“Convertir en fum el que fou un veritable forat a la caixa pública.” “Un engany comptable.” “Un dels escàndols econòmics més grans de la història d’Andorra.” “Es voldria incinerar els antecedents i mirar cap a una altra banda.” Són frases del president del grup mixt i fa un parell d’anys cap de Govern, Jaume Bartumeu. “És una ruïna. No per a tots, però sí per a les arques públiques del nostre país.”  “Es privatitzen els guanys i se socialitzen les pèrdues.” “Al mateix temps que la viabilitat del projecte s’anava enfonsant, augmentava més i més la participació pública.” Manifestacions de la consellera socialdemòcrata Rosa Gili. L’oposició ara formada per dos grups va coincidir en el fons a l’hora de defensar les respectives esmenes a la totalitat al projecte de crèdit extraordinari sol·licitat pel Govern per fer front a l’adquisició de les accions del centre de tractament de residus que encara avui estan a mans privades. L’Estat pagarà a Cespa i Novergie globalment 5,1 milions d’euros pel 47% de la participació que ostenten. De la quantitat acordada, 3,8 milions seran abonats amb el crèdit. La resta es compensa pel satisfet en virtut d’un contracte de prestació de servei durament criticat per Bartumeu, que el considera “una remuneració encoberta del capital”.

Llarg debat
La discussió sobre la compra de les 470 accions de Ctrasa que encara resten en mans privades va ser la reina de la sessió ordinària del Consell d’ahir. Amb el permís de Rosa Gili. Més de cinc hores d’activitat i un debat de pràcticament dues hores sobre el forn incinerador. L’enfrontament va ser dur. Però sempre en el marc, almenys ahir, d’un to respectuós (potser la principal tibantor es denota entre Jaume Bartumeu i el conseller demòcrata Martí Salvans, que va defensar el que al cap i a la fi va ser decisiu: DA va tombar les dues esmenes). Va ser una llarguíssima discussió amb un notable ball de xifres i diferents visions comptables (o d’aplicació comptable) sobre la taula. En la forma, el grup mixt va criticar que el Govern pagui 8.141 euros per acció quan a parer de Bartumeu “el valor teòric comptable” de cada participació no arribaria ni als 2.642 euros. “És una adquisició forassenyada”, “un preu que no és raonable”, va lamentar el líder del grup mixt. La socialdemòcrata Gili va criticar una nova “despesa milionària per al Govern”.

Uns i altres (mixt i PS per criticar-ho, DA i el Govern per defensar-ho) van repassar l’històric del forn incinerador. No exempt de dificultats. No exempt de crítiques. Sobrecost milionari, diferents valoracions del capital social, diferents percepcions sobre el funcionament de l’empresa, conflicte entre l’accionariat que durant un temps ha mantingut bloquejats els òrgans d’administració de la societat... I algun recordatori més o menys mal intencionat. Com ara la compra que ja va fer al seu dia Govern i FEDA de les accions que estaven en mans d’empreses andor­ranes. De fet, l’oposició va arribar a deixar entreveure que si ara s’adquireixen les accions a Cespa i Novergie és per acabar de liquidar “l’operació igual de ruïnosa amb les tres empreses andorranes”, segons Bartumeu.

Mentrestant, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar els mètodes comptables aplicats i, en conseqüència, l’operació. I això sense negar els principals arguments històrics. Curt i ras, Cinca va venir a dir que amb la compra de les accions a “un preu just” veient que la situació de Ctrasa no és pas dolenta, es deixen sense efecte cinc plets judicials, es resol un contracte de prestació de serveis més que qüestionat i es posa totalment en mans públiques un projecte al seu entendre “estratègic” per al país. I això pagant 3,7 milions menys del que hauria costat “la fórmula” que perseguia el Govern del PS “per fer fora” els socis privats “amb una metodologia perillosa”. Bartumeu va assegurar que l’assenyat hauria estat deixar fer els tribunals. Cinca va defensar que és millor estalviar-se plets. I, a més, “tenim el convenciment que no s’està pagant de més”.

La consellera socialdemòcrata, Mariona González va explicar ahir perquè el seu grup parlamentari s'oposa a la modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) presentada per la Comissió Legislativa de Sanitat, sobretot en el punt que proposa tornar a introduir el règim especial de cotització voluntària a partir dels 50 anys. González va argumentar que la mesura no té res a veure amb les persones que després d'haver treballat durant el mínim de 15 anys demanat en la modificació de la Llei de la CASS o més, es troben sense feina en la perillosa franja que va dels 40 als 59 anys. Tot al contrari, la consellera va denunciar que «la mesura està pensada per als rendistes, ja que es demana una cotització superior als 400 euros, cosa que una persona a l'atur difícilment pot pagar». I va afegir que «les persones inscrites al Servei d'Ocupació ja es beneficien d'un règim especial per poder cotitzar a la CASS». González va reiterar que «és una cotització voluntària a mida del ric», afegint que «les aquelles persones que no han cregut en el sistema i que fa cinc anys, quan es va revocar el règim especial voluntari podien continuar cotitzant, però van preferir marxar, ara podran entrar i sortir quan vulguin». I va continuar explicant el propòsit, «per exemple una persona de 62 anys a la qual se li comunica que requereix una operació, només li caldrà assegurar-se durant 6 o 7 mesos, operar-se i tornar-se a donar de baixa, si cal». González es va mostrar molt crítica amb la majoria parlamentària de Demòcrates per Andorra (DA), pel fet que «la mesura va a l'encontre del consens de totes les forces polítiques que seient a l'arc parlamentari el 2008, per revocar el règim de cotització voluntària». Un consens que va portar a la decisió de que «la CASS només cobriria les persones que tenen una activitat i els seus beneficiaris».

Pensions de jubilació // Aquesta però, no és l'única modificació que no agrada al grup parlamentari del PS, que també va presentar una esmena a la proposta de reduir la cotització als emprenedors durant els primers 12 mesos d'activitat però, sense cotitzar a la branca vellesa. Cosa que per al PS minva les possibilitats de que el cotitzant obtingui una pensió mínima en el futur. No obstant això, González va admetre que la branca vellesa de la CASS necessita una reforma aprofundida, més enllà de les mesures que DA proposa i justifica per la conjuntura econòmica i social del moment.

Branca insolidària // Si la branca malaltia és solidària perquè els sans paguen per als malalts, la branca de vellesa de la CASS funciona amb uns altres paràmetres, el cotitzant compra punts, per tant, com més en compra, més cobrarà en el futur, tot i que la taxa de restitució és del 50% per a vuit anys. González va defensar ahir que «s'hauria de millorar la taxa de restitució almenys fins al 60%, de la mateixa manera que s'hauria d'ampliar el període de retorn de vuit anys a 10 o 12 anys, perquè l'esperança de vida també ha augmentat». No obstant això, va matisar que el sistema sigui poc solidari i que hagi permès a molts apostar pels punts de vellesa, en lloc d'invertir els diners en qualsevol producte financer privat. «És veritat que hi ha pensions molt elevades però tampoc no són tantes com la gent pensa» va afirmar González, alhora que va estimar que «són entre 30 i 40».

Sostre a la compra de punts // Per això, González no va apostar per posar un sostre a la compra de punts de vellesa, tot i que va defensar que «cal actuar perquè no hi hagi pensions indignes». I va afegir que en el Congrés del PS celebrat a començaments de l'abril passat, «vam aprovar una ponència que plantejava la possibilitat de comprar els punts de vellesa a un preu més elevat a partir d'un cert salari», amb la qual cosa s'escurçaria la distància entre els que compren més punts i els que no en poden comprar tants.

No obstant això, la consellera també va insistir en qupe «caldria augmentar la cotització en aquesta branca perquè tothom pogués tenir una pensió digna». Una aspiració que posa en dubte, però, l'actual funcionament de la CASS, perquè González va admetre que els diners del fons de pensions també serveixen per tapar el dèficit de la branca malaltia. Una revelació que recorda altres temps, quan els diners del fons servien per comprar empreses amb l'excusa de fer-los fructificar, salvant les distàncies morals, és clar. González va reconèixer que els diners del fons no s'haurien d'utilitzar per cap altre concepte que no sigui el d'assegurar les pensions. I va insistir en que «l'Estat hauria de cobrir el dèficit de la sanitat pública i no el fons de vellesa de la CASS, de la mateixa manera, que també hauria de cobrir el forat que van deixar les pensions no contributives que va atorgar el Govern no fa tants anys».

La decisió dels consellers generals de DA de votar en blanc demà dijous en l'elecció de la secretaria de la Sindicatura deixa el camí lliure per tal que la candidata del PS, Rosa Gili, ocupi el càrrec davant la seva contrincant, Sílvia Bonet, del Grup Mixt. El previsible empat a tres vots dels seus grups respectius farà recórrer al Reglament del Consell, el qual estableix que serà nomenada la candidata més jove que, en aquest cas, és la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili.

El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, va explicar ahir que la decisió de votar en blanc s'ha pres amb el suport de la gran majoria dels membres de l'agrupació perquè pensen que els qui s'haurien d'haver posat d'acord en l'elecció són els dos grups de l'oposició. El que sí que tenen clar des del grup demòcrata és que aquest lloc ha d'estar ocupat per algú de l'oposició per mantenir la pluralitat a la Sindicatura, i per això ni han presentat ni presentaran cap candidat.

D'altra banda el Grup Parlamentari Mixt ha entrat una pregunta a la Sindicatura per saber quines mesures pensa aplicar el Ministeri d'Educació en el cas que tanquessin les escoles espanyoles d'Encamp i Sant Julià i s'hagués de fer un traspàs d'alumnes al sistema andorrà en aquelles parròquies, davant l'eventualitat d'una davallada d'alumnes.

Mentrestant els sindicats d'ensenyament espanyol han fet una crida, demà a les set de la tarda, a concentrar-se davant l'ambaixada per donar suport així a la vaga general convocada a tota Espanya en aquest sector en contra de les retallades.

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili va entrar ahir a Sindicatura una pregunta adreçada al Govern perquè respongui per escrit sobre la participació dels alumnes de segona ensenyança en les activitats d’hivern que ha proposat el ministeri d’Educació durant aquest curs escolar.

Així, Gili vol saber quants alumnes de segona ensenyança participen en les activitats d’esquí escolar o en les diverses activitats de neu o patinatge. A més, la consellera socialdemòcrata demana un desglossament al Govern sobre quants alumnes han pres part en cadascuna de les activitats, detallant quines són aquestes activitats i el repartiment dels estudiants segons els diferents centres educatius.

Gili motiva aquesta pregunta en el fet que aquestes formacions poden ser importants per al futur de molts joves, ja que si reben “una bona formació” en el món de la neu potser en el futur poden optar a un lloc de treball en aquest àmbit, tenint en compte el volum de feina que es genera cada hivern.

La Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient va començar ahir el debat de les esmenes presentades al projecte de llei de modificació de la Llei de la CASS que esglaona la cotització dels autònoms en funció dels resultats. El text ha rebut set esmenes per part del Grup Parlamentari Demòcrata, i set més del grup socialdemòcrata, entre les quals una que proposa la supressió del nou règim especial que permet als majors de 50 anys cotitzar voluntàriament si ho han fet un mínim de 15 anys. La consellera general socialdemòcrata Mariona Gonzàlez va assegurar que entenen que la seguretat social només hauria de cobrir les persones que tenen alguna activitat i els seus beneficiaris, però no estan d'acord «que es pugui entrar i sortir del sistema quan es vulgui», tal com succeïa abans de la Llei del 2009. En canvi, el Grup Mixt ha optat per votar en contra d'aquesta esmena, tot i que s'havien presentat abans que el grup es dividís.

Es preveu que els tres grups puguin acabar el debat aquesta mateixa setmana, per tal que el projecte de llei se sotmeti a votació en el ple previst per al 23 de maig, tal com va explicar a l'ANA el conseller general demòcrata Xavier Montané.

A banda de les esmenes presentades per DA, que ja van fer públiques en roda de premsa, el projecte de llei ha rebut set esmenes del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, que es van presentar abans que el grup es dividís. La consellera general socialdemòcrata Mariona Gonzàlez va explicar que una de les principals esmenes és la que demana la supressió del règim especial voluntari dels majors de 50 anys, ja que no veuen lògic que es torni a la llei anterior al 2009, quan les persones podien cotitzar voluntàriament a la CASS. En tot cas, tal com va explicar Gonzàlez, si mai s'hagués de tornar enrere i tothom «pogués entrar i sortir del sistema a voluntat», hauria de ser per tothom i no només per als majors de 50 anys.

Un altre dels cavalls de batalla dels socialdemòcrates és el fet que el Govern hagi previst la possibilitat de reducció de la base de cotització per als emprenedors durant els primers 12 mesos, però que en canvi durant aquest període no puguin cotitzar a la branca de jubilació. Pel PS, això és «un greuge» de cara a tenir dret a una pensió mínima en el futur.

D'altra banda, les esmenes dels socialdemòcrates també van encaminades a no permetre que els cònjuges puguin ser assalariats de les seves respectives parelles i que els familiars només siguin considerats com a tal si conviuen amb la persona. També demanen que la base de cotització dels socis assalariats sigui en funció del salari que cobren realment i com a mínim el salari mitjà, i no el mínim com estableix el projecte de llei.

La consellera del Grup Mixt Sílvia Bonet va explicar a l'ANA que en general van defensar les mateixes esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata, però que finalment van decidir no donar suport a l'esmena de supressió del règim especial voluntari, ja que consideren que amb aquesta opció «no es torna a la situació anterior» sinó que permet cobrir un buit tenint en compte que «la societat té cada cop més disparitat de situacions». El Grup Mixt també va donar suport a DA pel que fa a fixar la base de cotització dels socis assalariats en funció del salari mínim. De fet, Bonet va dir que s'han pres les decisions amb l'objectiu que la llei «s'adapti al màxim a la situació actual de crisi econòmica» i per facilitar que «el màxim de gent en qualsevol situació pugui cotitzar».

La comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient va començar ahir el debat de les esmenes presentades al projecte de llei de modificació de la Llei de la CASS que esglaona la cotització dels autònoms en funció dels resultats. El text ha rebut set esmenes de Demòcrates per Andorra (DA) i set més del grup parlamentari socialdemòcrata, entre les quals una que proposa la supressió del nou règim especial que permet als majors de 50 anys cotitzar voluntàriament si ho han fet un mínim de quinze anys.

La consellera socialdemòcrata Mariona González va assegurar que entenen que la seguretat social només hauria de cobrir les persones que tenen alguna activitat i els seus beneficiaris, però no estan d’acord “que es pugui entrar i sortir del sistema quan es vulgui”, com passava abans de la llei del 2009. En tot cas, tal com va afegir la consellera socialdemòcrata, si mai s’hagués de tornar enrere i tothom “pogués entrar i sortir del sistema a voluntat”, hauria de ser per a tothom.

El grup mixt ha optat per votar en contra d’aquesta esmena, tot i que l’havien presentat abans que el grup es dividís.

Un altre dels cavalls de batalla dels socialdemòcrates és el fet que el Govern hagi previst la possibilitat de reducció de la base de cotització per als emprenedors durant els primers dotze mesos, però que en canvi durant aquest període no puguin cotitzar a la branca de jubilació. Pel PS, això és “un greuge” de cara a tenir dret a una pensió mínima en el futur.

D’altra banda, les esmenes dels socialdemòcrates també van encaminades a no permetre que els cònjuges puguin ser assalariats de les seves parelles i que els familiars només siguin considerats com a tals si conviuen amb la persona. També demanen que la base de cotització dels socis assalariats sigui en funció del salari que cobren realment i com a mínim el salari mitjà, i no el mínim com estableix el projecte de llei.

La consellera del grup mixt Sílvia Bonet va explicar que en general havien defensat les mateixes esmenes presentades pel grup parlamentari socialdemòcrata, però que finalment havien decidit no donar suport a l’esmena de supressió del règim especial voluntari, ja que consideren que amb aquesta opció “no es torna a la situació anterior” sinó que permet cobrir un buit tenint en compte que “la societat té cada cop més disparitat de situacions”.

També van donar suport a DA pel que fa a fixar la base de cotització dels socis assalariats en funció del salari mínim. Bonet va dir que s’han pres les decisions perquè la llei “s’adapti al màxim a la situació actual de crisi econòmica” i per facilitar que “el màxim de gent en qualsevol situació pugui cotitzar”.

Després que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata hagi vist marxar els seus líders al grup mixt, Rios agafa les regnes com a president.

–Primer voldria saber si l'hem de felicitar o no. És d'aquelles coses que un no sap mai si és bo o dolent.
–Està clar que les circumstàncies que han portat el grup parlamentari socialdemòcrata a tenir un nou president, no són circumstàncies per celebrar precisament. És una situació difícil en la que nosaltres no hi hem tingut una raó directa. És a dir, el fet que marxin tres persones del grup parlamentari no vol dir que els haguem fet fora. Aquesta situació no és volguda per nosaltres i són circumstàncies difícils. Això no vol dir que no assumim aquesta responsabilitat. Agafem els càrrecs i designacions amb molta esperança i ganes de treballar, i intentarem estar a l'alçada. I treballarem per defensar els valors socialdemòcrates i el programa electoral amb el qual ens vam presentar.

–¿Com s'explica aquest trencament?
–Jo personalment, i els companys que actualment estem al grup parlamentari, havíem tingut sempre la idea, i així ho havíem expressat en les reunions del grup parlamentari, que independentment de la situació del partit, el grup parlamentari tenia una responsabilitat addicional. I és que havia estat escollit per les urnes, i per tant havíem de fer l'esforç per mantenir el grup parlamentari unit. L'explicació que se'ns va donar com a justificant de la marxa d'aquests tres membres era que vistes les circumstàncies del partit, el grup parlamentari no podia mantenir-se unit i per tant marxaven.

–¿I quines són aquestes circumstàncies del partit?
–Això se'ls hauria de demanar a ells.

–Però vosaltres no hi veieu...
–Nosaltres, repeteixo, sempre havíem dit que el grup parlamentari es podia mantenir unit i treballar conjuntament, perquè tenim un programa que ens obliga a uns compliments a nivell legislatiu i defensar unes línies ideològiques al Consell General. I per tant, enteníem que podíem seguir treballant. No ha estat possible. Nosaltres en cap cas hem actuat de catalitzador, o en cap cas hem volgut que aquests tres membres abandonessin el grup parlamentari, i per tant és una situació no volguda. Però que assumim perfectament i amb moltes ganes i il·lusió de fer el treball ben fet.

–Des de fora es veuen moltes ombres. I costa d'entendre. Per un cantó es diu que ja s'havia avisat i per l'altre que no se'n tenia notícia.
–Nosaltres ens assabentem per la premsa que hi ha una voluntat d'abandonar el Grup Parlamentari Socialdemòcrata. No recordo el dia, però a nosaltres no se'ns comunica oficialment ni personalment fins el 18 d'abril a les deu de la nit a la seu del Consell General. I és a partir d'aquí que nosaltres ens posem a treballar per no paralitzar el Consell i prendre les decisions que s'escaiguin per tal que torni a funcionar amb normalitat.

–I després ha transcendit tot això de les transferències. El senyor Bartumeu era gairebé l'únic que hi tenia accés. ¿Com s'explica aquesta confiança cega?
–El reglament del grup parlamentari, que vam aprovar entre tots, determina que el president és la persona que gestiona els comptes. Nosaltres no teníem cap indicador que ens hagués de fer veure que la nostra lleialtat i confiança envers el president es podia veure trencada.

–¿I ara es canviarà el reglament?
–El reglament continua sent vigent, no l'hem canviat. L'únic és que intentarem canviar temes d'ordre tècnic bancari sobre els comptes del grup parlamentari. És a dir que intentarem que certes transferències no es puguin fer a menys que es presenti una acta del grup que així ho determini. Perquè el problema d'aquestes transferències és que es van fer sense l'acord del grup parlamentari, ni verbal ni escrit. Nosaltres no obviem, ni amaguem, ni tenim por d'obrir el debat de les assignacions dels grups parlamentaris. Podem parlar si són les idònies o no, si el Tribunal de Comptes ens ha d'auditar, si hem de presentar auditories cada any, factures. Això no ens fa por, al contrari, creiem que potser ja s'hauria pogut fer abans. I per tant creiem que tot el que sigui posar ordre a la gestió de diners públics és una obligació que tenim entre tots plegats, i des del primer dia que sóc president de grup parlamentari ja estic a favor d'asseure'ns a una taula i veure com podem canviar la situació que tenim ara cap a millor.

–El grup passa de sis a tres i la feina és la mateixa. Tindreu una sobrecàrrega de feina.
–Nosaltres no estem sols. Sí que passem de sis a tres, però des del congrés tenim un suport del partit incondicional, i un suport de gent, de militants que han recuperat la il·lusió, que tenen ganes de treballar amb nosaltres, que volen compartir i aportar el seu treball i dedicació. Per tant entenc que estem molt més recolzats que mai. I a nivell intern, evidentment que tindrem més feina, però la feina no ens fa por. Tenim ganes de començarà fer propostes en positiu i de començar a visualitzar la nova manera de fer del grup parlamentari socialdemòcrata.

–Una nova manera de fer, ¿en quin sentit?
–Nosaltres ara, primer de tot estem acabant d'ordenar totes les necessitats i obligacions que tenim envers el Consell General a nivell oficial, també internament la nostra documentació. Però el grup parlamentari socialdemòcrata, els tres companys que en formem part, té com a vocació, a partir d'avui trepitjar carrer. És a dir, ser proactius, anar a veure associacions, ciutadans, posar-se a disposició de persones que ens vulguin comentar, explicar o aportar idees. No esperar que els col·lectius ens vinguin a veure sinó nosaltres anar a veure'ls per intentar establir aquests ponts amb la societat, que s'havien trencat.

–¿I la feina que s'havia fet fins ara?
–El que ha de quedar molt clar és que el grup parlamentari socialdemòcrata no s'ha dividit, i continua sent el grup parlamentari socialdemòcrata. El que ha passat és que hi ha tres membres que se n'han anat al grup mixt. Partint d'aquesta idea, el que pensem és que tota la feina que s'havia fet fins ara és del grup parlamentari socialdemòcrata. Perquè el grup no depèn de les persones que el formen sinó que és una entitat dins el Consell general. Per tant la feina no la fa el David Rios o la Rosa Gili. La feina la fa el grup parlamentari socialdemòcrata, i com que aquest no desapareix, sinó que es manté, s'entén que tota la feina feta fins ara resta al grup parlamentari. I serà a nosaltres de prendre la decisió de si aquesta feina s'acaba, en el cas de proposicions de llei, introduint o en el cas d'esmenes les acabem defensant.

–¿En quines proposicions esteu treballant ara?
–Nosaltres teníem a punt la proposició de llei de l'IRPF. Esperarem a parlar amb el cap de Govern per veure quines són les seves intencions en aquesta llei. I teníem diverses idees de desenvolupar proposicions de llei.

–¿I quines són?
–Tenim una llista molt àmplia. De fet, coincideix bastant amb el nostre programa electoral, que ara s'ha vist reforçat pel congrés del partit, en el qual la comissió d'afers jurídics encomanava una sèrie de modificacions legislatives, que no són poques, al grup parlamentari. Per tant, de deures en tenim, i són deures que creiem que poden aportar, que són positius, són deures a nivell social i també a nivell econòmic. I aquesta és la línia que volem mantenir durant tota la legislatura, ser proactius a nivell d'oposició.

Contundent. I sense embuts. La consellera general socialdemòcrata Mariona Gonzàlez va acusar la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, d’“insultar totes les dones” amb les seves crítiques al PS i a la proposició que havia presentat la formació amb la intenció de despenalitzar l’avortament. Fer rer va considerar dies enrere fora de lloc el plantejament del grup socialdemòcrata. Va recordar que posava en perill l’ordre institucional i va arribar a qualificar d’“insult” plantejar en aquest moment el debat. Gonzàlez va usar el mateix substantiu emprat per la cònsol per respondre-li. I va anar una mica més enllà. 

La consellera general va fer una valoració ben expressiva de les manifestacions de Rosa Ferrer. “No semblen les declaracions més afortunades que hagi fet en la seva vida”, va dir la parlamentària amb referència a la cònsol, de qui va recordar que no fas gaires mesos havia estat “condecorada per França per la seva trajectòria feminista”, fet que amb silencis va qüestionar que es correspongués a les seves valoracions sobre la proposició de despenalitzar l’avortament. Gonzàlez va acabar recordant que el PS “no va insultar ningú” amb el seu plantejament legislatiu, que va recordar que obeïa a un mandat del país i a certa inquietud social, com demostren les signatures recollides per la plataforma Sí als nostres drets.

Enmig de tot plegat va deixar anar la perla. “L’insult el profereix ella a totes les dones del país i a la societat que vol exercir el seu dret amb una total independència i sobirania. Qui insulta totes les dones i la plataforma és ella”, va incidir. La consellera, que passarà a ser presidenta suplent del remodelat grup socialdemòcrata, va ser l’encarregada de defensar dijous de la setmana passada la proposició. I va recordar, entre d’altres coses, que les institucions es deuen al poble i no al revés, en una clara referència al Coprincipat episcopal.
 

L’organització del primer fòrum mundial de dones francòfones del darrer 20 de març, que comptava amb el suport del nostre copríncep François Hollande, va ser acollida amb molt d’entusiasme i d’esperança de cara a la millora de la situació de la dona al món francòfon.

La jornada del 20 de març va ser colpidora en emocions per a molts dels testimonis, provinents essencialment del continent africà. Van ser molts els que van destacar el retrocés en el tracte a la dona. Efectivament, la pobresa, les guerres, les situacions de crisi afecten en primer lloc les persones més vulnerables, i entre elles les dones.

• Hi ha 200 milions d’analfabets en l’espai francòfon i d’aquests, dos terços són dones.
• El 54% de les dones africanes no tenen accés a l’educació.
• Per l’extrema violència a l’escola, per l’assetjament de professors i companys d’escola, moltes no passen de l’ensenyament primari al secundari.
• El cas de les dones malianes, que han de caminar de 30 a 40 quilòmetres per anar a buscar aigua i, mentre elles no hi són, els mateixos veïns els violen les filles.
• El cas de Mauritània, on moltes dones són esclaves i, com a tals, no tenen cap dret: ni de propietat ni de poder fundar una família...
• El doble càstig al Marroc, on moltes dones s’han de casar per força amb el seu violador per raons culturals lligades a l’honor.
• Les interpretacions dels textos religiosos en detriment de la condició de les dones denunciades per dones tunisianes.
• El fet que el 70% de les persones amb sida a l’Àfrica siguin dones.
• Les dones d’entre 15 i 44 anys moren més de violència que de paludisme, sida i càncer junts.

Denis Mukwegwe, ginecòleg a la República Democràtica del Congo, que ha operat avui dia 30.000 dones de les seqüeles de violacions a les províncies del Nord i del Sud de Kivu, va lamentar que en un món cada dia més globalitzat no existís una regulació de la protecció dels drets de les dones i va proposar la creació d’una jurisdicció internacional per lluitar contra les violències envers la dona.

També va pronunciar una de les frases més fortes de la conferència dient que actualment el cos de la dona ha esdevingut el camp de batalla de les guerres. Frase impactant que va ser represa pel ministre d’Exteriors, Laurent Fabius, en el discurs de cloenda del fòrum.

En la seva conclusió, el ministre francès va admetre que a França també calia treballar molt per arribar a la igualtat de gènere.

Efectivament, hi ha 75.000 violacions a França cada any i, d’aquestes, només una dona de cada deu ho denuncia. El cost de les violències conjugals a França representa 2,5 milions d’euros.

La setmana passada, Andorra va tenir l’honor de rebre la visita del senyor Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, i en el seu discurs ens va felicitar per ser el segon país en representació femenina en el parlament, incitant-nos a través del nostre exemple a ser un model per al món sencer.

Com a andorrana, dona i membre del Consell General pel Partit Socialdemòcrata, n’estic orgullosa.

El que no tinc tan clar és que la configuració del nostre parlament sigui sempre la mateixa en el futur. Lamento no poder dir que aquesta paritat sigui present en els altres llocs de decisió importants: en el Govern, el món de la justícia, el món empresarial...

Per arribar a ser un bon exemple per a tots, encara tenim feina per endavant. 

En aquests moments, tenim un debat interessant sobre la taula, que ha fet, fa i farà córrer molta tinta. A través del recorregut de la llei de despenalització de l’avortament en els tres supòsits (perill per a la vida o la salut de la gestant, delicte relatiu a la genètica i a la reproducció humana o contra la llibertat sexual, existència d’anomalies o malformacions del fetus) presentada pel nostre partit, demostrarem ara la sensibilitat andorrana als drets de la dona.

Serà l’ocasió de veure si el fet de tenir un 50% de dones parlamentàries, que tant orgull ens suposa, canviarà les sensibilitats i serà suficient per normalitzar una situació que tots sabem que existeix.

Encara que l’avortament estigui penalitzat a Andorra, les dones andorranes que per les raons que siguin volen interrompre el seu embaràs es desplacen als centres hospitalaris dels països veïns. Ho fan aquelles que tenen els mitjans per fer-ho i és clar que això és molt més fàcil per la proximitat que tenim amb els països veïns en ser un país petit.

Però jo em demano quin exemple donem als països del món, de paritat i justícia, que tant ens va agradar sentir de part del senyor Ban Ki-moon, quan no tenim solucionada de manera natural, oberta i transparent, una problemàtica tan bàsica de consideració dels drets, la dignitat i la llibertat de la dona andorrana.
 

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat divuit esmenes al projecte de llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per garantir-ne la independència i reforçar-la com a “autoritat financera pública”. Algunes són per reforçar la prohibició als membres del consell d’administració de mantenir cap relació financera o laboral amb les entitats del sistema financer andorrà.