El grup parlamentari socialdemòcrata no descarta revisar a la baixa el límit salarial a partir del qual els treballadors estarien obligats a pagar el futur impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF). Una barrera que el PS, malgrat que encara no ha presentat al parlament cap proposició no de llei sobre el tribut, havia marcat en 40.000 euros en el programa electoral del 2011. Una quantitat que el cap de Govern, Toni Martí, va posar en dubte dijous passat.

Segons va explicar ahir al Diari el president suplent del grup socialdemòcrata, Gerard Barcia, la conjuntura econòmica actual, molt diferent a la que hi havia quan el PS va fer aquest càlcul i que ha provocat una rebaixa en els salaris, dóna “lògica” a les declaracions de Martí. “No ho hem parlat, però hem d’acabar de decidir amb el grup si la proposició de llei mantindrà els 40.000 euros o si s’ha de corregir a la baixa”, va assenyalar.

Barcia es va referir al baix percentatge d’assalariats que estarien obligats a fer front a l’IRPF si es mantingués aquest màxim. “El fet que només afecti un 6% dels assalariats és un element que ens ha de fer reflexionar.” Quant a la data per incorporar el nou impost, el parlamentari canillenc aposta per aprovar-lo enguany i que entri en aplicació durant el 2014. “No és important que sigui l’1 de gener o al maig, el que és imprescindible és la seva aplicació per donar credibilitat als actuals i propers convenis de no doble imposició.”

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va entrar ahir al Registre del Consell General sis esmenes a l'articulat del Projecte de llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l'inversor, l'abús de mercat i els acords de garantia financera. L'objectiu dels socialdemòcrates és reforçar els mecanismes de control intern que han de ser contemplats en la política de gestió de riscs de les entitats financeres.

També demanen una referència explícita a la responsabilitat social corporativa.

D'altra banda el Grup parlamentari socialdemòcrata també fa esment, en un comunicat, en el fet que, des del punt de vista del manteniment de la confiança del mercat en la solvència de les entitats bancàries, «resulta molt convenient que la normativa reguladora eviti cap suspicàcia de connivència entre les entitats bancàries i les empreses que les auditen». En aquesta línia de reforçar la independència de les auditores es presenten les esmenes cinquena i sisena.

Bartumeu també va presentar tres esmenes al Projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà. Les esmenes fan referència a l'experiència que han de tenir els alts càrrecs de les entitats financeres, per una major garantia sobre la seva qualificació, i al nivell mínim de recursos propis de les entitats bancàries i de les entitats financeres.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va presentar ahir sis esmenes a l’articulat del projecte de llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema  nancer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia  nancera. L’objectiu és reforçar els mecanismes de control intern que han de ser contemplats en la política de gestió de riscos de les entitats  nanceres. Al mateix temps, també es busca una referència explícita a la responsabilitat social corporativa i a la necessitat d’informar periòdicament respecte a aquest concepte.

D’altra banda, el grup socialdemòcrata, en la línia de reforçar la independència de les auditores, presenta també dues esmenes. Bartumeu ha presentat també tres esmenes al projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema  nancer andorrà. Les esmenes fan referència a l’experiència que han de tenir els alts càrrecs de les entitats  nanceres i al nivell mínim de recursos propis de les entitats.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va presentar ahir sis esmenes a l’articulat del projecte de llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

L’objectiu és reforçar els mecanismes de control intern que han de ser contemplats en la política de gestió de riscos de les entitats financeres. En aquest sentit, es demana que la llei reculli una referència als tipus de riscos més significatius que han de ser previstos per la política de gestió de riscos. Al mateix temps, també es busca una referència explícita a la responsabilitat social corporativa i a la necessitat d’informar periòdicament respecte a aquest concepte.

D’altra banda, el grup socialdemòcrata també fa esment del fet que, des del punt de vista del manteniment de la confiança del mercat en la solvència de les entitats bancàries, resulta molt convenient que la normativa reguladora eviti tota suspicàcia de connivència entre les entitats bancàries i les empreses que les auditen. En aquesta línia de reforçar la independència de les auditores es presenten també dues esmenes. Així, l’auditora no podrà ser contractada durant més de cinc anys consecutius.
 
Bartumeu ha presentat també tres esmenes al projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà. Les esmenes fan referència a l’experiència que han de tenir els alts càrrecs de les entitats financeres i al nivell mínim de recursos propis de les entitats. Pel que fa al
primer punt, es pretén que els alts càrrecs hagin de tenir una experiència superior a tres anys en empreses “de dimensió significativa”. I, respecte al segon, es vol que els recursos propis de les entitats no siguin inferiors al 20% si no és perquè la reducció es troba finançada suficientment pels socis de l’entitat. “Es tracta de reforçar i no pas d’afluixar les normes de solvència i liquiditat”, s’afirma.

La Sindicatura ha admès a tràmit cinc preguntes del grup parlamentari socialdemòcrata per ser respostes en la sessió de control al Govern prevista pel proper 11 d'abril. Entre altres qüestions, els socialdemòcrates volen saber quins motius «polítics» van portar al Govern a cessar el director general i el director assistencial del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària que posaven en perill la reforma del sistema sanitari, tal com va posar en relleu l'Executiu en una roda de premsa posterior al Consell de Ministres per argumentar el cessament de la direcció del SAAS.

CARTERA DE SERVEIS // En l'àmbit de la salut, ahir dimecres el Butlletí del Consell General també va publicar la pregunta de la consellera socialdemòcrata relativa a la creació de la Comissió de la Cartera de Serveis i Productes de Salut. Concretament, els socialdemòcrates volen saber els motius que van portar al Govern a no incloure en aquesta Comissió als prestadors de serveis sanitaris.

SANCIONS DE LA DUANA // D'altra banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, signa una de les preguntes que té per objectiu saber el nombre de sancions imposades per la Duana en els exercicis 2010, 2011 i 2012 tant en l'àmbit global de la vigilància duanera com en l'aspecte concret de la lluita contra el frau per contraban.

TRANSPORT DE PASSATGERS // Una altra pregunta del grup del PS pretén esbrinar quines mesures va adoptar el Govern per fer complir la Llei reguladora del transport públic de passatgers per carretera, després de les queixes de l'Associació de Taxistes i d'altres professionals per la competència deslleial d'alguns vehicles que es dedicarien a fer transport a càrrec d'alguns hotels i d'agències turístiques.

SUBVENCIONS // També la consellera Rosa Gili va entrar una pregunta a la Sindicatura per saber quins criteris se segueixen per determinar les subvencions a les associacions de pares i mares dels centres escolars de segona ensenyança, batxillerat i ensenyament especialitzat.

PROTECCIÓ CONSUMIDOR // Paral·lelament, el Butlletí del Consell General va publicar la pròrroga del termini de presentació d'esmenes al projecte de llei de competència efectiva i protecció del consumidor, que ara finalitza el 18 d'abril a les les 13.30 hores. Igualment, també es va allargar el termini de presentació d'esmenes al projecte de llei de l'Institut Nacional Andorrà de Finances que finalitza el 10 d'abril, a les 13.30 hores.

AVORTAMENT // Finalment, l'exdegà del Col·legi d'Advocats, Jean Michel Rascagneres es va referir en una entrevista al programa Ara i Aquí de RNA sobre la constitucionalitat o no de la despenalització de l'avortament. En concret va explicar que si el Consell General aprovés la despenalització, el «sistema normal» seria que el copríncep episcopal portés el text al Tribunal Constitucional, que hauria de decidir què vol dir la Carta Magna quan assenyala que s'ha de protegir la vida en totes les seves fases.

Jean Michel Rascagneres va recordar que el país té dos coprínceps i que gràcies a ells «Andorra continua existint» i va afegir que donat el cas, hi ha un risc important que el copríncep episcopal consideri que el poble no vol continuar amb el coprincipat si s'aprova un text d'aquestes característiques. I donat aquest cas el «copríncep hauria de reaccionar».

El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar la setmana passada sis esmenes a la proposició de llei del comerç que el mateix grup va presentar del novembre passat, segons un comunicat que va fer públic ahir. El conseller David Rios, va entrar les modificacions a Sindicatura, després que a començament de la setmana passada, la Comissió Legislativa de Comerç presentés les 60 esmenes que ha fet al text inicial per afavorir l'activitat. Les sis esmenes que presenta ara el grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS), són «fruit de les reunions amb diverses associacions de comerciants» en les quals els consellers «han recollit una sèrie d'aportacions». La primera de les esmenes fa referència a l'obligació de mostrar el preu de tots els productes exposats als aparadors exteriors, cosa que segons el tipus de negoci, el legislador reconeix que és encórrer un risc per al negoci i per a les persones que l'atenen. La segona vol evitar que els compradors desestimin un article o producte quan ja n'hagin fet ús; la tercera proposa que en el cas que un titular d'un establiment no rebi una contraprestació econòmica per a la instal·lació d'una màquina expenedora, les obligacions envers el client només recaiguin sobre el titular de la màquina, la quarta amplia el període màxim de rebaixes d'un mes a sis setmanes, la cinquena reconeix que els drets de reparació per als articles subjecte a garantia d'ús, tenen un determinat termini de caducitat i la sisena, millora el redactat inicial i sobretot, simplifica el protocol de les visites dels inspectors als comerços, perquè «no sempre els inspectors aixecaran un acta amb fets que serveixin de base per al procediment sancionador».

Rebaixes intervingudes // De les sis emenes presentades, la més rellevant per al sector, és sens dubte la que fa referència a les rebaixes. I és que el grup parlamentari socialdemòcrata insisteix en regular-les tot i que n'amplia el termini. Cosa que topa frontalment amb la filosofia dels demòcrates que també van consultar els comerciants abans de fer modificacions al text. La consellera Sílvia Calvó va dir que «si «l'estructura de la llei socialdemòcrata s'ha mantingut, la filosofia ha canviat». Sobretot perquè part de l'articulat està inclòs en la futura llei de competència i protecció del consumidor, mentre que d'altres articles xocaven amb la Llei d'inversió estrangera. Calvó va insistir en que el text resultant pretén agilitzar els tràmits administratius, controlar més l'intrusisme; flexibilitzar l'activitat que no estarà subjecte ni a un calendari de rebaixes ni a un calendari de festius decretat pel Govern, i donar més cobertura per a alliberar els locals de negocis embargats. Calvó també va insistir en que les esmenes estan consensuades amb el sector que «està molt preocupat per temes com l'intrusisme o la regulació de les promocions i de les rebaixes». La legisladora també va argumentar que «el projecte de llei socialdemòcrata era molt rígid en molts aspectes, i demanava que les promocions s'apartessin del lloc de venda habitual i tinguessin un mes de durada com a màxim». El grup parlamentari demòcrata, després de consultar els comerciants i «per les característiques del sector», suprimeix aquestes prerrogatives i tampoc no estableix un calendari de rebaixes perquè «no és necessari tot i que deixem la porta oberta a establir uns períodes de rebaixes si el sector ho demana». No obstant això, les liquidacions per cessament de l'activitat així com les vendes de saldos, quedaran subjectes a certes condicions perquè «no es pot abusar del consumidor tot l'any» va argumentar Calvó.

Després de les converses amb diverses associacions de comerciants i de recollir-ne les aportacions i els suggeriments, el grup parlamentari socialdemòcrata va entrar dilluns passat a Sindicatura sis esmenes a la proposició de llei del comerç, entrada a tràmit pel mateix partit el 6 de novembre passat, segons va informar ahir la formació.

Els canvis proposats, que van ser entrats pel parlamentari David Rios, afecten el període de rebaixes, la visibilitat dels preus, el dret a devolució, la relació dels comerços i les màquines expenedores, els terminis que afecten les garanties de reparació i les inspeccions de comerç.

Concretament, els canvis afecten en primer lloc el preu dels productes, que el text inicial preveia que s’haguessin de mostrar als aparadors. Segons els comerciants, això els podia provocar problemes de seguretat. Per tant,  nalment només s’haurien de mostrar els preus als “aparadors interiors”.

La segona esmena tracta del “dret de desistiment” o devolució, que no es podria exercir en el cas que els productes o materials s’haguessin utilitzat encara que fos puntualment.

La tercera esmena preveu que en cas que “el titular d’un establiment no percebi una contraprestació per la instal·lació d’una màquina de venda automàtica, les obligacions envers els clients afectin únicament els titulars de les màquines expenedores”.

La quarta esmena pactada amb el sector afecta el període de rebaixes, que passaria d’un mes a sis setmanes, deixant en mans dels comerciants el termini exacte, que sempre hauria d’oscil·lar entre una i sis setmanes, segons es recull en el text de les esmenes. Aquest canvi es proposa perquè “es creu oportú allargar el període de rebaixes en mig mes”.

Precisament aquesta esmena contrasta amb una de les seixanta presentades pel grup demòcrata, que elimina la regulació del període de rebaixes.

La cinquena esmena reconeix el dret del consumidor que se li repari, bescanviï o rebaixi un producte en el supòsit que no funcioni correctament, però deixa de banda terminis  xats, ja que cada producte “disposa del termini pel qual caduquen els drets a la reparació”. 

La sisena i última esmena demana que els inspectors aixequin acta de les seves inspeccions als comerços fent constar les circumstàncies de la inspecció i el nom de l’inspector, malgrat que no s’iniciï un fet sancionador arran de la visita.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat, a través del conseller general David Rios, sis esmenes a la proposició de llei del comerç. Segons un comunicat fet públic ahir pels socialdemòcrates, les esmenes són fruit de les aportacions fetes per les associacions de comerciants, amb les quals s’han mantingut diverses reunions.

Una de les esmenes proposa ampliar el període màxim de rebaixes d’un mes a sis setmanes. “Les associacions de comerciants consultades han tramès la seva valoració positiva del fet que es regulin els períodes de rebaixes”, afirma el grup parlamentari socialdemòcrata en un comunicat. El grup demòcrata ha presentat també una esmena en aquest punt, adreçada a eliminar l’obligació de fixar anualment el període de rebaixes, tot i que el Govern el podrà establir si ho creu oportú a través d’un decret i basant-se en la petició que facin els comerciants. El posicionament dels demòcrates és que aquesta és la tendència que hi ha avui dia als països veïns.

Una altra de les esmenes dels socialdemòcrates pretén que els preus dels productes només s’hagin de mostrar als aparadors interiors, però no als exteriors. Segons l’argumentació de l’oposició, el redactat inicial d’aquest article pot comportar algun risc per a la seguretat dels establiments. Es proposa, així mateix, modificar un altre article per evitar que els compradors puguin exercir el dret de desistiment quan hagin fet ús del producte encara que hagi estat de manera puntual.

El grup socialdemòcrata ha interposat també una esmena perquè en el cas que el titular d’un establiment no percebi una contraprestació per la instal·lació d’una màquina de venda automàtica les obligacions envers els clients afectin únicament els titulars de les màquines. També es vol corregir un altre article, vist que cada producte disposa del seu propi termini pel qual caduquen els drets a la reparació.

Finalment, es demana també que els inspectors de comerç aixequin acta de les inspeccions als establiments fent constar les circumstàncies de la inspecció i el nom de l’inspector, tot i que no s’iniciï un fet sancionador arran de la visita.

El PS aposta per regular les rebaixes per llei i ampliar el període de descomptes d’un mes a sis setmanes. Així ho assenyala en una de les sis esmenes que el grup parlamentari ha entrat a Sindicatura a la proposició de llei de comerç que ell mateix van presentar el 6 de novembre. A diferència del grup demòcrata, que dimarts passat va anunciar una esmena a la proposició de llei per no regular les rebaixes, els socialdemòcrates recorden que en els contactes que han mantingut, els col·lectius de comerciants han tramès la seva valoració positiva pel fet que es marquin per llei aquests períodes.

D’altra banda, el PS és partidari d’esmenar el redactat inicial de l’article que obligava a mostrar els preus de tots els productes exposats als aparadors exteriors. El grup parlamentari creu que aquest fet podria comportar algun risc per a la seguretat dels establiments i proposa que n’hi hagi prou amb l’obligació que els preus estiguin indicats clarament en els productes exposats en els aparadors interiors.

Dues de les sis esmenes es refereixen als drets dels clients. La primera vol evitar que els compradors exerceixin el dret de desistiment quan ja hagin fet ús del producte tot i que hagi estat de manera puntual. La segona es refereix als drets de reparació dels productes per part del client i es recorda que  cada producte ja disposa del termini pel qual caduquen aquests drets.

Per últim, el PS vol que en cas que un titular d’un establiment no percebi una prestació per la instal·lació d’una màquina de vendes automàtiques, les obligacions envers els clients afectin només el titular de la màquina.

L’operació del Govern i FEDA per comprar, per 3,8 milions d’euros, el 47% de Ctrasa que actualment es troba en mans de les empreses Cespa i Novergie no ha agradat al Partit Socialdemòcrata. Així ho evidencien les paraules del president del grup parlamentari, Jaume Bartumeu, que va recordar la llarga llista d’actuacions crítiques amb la instal·lació engegada ja des de la seva projecció i continuada amb la construcció i la forma de funcionament. Sense voler anar més enllà, el líder de l’oposició no va amagar que no rebran de gaire bon ull el crèdit extraordinari mitjançant el qual l’executiu vol finançar l’operació, uns diners que es traurien de les reserves que pertanyen a Andorra Telecom.

En ser preguntat pel Diari, Bartumeu no va voler estendre’s en les seves declaracions. Sí que va apuntar, però, que “si repassa l’històric de la nostra formació amb el forn, queda clar que la decisió no ens pot satisfer”.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata va recordar que, durant els dos anys com a cap de Govern, es van intensificar les actuacions per investigar allò que, a l’entendre de l’executiu, eren importants irregularitats per part de les empreses que actualment comparteixen la propietat del forn amb l’Estat, Cespa i Novergie, i que ara, si fructifica la planificació avançada dimecres per Diari i confirmada posteriorment pel portaveu del gabinet Martí, Jordi Cinca, ben aviat sortiran de la societat Ctrasa. En aquells moments, va apuntar Bartumeu, aquestes actuacions van rebre importants crítiques. “Aquests que ara s’emportaran els diners ens van acusar de fer una actuació chavista”, va manifestar.

De la seva banda, la representant del grup a la comissió de Medi Ambient, Rosa Gili, va indicar que, al seu entendre, la decisió ve condicionada “per la baixada de la crema de residus”. La consellera escaldenca va optar per la prudència a l’hora de valorar més a fons la mesura. “Esperem que ens ho expliqui”, va indicar, amb referència a la compareixença que, davant l’òrgan, mantindrà dilluns vinent el ministre Francesc Camp.