A la tardor s’hauran de debatre al Consell General tres lleis importants (a hores d’ara només n’hi ha una a tràmit parlamentari): la modificació de la llei de la CASS, la llei de l’impost sobre la renda i la reforma del sistema de jubilació dels funcionaris.
Tres lleis que encara que regulin sectors ben diferents tenen un punt en comú. El Govern de DA mitjançant aquestes tres lleis promou i publicita els plans de jubilació privats en detriment dels públics.
Fa dos anys que el Govern de DA està desvalorant i desprestigiant la CASS mitjançant missatges catastrofistes, directes i persistents que projecten la idea que la parapública no és viable.
Avui en dia la CASS és una de les institucions més poc valorades i aquesta situació és tota una paradoxa, ja que és el nostre principal pilar del benestar. Ens proveeix cobertura per malaltia, baixes, medicaments, hospitalitzacions i a més a més ens proveeix d’una pensió de jubilació vitalícia en el futur. La caiguda de la valoració de la institució és el resultat d’un pla ben orquestrat. Els Demòcrates per Andorra fa dos anys que estan llimant la confiança de la ciutadania a la institució. I ara estan a punt de donar el cop d’efecte.
Tres lleis unides per un mateix objectiu. Promoure i publicitar els plans de pensions privats.
Sobre la llei de la CASS val a dir que és evident que després dels missatges apocalíptics que ha estat llançant el Govern (a vegades de manera imprudent, sense disposar de l’estudi actuarial) la reforma queda en menys que reformeta, en passar la responsabilitat d’augmentar les cotitzacions o l’edat de jubilació a qui governi el 2018. Ja els està bé a Govern. Segueixen mantenint la idea que sense reformes importants les pensions no són viables i esquiven l’hipotètic desgast polític d’una veritable reforma. Així doncs, encara tenen temps per seguir llençant missatges per desgastar encara més la confiança de la ciutadania envers la CASS.
Quant a la llei de l’impost sobre la renda, el Govern ja ha fet públiques les deduccions de què podran gaudir els ciutadans que per volum de renda hagin de pagar aquest impost. Es podran deduir 750 € per fill a càrrec, 750 € pels padrins a càrrec però també fins a 1.000 € per préstec hipotecari (i els llogaters no tenen dret a deduccions?). Però el més escandalós del cas és que els que disposin de plans de pensió privats es podran deduir fins a 5.000 €! Es veu clarament de quina manera el Govern de DA mesura la càrrega econòmica de cada concepte i de quina manera premia l’esforç que fan les famílies.
Finalment, el cop de gràcia. La reforma de les jubilacions dels funcionaris. Per les notícies que en tenim, el procés de negociació del Govern amb els funcionaris no està tancat però sembla que hi ha un punt innegociable, que es privatitzarà el sistema. No està gens malament, al voltant de 2.500 funcionaris amb una edat mitjana de 35 anys aproximadament cotitzant en un pla de jubilacions privat. Un bon tall de pastís. Però tenint en compte que la CASS té problemes de viabilitat de les pensions, ¿no s’hagués pogut estudiar una fórmula per proveir els fons de la CASS amb el nou sistema de jubilació dels funcionaris? Aquesta darrera opció per a DA és impossible.
Perquè el més greu de tot plegat és que el que està fent DA (aquesta vegada sí) és complir el seu programa electoral. A la pàgina 39 del programa per a les eleccions generals del 2011 podem llegir ben clarament que “fomentarem els plans de jubilació d’empresa i personals privats com a complement a les prestacions de jubilació públiques”.
Els socialdemòcrates no estem en contra de l’elecció individual de cadascú de complementar els plans de pensions que pugui oferir la CASS mitjançant la contractació d’un pla de pensions privat. Tot al contrari. Però ens sorprèn i ens desconcerta que un govern que ha de vetllar per la viabilitat del nostre sistema de pensions promogui la desviació de fons que han de servir per mantenir el sistema públic de pensions cap a plans privats. I a més ho faci per la via legislativa. Recordem que la viabilitat de la CASS en el seu conjunt depèn de les cotitzacions dels seus afiliats. Com més es cotitzi més robustesa té el sistema.
D’altra banda, ens preocupa que afeblint el sistema de pensions públic a favor del privat ens trobem d’aquí a uns anys que les persones que actualment no poden contractar un pla de pensions privat –aturats o persones amb un salari molt ajustat– quedin despenjades en un futur quan els arribi l’edat de la jubilació perquè el sistema públic de pensions no els garantirà el mínim per sobreviure.
Pensem que cal actuar per promoure reformes i ajustos en el sistema de pensions públic des d’una visió serena i meditada, lluny de l’estat de xoc a què ens condueixen els missatges apocal·líptics i catastròfics dels demòcrates.
Ja els avancem que els socialdemòcrates defensarem un sistema públic de pensions robust, i al contrari del Govern, llençarem missatges en positiu perquè la ciutadania recuperi la confiança en la CASS. Perquè no ens n’oblidem, i diguin el que diguin, la CASS és la nostra joia de la corona.
- Avís legal - I tu què pots fer?
