El debat sobre la despenalització de l’avortament no quedarà aparcat. El Partit Socialdemòcrata, tal com es demanava des de la plataforma ciutadana Sí als nostres drets, té previst incloure la proposta en el seu programa electoral de cara a les pròximes eleccions. Així ho va assegurar el conseller general, David Rios, que va celebrar el suport a la campanya remarcant que quan la formació va decidir entrar la proposició de llei ho va fer “conscient que és una inquietud que cal solucionar”. En aquest sentit es va mostrar convençut que “tard o d’hora” la despenalització s’haurà d’aprovar.

Rios considera que aquesta decisió no ha de portar cap problema institucional, ja que la modificació es pot aprovar amb la signatura d’un sol copríncep. Una opinió en la línia de l’expressada per la consellera del grup mixt, Silvia Bonet, que va assegurar que “no tenim por d’afrontar un debat institucional”, però va deixar clar que els coprínceps no poden anar “contra l’evolució de la societat ni contra la sobirania del poble”.

Bonet va reconèixer que en el si de Socialdemocràcia i Progrés no s’ha parlat encara d’un possible programa electoral de cara a les pròximes eleccions, però va assenyalar que tenint en compte que havien fet la proposició quan formaven part del PS “vull creure que no hi haurà problemes per incloure la proposta”. La consellera general considera que és “molt positiva” la xifra de signatures que ha aconseguit la plataforma ciutadana i que demostra la mobilització de la societat per reclamar uns drets i que “les dones puguem decidir sense posar en perill la vida”.

La reforma de la Seguretat Social que dimecres presentava el Govern va rebre tota mena d’atacs ahir pels dos grups de l’oposició al Consell General. Especialment durs van ser els retrets que va deixar anar el Partit Socialdemòcrata (PS), de la mà de la consellera general Mariona González, que va titllar els canvis al sistema de “retallada inhumana”,  “dràstica” i “inacceptable”.

La parlamentària, que va anunciar una “oposició frontal” del seu grup al projecte de llei, considera que la reforma deixa en una situació complicada “la gent que es posa malalta” perquè els imports de les baixes es redueixen, una part de la població queda desprotegida per la supressió de la branca de prestacions familiars, es “castiga tot - hom” quan és un percentatge limitat dels cotitzants el qui abusa del sistema, i es redueixen les pensions de viduïtat i orfenesa. La socialdemòcrata, a més, veu com una “estratègia electoral” el fet que el Govern deixi per al proper gabinet que entri la decisió i l’aplicació de canvis estructurals com ara l’increment de les cotitzacions, l’allargament de l’edat de jubilació i la revalorització del punt. “Això és posposar una reforma i passar la pilota a un altre”, va valorar.

Aquest mateix argument va emprar la consellera del grup mixt, Sílvia Bonet, que va afirmar que “si amb una situació amb 22 consellers i un mandat de quatre anys no es volen prendre decisions valentes, no sé quan serà”. “Com més tard es prenguin pitjor, per exemple l’increment de la cotització, perquè més tard començarà i més alta haurà de ser”, va afegir-hi. Com també que “s’està desmuntant tota la part sanitària per cobrir la branca de jubilació” i, en conseqüència, els ciutadans estan perdent drets “que han costat molts anys d’aconseguir”. Va avisar, doncs, que “s’ha  superat” la Llei de la CASS del 2008 i ara “cal vigilar no anar més enrere” de la del 1969.

De la seva banda, Xavier Montané, conseller de Demòcrates per Andorra, va defensar en línies generals la reforma plantejada del seu Govern, encara que va avisar que “serem molt vigilants” perquè es mantinguin “en les mateixes condicions” els drets adquirits pels cotitzants per la branca de vellesa. Entre d’altres, considera adequat que es limitin les baixes a llarg termini perquè “no s’entenen baixes de 3 anys, sinó que s’haurien d’encaminar més cap a pensions d’invalidesa”.

Els passats dies 20 i 21 de juny es va celebrar el debat d'orientació política del Govern. La intervenció del cap de Govern, Antoni Martí, ens va deixar molt preocupats ja que precisament d'orientació política n'hi va haver ben poca. Més aviat hi va predominar el desordre i el desconcert. Dos anys després de l'arribada a l'executiu de Demòcrates per Andorra, encara desconeixem quin és el seu full de ruta. La desesperança amb la política de DA deriva en bona part perquè no ens parlen de quin país volen. Però més enllà d'aquesta indefinició, creiem que el debat d'orientació política va posar de manifest que DA està donant l'esquena a les persones quan no situa en la seva agenda política l'impuls dels seus drets i llibertats.

L'article 4 de la nostra Constitució deixa ben clar que «La Constitució reconeix que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l'ordre polític, la pau social i la justícia». És més, com és sabut per tothom, la Carta Magna dedica un títol sencer a regular aquesta qüestió (Títol II dels drets i llibertats) incorporant ni més ni menys que 39 articles. I encara que alguns ja parlen de reformar la constitució, per tots és sabut que encara resten molts passos per desenvolupar aquest capítol i, sembla que a DA, això ja li va bé. I això no ho diem perquè sí. No és dialèctica política. És la trista realitat. I ens expliquem. Durant el debat d'orientació política vam sentir dos hores de discurs i malauradament en cap moment el Cap de govern va fer menció a drets i llibertats. Una bona declaració d'intencions. Pel cap de Govern, els drets i les llibertats de les andorranes i els andorrans no són importants. A l'altra costat de la balança, els socialdemòcrates sí que vam posar sobre la taula aquesta qüestió.

D'una banda ens vam referir el debat generat al voltant de la despenalització de l'avortament en els tres supòsits que la gran majoria de la comunitat internacional reconeix, el qual ha posat de manifest que per a DA les institucions van per davant dels drets i llibertats de les persones. En canvi, els socialdemòcrates defensem que les institucions estiguin al servei de les persones i no a l'inrevés. Si DA no ho veu així, tenim un problema, ja que estem tornant a l'estat feudal preconstitucional. D'altra banda, vam remarcar que cal seguir avançant en els drets de les persones. En aquest sentit, defensem que tots els col·lectius per petits que siguin han de tenir les mateixes oportunitats de creixement personal en una societat justa. I per aquest motiu, els socialdemòcrates vam anunciar que donarem suport a la iniciativa popular que promou la igualtat de drets en el tema del matrimoni entre persones del mateix sexe. Desitgem que el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport també ho facin en el moment que es presenti una iniciativa legislativa que ho permeti. I naturalment vam parlar de l'accés a la nacionalitat andorrana. Què podem dir més que no s'hagi dit sobre la nacionalitat? El Govern de DA i les conselleres i consellers que li donen suport van posposar el debat d'accés a la nacionalitat andorrana als 15 anys de residència al·legant el famós «ara no toca». Potser caldria afegir ara el matís de l'ara «tampoc» toca. Quan mesos enrere es va debatre aquest tema al Consell General, el cap de Govern es va comprometre a fer-ho més endavant. De moment, seguim sense notícies.

El mateix succeeix amb la llei de llibertat sindical i el dret a vaga. Al segle XXI necessitem una llei de llibertat sindical moderna, que promogui l'associacionisme dels treballadors al sector privat per afavorir la interlocució entre empresaris i treballadors. Una vegada més el govern va tard. El dret de vaga ha d'estar regulat, tot i que s'ha de tenir en compte la petitesa del nostre país i la dependència a determinats serveis, però això no treu que no s'hagi de desplegar l'article 19 de la Constitució. I finalment, no podíem tancar la defensa de drets i llibertats sense referir-nos a l'auge que estem vivim al nostre país de les Iniciatives Legislatives Populars. Davant de certes informacions aparegudes a la premsa en el sentit que hi ha una voluntat de regular aquest fenomen, durant el debat d'orientació política els socialdemòcrates vam deixar molt clar que si aquesta regulació busca restringir determinats temes que la ciutadania vulgui portar al Consell General, amb nosaltres que no hi comptin. Els socialdemòcrates ens felicitem que surtin iniciatives que impulsin la veu del poble. Pensem fermament que els polítics hem de fer un esforç per adaptar-nos a les noves formes de participació ciutadana. La nostra obligació és garantir que la veu de la ciutadania sigui escoltada perquè estarem reforçant la nostra democràcia. De tot això, DA i el cap de Govern no en van destinar ni una paraula, ni un segon. En canvi, per als socialdemòcrates l'impuls dels drets i llibertats és i serà una prioritat política.

El col·lectiu AD800 es va reunir ahir amb el grup parlamentari socialdemòcrata per parlar sobre les demandes que els van trametre en relació amb la Llei de la CASS. En aquest sentit, els socialdemòcrates es van comprometre a proposar que el nou redactat de la Llei inclogui clàusules de transparència. El grup del PS es va comprometre a més amb l’entitat a crear un registre d’inversions financeres de la parapública per tal de tenir un control sobre les inversions De la seva banda, el grup parlamentari demòcrata va informar a través d’un comunicat que van prendre el compromís de tramitar les peticions de la plataforma tot i que no comparteixen la totalitat del manifest que AD800 els va fer arribar.

Els socialdemòcrates veuen amb bons ulls que els beneficis del sector del joc estiguin vinculats a una finalitat de tipus social, tal com va anunciar el cap de Govern, Antoni Martí, en el seu discurs durant el debat d’orientació política. Martí va manifestar que a la majoria de països europeus una part dels ingressos que s’obtenen per aquesta via van a parar a polítiques socials i, en concret, va indicar que la voluntat és que Andorra se situï entre els països que hi destinin un percentatge més alt, entre un 50% i un 65% del total dels beneficis del joc, a polítiques socials i educatives.

La presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Mariona González, va explicar ahir que està d’acord “que els diners obtinguts amb els impostos del joc serveixin, per exemple, a ajudar les ONG” o a altres finalitats socials. Tot i així, la consellera del PS es mostrava prudent a l’hora d’opinar sobre aquest punt, igual que sobre la resta del projecte de llei “fins que el tinguem a sobre la taula i puguem analitzar el més del centenar d’articles que han dit que tindrà”. A més, González recorda que el tema de la fiscalitat del joc és una de les qüestions que encara no estan definides, tal com va avançar el propi ministre de Presidència, Antoni Riberaygua, durant la seva compareixença davant la comissió d’Economia per detallar les línies mestres que tindrà en compte la regulació del joc.

Un dels aspectes especialment valorats pels socialdemòcrates a l’hora de legislar sobre aquesta matèria és que es vulgui posar èmfasi en la protecció de les persones respecte a possibles efectes nocius que poden tenir els diferents tipus de jocs. “La música sona bé per la protecció que se suposa que hi haurà, però hem de veure després com això es plasmarà al text”, va assenyalar González. De la mateixa manera, es valora també positivament des de les files del PS que es vegi el futur casino com un atractiu més del país a l’hora de captar visitants i que la fiscalitat de la instal·lació depengui, entre altres factors, del nombre de pernoctacions que s’assoleixi per aquesta via, tot i que, segons la parlamentària socialdemòcrata, “caldrà veure també com es preveurà això a la llei perquè és difícil de quantificar”. González considera també que és bo que finalment hi hagi una regulació dels diferents jocs “perquè fins ara l’Estat no n’ha obtingut cap rendiment” i estaria bé que a partir d’ara pugui tenir uns ingressos provinents d’aquest sector com passa als països veïns. La consellera va qualificar de “semblant al de l’any anterior” el discurs de Martí al debat d’orientació.

El Govern ha respost a la pregunta formulada per la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili sobre la participació dels alumnes de segona ensenyança en les activitats d’hivern que proposa el ministeri d’Educació (esquí alpí, surf de neu, estil lliure, esquí nòrdic, patinatge sobre gel i esquí de muntanya). Segons la resposta, publicada al darrer Butlletí del Consell General, durant el passat curs l’estructura educativa andorrana comptava amb 3.096 alumnes al nivell educatiu de segona ensenyança que van participar en les activitats programades pel servei d’Esquí Escolar.

Un total de 1.357 d’aquests alumnes corresponien al sistema educatiu andorrà (341 a l’escola d’Ordino, 496 a la de Santa Coloma i 520 a la d’Encamp), 1.048 al sistema educatiu espanyol (431 a l’Institut Espanyol, 237 al Col·legi Janer, 102 al Col·legi Sagrada Família i 278 al Sant Ermengol) i 691 al francès.

La parlamentària del PS s’havia interessat per aquesta qüestió tenint en compte que l’esquí és un dels esports nacionals del país i que practicar-lo “també pot ser una inversió de futur” per a molts joves. “Si l’educació del nostre país proporciona una bona formació en aquest àmbit, alguns dels nostres joves poden esperar treballar en aquest sector en un futur”, va argumentar Gili.

A l’espera d’una anàlisi més detallada de la informació tramesa per l’executiu, Gili va indicar ahir que la pretensió de la seva pregunta és veure si hi ha unes línies “coherents” i “uns objectius ben definits” del ministeri d’Educació en una matèria tan important com aquesta i no va descartar que pugui prendre alguna altra iniciativa sobre el mateix tema en el futur.

El Govern recorda a la resposta que l’esquí escolar és una activitat obligatòria per als alumnes de primera ensenyança dels tres sistemes escolars, però és opcional per a la segona ensenyança. “La decisió d’acollir-se a aquestes activitats és competència de cada centre escolar”, recorda l’executiu. El Govern es fa càrrec de fins a un màxim de cinc dies d’esquí per temporada. D’aquesta manera, els centres de segona ensenyança s’acullen al projecte i van a esquiar cinc dies seguits en una setmana compresa entre el mes de gener i l’abril. En concret, Educació s’encarrega d’aspectes com el calendari, el transport, els monitors i l’estació.

Dijous passat Andorra va viure un moment que no dubto de qualificar d’històric, quan el Consell General va aprovar per unanimitat l’esperada Llei del comerç.

Va ser històric perquè han passat més de 30 anys, des de l’aprovació pel Consell General del decret de comerç del 10 d’octubre del 1981, un decret que regulava les condicions d’exercici de les activitats comercials o industrials dins el ter¬ritori andorrà. És històric perquè, per fi, el 2013, Andorra tindrà una regulació moderna d’un dels sectors més importants del país que així ho reclamava. Serà històric perquè estem convençuts que és un petit pas per a Andorra però un gran pas per al comerç.

Malgrat que sovint es vol fer veure el contrari, els diferents grups polítics hem sabut unir-nos pel benefici d’Andorra i dels seus interessos. És bo també recordar que originàriament, el text que s’ha aprovat va ser iniciativa del grup parlamentari socialdemòcrata vist que el Govern havia manifestat en diverses ocasions que era un projecte no prioritari. També és just reconèixer que aquest text es basava en una revisió del projecte de llei del comerç del 2008 que no va acabar mai d’aprovar-se i, a la vegada, la llei definitiva s’ha vist millorada amb les nombroses aportacions efectuades pel grup parlamentari demòcrata.

Insisteixo que el treball conjunt dels grup parlamentaris, Govern i sectors implicats, ha permès donar un pas crucial per a l’ordenació d’un sector especialment sensible a la crisi i que mitjançant la determinació de les regles del joc, només aportarà de manera positiva una imatge del nostre comerç seriosa i de qualitat. Ara bé, en aquest darrer punt sí que m’agradaria apuntar una precisió. I és que des del grup parlamentari socialdemòcrata lamentem que Demòcrates per Andorra hagin impedit que s’estableixi per llei una mínima regulació del calendari de les rebaixes. Creiem que s’ha perdut una oportunitat perquè entenem que les rebaixes podrien ser un dels potencials atractors de visitants si es coordinessin amb les campanyes de turisme. I per contra, les rebaixes tot l’any dificulten les campanyes de promoció turística impulsades pel Govern. No hem d’oblidar que el comerç sempre ha estat un ambaixador del país i amb la no determinació d’un calendari de rebaixes dificultarà la promoció turística d’Andorra.

Per altra banda, l’avenç històric que suposa l’aprovació de la Llei del comerç tampoc no ens ha de fer caure en l’autocomplaença, ja que encara queden més passos per fer un nou impuls al sector comercial. En aquest sentit, els socialdemòcrates no podem deixar d’exigir, per exemple, que una vegada per totes el Govern presenti un projecte de llei per regular l’activitat del comerç electrònic i la societat de la informació. Aquesta és una llei extremament necessària per regular un sector que, com he dit, projecta la nostra imatge comercial i de país en l’àmbit internacional. I aquí vull recordar que el ministre d’Economia i Ter¬ritori, Jordi Alcobé, es va comprometre, primer, a tenir acabats aquests textos abans d’acabar l’any 2012, per posteriorment anunciar que es faria durant el primer trimestre del 2013. Ja estem acabant el segon trimestre del 2013 i res de res. Desgraciadament, això ja no ens estranya vistos els calendaris i les promeses incomplertes del Govern de DA. Sembla que ho portin als gens, una vegada més ja fan tard. Com a oposició responsable, la nostra obligació és demanar al Govern que presenti tan aviat com sigui possible un text que reguli aquesta qüestió. I és que la satisfacció per l’aprovació de la Llei del comerç no ens ha de fer oblidar que tenim molts deures per fer. Si volem que el comerç continuï sent un dels pilars de la nostra economia, no ens podem quedar creuats de braços.

El grup socialdemòcrata entén que les presses són males conselleres, almenys pel que fa a la llei d’atenció social. La parlamentària Mariona González no veu possible que el text pugui estar enllestit al juliol, tal com es voldria des de la majoria demòcrata, per poder-lo aprovar en una sessió extraordinària habilitada especialment per a aquesta proposició i la que actualitza la Llei d’immigració. La política massanenca considera que es tracta d’una legislació massa transcendental per voler enllestir-la sense certa reflexió. A banda, el PS entén que per fer esmenes cal tenir la reforma de la CASS que encara no s’ha tramitat.

“Estem parlant d’una llei llarga, important i cabdal”, remarca González, que avança que la voluntat dels socialdemòcrates és demanar un allargament del període per a la presentació d’esmenes, que finalitza dimarts. “Entenem que abans de proposar res també hem de veure la llei de la CASS”, afirma la parlamentària massanenca, que recorda que “el Govern, quan va fer el criteri, ja va dir que es tractava de dos textos complementaris”, fet que provoca que la petició de més temps “estigui totalment justificada”.

La consellera socialdemòcrata considera que la d’atenció social “és una llei prou important per no anar de pressa i corrent” i per “poder treballar amb tranquil·litat”. Al seu entendre, encara que les esmenes estiguessin ja dimarts, discutir-les en comissió també requeria temps “a no ser que vulguin passar la piconadora”. Sobre els canvis que el seu grup preveu proposar al text, González posa en relleu els dubtes sobre “la coresponsabilitat dels familiars”, ja que “no entenem que es vulgui anar a buscar a tots abans de donar una prestació”. També es troba a faltar algun punt com “el telèfon d’urgència,
que no surt ni com a prestació garantida ni gratuïta”.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha demanat al Govern l'informe tècnic que justifica la utilització de l'iPad per part de professors i alumnes de segona ensenyança de cara al curs vinent. La consellera Mariona González va entrar ahir deu preguntes a la Sindicatura perquè siguin respostes per l'Executiu, en què demana entre altres qüestions, si es contempla la possibilitat que els pares puguin triar entre diverses marques i models de tauletes digitals per adaptar-se a les condicions econòmiques de cada família.

El grup parlamentari socialdemòcrata va voler deixar clar en un comunicat que considera que la incorporació de la tauleta digital a l'aula és un avenç «positiu i necessari, però alhora expressa els dubtes generats pel fet que s'hagi d'adquirir el model d'una marca concreta»

Entre altres qüestions, la consellera socialdemòcrata demana quin és el format que tenen els continguts digitals que només poden ser utilitzats sobre la tauleta digital del model i marca determinats pel ministeri, i si es contempla obrir la possibilitat que els pares puguin triar entre diverses marques i models de tauletes digitals per adaptar-se a les condicions econòmiques de les famílies.

González també pregunta si s'ha fet alguna prova pilot abans d'implantar la tauleta digital i per quin motiu el Govern «només ha negociat amb una única empresa distribuïdora del país un paquet especial per a la compra d'aquest model de tauleta».

Els socialdemòcrates també volen saber si a banda del cost de la tauleta s'hauran d'adquirir aplicacions, llibres digitals o altres continguts, i en cas que sigui així, demanen quin cost tindrà. D'altra banda, també es demana si els alumnes que ja disposin d'una tauleta però d'una altra marca, també hauran d'adquirir la que ha marcat el Govern.

Finalment, els socialdemòcrates també volen saber en quin format es crearan els continguts, en cas que se n'hagin de crear, i en quins sistemes operatius poden processar-se, a més de demanar si els continguts que s'utilitzaran ja estan creats o s'han de crear.

Tauleta obligatòria per a tots / El Pla estratègic de renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea) preveu consolidar els aprenentatges dels alumnes a partir de la resolució de situacions complexes. És a dir, l'aplicació pràctica de forma interdisciplinària dels conceptes adquirits. Estrenaran el Pla els alumnes que el proper curs (2013-2014) cursaran primer de segona ensenyança i ho faran amb la implantació de l'iPad d'Apple, que substituirà els clàssics llibres de text. Segons el Ministeri, al final de tota la segona ensenyança les famílies s'hauran estalviat uns 600 euros en material.

La consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata Mariona González ha presentat una demanda d’informació en la qual sol·licita al Govern que “faciliti l’informe tècnic que justifica que el curs vinent els alumnes i docents de segona ensenyança hagin d’utilitzar obligatòriament la tauleta digital del model iPad de la marca Apple i que no es pugui triar cap altre model o marca”.

Així, posa en relleu que, malgrat que aquesta incorporació suposi “un avenç positiu i necessari”, han sorgit dubtes de “molts ciutadans que escolaritzen els seus fills a l’Escola Andorrana respecte de l’obligació en un futur d’adquirir una tauleta digital d’un model concret i d’una marca comercial determinada”.

Amb l’objectiu de “resoldre aquests interrogants”, González també ha presentat deu preguntes escrites al Govern. Entre altres qüestions, la consellera socialdemòcrata demana quin és el format que tenen els continguts digitals que només poden ser utilitzats sobre la tauleta digital de model i marca determinats pel ministeri i si es preveu obrir la possibilitat que els pares puguin triar entre altres marques i models de tauletes per adaptar-se a les possibilitats econòmiques de les famílies. També pregunta si s’ha fet alguna prova pilot i per quin motiu el Govern només ha negociat amb una empresa.