El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha entrat a la Sindicatura una pregunta per saber quins compromisos comporta l'acord assolit entre el Govern i el Cirque du Soleil. La pregunta, que apareix publicada al Butlletí del Consell General, té per objectiu esbrinar quins càlculs econòmics ha fet el Govern per «considerar adient aquesta inversió».

La consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha entrar una pregunta per saber què comporta la signatura del document anomenat Entesa de Desenvolupament Creatiu que han dut a terme el Govern i el Cirque du Soleil.

D'altra banda, el Butlletí del Consell també va publicar l'admissió a tràmit del projecte de llei de crèdit extraordinari en concepte d'aportació extraordinària del Govern a la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, per compensar pèrdues acumulades d'exercicis anteriors, i del suplement de crèdit per fer front a la transferència corrent que ha de finançar les despeses de personal en concepte d'extinció de contractes i altres despeses.

 

El Grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir dues proposicions de llei relacionades amb el comerç: la «llargament reivindicada» llei del comerç i la llei de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic. Totes dues busquen regular l’activitat comercial, ja sigui de manera tradicional o a través de les xarxes de telecomunicacions, amb la voluntat de donar seguretat tant a usuaris com a proveïdors. Tant el president del grup, Jaume Bartumeu, com el conseller David Rios, es van posar a disposició de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i d’associacions de comerciants per millorar els textos.

Amb la proposició de llei del comerç es vol dotar d’un marc jurídic propi aquesta activitat segons els principis establerts en la Constitució: la llibertat d’empresa, la llibertat de preus i la defensa dels consumidors. I que això serveixi per «incidir en l’impuls de l’activitat econòmica» i en «l’adaptació a l’entorn europeu». Bartumeu va destacar tres aspectes del text: que assenta la publicitat del registre de comerç, la lluita contra l’intrusisme i la regulació de les vendes especials i rebaixes.

«No pot ser estar permanentment en rebaixes», va sentenciar el president del grup parlamentari socialdemòcrata, justificant la necessitat de regular les diferents vendes especials. En relació a les rebaixes, s’establiran per decret, després d’escoltar els comerços i els usuaris, determinant un calendari de rebaixes. Dins les temporades fixades pel Govern, els comerciants fixaran els períodes de rebaixes, i la seva durada no podrà ser inferior a una setmana ni més llarga que un mes. A part de les rebaixes, el text també vol regular les liquidacions, promocions, etcètera, i «intenta impedir que es compri mercaderia per fer rebaixes», és a dir, que estableix uns períodes durant els quals els productes rebaixats han d’haver estat a la venda prèviament a la campanya.

El text socialdemòcrata, que pren com a base el projecte de llei que el govern d’Albert Pintat va trametre i que per l’esgotament de la legislatura va caducar, introdueix conceptes com el comerç electrònic, la venda a distància i les vendes especials que es fan fora l’establiment comercial, com poden ser les fires.

A més, es deixa per al Govern l’adopció de mesures i el desenvolupament reglamentari de mecanismes en prevenció i lluita contra l’intrusisme. Igualment, és competència del Govern el control del compliment de la llei. Seran els serveis competents els que facin les inspeccions i verificacions necessàries.

En relació als preus, el text presentat pels socialdemòcrates estableix l’obligatorietat –amb excepcions per motius de seguretat , d’homogeneïtat o de la naturalesa del producte– d’exhibir el preu dels productes exposats. Així mateix, de manera genèrica s’estableix el principi de llibertat de preus, tot i que es reserva al Govern la potestat de fixar els preus per «fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general». També es prohibeix la venda a un preu inferior al cost.

LLEI DEL COMERÇ ELECTRÒNIC / El segon text, la proposició de llei dels serveix de la societat de la informació i del comerç electrònic,té l’objectiu de «regular i donar resposta i seguretat jurídica a la creixent demanda de serveis comercials que es desenvolupen per les xarxes de telecomunicacions», resa l’exposició de motius. El text pretén «donar seguretat», va reiterar el conseller socialdemòcrata, David Rios, que va explicar que els aspectes que regularia el text són «internacionalment acceptats» i són per donar majori seguretat a «usuaris i proveïdors».

El text regula «temes clau del comerç on-line», va explicar Rios, que va especificar que en relació a la publicitat, el correu SPAM queda prohibit. Així mateix, es defineix el marc jurídic per a la signatura de contractes electrònics. El conseller també va comentar que es contempla la possibilitat que l’autoritat competent pugui tancar pàgines web o el seu accés quan no s’actuï d’acord amb la llei. Aquesta mesura vol evitar casos en què no s’actua de manera beneficiosa per l’usuari i malmet la imatge del comerç.

Per Rios, el text representa «un pas endavant en la protecció del consumidor», igual que ho fa, en gran mesura, la proposició de llei del comerç. De tota manera, Bartumeu va reconèixer que el «tercer peu» és la modificació de la llei de defensa del consumidor, un text en el què els socialdemòcrates treballen, segons va manifestar el president del grup parlamentari.

Ja fa uns dies que per una xarxa social d’internet circula el següent text: “Fem un propòsit: comprar els regals de Nadal a petites empreses i autònoms. La veïna que ven per catàleg o per internet, l’artesà que fa bijuteria, l’amiga que té una botiga al barri, el pastisser que fa els torrons artesans, el noi que té la paradeta del mercat… Fem que els diners arribin a persones comunes i no a grans multinacionals.

Així, més persones tindran un millor Nadal. Si et sembla una bona proposta, copia-ho i enganxa-ho. Recolzem la nostra gent.” Veient que el Nadal s’apropa inexorablement, m’ha semblat molt adient que aquest missatge es propagui per les xarxes socials d’internet com una mena de virus imparable, que els usuaris van replicant un darrere l’altre i fan així que l’efecte piramidal arribi al màxim de gent. Desconec l’origen del missatge, possiblement forà, i entenc que en el cas d’Andorra es podria adaptar a la nostra idiosincràsia, però he volgut mantenir-lo respectant l’esperit original.

Al lector no li serà difícil adaptar-lo al nostre mercat. La crisi actual i les diferents mesures de contenció que apliquen actualment els governs (d’aquí i de fora) castiguen severament el consum i si no ho fan directament implanten una por que fa que el que té diners se’ls guardi esperant millors ocasions. En lloc de remuntar, les mesures de contenció entren en un cercle viciós que fan que es limiti el consum, les botigues venguin menys i, especialment, els petits i mitjans comerços ho acabin passant malament. ¿I els grans establiments? Seria irresponsable no reconèixer que la crisi també els afecta, però la seva dimensió i volum de negoci fa que puguin adaptar-se més fàcilment als temps que corren.

No podem obviar que des de sempre les crisis ofeguen els més petits i dèbils, ja siguin empreses o persones. Des de fa uns anys, hi ha una certa pràctica, justificada o no, de força ciutadans de sortir a comprar fora d’Andorra. Es viatja per adquirir productes manufacturats, alimentació, electrònica o d’altres. És clar que en primera instància els beneficiats directes són els consumidors, però a la llarga aquests ingressos dels comerciants forans es queden a l’estranger en lloc de quedar-se a Andorra, cosa que fa que aquests diners desapareguin del nostre circuit econòmic.

Segons les darreres dades del cens, els ciutadans que vivim a Andorra som al voltant de 70.000 persones, a les quals es podrien sumar els 13.000 habitants de la Seu d’Urgell i proximitats, així que esdevé un grup de consumidors potencials prou important. El curiós del cas és que molt sovint alguns polítics i associacions empresarials se n’obliden. Per exemple, és el cas del famós document Andorra té futur, elaborat per la Confederació Empresarial Andorrana, l’Empresa Familiar Andorrana i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i en el qual es recullen diferents propostes que, conjuntament, patronals i entitats creuen que poden ajudar la nostra economia a sortir de la crisi. Doncs bé, en cap de les propostes del document es parla sobre el “consum intern” o el “mercat intern” o alguna idea similar.

No apareix enlloc, com si no existís. Així com el client local pot solidaritzar-se i comprar al petit o mitjà comerç, o simplement comprar al país, aquest client local també vol rebre un bon tracte i un bon servei. Encara que hi ha casos notables d’èxit, el gruix del comerç hauria d’impulsar estratègies de conservació i potenciació del consum local. S’ha de fomentar la creació de sinergies bidireccionals. Els ciutadans d’Andorra hauríem de procurar consumir a Andorra, però per això el comerç local també hauria d’emprendre accions atractives que ens ajudessin a convèncer-nos. Els petits gestos poden ajudar moltes famílies del nostre país. Els socialdemòcrates donem suport al comerç del país. Sabem on comprarem els torrons aquest any. ¿I tu? ¿Et sumes al propòsit?

El grup parlamentari socialdemòcrata ha volgut donar resposta a una antiga demanda del sector comercial i ahir va entrar al registre del Consell General dues proposicions de llei, la primera de les quals del comerç i la segona de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic. Tal com va posar en relleu el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, amb la proposició de llei del comerç es pretén “aconseguir una normativa comercial que se situï en el marc jurídic establert a la Constitució” i que alhora estigui en consonància amb l’entorn europeu.

A més a més, va afegir que el text “vol incidir en l’impuls a l’activitat econòmica i ajudar els empresaris del sector del comerç en aquest constant procés d’adaptació a l’entorn europeu”.

Pel que fa al segon text, tal com va exposar el conseller general socialdemòcrata David Rios, vol donar seguretat jurídica als serveis comercials que es desenvolupen a través de les xarxes de telecomunicacions.

Així, els principals punts que es recullen en la proposició de llei del comerç, segons va detallar Bartumeu, és la publicitat del registre de comerç, la lluita contra l’intrusisme i la regulació de vendes especials com ara les rebaixes, entre altres.

La llei s’estructura en cinc títols, el primer dels quals inclou disposicions generals relatives a l’objecte i a l’àmbit d’aplicació subjectiu de la llei i, sobretot, els requisits per a l’exercici del comerç, així com el procediment per lluitar contra l’intrusisme. També es contempla el règim d’autorització administrativa per a l’exercici del comerç i l’obertura d’establiments. En aquest sentit, cal destacar que se simplifiquen els tràmits que hi ha actualment. També es determina que el registre de comerç i indústria serà públic.

El títol dos aborda la publicitat comercial, els horaris i els preus. El títol tres regula els diferents tipus de venda; el quart, la responsabilitat dels comerciants, els drets dels consumidors i les garanties comercials, així com les inspeccions i, a la fi, el títol cinquè aborda la qüestió de les infraccions i les sancions.

Pel que fa a la qüestió de les rebaixes, el text presentat pel PS marca que el Govern fixarà a través d’un decret, com a mínim un cop a l’any, el calendari de les rebaixes, que podran ser diverses durant l’any. Dins aquestes temporades els comerciants podran determinar el període de rebaixes que volen dur a terme, la durada del qual no pot ser “inferior a una setmana ni superior a un mes per temporada”. Tal com va concretar Bartumeu, i com queda reflectit en el text, els productes objecte de la venda en rebaixes s’han d’haver inclòs amb anterioritat, durant un termini mínim d’un mes, en l’oferta habitual de vendes de l’establiment.

També es determinen els casos en què es podran fer liquidacions. Així, es fixa que o bé es podran fer en execució d’una decisió judicial o administrativa o pel cessament total o parcial de les activitats comercials; canvi d’activitat comercial o d’orientació del negoci; canvi d’establiment comercial o realització d’obres al mateix local que obliguen a tancar-lo temporalment o definitivament o, a la fi, qualsevol supòsit de força major que obstaculitzi el desenvolupament normal de l’activitat comercial.

El text també posa en relleu que la durada màxima de la venda en liquidació no pot ser superior a tres mesos, llevat del cas de cessament total de les activitats comercials, en què podrà durar fins a sis mesos.

La llei socialdemòcrata també determina la lluita contra l’intrusisme i es posa en relleu que el Govern adoptarà les mesures oportunes i desenvoluparà reglamentàriament els mecanismes necessaris en matèria de prevenció i lluita contra l’intrusisme. El president del grup socialdemòcrata va indicar que “sincerament” no considera necessari un text específic per lluitar contra aquest fenomen i va destacar que el Govern socialdemòcrata “va actuar fermament” contra aquesta pràctica.

El text també parla dels horaris comercials, i en aquest sentit es posa en relleu que, un cop l’any, i per decret, el Govern fixarà els dies de tancament obligatori dels establiments comercials, amb l’informe previ, no vinculant, de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i de les associacions empresarials.

Pel que fa als preus, s’estipula la llibertat, tot i que preveient que l’executiu podrà fixar, amb l’audiència prèvia dels sectors afectats, el preu dels productes i serveis per fer possible “el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general”.

A la fi, pel que fa a les infraccions, es consideren molt greus algunes com ara exercir activitats sense la sol·licitud d’autorització administrativa; realitzar activitat comercial els dies de tancament obligatori o portar a terme qualsevol activitat de venda especial sense disposar de l’autorització administrativa prèvia. La multa pot anar entre els 40.001 i els 100.000 euros.

Aquestes dues proposicions s’entregaran a la Cambra i les associacions comercials perquè hi facin les aportacions que creguin oportunes i Bartumeu es va mostrar optimista que aquests textos siguin tinguts en compte pel Govern.

Regulació de l’activitat comercial en línia
La proposició de llei del comerç electrònic determina, segons va exposar David Rios, que es puguin tancar les pàgines web o de prestacions de servei que suposin un perjudici per al client. El text regula els serveis comercials en línia i prohibeix l’enviament de comunicacions comercials si el destinatari no n’ha sol·licitat o autoritzat. A més, regula el règim jurídic de la contrac­tació per via electrònica, la informació exigida i la prova dels contractes, i fixa la venda de serveis i productes de comerços minoristes en línia. La supervisió dependrà del Govern, tal com queda establert al text.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, i el conseller general del PS, David Rios, van presentar ahir les dues proposicions de llei que han entrat al registre del Consell General per regular el comerç i els serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic. Totes dues s’han fet arribar també a les associacions de comerciants i a la Cambra de Comerç perquè hi puguin fer aportacions.

Bartumeu va posar en relleu que, pel que fa al primer text, es tracta d’una legislació “àmpliament demanada i reivindicada” pel comerç i pretén dotar Andorra d’una normativa comercial “que ens situï perfectament en el marc jurídic establert en la Constitució”. Així mateix, la normativa vol contribuir a donar un impuls a l’activitat econòmica i ajudar els empresaris “en el procés constant d’adaptació a l’entorn europeu”, segons va afegir.

Entre els punts essencials d’aquesta proposta hi ha l’establiment de diferents tipologies de venda, com les vendes especials, la venda a distància, l’ambulant i les promocionals, de saldos i en períodes de rebaixes, entre altres. Es determina que els comerciants hauran de fixar un període de rebaixes que ha de durar un mínim d’una setmana i un màxim d’un mes per temporada. A més, els productes que es venen en rebaixes s’han d’haver inclòs durant almenys un mes en l’oferta de l’establiment i no poden haver estat objecte de qualsevol altra promoció durant el mes anterior.

També s’indica que les vendes en liquidació es poden fer en cas de cessament total o parcial de les activitats comercials, pel canvi d’activitat o d’orientació d’un negoci, per canvi d’establiment o obres al local que obliguin a tancar temporal o definitivament i per causes de força major que obstaculitzin el desenvolupament normal de l’activitat comercial. Aquestes accions es podran dur a terme durant un termini màxim de tres mesos. D’altra banda, es prohibeix la venda piramidal o en cadena i la venda amb pèrdua, en què un producte es ven per un preu inferior al d’adquisició, excepte en la venda de saldos o liquidació.

Pel que fa als horaris, la proposta del PS es remet bàsicament a la Llei d’horaris comercials, segons la qual cada comerciant  xa lliurement l’horari d’obertura i de tancament del seu establiment; de la mateixa manera que, amb caràcter general, els comerciants tenen la llibertat de  xar el preu de venda dels seus productes, encara que el Govern també els pot  xar en alguns sectors. Un altre punt que va destacar Bartumeu és la lluita contra l’intrusisme, ja que insta el Govern a adoptar les mesures necessàries i desenvolupar els reglaments per a aquest. La proposta també dóna potestat d’inspecció i control als inspectors d’Economia. A més, tots els comerciants s’hauran d’inscriure al Registre de Comerç i Indústria, que serà públic. La proposició de llei del comerç preveu sancions de 40.001 a 100.000 euros o el tancament de l’establiment comercial per a les infraccions molt greus, com l’exercici de l’activitat sense autorització del Govern.

La proposició de llei del comerç electrònic presentada pel PS preveu que es puguin tancar les pàgines web o de prestacions de servei que suposin un perjudici per al client. La finalitat d’aquesta llei és donar seguretat jurídica als clients i proveïdors d’aquestes “noves pràctiques”. Entre altres aspectes, regula “temes clau dels serveis comercials en línia i prohibeix el correu no desitjat”.

S’havia anunciat fa unes setmanes i ahir es va complir. El grup parlamentari socialdemòcrata va entrar a tràmit ahir una proposició de llei del comerç, mitjançant la qual persegueix donar resposta a una petició “llargament reclamada” per part del sector.

Entre els aspectes més destacats del text hi figura el fet que en casos excepcionals el Govern podria fixar el preu de determinats productes o serveis.

Així, la proposició deixa clar que “amb caràcter general”, els comerciants posen lliurement les tarifes del que venen, però a la vegada indica que hi ha la possibilitat d’establir limitacions des de l’executiu, “per fer possible el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general”. Aquesta opció, però, s’hauria de dur a terme “amb l’audiència prèvia dels sectors afectats”.

El text impulsat des del grup socialdemòcrata també regula específicament els períodes de rebaixes. Seria el Govern qui, com a mínim un cop l’any, determinés el calendari. Es podran fixar vàries temporades i, després, els comerciants decidiran quan les fan dins de cada període i amb una duració que “no pot ser inferior a una setmana ni superior a un mes”. Els productes hauran d’haver estat en venda com a mínim un mes en l’oferta habitual dels establiments.

La llei també estableix limitacions a les liquidacions. La durada màxima serà de tres mesos i es permetrà arribar al mig any en el cas que el comerç estigui tancant definitivament.

El president del grup, Jaume Bartumeu, va deixar clar que estan oberts a rebre aportacions de les associacions representatives del sector, i va expressar confiança que el text pugui tenir un futur similar al de la Llei de l’IGI, que va ser entrada pel PS i, finalment, acceptada tant pel Govern com pel grup demòcrata. “Són textos sense un contingut polític profund. No crec que hagi d’aixecar oposicions frontals”, va indicar.

Juntament amb aquesta proposició, el PS n’ha tramitat una altra que persegueix la regulació del comerç electrònic i d’altres webs vinculades a la societat de la informació. El conseller David Rios va avançar que “davant un incompliment, l’òrgan competent podrà tancar pàgines o bé restringir-ne l’accés”, i va assegurar que “és un pas important per evitar que algun comerç no actuï de forma beneficiosa per al client”.

Des del grup demòcrata, la parlamentària Sílvia Calvó va optar per la prudència a l’hora de valorar uns textos que encara no han pogut estudiar. Va recordar, això sí, que “al nostre calendari abans hi havia la llei de la competència”.

El conseller general socialdemòcrata David Rios considera que la inversió de 2,5 milions d’euros per portar l’espectacle del Cirque du Soleil és “desorbitada”. El parlamentari encampadà es mostra crític amb l’anunci fet el passat dimecres pel Govern i, malgrat reconèixer la necessitat de buscar fórmules per atreure turistes, entén que s’ha de fer “dins d’uns límits” i retreu a l’executiu que “tingui totalment oblidats els atractius que ja té Andorra”.

El conseller de l’oposició posa sobre la taula importants dubtes sobre el fet que sigui possible recuperar la inversió que s’efectuï per instal·lar al país el conegut espectacle internacional. Rios, però, també amplia els seus retrets a tota la política turística, que considera no és adient. “Estic totalment en contra de la línia de promoció del país” i lamenta que en comptes d’apostar pel que ja existeix al Principat es vagi a l’estranger a cercar alternatives. “Sembla que vulguin promocionar les coses de fora en lloc de les d’aquí”, denuncia.

A banda d’aquestes crítiques el conseller tampoc veu clars els anuncis fets darrerament pel Govern, tant en aquest sentit com en referència amb l’arribada d’empreses estrangeres. Rios no comparteix el fet que s’anunciïn intencions en comptes d’acords ja tancats i posa de manifest que “diuen que estudiaran, que s’instal ·laran, que invertiran, però sempre en futur, mai parlen de fets”.

Pel que fa als anuncis concrets fets de cartes de compromisos, Rios opina que “em sembla que són empreses relativament petites i que no aportaran res a l’economia del país”. En canvi, entén que el que cal és atreure societats que creïn llocs de treball i donin un valor afegit, cosa que, al seu entendre, no succeeix. Malgrat això, el conseller socialdemòcrata no nega que aquests negocis han de poder venir, però considera que “no és realment el que el país necessita”.

El conseller general socialdemòcrata David Rios ha presentat dues preguntes al Govern per saber l’estat i la situació actuals de l’expropiació, iniciada l’octubre del 2008 amb la declaració d’utilitat pública i necessitat d’ocupació, pel desplaçament de la línia elèctrica aèria entre la frontera francesa i el Pas de la Casa i de la línia soterrada entre el Pas i Grau Roig per a FEDA.

La declaració d’utilitat pública va comportar la declaració de necessitat d’adquisició de diferents drets patrimonials del Comú d’Encamp. En la motivació de la pregunta, Rios recorda que el març del 2009 el Comú va portar el cas al Tribunal Constitucional (TC) per un possible conflicte de competències. El TC va declarar, el juny del 2009, que s’havia vulnerat la competència del Comú sobre medi ambient i demanava aturar uns bocaments de terres, però no es va pronunciar sobre la declaració d’utilitat pública i ocupació pel pas de la línia de FEDA. El Consell General no coneix l’estat de l’expedient derivat de la declaració d’utilitat pública.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat dues preguntes al Govern per saber l’estat i situació actuals del procediment d’expropiació, iniciat l’octubre del 2008 amb la declaració d’utilitat pública i necessitat d’ocupació derivada del desplaçament de la línia aèria entre la frontera francesa i el Pas de la Casa i de la línia soterrada entre el Pas de la Casa i el Grau Roig per a les necessitats de FEDA. Tal com recorden els socialdemòcrates en un comunicat, aquella declaració d’utilitat pública va comportar la declaració de necessitat d’adquisició de diferents drets patrimonials del Comú d’Encamp.

El conseller general David Rios recorda, en la motivació de la seva pregunta, que el març del 2009 el Comú d’Encamp va interposar davant el Tribunal Constitucional una demanda sol·licitant un pronunciament en relació a l’existència d’un possible conflicte de competències. Aquest litigi es va resoldre el juny següent amb la sentència de l’alt Tribunal que va declarar que s’havia vulnerat la competència del Comú d’Encamp sobre medi ambient, reconeguda a la llei qualificada de competències dels comuns. Així, els Rios demana quin és l’estat actual del procés d’expropiació i quines accions s’han dut a terme.

Aquestes preguntes hauran de ser respostes en el Consell General en la propera sessió de control a l’Executiu convocada per al dia 8 de novembre. Així consta en el Butlletí del Consell General publicat ahir, en el qual també hi ha l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost de l’Informe del Tribunal de Comptes corresponent a les despeses electorals relatives a les eleccions comunals celebrades el 4 de desembre del 2011. La Comissió en recomana l’aprovació i demana que el trameti al Govern a fi que aquest ordeni el pagament de les subvencions electorals. Això sí, recomana la utilització, com a norma de referència, del Pla General de Comptabilitat a l’hora de presentar les comptabilitats per part de les diferents candidatures.