El Partit Socialdemòcrata considera que l’actual normativa per regular el reagrupament familiar és excessivament rigorosa. A l’hora de valorar la recent sentència del Tribunal Superior, que interpretava que un andorrà té plena llibertat per portar els seus parents al Principat, cosa que no succeeix en el cas dels residents, el grup de l’oposició entén que el problema no és tant aquesta resolució, sinó el fet que la legislació és tan dura –a l’hora d’imposar uns requisits econòmics– que acaba suposant un greu atac contra el que, al seu entendre, és un dret fonamental.

Així, el president suplent del grup, Gerard Barcia, assegura que “el reagrupament familiar l’ha de poder fer qualsevol resident, sigui andorrà o no ho sigui”. El conseller general creu que hi hauria d’haver més flexibilitat a l’hora de reagrupar-se i que, en tot cas, “no es pot negar el reagrupament tan sols per motius purament econòmics”.

El parlamentari recorda que el PS, en una de les darreres modificacions que es van promoure de la Llei qualificada d’immigració, ja va presentar una esmena perquè el reagrupament fos més senzill. Que hi hagués menys traves. Però Demòcrates per Andor - ra (DA) la va tombar. Fonts d’aquesta formació han recordat que el que pretenia el grup socialdemòcrata “era fer un reagrupament en cascada” que sí que “no permet garantir cap mena de nivell de vida per a ningú”. En tot cas, diu Barcia, el que no pot ser “és que els andorrans siguin una cosa i els estrangers es pretengui que en siguin una altra”.

D’una forma similar s’ha expressat la també socialdemòcrata Mariona Gonzàlez. “La llei posa que el resident ha de tenir unes necessitats cobertes i el reglament ho tipifica en parlar d’un cop i mig el salari mitjà”, recorda la parlamentària massanenca, per a qui aquestes condicions “són massa restrictives”, fet que provoca que “es vagi contra un dret fonamental” perquè “la persona ha de poder reagrupar la seva família”.

Gonzàlez diu que si un familiar es reagrupa “també pot buscar feina i ajudar en l’economia del nucli”. Lamenta especialment que “cada cop que s’ha proposat un canvi a la Llei d’immigració ho hem intentat relaxar però mai ho hem aconseguit”.

El conseller general socialdemòcrata David Rios considera que el Govern “ha menystingut el paper dels sindicats” perquè no els va tenir en compte en el procés d’elaboració de la Llei de contenció de la despesa en matèria de personal. Segons la seva opinió, així es dedueix de la recent sentència emesa pel Tribunal Constitucional (TC) que atorga l’empara als sindicats de l’administració en el recurs interposat contra l’anomenada llei de les retallades salarials.

“Una vegada més veiem que l’executiu no està aplicant una nova manera de governar, com va prometre en la campanya electoral. Per això hem de lamentar una vegada més la seva forma d’actuar al marge de la llei a l’hora de prendre decisions”, va manifestar el parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS).

L’alt tribunal obliga en la resolució a convocar la comissió consultiva de la funció pública. Sobre aquest punt, el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ha indicat que es farà de manera imminent, però també ha recordat que aquest òrgan no es reuneix des de fa anys, en concret quan governava Albert Pintat. Sobre aquest punt, Rios va assenyalar que la intenció de l’executiu socialdemòcrata era convocar la comissió consultiva de la funció pública quan s’hagués requerit per la matèria a tractar, cosa que finalment no va passar perquè els textos que s’havien estat consensuant amb els sindicats encara no s’havien convertit en projecte de llei.

Segons Rios, la sentència del TC obligarà el Govern “a anar més amb compte a partir d’ara en les maneres de procedir” i a planificar més les accions que vulgui tirar endavant, ja que segons afirma “fins ara només hem vist improvisació i després de dos anys veiem que encara estan buscant un full de ruta per governar”.

El conseller va alertar també de la necessitat que la comissió consultiva de la funció pública sigui presidida pel secretari d’Estat de la Funció Pública i no pel ministre, tal com diu la mateixa llei. En aquest sentit, Rios va recordar que després de gairebé dos anys de legislatura encara no s’ha procedit al nomenament de cap persona per a aquest càrrec. “La llei deixa ben clar que en aquest lloc hi ha d’haver una figura tècnica i no política, motiu pel qual crec que el Govern també està obviant la llei en aquest punt”, va recalcar el parlamentari del PS.

Des de l’executiu s’ha afirmat reiterades vegades que si no hi ha un secretari d’Estat és perquè no s’ha trobat la persona adequada per assumir aquesta responsabilitat. Sobre aquest aspecte, Rios va opinar que “el fet que no trobin a ningú ja es significatiu de quina és la idea de reforma que volen portar a terme”. El conseller socialdemòcrata es mostra també especialment crític amb el Govern per no impulsar mesures de reactivació econòmica.

L’afer del patapou, “una sotragada” per al Govern

El conseller del PS David Rios afirma que l’afer del Patapou ha suposat “una sotragada molt forta per al Govern i ha après la lliçó”. Per aquesta raó con· sidera que l’executiu està actuant ara com ho hauria d’haver fet en un principi, demanant als comuns els possibles terrenys per fer l’heliport nacional i “con· sensuant” la possible ubicació. Rios creu, però, que s’ha d’estar atent per veure quina és la fórmula que s’utilitzarà per fer les instal·lacions, ja que, segons afirma, tal com marca la llei de navegació aèria, el Govern n’ha de ser el propietari i després pot convocar un concurs per a la gestió. “Si volen fer l’heliport com en el cas del Patapou no compliran la llei”, va dir.

Aquest 2013 el Govern destinarà 14,5 milions d’euros a fer rotondes i adequacions a les carreteres d’Andorra. 8,1 milions per construir carreteres, 4,5 per fer pavimentacions i altres conceptes menors fins a completar la suma.

És a dir, aquest any l’executiu gastarà prop de 20 milions d’euros en asfalt. ¿Aquestes són les inversions amb les quals es pretén aixecar el país? Aquest és el nou model econòmic?

En èpoques de crisi, quan els governs tendeixen a reduir la inversió d’obra pública, cal reflexionar, i molt, sobre quin tipus d’inversions s’han de portar a terme. En el moment de la decisió, entre altres coses, hem de tenir molt present la quantitat de la inversió, el cost del manteniment futur i, sobretot, el retorn de la inversió.

Sobre les quantitats econòmiques de les inversions, és evident que dins un pressupost màxim disponible, com més obres públiques es puguin dur a terme i com més distribuïdes estiguin entre diferents empreses, millor. Això pot ajudar un sector de la construcció molt tocat per la crisi, ja que la inversió pública ajuda a mantenir empresaris (sobretot petits i mitjans) i treballadors del sector. És el concepte de la distribució de la riquesa aplicat al món empresarial.

D’altra banda, cal considerar especialment el cost del manteniment futur de les inversions realitzades. És el cas de moltes de les inversions realitzades pels comuns en èpoques de bonança que ara generen un problema seriós a les finances comunals pel seu alt cost de manteniment. Les obres futures han de disposar d’un estudi que permeti assegurar que el manteniment de les infraestructures sigui sostenible econòmicament.

El tercer aspecte és potser el més important, el del retorn de la inversió o el del valor afegit que aporta la inversió. És obvi que asfaltar una carretera, a banda de millorar la seguretat, no aporta valor afegit. Tampoc no aporta valor afegit multiplicar les rotondes a la nostra xarxa viària. De fet, el problema és que basar la inversió d’obra pública en carreteres i rotondes és necessari però no en aquest volum i concentració en un any, ja que es pot planificar al llarg de diferents exercicis. ¿Per què gastar 14,5 milions d’euros en carreteres en un any (2.412.597.000 de pessetes, l’antiga moneda)?

Quin tipus d’inversions poden puntuar positivament en els tres aspectes i sobretot en el darrer? Quin tipus d’inversions d’obra pública calen en un entorn de crisi on finançar-se és pràcticament missió impossible? La resposta és ben simple, inversions amb manteniments sostenibles, evitant concentració d’adjudicacions a poques empreses i sobretot que aportin un retorn al país.

Posaré tres exemples d’inversions amb un retorn clar de la inversió.

Un primer exemple és l’heliport. Una vegada que el Govern de DA ens ha convençut de la necessitat que el país disposi d’heliport, esperem que l’arribin a construir abans que s’acabi la legislatura. De moment el 2013 el Govern de DA no l’ha inclòs al pressupost. En aquest cas, el retorn que proporciona al país aquesta infraestructura no només és econòmic.

Un segon exemple és la famosa estació d’autobusos. Ja fa anys que se’n parla. No és possible que els usuaris internacionals que utilitzen les diferents companyies que operen entre Andorra i França baixin de l’autobús en un entorn tan degradat i poc atractiu. És la primera imatge des de terra que tenen molts dels turistes que ens visiten utilitzant aquest mitjà de transport. Aquest és un altre dels exemples d’infraestructura amb retorn, i no només econòmic.

El tercer dels exemples està relacionat amb la inversió estrangera i l’emprenedoria del país. Andorra necessita un espai on anar concentrant empreses d’alt valor afegit que apostin per invertir al país. Un lloc que afavoreixi la concentració de talent, d’experimentació i de compartir la informació. Un espai no només per a empreses foranes, sinó per a empreses nacionals. Els socialdemòcrates ja proposàvem en el programa del 2009 una infraestructura orientada a aquesta idea. Es parlava d’un parc tecnològic. Potser avui es podria desenvolupar la idea i començar per un edifici o edificis on es pogués compaginar l’activitat de les start-ups nacionals i estrangeres amb un viver d’empreses, una escola d’emprenedors, un centre de recursos per a autònoms, despatxos de co-working, aules de formació en noves tecnologies obertes a la ciutadania, un centre de dades on allotjar clústers d’ordinadors... Tot plegat cercant el suport del sector privat (aportació de terrenys o patrocinis), de les parapúbliques (An-dor­ra Telecom i FEDA) i del sector públic (Govern i comuns). Evidentment el retorn d’aquesta infraestructura és més que evident. I repeteixo, no només és econòmic.

Existeixen altres exemples clars de com invertir diners públics en infraestructures, com ara en l’arxiu nacional (tenim la nostra història en estat precari), el museu nacional (allunyant-se de grans edificis ostentosos)... Ara tampoc no és el moment de fer-ne un recull exhaustiu. Cal recordar que el Govern d’Andorra disposa actualment d’espais suficients per començar alguns d’aquests projectes: l’Hotel Rosaleda i l’edifici de Ràdio Andorra, entre altres.

Amb els 14,5 milions d’euros en rotondes i asfalt pràcticament es podrien desenvolupar en aquest 2013 els tres exemples exposats. El que és clar és que quan no existeix un model de país, quan no hi ha un projecte, quan la improvisació i la inactivitat estan a l’ordre del dia, s’inverteix en el més evident i fàcil: asfalt i rotondes.

Cal canviar aquesta tendència. En lloc de fer servir el gris de l’asfalt s’ha de fer servir la matèria gris.

La consellera general socialdemòcrata Mariona González considera inevitable un augment gradual de les cotitzacions a la Seguretat Social per poder fer viable el sistema públic de pensions. “Un 10% per la branca de jubilació no es pot mantenir, hem d’anar augmentant les cotitzacions a poc a poc per fer que a mitjà i llarg termini el  i sistema sigui sostenible”, va dir González en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio, en què va acusar el Govern de fer alarmisme amb l’economia de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

“La situació no és tan temible com ens volen fer creure [el Govern] i no és veritat que no hi haurà diners per a tots com diu DA”, va indicar González, recordant que les reserves de la CASS a la branca de la vellesa són de 900 milions d’euros. “Tenim un coixí per pagar durant 13 o 14 anys les pensions actuals i el que hem de fer, a més d’augmentar la cotització, és reactivar l’economia”, va assenyalar, ja que el que “no pot ser és que cada cop hi hagi menys assalariats”.

Per la política del PS, el darrer estudi actuarial de la CASS que posa en dubte la viabilitat dels sistema de pensions “no és fiable a més de deu anys vista”, i per això considera que no s’ha d’allargar l’edat de jubilació. Mariona González sí que es va mostrar favorable que la gent que hagi cotitzat menys de 15 anys “no tingui dret a una pensió vitalícia”.

Del que no vol sentir a parlar la consellera general del PS és de rebaixar el valor del punt. “No seria just que canviessin el que tu has estat cotitzant. Farien un mal favor als treballadors, ja que si canviem el valor del punt tindrem unes pensions míseres i la gent no subsistirà”.

González també va ser molt dura respecte a la possibilitat que en un futur s’aposti des del Govern per potenciar les pensions privades. “Si ens demanen l’esforç de cotitzar més, que sigui en un sistema públic garantit per l’Estat, ja que les pensions privades ningú les garanteix”, va advertir. Per la consellera general, incentivar les pensions privades “no és propi d’un Estat que miri tothom igual, ja que les públiques seran de misèria”.

El grup socialdemòcrata pretén saber quantes persones discapacitades, ja sigui de forma eventual o ja sigui a partir de places de nova creació, han treballat o treballen a l’administració des del 2005. Sindicatura va admetre a tràmit, ahir, una pregunta formulada per la consellera general del PS Mariona Gonzàlez. La parlamentària ha presentat la qüestió arran de la polèmica sorgida entre el Govern i els col·lectius que representen persones amb minusvalidesa. I el toc d’advertència del Consell d’Europa amb relació al compliment de la Carta Social.

En la motivació de la pregunta, Gonzàlez recorda que “l’article 57 del Reglament de selecció, promoció i carrera professional de l’Administració general diu: ‘L’Administració general reserva un 2% de les places vacants i de nova creació previstes en cada exercici pressupostari per a ser cobertes per persones discapacitades. Si la persona amb discapacitat supera el procés de selecció, obté la plaça encara que hi hagi altres candidats amb millors puntuacions finals.” La consellera socialdemòcrata demana, a banda de la xifra d’ocupats, si l’administració compleix amb allò que estableix l’esmentat precepte reglamentari i si no arriba al nombre, que s’expliqui quin és el justificant de tal incompliment.

El passat 18 de gener van comparèixer davant els membres de les comissions legislatives de Salut i Medi Ambient i d’Afers Socials el ministre de Finances, Jordi Cinca; la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, i el president del consell d’administració de la CASS, Josep Delgado, per presentar l’estudi actuarial elaborat per Vincles, una branca del grup assegurador Crèdit Andorrà.

L’estudi afirma que el 2016 les despeses per les pensions superaran els ingressos de les cotitzacions i que cap al 2030 s’esgotaran les reserves de la CASS per satisfer els pagaments.

Jordi Cinca va manifestar que el sistema actual de la CASS és inviable i si no es reforma farà fallida. No és la primera vegada que, aquí i a fora, els bancs que tenen negoci en el sector de les asseguradores anuncien la fi del sistema públic de pensions. L’any 1997 la CASS i BIBM van publicar conjuntament un estudi que assegurava que l’any 2008 les despeses per pensions serien superiors als ingressos totals. Va arribar l’any 2008 i, abans que entrés en vigor la nova Llei de la Seguretat Social, els ingressos superaven àmpliament les despeses i, un cop la nova llei va entrar en vigor, els superàvits de la branca jubilació han estat més grans encara. Curiosament –o no– en l’estudi de Vincles no es fa cap referència a aquests antecedents.

Aquests estudis comparteixen, a més dels més negres pronòstics per a la sostenibilitat de les pensions, una clara ideologia dels seus autors, que estableixen intencionadament les adequades hipòtesis de partida que els permetin arribar als resultats que busquen. El resultat no és un altre que el d’arribar a la conclusió del ministre de Finances que la CASS farà fallida si no es prenen segons quines mesures.

El ministre de Finances i DA, entre altres propostes, ens diuen que el futur de les nostres pensions passa per diversificar-ne la procedència i no limitar-se únicament a percebre diners per part de la CASS.

Això es tradueix a incloure en el sistema complements de jubilació impulsats per les empreses i les assegurances privades. Que quedi clar per a totes i tots els assegurats que un pla de pensions privat no és més que l’estalvi acumulat d’aquell que pot estalviar al llarg de la seva vida. I que aquests estalvis seran finançats per una entitat financera que els invertirà en el mercat financer segons els seus propis criteris. Uns fons que l’Estat no garanteix i que aquesta crisi ha demostrat que poden tenir grans pèrdues, sobretot per als petits estalviadors i cotitzants. Són molts els fons de pensions privats arreu del món que han fet fallida i han deixat en la ruïna els jubilats que hi havien confiat.

¿Quina és la situació al nostre país? La branca de jubilació de la CASS disposa de reserves relativament importants (uns 900 milions d’euros) en comparació amb altres països i, per tant, disposem d’un marge de maniobra molt més ampli. El percentatge que paguem a la CASS per la branca de jubilació (10%) també és molt baix en comparació amb altres països.

Segons la CASS, el Govern i DA, la inversió obligatòria que fem a la Seguretat Social a la branca de jubilació (10%) genera poca confiança i, en canvi, la confiança i la nostra inversió passa per contractar plans de pensions privats.

Els socialdemòcrates sabem que cal anar adaptant- se a l’esperança de vida actual i que cal conscienciar la gent que per assegurar la viabilitat de les pensions a mitjà i llarg termini s’haurà de cotitzar més i, potser, fer altres reformes.

Però els socialdemòcrates defensem que hem de cotitzar –més– i invertir –millor– en el sistema públic de pensions i no pas en plans de pensions privats. Perquè si el que es pretén és que tant les empreses com els assegurats invertim més diners per tal de mantenir i assegurar el nostre nivell de vida habitual en arribar a l’edat de jubilació, ¿per què no fer-ho en el sistema públic de pensions, que està garantit per mandat constitucional?

¿Deu ser perquè obligar les empreses i els assegurats a contractar plans d’estalvi complementaris privats ens portaria que molt del nostre diner estalviat fos gestionat pels bancs, a través de fons d’inversió col·lectiva, sense cap garantia, i milloraria d’aquesta manera els comptes de resultat de beneficis d’aquests?

Aquest seria un sistema de pensions que ens costaria més car, i amb molt de risc ja que les nostres pensions dependrien de l’estabilitat financera del moment.

Els socialdemòcrates, des de la nostra responsabilitat, demanem al Govern que l’esforç inversor que pretenen que fem els assegurats i les empreses en plans de pensions privats el canalitzin cap al sistema públic de pensions (garantit per l’Estat).

També els animem a treballar en la línia d’augmentar el nombre de cotitzants, treballar per un bon creixement econòmic per tal d’augmentar el nivell d’ocupació i rebaixar el nombre d’aturats, millorar el nivell salarial, la qualitat de l’ocupació i la productivitat del treball.

¿Què li sembla el nomenament d’Antoni Riberaygua per encapçalar el nou ministeri de Presidència?
Em sembla que crear un ministeri dedicat a les competències comunals, tot i ser aquest un tema important, és excessiu. S’ha de tenir en compte que tot el que es refereix a l’estructura de l’Estat ja ho portava el ministre de Finances.

El cap de Govern ha dit que la creació d’aquest ministeri no suposarà un sobrecost.
El pressupost ja preveu un increment de diners per a l’Oficina del Joc, una entitat que el cap de Govern va dir que no costaria diners i realment hi ha una partida important de gairebé 100.000 euros en total. Per això crec que el Govern ja parteix d’un incompliment i suposo que el cost del nou ministeri estarà per sobre d’aquesta quantitat. Entenem que aquest canvi no ha de ser bo per al Govern, sinó per al país.

Parlant de joc, la intenció del Govern és que hi hagi una llei aquest any. ¿Què li sembla que finalment es reguli?
Nosaltres ja valorarem aquesta regulació quan la tinguem sobre la taula. Hem de recordar que l’any passat es va aprovar una modificació de la llei del bingo i nosaltres també hi vam donar suport. Per tant, no estem tancats a res, sempre que el text sigui en positiu, però abans l’hem de veure. S’haurà de veure si s’opta per una infraestructura privada o pública i quina és la proposta concreta.

Una de les tasques importants del nou ministre serà fer una administració més àgil i eficient.
El Govern demòcrata es va comprometre a principis de la legislatura a reformar la Llei de la funció pública, que entenc que seria una de les potes de la reforma de l’administració, i ja estem veient com està evolucionant el tema, que s’ha centrat en les modificacions en els complements de jubilació dels funcionaris, de la qual cosa s’està parlant des de fa mesos i està tot encallat.

Per tant, és clar que hi ha molta feina a fer perquè l’administració sigui més senzilla i també cal informatitzar-la, cosa que comporta un nou funcionament de tota l’estructura de l’Estat. Entenem que aquesta és una feina que s’hauria de fer, però el que em sorprèn és que s’hagi esperat a la incorporació d’un ministre perquè sigui així, quan s’hauria d’haver treballat en aquest àmbit des del primer dia.

¿Creu que no s’ha avançat gens a fer una administració més propera als ciutadans?
La feina a fer és molt gran i si no comences no pots avançar. El problema que veig és que no hi ha una estratègia clara sobre els passos que s’han de fer per reformar l’administració. Tan sols s’han agafat temes que de fet ja estaven en marxa, com la simplificació en els tràmits per obrir un comerç, però no hi ha una estratègia global per millorar l’administració.

L’anunci és que una vegada tancat, a finals d’aquest mes, el tema dels complements de jubilació dels funcionaris, es començarà a abordar la reforma de la funció pública.
Amb el ritme a què anem, per reformar la funció pública necessitarem tres legislatures perquè estigui completa.

El seu grup parlamentari va demanar també que s’accelerés la negociació amb els comuns sobre les transferències i competències.
En això també fem tard. És un dels punts que Demòcrates per Andorra anunciava en la campanya electoral i ja ha passat un any i mig i el més calent és a l’aigüera. I ara es vol començar tot, però no ens diuen què s’ha fet fins ara quan gairebé han passat dos anys de legislatura.

O sigui, ¿aquests pròxims mesos seran claus per veure fins a quin punt s’han fet les grans reformes anunciades pel Govern?
Quan DA va guanyar les eleccions va dir que tenien solucions per a tots els problemes del país, però ja hem vist que aquest any i mig de legislatura ha estat d’una improvisació constant. I ara, com abans, només es veuen anuncis rere anuncis però no es veu una acció concreta ni tampoc resultats. És una demostració més de la deriva i de la falta de projecte d’aquest Govern.

Però el Govern diu que està especialment satisfet d’haver encarat les reformes que no s’han fet durant els últims anys.
De reformes jo no en veig cap de moment. Si podem considerar l’obertura econòmica per atreure inversió estrangera una reforma, doncs en veig una, i ja estem veient els resultats que està donant. Pel que fa a la resta, són anuncis rere anuncis, i així des de fa un any i mig. Si el cap de Govern està fent reformes, que primer les posi sobre la taula, perquè a part del canvi en la llei d’inversió estrangera no n’hi ha cap altra pràcticament a la meitat de la legislatura.

Però s’està avançant en la implantació del nou marc fiscal...
El marc fiscal va quedar molt determinat a finals de la legislatura passada i, per exemple, l’IGI era un dels temes que pràcticament estaven tancats. Ara queda l’IRPF, una altra pota de la reforma fiscal, però en parlen i ningú no pot veure encara cap paper ni cap resultat, només són anuncis. És un Govern únicament basat en anuncis, en rodes de premsa, però li costa molt concretar.

Ara queda l’IRPF, però suposo que en aquest tema sí que està satisfet el vostre grup, perquè és un punt del programa socialdemòcrata.
El PS sempre ha defensat un  marc fiscal basat en el que diu la Constitució, segons la qual tothom ha de contribuir segons les seves possibilitats. És evident que si es vol respectar la Constitució l’IRPF hi ha de ser com a respecte a l’Estat de dret en el qual estem.

¿L’IRPF s’hauria de situar al voltant del 10%, com ha dit el Govern?
Nosaltres considerem que per mantenir l’Estat de benestar el que necessitem és que l’Estat recapti perquè es pugui invertir en la societat. En aquest sentit, creiem que el 10% seria una xifra que permetria homologar aquest impost amb la resta d’Europa, i sobretot amb els països veïns, amb els quals ens interessa signar convenis per evitar la doble imposició.

L’IGI està creant molts dubtes entre els empresaris. ¿Creu que es podria haver donat més informació des del Govern sobre aquest nou impost?
Qualsevol implantació d’un nou impost comporta moltes dificultats i obre dubtes als empresaris. Això és normal. El problema és que la tasca de pedagogia i d’ajuda als empresaris no s’ha fet fins a acabar l’any i el que ha passat és que el Govern no ha fet la feina que tocava quan tocava.
Aquests dubtes i dificultats haurien d’haver sorgit dos o tres mesos abans de posar en marxa el nou impost. Creiem que això és una actuació nefasta per als nostres empresaris, perquè a més d’aplicar el nou impost han d’anar resolent dubtes sobre la marxa, cosa que perjudica molt seriosament el funcionament de les empreses.

¿La solució passa ara per incrementar l’acompanyament de les empreses per part de l’executiu?
És el que he comentat de vegades al Consell General en el sentit que el Govern està molt preocupat perquè vinguin empreses de fora però no està al costat dels empresaris del país. I aquest n’és un clar exemple. És un Govern que no esmerça esforços suficients en les empreses del país. En la mateixa línia, trobem a faltar mesures de reactivació econòmica perquè les que proposen ja s’havien pres anteriorment o no tenen impacte.

Vostè ha estat especialment crític amb la manera com s’està portant a terme l’obertura econòmica...
El principal problema de l’obertura econòmica és la mateixa llei, perquè genera una inseguretat jurídica molt important. Els inversors el que volen és seguretat jurídica i el fet que el ministre sigui l’únic que decideixi si s’aprova o no una inversió estrangera no va en aquesta línia. A més, també creiem que s’hauria de preparar el país per rebre la inversió estrangera i una de les coses en què s’hauria de treballar són les infraestructures. En canvi, al pressupost del 2013 tan sols es preveuen rotondes, carreteres i escoles, però no hi ha cap infraestructura per facilitar la implantació d’empreses estrangeres. S’ha fet una llei però no es fa  res per fer més atractiu el país, a part d’acabar la implantació del marc fiscal, que s’ha de completar com més aviat millor.

El cert és que ja hi ha algunes empreses interessades a invertir a Andorra.
Cada vegada que surt un ministre parlant d’inversió estrangera es dóna una xifra diferent, opacitat que genera la mateixa llei. En tot cas, que vinguin empreses per invertir 100.000 euros no és per aplaudir. Hem d’esperar que vinguin empreses amb una inversió molt més potent i per aconseguir això s’han de fer els deures i millorar molts aspectes del país. Per exemple, s’ha d’adaptar també la Llei d’immigració.

L’afer del Patapou ha arribat a la fi amb la desestimació del projecte per part del Govern. ¿Quins són els passos que s’haurien de fer ara per disposar d’aquesta infraestructura?
El cap de Govern va dir el setembre del 2011 que l’heliport, juntament amb el casino i la llei d’inversió estrangera, era un dels seus projectes estrella. No només hem perdut diners, sinó també el temps. Si és tan necessari per al país, s’ha de buscar ja una alternativa, aprenent dels errors comesos. 

Si es vol complir el que diu la llei, ha de ser el Govern el que construeixi l’heliport i després que es llogui l’explotació a una empresa privada. Vist que es gasten 2,5 milions en el Cirque du Soleil i 1,5 en Monitor Group, amb aquests diners hauríem pogut fer l’heliport, que entenem que serà un bé per al país.

El tema de la possible successió de Bartumeu al capdavant del PS ha tornat a sortir en les últimes setmanes. ¿Què n’opina?
El tema del lideratge del partit es resoldrà en el congrés d’abans de l’estiu. Crec que el debat s’haurà de fer en aquest congrés. Penso que els mateixos instruments del partit permeten que hi hagi diversos candidats, una cosa que entra en la normalitat més absoluta. I fins i tot és bo que hi hagi una concurrència en aquest tipus d’eleccions perquè és bo per al partit i fins i tot per a la salut política del país.

¿S’han fet els deures per superar el dur cop que va significar per al PS l’últim resultat electoral?
Es va iniciar tot un procés de reflexió sobre el proper congrés i el treball es veurà ara plasmat en ponències i en aspectes de funcionament. Per això considerem que és un congrés clau per afrontar una nova etapa de cara a les properes eleccions generals i comunals.

¿Hi ha marge per presentar lleis com la del matrimoni gai o l’avortament quan el que més preocupa ara és la crisi?
Crec que es pot treballar en més d’una línia. El tema social està bastant endarrerit i Andorra no compleix els estàndards internacionals i tot el que es faci per avançar és bo. Si els demòcrates no ho volen fer ho farem nosaltres, és tan senzill com això, i al mateix temps es pot continuar treballant en la fiscalitat, els convenis per evitar la doble imposició i la reforma fiscal.

La reforma laboral també està pendent...
Es van fent anuncis periòdicament, però cauen de seguida en un pou i no es plasmen al Consell. També es van comprometre fa mesos, per exemple, a fer una llei sobre els salaris dels càrrecs públics i tampoc l’han fet. A més, el país està en una situació econòmica d’extrema gravetat i no s’actua amb urgència, com s’hauria de fer.

Vostè diu que no hi ha mesures de reactivació, ¿però fer venir el Cirque du Soleil, com pretén el Govern, no és una mesura de reactivació?
Pel que s’ha dit, el Cirque du Soleil vindrà a fer una quinzena de representacions i marxarà. Haurem de veure quin és el retorn de tot això, malgrat que vull ser positiu i pensar que vindrà molta gent. Nosaltres hauríem preferit, per exemple, invertir aquests dos milions i mig d’euros en un projecte que es mantingués amb una estructura al país. Aquesta quantitat són molts diners i si no hi ha una continuïtat no hauran servit de res. A més, la imatge de Cirque du Soleil no té cap lligam amb Andorra, com a mínim en aquests moments. Per tant, es podrien invertir aquests diners en un muntatge estable que es quedi al país i s’associï amb la marca Andorra, que no sigui només pel juliol i l’agost sinó per sempre.

¿El més criticable d’aquest projecte és, així doncs, els diners que costa?
Penso que, a banda que és molt car, que té un cost excessiu, demostra que Andorra Turisme funciona a còpia d’improvisació i ara se’ls ha acudit això del Cirque du Soleil i un altre dia una campanya sobre la neu. És un símptoma més de la deriva amb què està treballant aquest  Govern. I és que ens hem de preguntar, per exemple, què hi haurà a Andorra una vegada passat el juliol i el setembre després d’haver gastat 2,5 milions d’euros. Creiem que cal una reflexió sobre la marca Andorra, que el ministre de Turisme va anunciar que es faria durant el 2013 i s’ha posposat al 2014, i el que preguntem és com es poden fer campanyes turístiques si encara no es té clara quina és la imatge que es vol vendre.

El que estan fent és una improvisació constant, i van fent experiments, i el del Cirque du Soleil n’és un altre, que desitjo que surti bé.  Una cosa igual passa amb les campanyes de turisme, no hi ha una continuïtat ni una línia per emetre a l’exterior una imatge d’Andorra que impacti. Amb el que ens estem gastant, ja estaria bé que d’una vegada per totes tinguéssim una mica clara quina és la imatge que volem vendre. A part que així et pots aprofitar en altres projectes, com pot ser la inversió estrangera, o sigui que també ajudaria a captar possibles inversors. Per això penso que s’hauria de pensar més enllà de la immediatesa de les campanyes que es fan.

Sí que s’ha doblat el pressupost destinat a turisme...
Augmentem el pressupost però no els objectius de visitants i de turistes, sinó que els rebaixem. Crec que s’ha de ser molt més eficient a partir del pressupost disponible i molt més autoexigent. El que està fent el gerent d’Andorra Turisme és rebaixar els seus objectius per poder-los assolir, cosa que no s’entén, perquè si s’incrementa el pressupost s’han d’augmentar també els objectius.

El grup parlamentari socialdemòcrata formularà avui al Consell General una pregunta amb resposta oral amb caràcter d’urgència, referent al polèmic projecte de construcció de l’heliport a la zona del roc de Patapou. Concretament, els socialdemòcrates volen saber quants diners públics ha costat al Govern tot el procés. Així, i tal com queda reflectit en el Butlletí del Consell General, el conseller socialdemòcrata Gerard Barcia va entrar una pregunta a la Sindicatura en la qual demana a l’executiu “quins compromisos i quin pes, valorats en diner públic”, han suposat les decisions preses pel Govern.

COMPROMISOS I OBLIGACIONS
En l’exposició de la pregunta, el grup parlamentari del PS explica que durant els mesos que l’executiu va anar treballant per fer avançar el projecte, “es devien prendre compromisos concrets, potser fins i tot adquirir obligacions i, com a mínim, es van esmerçar diners en aspectes dels estudis”. Per aquest motiu, vol saber “quines són les reals repercussions de l’evolució d’aquest projecte que, de la mateixa manera que va germinar amb una empenta que semblava imparable, de cop i volta ha desaparegut de qualsevol horitzó”.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat cinc preguntes amb resposta oral, que el Govern respondrà durant la sessió de control prevista per al 20 de desembre vinent, segons recollia ahir el Butlletí del Consell General. Una de les demandes, a càrrec de la consellera general socialdemòcrata Sílvia Bonet, va encaminada a saber si és certa la informació que ha aparegut en diversos mitjans de comunicació en referència a la contractació de la batlle Azahara Cascales com a persona de suport del ministre de Justícia i Interior.

Per la seva banda, el conseller David Rios ha presentat una pregunta amb l’objectiu de saber com pensa el Govern afrontar la nova situació en què es troba Monitor Group, després que hagi estat absorbida per Deloitte i tenint en compte que el pressupost del 2013 inclou una partida de 600.000 euros destinats a l’empresa, que encara no ha conclòs tots els treballs contractats.

Així mateix, la formació demana també pel cost global del contracte entre Andorra Turisme i l’agència Bassat Ogilvy, encarregada de la campanya publicitària de la campanya turística d’hivern i per les opcions que proposa el Govern per a la continuïtat de la cuina centralitzada després que el Comú d’Ordino va anunciar la intenció de recuperar els espais de Covanella, així com per les dificultats amb què es troben metges residents al país per accedir a l’exercici de la professió liberal.

La decisió última sobre l’heliport nacional que el Govern havia adjudicat a l’empresa que pretenia ubicar-lo al roc de Patapou és “temerària”. El grup parlamentari socialdemòcrata, reunit ahir, va analitzar, entre altres qüestions, la decisió de l’executiu de revocar l’adjudicació avalant el fet amb uns informes de l’aviació civil francesa que dubten de la viabilitat de poder passar del vol visual al vol instrumental, motivació extremament tècnica. El president del grup del PS, Jaume Bartumeu, va advocar ahir perquè abans de prendre la resolució formal de fer marxa enrere el Govern hagués tramès a l’adjudicatària “una comunicació dient-li que quedava aturada l’adjudicació i exposant-li un seguit d’arguments. Si això es va fer així, el Govern tindria les de guanyar. Si no es va fer aquest pas, el Govern té un problema”.

I el problema seria la més que possible demanda de danys i perjudicis que integrants de l’UTE adjudicatària del projecte ja han anunciat que pensen interposar davant la Batllia. Bartumeu va explicar ahir que l’adjudicació, tal com es va fer, genera “una expectativa de dret evident”. Aquesta expectativa seria un motiu prou vàlid per “acudir als tribunals i demanar responsabilitats patrimonials a l’administració”. No obstant això, el líder del PS va ser curós i va dir que caldrà veure quina fonamentació jurídica exposa Heliand-Cathelicòpters més enllà de l’anul·lació de l’adjudicació que el consell de ministres va acordar la setmana passada. El PS era contrari a la ubicació al Patapou de l'heliport.