemes de la societat, com ara l’atur o el tancament d’empreses.

Pel que fa als escons, s’hi pot fer alguna cosa més que demanar-ne per carta el retorn?
No és una qüestió del grup. Ho porta el partit i ho està tirant endavant. Nosaltres hem de treballar per treure el màxim rendiment dels tres que som

Com es podrà gestionar la relació amb els tres ex-PS?
La nostra responsabilitat és tenir la capacitat d’establir pactes amb qualsevol conseller. Cadascú té la seva ideologia i defensa el seu programa, però la voluntat és arribar a acords. No diferenciem entre consellers demòcrates i del grup mixt.

Serà més fàcil assolir-los amb el grup de DA que amb el mixt?
La voluntat és fer-ho amb tot­hom; també, la nostra obligació.

Pel que fa als diners dels comptes, com s’acabarà tot?
Al seu moment ja es van fer les accions pertinents, i estem esperant resposta. Ara ens concentrem en altres temes legislatius importants per a la societat.

És normal arribar a tenir com a grup 600.000 euros al compte?
El grup socialdemòcrata és l’únic que s’ha mantingut des del 2001. Les dotacions permeten treballar en temes molt sensibles per la societat. Són pressupostos que estan ajustats a la idea d’unes despeses, sobretot d’assessorament jurídic, elevades. Només que es mantingui un remanent cada any, és fàcil arribar a aquestes xifres. Una altra cosa és si s’han de retornar al Consell, un debat que s’obrirà i del qual es parlarà.

Amb tot el que ha passat, qui en surt beneficiat és DA?
És clar que l’oposició ha patit un procés que ha permès a DA passar uns mesos sense haver de do­nar gaires explicacions. Ara tot canviarà. Pensem fer una oposició propera al Govern, perseguir tots els temes, estar a prop de la societat perquè ens faci ar­ribar els seus neguits i els puguem traspassar al Consell i al Govern.

Serà possible un consens en la CASS?
Hem de veure com queda la proposta. La reforma es va anunciar el setembre del 2011; ja som al 2013 i encara el més calent és a l’aigüera. És una mostra més de la improvisació del Govern. Com es pot anunciar que fan grans reformes i no són capaços d’entregar-ho negre sobre blanc?

Quines són les línies vermelles del PS en aquest tema?
És clau la idea que la CASS no s’ha de moure per criteris economicistes. És un servei del qual es beneficia tota la societat, i l’Estat hi ha de fer front en cas d’haver d’ajudar des d’un punt de vista social. Ens hem d’allu-nyar dels números freds.

Tornarem a veure un IRPF entrat per l’oposició?
Martí m’ha assegurat que l’entraran abans del Debat d’orientació política. La voluntat és no fer una cursa. Tenim molt clar quin impost volem, però preferim que l’entri el Govern.

S’ha dit que el nou PS tira molt a l’esquerra...
Seguim sent el grup i el Partit Socialdemòcrata. Defensem el mateix que fa dos mesos, opcions ideològiques d’esquerra i de centreesquerra. No ens hem mogut d’on érem.

Tant a l’esquerra com fa dos anys?
I com en fa cinc.

I per què ha marxat la gent?
Els ho ha de demanar a ells. Nos-altres no els hem fet fora.

Tant el grup parlamentari mixt com el socialdemòcrata van llençar dures crítiques contra el Govern i els socis del Centre de Tractament de Residus (Ctrasa), a qui acusen d'enriquir-se a costa de les finances públiques. El debat es va generar a l'hora de votar les esmenes a la totalitat presentades pels grups de l'oposició al projecte de llei de crèdit extraordinari per un import de 3,8 milions d'euros per adquirir les accions dels socis privats Cespa i Novergie. Un crèdit que va quedar aprovat en desestimar-se les esmenes.

Des del grup mixt, el seu president, Jaume Bartumeu, va assegurar que l'import acordat és totalment «forassenyat», doncs al seu entendre no correspon al valor real de les accions. Aquestes es pagaran a 8.141 euros i escaig, mentre que Bartumeu creu que el valor teòric comptable ja és molt inferior –de 2.642 euros aproximadament–, per no dir el real. Amb això, acusava el Govern d'intentar «incinerar un dels escàndols econòmics més grans de la història» i d'intentar fer desaparèixer els antecedents, acusant els socis privats, tant els antics andorrans com els estrangers Cespa i Novergie, de lucrar-se amb diner públic.

Per la seva banda, la flamant secretària de la Sindicatura, la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili, va qualificar el Centre de Tractament de Residus de «ruïna per a les arques públiques des de la seva construcció», i va criticar que el crèdit extraordinari es financiï amb les reserves d'Andorra Telecom. Gili va opinar que aquests diners es podrien invertir en abaratir les tarifes telefòniques o elèctriques, i que no poden tolerar «que es privatitzin els guanys i se socialitzin les pèrdues». Gili també va criticar que la societat necessiti importar residus per poder funcionar correctament.

500.000 € DE BENEFICIS ANUALS / El conseller demòcrata Martí Salvans primer i el ministre de Finances, Jordi Cinca, després, van defensar la idoneïtat del projecte. D'entrada perquè es considera el centre «estratègic», i seguint perquè l'operació per fer-se amb el 100% de la societat surt més barata que amb les decisions preses pel govern socialdemòcrata. La majoria i el Govern van aprofitar per acusar l'anterior executiu, que liderava Bartumeu, de saltar-se, al 2010, la llei de societats quan es van canviar els criteris comptables per posar la societat en situació de fallida.

Cinca va explicar que al preu pactat per les accions de Cespa i Novergie s'hi descomptarà el que van percebre –1,3 milions d'euros– pel polèmic contracte de prestació de serveis, i que per tant, «queda anul·lat».Cinca també va defensar la decisió d'adquirir les accions dels socis privats per posar fi a un clima de tensions entre els accionistes públics i privats, que havia derivat a una situació pràcticament de bloqueig, i que permetrà realitzar inversions estratègiques que han de permetre generar fins a un 8% de l'energia que consumeix el país.

El ministre també va assegurar que la situació de la societat és la que reflecteix l'auditoria encarregada per l'actual Govern, que està avalada pel Tribunal de Comptes, i que posa de manifest que Ctrasa està tenint beneficis des del 2009. Concretament, a raó d'uns 500.000 euros anuals i s'espera que el patrimoni net de la societat arribi als 10 milions a finals d'aquest exercici.