El grup parlamentari socialdemòcrata, mitjançant la consellera Mariona González, ha presentat 128 esmenes a la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris. Majoritàriament es tracta d'esmenes destinades a reforçar el paper de l'Estat com a primer garant en la provisió i finançament d'aquests serveis.

En aquest sentit, creuen que el text presentat pel grup demòcrata consolida un sistema de serveis socials de "tall liberal" perquè deixa a l'Estat un paper secundari en l'atorgament de prestacions socials.

Els socialdemòcrates rebutgen, per exemple, que es pugui derivar aquesta responsabilitat a familiars que no formen part del nucli de convivència del sol·licitant.

Altres esmenes pretenen millorar certs processos en l'àmbit del treball social i donar més seguretat jurídica al text. Per últim, hi ha aportacions que incorporen demandes plantejades per diferents associacions de discapacitats.

Veure article original

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat quatre esmenes al projecte de llei qualificada de modificació del Codi Penal. Una d’elles proposa la inclusió d’un article per regular el ciberassetjament en estimar que en l’entorn cultural europeu el nombre de casos de ciberassetjament està creixent per l’aparent impunitat que facilita  l’anonimat de les últimes tecnologies.

Així, en el nou redactat plantejat pels socialdemòcrates el delicte de ciberassetjament “es consumaria en concertar una trobada” sempre que s’acompanyi d’“actes materials encaminats a l’apropament”. Aquests actes poden ser, per exemple, facilitar una adreça o un lloc de trobada, reservar habitacions, anar a buscar el menor i enviar fotografies o missatges explícits per guanyar-se la confiança del menor. En aquest sentit, el text proposat pels socialdemòcrates deixa clar que “no es castiga el sol fet de quedar amb un menor, tret que la finalitat de la trobada sigui mantenir-hi relacions sexuals”.

El paquet d’esmenes presentades per la consellera general Mariona González introdueix també altres modificacions de caràcter tècnic, així com canvis menors de l’articulat com en el règim de perseguibilitat dels delictes contra la llibertat sexual, tot assegurant un tractament diferenciat entre els casos de delictes contra majors d’edat i menors d’edat, segons un comunicat del grup parlamentari.

Cooperació penal
D’altra banda, el grup socialdemòcrata ha presentat també quatre esmenes al projecte de llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 20 de desembre del 2000. Una de les esmenes dels socialdemòcrates defensa que els informes de la Unitat d’Intelligència Financera (UIF) tinguin el “valor provatori” que les autoritats judicials els atorguin i puguin ser incorporats “a les diligències judicials o administratives que se’n derivin quan siguin reclamats per una autoritat judicial”. El grup socialdemòcrata considera que pretendre, com fa la proposta del Govern, que aquests informes mai no es puguin aportar a un procediment (judicial o administratiu) “significa un obscurantisme injustificat, donat que en un Estat de dret no pot existir cap actuació administrativa sense control judicial, si s’escau”.

Finalment, i en virtut del que planteja l’esborrany de la Quarta Directiva de la UE en matèria de blanqueig, els socialdemòcrates també afegeixen que les mesures de control reforçat a les situacions que per la seva naturalesa poden presentar un risc elevat de blanqueig o de finançament de terrorisme s’ampliïn a les persones “políticament exposades” una vegada hagin perdut aquesta condició “i que mai podrà ser inferior als 18 mesos posteriors a la pèrdua d’aquesta”.

El grup parlamentari socialdemòcrata creu que la proposició de llei contra la morositat presentada per DA afavoreix les grans empreses. Per això, han presentat un seguit d'esmenes que pretenen invertir els efectes i afavorir els petits i mitjans empresaris. Així proposen apujar els interessos de morositat als interessos legals més cinc punts, incloure el recurs de mediació i reduir els terminis de pagament a 30 dies el 2016.

Segons el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, aquesta reducció serà positiva "per les petites i mitjanes empreses perquè reduir el termini de pagament força que s'ingecti liquiditat al sistema".

Els socialdemòcrates també han explicat les esmenes presentades al projecte de llei per al foment de la rehabilitació d'edificis, la millora de l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables. Per Rosa Gili, aquest projecte de llei "dóna inseguretat jurídica".

Els socialdemòcrates proposen establir l'import màxim dels ajuts a un 15 per cent del cost de la rehabilitació d'edificis i a un 20 per cent en les actuacions per millorar l'eficiència energètica. Acoten a més les ajudes als edificis construïts abans de l'1 de gener del 1995.

Veure article original

El grup parlamentari socialdemòcrata a presentat deu esmenes a la proposició de llei en què s’estableixen mesures contra la morositat. Tal com va explicar ahir el president del grup parlamentari, David Rios, l’objectiu principal de les esmenes és sobretot “eliminar les greus conseqüències que pot comportar el text per als petits i mitjans empresaris”.

Una de les propostes és eliminar la possibilitat que preveu el text que si hi ha acord entre les dues parts es pugui pagar en 90 dies. D’aquesta manera, es pretén que el termini perquè es produeixi la mora sigui sempre de 60 dies, sense que hi pugui haver una possible ampliació. A més, es vol que aquest termini es vagi reduint progressivament fins a fixar-se en 30 dies a partir del 2016, mentre que el 2015 seria de 45 dies. La finalitat d’aquestes modificacions, segons va explicar Rios, és que “s’injecti liquiditat en el sistema” econòmic, cosa que interessa en aquests moments de crisi.

D’altra banda, els socialdemòcrates defensen també, a través d’altres esmenes, incrementar els interessos de la mora, que es consideren insuficients perquè són més baixos que els interessos bancaris. El text estableix que el deutor hagi de pagar el doble de l’interès legal com a sanció, mentre que el PS considera que hagi de pagar l’interès legal més cinc punts percentuals. Per aquest grup, pagar només el doble de l’interès legal “no assegura el valor dissuasiu”, cosa que podria fer que algunes empreses, igual que passa ara, optessin per aquesta via per finançar-se. Tal com quedaria el text en cas que s’acceptés l’esmena dels socialdemòcrates, a més, “el creditor pot reclamar totes les despeses generades per al cobrament del crèdit”, segons s’apunta a l’esmena presentada per Rios.

El grup parlamentari socialdemòcrata aposta també perquè s’elimini l’apartat de la proposició de llei on s’obliga els empresaris a aplicar aquests terminis en les operacions que facin amb empreses estrangeres, ja que consideren que posaria els empresaris andorrans en inferioritat de condicions. “Aquest és un dels grans errors de la llei”, va especificar el parlamentari.

Finalment, es proposa també introduir un aspecte “innovador” al text constituint la figura del mediador en l’àmbit de la morositat, que es regularia a través d’un reglament posterior. I és que, segons l’argumentació dels socialdemòcrates, hi ha molts casos en què les empreses no acudeixen a la justícia quan se’ls deuen petites quantitats perquè això els resultaria més car, i s’hauria d’obrir la possibilitat d’un procés de mediació en què es pogués pactar. “L’acceptació del procediment de mediació té caràcter voluntari, i implica la renúncia a l’exercici d’accions judicials”, segons la proposta del PS.

Rios va indicar ahir que la morositat és en aquests moments “un greu problema” que afecta sobretot els petits i mitjans empresaris. En aquest sentit, es considera que la proposició de llei elaborada pel grup parlamentari demòcrata servirà per acabar amb el que s’anomena “morositat voluntària”, que és aquella que practiquen algunes empreses que realment no tenen problemes de tresoreria, però paguen tard com a forma de finançar-se, cosa que té un efecte cascada i afecta molt negativament el teixit econòmic.
 
El conseller general socialdemòcrata va voler aclarir també que, contràriament al que es pensa de vegades al carrer, el text només regula els terminis de pagament entre empreses i entre empreses i l’administració, però no les operacions relacionades amb clients finals, cosa que el PS troba bé perquè s’ajusta al que determina la directiva europea en aquesta matèria. Rios va assenyalar també que les esmenes s’han confeccionat prèvia consulta de la Cambra i diversos agents econòmics, amb la qual cosa volia ressaltar que compten amb el suport de bona part del teixit productiu.

En contra de la subvenció del 100% de la rehabilitació

El grup socialdemòcrata ha presentat set esmenes a la proposició de llei per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables. La consellera general Rosa Gili va explicar que no estan d’acord que la llei elimini totes les limitacions a l’hora d’accedir a les ajudes, cosa que significa en la pràctica que el Govern podria subvencionar fins al 100% del cost de les obres, en comptes del màxim del 10% actual. Per aquesta raó la parlamentària va considerar que es tracta d’una llei que regula molt poc i que “dóna inseguretat jurídica”.

Així, les esmenes socialdemòcrates pretenen limitar les ajudes, de manera que no superin el 15% del cost total en els casos de rehabilitació d’edificis, o un 20% quan es tracta d’obres per millorar l’eficiència energètica. A més, es proposa que només es puguin acollir a les ajudes els edificis anteriors al 1995, amb algunes excepcions, i que el reglament tingui en compte criteris econòmics per atorgar les subvencions o els crèdits preferents.

Amb el nou text, contràriament al que passa ara, es podran beneficiar tot tipus d’edificis de les ajudes, a les quals no accediran només les persones físiques sinó també les jurídiques i comunitats de veïns.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata va presentar ahir 10 esmenes a la proposició de llei de mesures contra la morositat. El president del grup, David Rios, va explicar que «l'objectiu és eliminar les conseqüències que pot comportar per als petits i mitjans empresaris allargar, mitjançant previ acord, el termini de pagament fins a 90 dies». Rios va dir que «a la llarga això vol dir que els pagaments s'efectuaran per defecte a 90 dies, cosa que només pot beneficiar les grans empreses, mentre que perjudicarà, i molt, les petites». De la mateixa manera, Rios va defensar que el termini per pagar els proveïdors de mercaderia o serveis «es vagi reduint, per tal que sigui de 45 dies el 2015 i com a màxim de 30 dies el 2016». I es va oposar als interessos de mora fixats en el projecte de llei del Govern que corresponen al doble de l'interès legal. Rios va argumentar que «són insuficients perquè són inferiors als interessos bancaris, i per tant, proposen que l'interès de mora sumi cinc punts a l'interès legal». El PS també proposa que s'elimini l'apartat on s'obliga els empresaris a aplicar les mateixes normes en les operacions comercials que fan amb les empreses estrangeres si no existeix una reciprocitat legal i jurídica. Rios va dir que considera la mesura com «un dels grans errors de la llei perquè podria posar els empresaris andorrans en inferioritat de condicions». Per últim, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata també demana al Govern d'introduir un procés de mediació per als petits deutes «quan es tracta de quanties que no es reclamen per via judicial per no haver de fer front a més costos».

No obstant això, Rios es va felicitar que el text entrat a tràmit parlamentari pel Govern només regula els terminis de pagament «entre empreses o entre empreses i administracions, i no els de les operacions relacionades amb clients finals». I va insistir en que aquesta directriu «s'ajusta a la directiva europea».

Llei de rehabilitació // El Grup Parlamentari Socialdemòcrata també va presentar set esmenes a la proposició de llei per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l'eficiència energètica dels edificis i l'ús de les energies renovables. La consellera general Rosa Gili va ser l'encarregada d'exposar el punt de vista del grup i va criticar que la llei «elimini totes les limitacions a l'hora d'accedir a les ajudes». Cosa que va argumentar pel fet que «pot donar a entendre que el Govern podria subvencionar fins al 100% del cost de les obres de rehabilitació». Gili va afegir que «és una llei que regula molt poc i que dóna inseguretat jurídica».

Així, la proposta del grup és limitar les ajudes per rehabilitacions al 15% del cost total, i les ajudes per integrar l'eficiència energètica als edificis al 20% del cost total. Gili també va proposar que les ajudes només s'atorguin als edificis construïts amb anterioritat al 1995, any en què es va aprovar la Llei d'accessibilitat, cosa que va obligar les administracions i els propietaris a suprimir barreres arquitectòniques i adaptar l'interior dels edificis per a les persones amb mobilitat reduïda.

Altra petició de la consellera socialdemòcrata és que el futur reglament que emanarà de la llei marc tingui en compte tots els criteris, no només els econòmics, a l'hora d'atorgar les subvencions o els crèdits preferents. Gili va explicar que tal com està redactada la llei es podria interpretar que el «primer en presentar un projecte es beneficiarà dels ajuts i així, fins que no s'hagin exhaurit». I va afegir que «pensem que no es tracta d'això, sinó de tenir present la importància de cada actuació i la repercussió en l'entorn».

La intensa activitat política ha fet que el grup socialdemòcrata hagi sol·licitat una pròrroga per poder esmenar el codi penal, el codi de procediment penal i la reforma de la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig. Mentrestant, treballen contra rellotge per esmenar la reforma de la CASS i del projecte de llei de serveis socials. De moment, ja tenen preparades més de 120 esmenes. La proposició de llei demòcrata de serveis socials i sociosanitaris  xoca frontalment amb la filosofia socialdemòcrata. Segons el PS, l'atorgament de serveis socials ha de ser universal i s'ha de finançar a través d'impostos.

Els socialdemòcrates també estan en contra de la reforma que es planteja a la CASS. Argumenten que es retallen molts drets. Segons González, el PS podria "estar d'acord que s'hagués augmentat un 2% a la branca de malaltia com s'ha fet a la branca de jubilació, però no a partir de retallades per la gent que està malalta". Ha afegit que "la sanitat, l'educació i els serveis socials són intocables" per als socialdemòcrates.

Mariona González reconeix que l'escissió del grup socialdemòcrata i la intensa activitat política dificulta que les lleis arribin al Consell General per ser votades en els terminis establerts.

Veure article original

El PS tirarà endavant la proposició al març si no s’aconsegueix el consens

Els quatre advocats impulsors de la recollida de signatures per permetre el matrimoni entre persones homosexuals es van reunir ahir amb els membres de la Comissió d’Interior del Consell General. Jean-Michel Rascagneres, Maitena Manciet, Maite Bourgeaud i Manel Pujadas van traslladar als consellers generals la discriminació jurídica que suposa que no es puguin casar persones del mateix sexe.

Pujadas va explicar ahir que la rebuda d’aquesta informació per part dels consellers «va ser exel·lent» i hi va haver «una esplèndida comprensió del problema que suposa». En aquest sentit, Pujadas va explicar que els consellers els van informar que els tres grups parlamentaris estudiarien la possibilitat de fer una proposició de llei conjunta.

El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, va dir que «el debat sobre el matrimoni homosexual » s’inclouria en «el treball en un àmbit més àmpli de modificació del dret civil i de successions», i que per tant, «no hi haurà només El PS tirarà endavant la proposició al març si no s’aconsegueix el consens aquesta modificació concreta». Baró va afegir que en aquest debat «s’han de tenir en compte certes implicacions institucionals, però no té comparació amb les de l’avortament», ja que en aquest segon «en la Constitució s’especifica el dret a la vida».

La consellera del PS, Mariona González, que forma part de la Comissió d’Interior va dir ahir que «esperarem fins al mes de març per saber si hi ha consens en la modificació de la llei entre els tres grups parlamentaris» i, sinó és així, «nosaltres la tirarem endavant sols», com ja va anunciar la passada primavera a EL PERIÒDIC.

2400 SIGNATURES // Els quatre advocats ja han recollit 2.400 signatures però ahir no van ser lliurades als consellers ja que l’intenció es fer-ho en futures reunions amb el síndic general i el cap de Govern. Rascagneres va dir en declaracions a l’ANA que també demanaran una trobada amb els cònsols de les set parròquies.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentant quatre preguntes per a la sessió de control del 19 de setembre. La primera pregunta, del president del grup, David Rios, fa referència a la planificació en relació amb la legislació que ha de regular el passaport biomètric. Avui dia, tots els majors de 12 anys que vulguin renovar o fer-se el passaport andorrà han de proporcionar les empremtes dactilars. El ministre de Justícia i Interior va declarar en la sessió del 16 de maig que per ell aquesta llei era prioritària i que ja hi estaven treballant. És per això que es demana al Govern que doni el calendari de presentació d’aquest text al Consell.

La segona pregunta, de la consellera Rosa Gili, fa referència a l’estat del pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Després de la visita del tècnic de la Unesco Pierre Galland, es demana al Govern l’opinió sobre el pla de gestió, així com si l’executiu té prevista alguna actuació o projecte a la vall.

La tercera pregunta, formulada per Rios, fa referència a les incidències que ha tingut el servidor de correus andorra.ad durant aquest estiu, i que avui encara perduren. El Govern haurà de respondre quines són les accions futures que té previst implantar perquè se solucionin aquestes incidències i no es tornin a reproduir.

Finalment, la quarta pregunta, formulada per Gili, es refereix a l’anunci durant l’agost del ministre de Territori per buscar finançament i negociar amb els propietaris dels terrenys per iniciar les obres de les fases 1 i 2 del vial de Sant Julià de Lòria. Sobre aquest tema, la consellera demana al Govern l’estat actual de les gestions i la planificació del projecte de les fases 1 i 2 del vial de Sant Julià.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata va presentar ahir a la Sindicatura quatre preguntes per tal que el Govern les respongui durant la sessió de control del 19 de setembre. Entre elles, destaca la pregunta de la consellera general Rosa Gili en relació a les fases 1 i 2 del vial de Sant Julià. Després de l'anunci fet durant el mes passat del ministre de Territori per cercar finançament i negociar amb els propietaris dels terrenys per iniciar les obres de les fases pendents, Gili demana l'estat actual de les gestions i la planificació del projecte de les fases 1 i 2 del vial.

D'altra banda, el PS ha formulat una pregunta en referència a les incidències que ha tingut el servidor de correus andorra.ad durant aquest estiu i que segons el president del grup, David Rios, avui encara perduren. El PS vol saber quines són les accions futures que té previst implementar el Govern per solucionar aquestes incidències i perquè no es tornin a reproduir.

Rios també demana al Govern sobre el calendari de presentació de la llei que ha de regular el passaport biomètric, tenint en compte que el ministre de Justícia i Interior va assegurar que era una prioritat. Finalment, Gili ha demanat sobre l'estat del pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror després de la visita del tècnic de la Unesco. El PS vol saber l'opinió sobre el pla i si el Govern té prevista alguna actuació o projecte a la vall.