El grup parlamentari socialdemòcrata treballa per presentar abans que acabi aquest any una proposició de llei sobre el reconeixement del matrimoni civil entre persones del mateix sexe. Així ho va declarar la consellera general del PS i secretària de la Sindicatura, Rosa Gili, que va refermar el compromís del seu partit mitjançant una ponència en el congrés en aquest sentit.

Gili va manifestar que «ho tenim clar» i per aquest motiu calcula que abans de final d’any hauran entrat a tràmit parlamentari la proposició. Tot i això, va declarar que també «estem pendents del procés de recollida de signatures»que estan duent a terme quatre advocats -Maitena Manciet, Jean Michel Rascagneres, Maite Bourgeaud i Manel Pujadas- i que a principis de juliol ja havien superat les 2.200 signatures.

La proposta del PS xocarà amb la posició del grup de DA que no té en la seva agenda política a priori la legalització del matrimoni homosexual per les seves implicacions constitucionals.

El Partit Socialdemòcrata (PS) ja ha posat data per fer arribar al Consell General la proposició de llei per legalitzar el matrimoni homosexual. Serà a final d’any. Almenys, aquesta és la “intenció”, segons va assenyalar ahir al Diari la consellera general del grup Rosa Gili, que va recordar que aquest projecte va centrar una de les ponències del congrés socialdemòcrata i que, per tant, la qüestió “la tenim assumidíssima” i es manté a la seva agenda política.

De fet, el partit ja ha encomanat a la comissió LGBT (la que se centra en el col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals) el mandat de posar-se a treballar per elaborar el text. “Segurament al setembre començaran a posar fil a l’agulla”, va comentar la parlamentària.

De totes maneres, Gili va voler recordar que la formació política vol tirar endavant aquest projecte estant “pendent” del procés de recollida de signatures que han emprès des de fa uns mesos un grup d’advocats del país (Maite Bourgeaud, Jean Michel Rascagneres, Manuel Pujadas i Maitena Manciet) per reclamar la legalització de les unions entre persones del mateix sexe. Precisament, sobre aquesta recol·lecta de suports, Rascagneres va avançar ahir que a final de juliol ja s’havia arribat a les 2.500 firmes (són les darreres dades de què es disposa). Des del col·lectiu de lletrats van celebrar que hi hagi una formació que estigui decidida a entrar al parlament una  proposició per al reconeixement del matrimoni civil entre persones del mateix sexe –“per a nosaltres és una bona notícia”–, alhora que van avançar que a partir de setembre tenen previstos contactes amb la comissió d’Interior per presentar la recollida de firmes.

Rascagneres, d’altra banda, va voler recordar els resultats de la darrera enquesta del Centre de Rerca Sociològica (CRES) sobre la qüestió per evidenciar que hi ha una majoria de la població que hi està a favor: el 70% dels andorrans i el 66,7% dels residents no nacionals.

La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili va valorar ahir la resposta del Govern a la bateria de preguntes del seu company de grup parlamentari, David Rios, en relació amb l’incident ocorregut a la web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que va deixar al descobert durant quatre dies dades de milers d’usuaris. Gili creu que aquest afer “fa mal” a la confiança que poden tenir els usuaris en la web de la parapública, que ha vist com en els últims mesos augmentava considerablement la xifra de cotitzants que feien servir aquesta eina per realitzar tràmits.

La parlamentària socialdemòcrata va indicar que el contingut de les respostes per escrit de l’executiu coincideix bàsicament amb el que van explicar la setmana passada la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, i el president de la CASS, Josep Delgado, davant la comissió legislativa de Sanitat. Gili va reiterar la seva opinió que es tracta d’un assumpte “greu” que requeria una contesta ràpida per part del Govern, cosa que finalment ha passat. Per aquesta raó va valorar positivament que no s’hagi esgotat el  termini previst i que, tal com va anunciar la ministra, s’hagi optat per contestar al més ràpidament possible.

De totes maneres, va recordar que les respostes del Govern reprodueixen gairebé idènticament el que ja es va dir en la reunió de la comissió. “La sort és que finalment no ha passat res i no hi ha hagut més conseqüències”, va indicar la consellera general del PS. Tot i així, considera que la imatge de l’empresa parapública ha pogut sortir malparada amb aquest afer “perquè és clar que un cas com aquest no inspira gaire confiança entre els usuaris”.

Per Gili, el més important que es dedueix tant de les respostes del Govern com de les explicacions de la ministra i del president de la CASS és que “no hi havia uns protocols de seguretat adequats”, cosa que ha de permetre ara revisar-los perquè no es tornin a repetir situacions del mateix tipus. Pel que fa a l’actuació presa pel consell d’administració, que va decidir sancionar per falta greu el director de Sistemes d’Informació de la CASS i per una falta lleu el cap de la mateixa àrea i el tècnic informàtic, Gili va dir que lamenta que la responsabilitat només hagi recaigut en els empleats ja que, segons va dir, en casos com aquest habitualment la direcció també ha d’assumir-ne una part.

Consell d’administració

El representant dels pensionistes a la CASS, Lluís Sàmper, també va opinar ahir sobre l’incident a la web. Segons va assenyalar, tots els membres del consell d’administració estan “satisfets i conformes” amb les actuacions adoptades arran de l’incident, que va qualificar de “greu” però va dir que “pot passar”. “És un punt en què es pot descuidar tothom”, va dir Sàmper, en referència al “coixinet” que no es va anul·lar.

I és que, segons la seva opinió, “hi ha coses més importants que aquesta en aquests moments, com és el projecte de llei de seguretat social” que està actualment a tràmit parlamentari. A més, segons va afegir, és “un tema que s’ha exagerat” perquè en realitat ningú no podia entrar a consultar dades dels cotitzants perquè es necessitava el número de cens, tot i que no calia la contrasenya. “Hi ha pocs comptes en què s’hagi entrat i en els que s’ha fet no s’han modificat dades o només s’han canviat les que pertocaven”, va explicar.

Per aquesta raó, va afirmar que es dóna l’assumpte per “tancat”, a l’espera del que determini l’Agència de Protecció de Dades (APDA), que està elaborant el seu informe i el  tindrà a punt al final d’aquesta mateixa setmana. L’important ara, segons Sàmper, és que no es torni a repetir un cas com aquest, i en aquest sentit va recordar l’auditoria de seguretat que es portarà a terme.

La consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili, va entrar ahir una demanda de documentació a la Sindicatura perquè el Govern li faci arribar l’Estudi de risc d’inundació a la xarxa fluvial d’Andorra. Anàlisi i proposta de mesures preventives.

La consellera va explicar que aquest és un informe de l’any 1999, però que va costar una quantitat important, 24 milions de pessetes de l’època (uns 140.000 euros), i «segurament es va fer un anàlisi important del tema », segons va informar l’ANA.

A més, l’estudi no es va publicar en el seu moment, segons Gili, i per això «pensem que és important tenir-ho en compte i veure què proposava i què s’ha fet». La consellera socialdemòcrata va explicar que s’han interessat per aquest informe arrel de la preocupació per les darreres inundacions que han tingut lloc a Santa Coloma, per veure què es proposava fer i què s’ha fet.

La llei de serveis socials i sociosanitaris és una de les més esperades en els últims anys...

El primer que vull aprofitar per deixar clar és que l’article 5 de la nostra Constitució estableix expressament la vigència de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1848 i, d’altra banda, Andorra va ratificar la Carta Social Europea, el 12 de novembre del 2004, per la qual cosa ha passat a formar part del nostre ordenament jurídic. Per tant, els socialdemòcrates entenem que l’aprovació d’una llei que reguli i garanteixi els drets de les persones a accedir a uns serveis socials és una tasca pendent. Per això estem contents que finalment aquesta sigui una qüestió que es reguli.

¿Creu que cobreix les expectatives que es tenien dipositades en aquest text?

Nosaltres vam estar a favor de la presa en consideració d’aquest text perquè, com he dit anteriorment, finalment hi haurà una eina que regularà aquest àmbit. El que passa, però, és que nosaltres esperàvem més valentia i que s’abordaria el tema de forma més decidida, amb un canvi conceptual més profund, abandonant definitivament la consideració clàssica ja superada d’entendre els serveis socials com un sistema de protecció de segona categoria destinat a la distribució d’ajudes gairebé graciables.

Els socialdemòcrates considerem els serveis socials com la quarta branca del sistema de benestar, equiparant-la, per exemple, a la salut o l’educació. Per tant, com dic, hauríem esperat una valentia més gran perquè el cert és que aquesta llei no ofereix res de nou perquè es limita a regular el que ja existeix a  Andorra, i en concret unes prestacions i no totes.

Vostè va dir que es vol implantar un model assistencial. ¿Què vol dir amb això?

Hauria de ser un model de caràcter universal i no ho és, sinó que és un model assistencial, que és el que tenim ara, però una mica regulat. No hi ha cap novetat perquè les prestacions econòmiques a les quals es refereix ja existeixen totes ara mateix.

La pensió de solidaritat per a la gent gran, per exemple, és una iniciativa del grup socialdemòcrata durant la legislatura del Govern Pintat. I és que ens semblava just que les persones que no havien tingut la possibilitat de cotitzar a la CASS o ho havien fet molt poc poguessin viure dignament. Ara, a aquestes prestacions costarà molt més d’accedir-hi i es van a buscar els familiars i els parents que no viuen al mateix nucli familiar, cosa en la qual no estem d’acord, ja que creiem que per donar les ajudes només s’haurien de tenir en compte els familiars d’aquest nucli familiar.

S’ha de mirar, per exemple, que es va a buscar un nét que cobri una vegada i mitja el salari mínim, que tindrà la responsabilitat de cuidar de l’avi i aquest no rebrà cap pensió de solidaritat. D’aquesta manera, la responsabilitat que hauria de tenir l’Estat pel que fa a les persones grans es passa a la família, i no només a la més propera sinó fins i tot a la llunyana. I nosaltres amb això no hi estem d’acord.

Una qüestió important és que s’haurà d’elaborar la cartera de serveis...

Aquesta llei té una sèrie d’elements interessants, com és la creació de la cartera de serveis, que estructura un conjunt de prestacions tècniques, econòmiques i tecnològiques i que ha de concretar, segons el nostre punt de vista, una cosa importantíssima com és el dret d’accés als diferents serveis.

Les prestacions es divideixen en garantides per l’Estat i de concurrència, que dependran de si hi ha o no pressupost, i aquí també hi ha aspectes amb els quals no estem d’acord perquè han posat dins d’aquest darrer grup, per exemple, serveis tan bàsics com la teleatenció domiciliària per a les persones que viuen soles o un servei telefònic d’urgència per informar sobre situacions de maltractament, abandonament d’infants o violència de gènere.

També ens queixem que hagin presentat aquest projecte de llei sense memòria explicativa i sense memòria econòmica, amb la qual cosa se’ns ha dificultat molt analitzar-lo. Per nosaltres totes les despeses que es facin en serveis socials són una inversió. I també ens sap molt greu que no s’inclogui a la llei la prestació econòmica per desocupació involuntària, que considerem imprescindible tenint en compte la qualitat de gent que hi ha avui dia a l’atur. Aquesta és una prestació que també vam crear els socialdemòcrates i que no ha estat millorada, però no entenem per què no hi és.

¿No s’hauria d’optar ja finalment per una assegurança d’atur contributiva?

Nosaltres pensàvem que estaria dins de la nova llei de la seguretat social i ja vam proposar crear aquest tipus d’assegurança en el seu dia i se’ns va refusar, i ara tot són laments.

¿Però la greu crisi de les finances públiques no impedeix destinar més diners a qüestions de l’àmbit social?

Hi ha d’haver prioritats i es van comprar les accions de CTRASA per tres milions i mig d’euros, s’han invertit dos milions i mig en el Cirque du Soleil... Els diners s’han de treure d’on sigui i amb la crisi que hi ha, amb tanta gent aturada i famílies que ho passen malament, l’Estat hi és per respondre. I si s’ha d’invertir una mica més en serveis socials, doncs s’ha de fer. Després, quan hi hagi una recuperació econòmica, es podrà invertir en altres qüestions perquè potser en aquest àmbit ja no es necessitarà tant.

El Govern està especialment satisfet del creixement del que destina a qüestions socials...

És que s’hi han vist obligats per les necessitats dels ciutadans. S’ha de tenir en compte, però, que sota la paraula social ells ho inclouen tot, ja siguin els programes de foment del treball o altres. El que vull dir és que quan es fa una llei com la dels serveis socials s’ha de voler arribar a totes les persones i no només a aquelles que realment estan indefenses del tot.

¿Aquesta llei servirà per posar-nos al mateix nivell que altres països europeus en aquesta matèria?

Com he dit abans, l’únic que s’ha fet és agafar el que ja hi havia i regular-ho, aclarir una mica les competències i posar una cartera de serveis, quan creiem que s’hauria d’haver fet un pas més.

Una cosa bona del text és que per fi s’evitaran duplicitats entre el Govern i els comuns.

S’haurà de veure com queda aquest àmbit, perquè a hores d’ara el Govern i els comuns encara negocien sobre les competències. Per això suposo que és difícil regular una cosa a través d’una llei quan encara no s’ha arribat a un acord. Nosaltres entenem bé que hi hagi una regulació de segons quines competències, però de totes maneres algunes hauran de ser desenvolupades pels comuns i, per tant, no es clarifica gaire la situació.

¿Però hi haurà diners per posar en marxa tot el que diu aquesta llei?

No ho sabem. Han tingut la barra de presentar una proposició de llei de serveis socials sense memòria econòmica, nosaltres no l’hem vista, cosa que era fonamental per analitzar-la. Em sembla que 600.000 euros per al primer any de posada en funcionament de la llei i una partida similar en cadascun dels següents tres exercicis no és una quantitat gaire important, però no em puc manifestar. Crec que aquests diners no aniran a incrementar les prestacions econòmiques precisament.

Es parla a la llei d’un centre per al col·lectiu de malalts mentals, un servei d’atenció per a adolescents, etc. Suposo que això és positiu...

El servei per als adolescents és una cosa que ja està prevista i que segurament s’hauria fet també sense aquesta llei, i el centre per als malalts mentals és una reivindicació de fa molts anys de les associacions. Hem de veure quin serà el local que se’ls donarà i quins són els recursos que s’hi destinaran, cosa que, repeteixo, no podem veure sense la memòria econòmica. Hem de veure en què es concreten totes aquestes ajudes als diferents col·lectius. Creiem que l’Estat ha de donar resposta a les necessitats de totes aquestes persones i per això ens preocupa quan des de la majoria demòcrata parlen de “costos assumibles”. Per nosaltres, és clar que una prioritat és que el que es recapta amb els impostos s’inverteixi en benestar social.

Un dels problemes actuals és que a vegades es respon amb lentitud davant casos urgents. ¿La llei posarà fi a això?

Amb la coresponsabilitat de parents que introdueixen a la llei, ja veurem si els tràmits podran ser àgils. Això és el que tothom vol, però amb aquesta quantitat de paperassa que es demana, s’haurà de veure. Només faltaria que en una nova llei no s’hagués tingut això en compte.

D’altra banda, el que no es pot fer tampoc és que per controlar possibles casos de frau, encara que siguin mínims, es castigui el conjunt dels usuaris. El cert és que si es posen moltes traves, algunes persones al final decideixen tirar la tovallola tot i que realment necessiten les ajudes, i això és el que no pot ser. De totes maneres, jo diria que de frau no n’hi ha.

Una altra de les coses en les quals no estem d’acord de la llei és que es vulgui posar com a obligats coresponsables les persones que convisquin amb l’usuari que demani l’ajuda, encara que no estiguin casats ni siguin parella de fet.

Nosaltres creiem que donar totes les obligacions sense oferir cap benefici no pot ser. I és que no es pot demostrar que aquesta persona sigui la teva parella.

¿Aquesta llei descarregarà la CASS d’algunes de les prestacions que paga, com s’afirma de vegades?

Nosaltres creiem que no hi ha a l’actual llei de la CASS cap prestació social de caràcter no contributiu que sigui finançada per la seguretat social i de la qual s’hagi de fer càrrec el Govern. Com que ara es carreguen la branca de prestacions familiars de la llei de la CASS amb la reforma en marxa, a la llei de serveis socials i  sociosanitaris introdueixen les prestacions familiars, cosa amb la qual no estem d’acord perquè pensem que totes les seguretats socials europees tenen aquestes prestacions familiars i el que s’hauria de fer és millorar-les, i no retallar-les i eliminar-les.

Ara, per exemple, creen una prestació familiar per ajudar els nens que neixen però amb uns requisits d’accés més exigents, i per tant hi podran accedir menys persones.

¿O sigui, que no és cert que la CASS estigui pagant prestacions que no li corresponen, com també es diu?

La CASS no finança cap prestació que no sigui contributiva, com per exemple les pensions no contributives o les de viduïtat. Les gestiona, però no les finança. El que passa és que s’estan carregant el pacte que es va fer el 2008. Ens sap molt greu que vagin amb mentides.

¿Quin serà el resultat, així doncs, de l’aplicació de la nova llei de la CASS?

Tindrem unes prestacions socials de la seguretat social que se les han carregat i que ara seran portades pels serveis d’atenció social del Govern i unes pensions mínimes de jubilació, que també se les han carregat, i que seran substituïdes per aquesta prestació de solidaritat per a la gent gran. Però s’ha de tenir clar que ni una cosa ni l’altra es finançaven per la CASS.

¿Amb la nova llei de la CASS s’assolirà un dèficit assumible a la branca general?

Nosaltres no estem d’acord amb les retallades que volen fer a la branca general. És una qüestió de drets que creiem que tenen les persones i de cobertura social. Creiem que els sis milions que volen estalviar han d’anar a les famílies que han tingut la desgràcia de quedar en una situació delicada. Fan retallades a l’accés a les baixes laborals i al que es pagarà per elles i es fan també a les pensions d’invalidesa, unes retallades que trobem inhumanes perquè una persona que tingui una pensió d’aquest tipus no podrà viure. I nosaltres no estem d’acord amb aquesta manera de fer neoliberal.

El Govern el que voldria és que aquesta branca de la seguretat s’autofinancés, però això no pot ser perquè és una sanitat pública. Insisteixo que el que no poden retallar són els drets  de les persones. Ja estem d’acord a millorar la gestió perquè sabem que la sanitat no és gratuïta i s’ha de vigilar com s’utilitza, però el que pretenen simplement, com dic, és retallar.

Tal com s’afirma a la memòria de la llei, amb les mesures que volen introduir unes 570 persones no haurien pogut agafar la baixa de malaltia, cosa que vol dir que haurien quedat desprotegides. Evidentment, si hi ha algun abús s’ha de controlar, però el que volen són retallades inhumanes. I una altra prova d’això és que la llei tampoc no deixa clar que et retornin el 75% com passa ara quan vas al metge, i en algunes prestacions potser només et retornaran el 50%.

¿I pel que fa la branca de vellesa?

Ja estaríem d’acord que el 2% de la branca general passés a la de vellesa, sempre que fos el Govern el que financés el dèficit de la primera i no els assegurats a través de les retallades. L’ideal hauria estat incrementar les cotitzacions per a les pensions perquè estan més baixes que en altres països. De moment, així doncs, tot ha quedat com s’ha dit en una reformeta i es passa la patata calenta al proper Govern, que és el més fàcil.

La impaciència pel retard a fer arribar al Consell General el projecte de llei sobre l’IRPF no tan sols la tenen els parlamentaris del grup demòcrata. Que el text no s’hagi tramitat encara des del Govern també genera malestar a les files de l’oposició. I a diferència dels taronja, que per la lògica necessitat de rentar la roba bruta a casa no han volgut fet públic el nerviosisme existent, els consellers socialdemòcrates i del grup mixt no es mosseguen la llengua a l’hora de criticar el fet de no poder disposar encara d’una legislació, recorden, cabdal per al país i que, a més, segons les promeses del mateix cap de l’executiu, Toni Martí, fa temps que hauria d’estar a les seves mans.

Així ho posa en relleu el president del grup socialdemòcrata, David Rios. “No són capaços de complir els compromisos públics”, afirma el parlamentari encampadà, tot recordant que Martí va assegurar fa uns mesos que la llei arribaria a Casa de la Vall coincidint amb la celebració del debat d’orientació política (20 i 21 de juny). Per això no dubta a fer-ne una valoració “nefasta”, tot remarcant que l’IRPF “és un tema amb el qual la població està molt sensibilitzada” i amb què “no s’està actuant amb la prudència, el rigor i la serietat que són necessaris”.

I per demostrar aquesta afirmació, Rios recorre a diferents situacions viscudes les darreres setmanes amb aquest projecte de llei. “No tenen un calendari clar, fan una roda de premsa on només es dóna informació parcial o l’assessor s’equivoca durant una presentació i hi ha continus retards”, enumera el líder dels socialdemòcrates a la cambra. En conjunt, apunta, “tot un desgavell que només fa que la ciutadania deixi de creure en els polítics i en unes reformes que són necessàries per al país”.

Rios, de fet, va una mica més enllà en els seus retrets a la forma d’actuar del Govern. Al seu entendre, “s’està menyspreant el Consell General” ja que “fan un calendari però després l’incompleixen perquè pensen que en arribar aquí el text tot serà un passeig militar”. I el que més lamenta, a més, és que “als 22 consellers del grup de DA ja els vagi bé”.

Rios avisa que aquesta situació pot acabar perjudicant la feina parlamentària. “Ens trobem amb coses com la Llei de la competència, que la vam haver d’aprovar de pressa i corrents; el que surt perjudicat és la qualitat dels textos que es fan”, afirma el conseller encampadà, que remarca el risc que això comporta quan parlem de l’IRPF. “Hem d’estar molts segurs del que arribarem a votar”, adverteix.

GOVERN PARLA DELS PROPERS DIES
De la seva banda, des del Govern, el ministre portaveu i també de Finances, Jordi Cinca, no va posar encara data a l’enviament del text al Consell, tot i assegurar que “serà els propers dies”. La clau, va indicar, passa perquè l’executiu pugui “creure que tota la documentació que l’acompanya està prou definida”.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, considera “fonamental” que els tres grups arribin a una entesa per regular el finançament dels partits polítics i modificar el sistema actual dels grups parlamentaris. En aquests moments, les tres formacions s’han donat de marge els mesos d’estiu per estudiar un esborrany de llei de finançament de partits, i al setembre iniciaran “un procés de posada en comú”, que hauria de culminar abans de final d’any, ja que hi ha una “certa pressa” arran de les recomanacions fetes pel Greco en el seu darrer informe.

Per Rios les qüestions més importants són definir quines formacions tenen dret a una subvenció pública, d’on sortiria i de quina quantitat seria, mentre que, pel que fa als grups parlamentaris, considera que “més que limitar la quantitat actual el que s’hauria de fer és limitar l’ús” que se’n pot fer i establir un control més gran en la gestió.

Si bé en el seu moment Ladislau Baró i Jaume Bartumeu ja van expressar la voluntat de poder arribar a un consens sobre la qüestió, Rios també creu que seria “fonamental” assolir una entesa, i que a més aquesta legislació es fes en paral·lel amb una modificació del reglament del Consell per millorar el sistema de finançament dels grups parlamentaris.

Pel que fa a la regulació del finançament dels partits, Rios ha explicat que el president del grup parlamentari demòcrata els ha lliurat un esborrany, que s’estudiaran durant l’estiu i que de cara al setembre intentaran posar en comú. Al mateix temps, des del grup parlamentari socialdemòcrata també han tramès el text al partit perquè el pugui treballar internament, tenint en compte que és una llei que els afecta de ple.

L’important pel conseller és decidir si els partits han de rebre finançament públic, una premissa en la qual a priori tots estarien d’acord. A més, també considera prioritari establir uns mecanismes de control en la comptabilitat dels partits perquè hi hagi transparència i “el ciutadà tingui la confiança que els diners s’utilitzen correctament i sense abusos”.

D’altra banda, en relació amb la modificació del finançament dels grups parlamentaris plantejada arran dels fets ocorreguts fa poc dins el PS, i que van donar lloc a la sortida de tres consellers i a la creació del grup mixt, Rios no descarta que la subvenció es pugui reduir, però no és partidari de “limitar per limitar”, ja que “el debat no està en la quantitat de diners sinó en la qualitat dels treballs que poden fer els grups parlamentaris”.

En aquest sentit, creu que les decisions no s’han de prendre “basant-se en els fets lamentables que han passat ara fa poc”, sinó basant-se en el fet que el sistema de subvencions “ha de permetre que els grups tinguin una dotació suficient per assegurar una qualitat en els treballs legislatius”.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, considera «fonamental» que els tres grups que seuen al Consell General arribin a una entesa per regular el finançament dels partits polítics i modificar el sistema actual de grups parlamentaris. Les tres formacions estudien aquest estiu un esborrany de llei i al setembre iniciaran «un procés de posada en comú», que hauria de culminar abans de final d'any, ja que hi ha una «certa pressa» arran de les recomanacions fetes pel Greco en el seu darrer informe.

Per a Rios, en relació als partits, les qüestions més importants són definir quines formacions tenen dret a una subvenció pública, d'on sortiria i quina quantitat seria; mentre que pel que fa als grups parlamentaris, considera que «més que limitar la quantitat actual, el que s'hauria de fer és limitar-ne l'ús» que se'n pot fer i establir un major control en la seva gestió. Si bé en el seu moment Ladislau Baró i Jaume Bartumeu ja van expressar la voluntat de poder arribar a un consens sobre la qüestió, Rios va explicar ahir a l'ANA que «és important decidir si els partits han de rebre finançament públic, una premissa sobre la qual a priori tots estarien d'acord, i determinar quina quantitat, d'on sortiria i si les formacions haurien de tenir un mínim de vots o de representació per percebre la subvenció». A més, també considera prioritari establir uns mecanismes de control en la comptabilitat dels partits perquè hi hagi transparència i «el ciutadà tingui la confiança que els diners s'utilitzen correctament i sense abusos».

En relació a la modificació del finançament dels grups parlamentaris plantejada arran dels fets succeïts recentment dins del PS i que van donar lloc a la sortida de tres consellers i la creació del grup mixt, Rios no descarta que la subvenció es pugui reduir, però no és partidari de «limitar per limitar», ja que «el debat no està en la quantitat de diners sinó en la qualitat dels treballs que poden fer els grups parlamentaris».

En aquest sentit, creu que les decisions no s'han de prendre «en base als fets lamentables que han succeït ara fa poc», sinó basant-se en el fet que el sistema de subvencions «ha de permetre que els grups tinguin suficient dotació per assegurar una qualitat en els treballs legislatius».Per tant, des del PS són més partidaris de limitar l'ús que es fa dels diners que reben els grups, clarificant millor amb què es poden gastar, i sobretot, «que els comptes estiguessin controlats i fossin més transparents de cara a la ciutadania».

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, considera ‘fonamental’ que els tres grups arribin a una entesa per regular el finanç ament dels partits polítics i modificar el sistema actual dels grups parlamentaris. En aquests moments, les tres formacions s’han donat de marge els mesos d’estiu per estudiar un esborrany de llei de finanç ament de partits, i al setembre iniciaran ‘un procés de posada en comú’, que hauria de culminar abans de final d’any, ja que hi ha una ‘certa pressa’ arran de les recomanacions fetes pel Greco en el seu darrer informe. Per Rios, en relació als partits, les qüestions més importants són definir quines formacions tenen dret a una subvenció pública, d’on sortiria i quina quantitat seria; mentre que pel que fa als grups parlamentaris, considera que ‘més que limitar la quantitat actual, el que s’hauria de fer és limitar-ne l’ús’ que se’n pot fer i establir un major control en la seva gestió.

El treball per elaborar una llei de finanç ament de partits, inicialment començ at pels grups parlamentaris demòcrata i socialdemòcrata, i actualment amb la participació dels tres grups que conformen el parlament, hauria d’intensificar-se de cara a la tardor per poder enllestir-se abans de final d’any, tal com ha explicat el president del grup parlamentari socialdemòcrata David Rios. Si bé en el seu moment Ladislau Baró i Jaume Bartumeu ja van expressar la voluntat de poder arribar a un consens sobre la qüestió, Rios també creu que seria ‘fonamental’ assolir una entesa, i que a més, aquesta legislació es fes en paral·lel amb una modificació del Reglament del Consell per millorar el sistema de finanç ament dels grups parlamentaris.

Pel que fa a la regulació del finanç ament dels partits, Rios ha explicat que el president del grup parlamentari demòcrata els ha lliurat un esborrany que s’estudiaran durant l’estiu, i que de cara al setembre intentaran posar en comú. Al mateix temps, des del grup parlamentari socialdemòcrata també han tramès el text al partit per tal que el pugui treballar a nivell intern, tenint en compte que és una llei que els afecta de ple.

L’important per al conseller és decidir si els partits han de rebre finanç ament públic, una premissa sobre la qual a priori tots estarien d’acord, i determinar quina quantitat, d’on sortiria i si les formacions haurien de tenir un mínim de vots o de representació per percebre la subvenció. A més, també considera prioritari establir uns mecanismes de control en la comptabilitat dels partits perquè hi hagi transparència i ‘el ciutadà tingui la confianç a que els diners s’utilitzen correctament i sense abusos’.

D’altra banda, en relació a la modificació del finanç ament dels grups parlamentaris plantejada arran dels fets succeïts recentment dins del PS i que van donar lloc a la sortida de tres consellers i la creació del grup mixt, Rios no descarta que la subvenció es pugui reduir, però no és partidari de ‘limitar per limitar’, ja que ‘el debat no està en la quantitat de diners sinó en la qualitat dels treballs que poden fer els grups parlamentaris’. En aquest sentit, creu que les decisions no s’han de prendre ‘en base als fets lamentables que han succeït ara fa poc’, sinó basant-se en el fet que el sistema de subvencions ‘ha de permetre que els grups tinguin suficient dotació per assegurar una qualitat en els treballs legislatius’.

Per tant, des del PS són més partidaris de limitar l’ús que es fa dels diners que reben els grups, clarificant millor amb què es poden gastar, i sobretot, ‘que els comptes estiguessin controlats i fossin més transparents de cara a la ciutadania’.


Article relacionat

L’oposició s’ha mostrat molt crítica en els últims dies sobre el fet que el Govern no hagi presentat encara a tràmit al Consell General el projecte de llei de l’IRPF. El text es va donar a conèixer després del consell de ministres del passat 8 de juliol. Des d’aleshores, fins i tot l’assessor de l’executiu ha ofert una conferència i ha anunciat que el projecte està enllestit en un “98%”.

El cert, però, és que els parlamentaris només coneixen el contingut del projecte de llei pels articles publicats als mitjans de comunicació. La consellera general socialdemòcrata Mariona González va manifestar ahir que “no ens deixa de sorprendre” que el text encara no hagi entrat a tràmit parlamentari, sobretot tenint en compte que la comunitat internacional està atenta a una qüestió com aquesta, que ha de suposar l’homologació d’Andorra en l’àmbit fiscal.

“Creiem que algun motiu hi ha d’haver, com potser la diferència de criteri que hi havia a DA i que encara deu d’existir. El cert és que és un text del qual tothom està pendent i ells no l’acaben de presentar. A més hi ha diferències entre el que diu un assessor i el que posa realment el text, cosa que demostra que és una improvisació més de les que està fent el Govern”, va assenyalar González.

El Govern ha tret importància al retard en la tramitació d’aquest projecte de llei, argumentant que, a efectes pràctics, és igual que entri a la cambra en aquests moments o que sigui en data 1 de setembre. La consellera general del PS ha volgut insistir, però, que “no estem en vacances parlamentàries, sinó tan sols fora del període de sessions, i els consellers estem aquí igualment treballant. I per a nosaltres no és el mateix assabentarnos del projecte de llei pels trossos que van sortint cada dia a la premsa que tenir el text a les mans per poder opinar”.

González va recordar que de les tres grans reformes anunciades pel cap de Govern “de moment només en tenim una i ja fa dos anys i mig que governen. I de totes les promeses només n’hi ha una sobre la taula, que és la llei de la CASS, però ni tenim la de jubilació dels funcionaris ni la de l’IRPF”.