El Grup Parlamentari Socialdemòcrata va presentar ahir 10 esmenes a la proposició de llei de mesures contra la morositat. El president del grup, David Rios, va explicar que «l'objectiu és eliminar les conseqüències que pot comportar per als petits i mitjans empresaris allargar, mitjançant previ acord, el termini de pagament fins a 90 dies». Rios va dir que «a la llarga això vol dir que els pagaments s'efectuaran per defecte a 90 dies, cosa que només pot beneficiar les grans empreses, mentre que perjudicarà, i molt, les petites». De la mateixa manera, Rios va defensar que el termini per pagar els proveïdors de mercaderia o serveis «es vagi reduint, per tal que sigui de 45 dies el 2015 i com a màxim de 30 dies el 2016». I es va oposar als interessos de mora fixats en el projecte de llei del Govern que corresponen al doble de l'interès legal. Rios va argumentar que «són insuficients perquè són inferiors als interessos bancaris, i per tant, proposen que l'interès de mora sumi cinc punts a l'interès legal». El PS també proposa que s'elimini l'apartat on s'obliga els empresaris a aplicar les mateixes normes en les operacions comercials que fan amb les empreses estrangeres si no existeix una reciprocitat legal i jurídica. Rios va dir que considera la mesura com «un dels grans errors de la llei perquè podria posar els empresaris andorrans en inferioritat de condicions». Per últim, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata també demana al Govern d'introduir un procés de mediació per als petits deutes «quan es tracta de quanties que no es reclamen per via judicial per no haver de fer front a més costos».
No obstant això, Rios es va felicitar que el text entrat a tràmit parlamentari pel Govern només regula els terminis de pagament «entre empreses o entre empreses i administracions, i no els de les operacions relacionades amb clients finals». I va insistir en que aquesta directriu «s'ajusta a la directiva europea».
Llei de rehabilitació // El Grup Parlamentari Socialdemòcrata també va presentar set esmenes a la proposició de llei per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l'eficiència energètica dels edificis i l'ús de les energies renovables. La consellera general Rosa Gili va ser l'encarregada d'exposar el punt de vista del grup i va criticar que la llei «elimini totes les limitacions a l'hora d'accedir a les ajudes». Cosa que va argumentar pel fet que «pot donar a entendre que el Govern podria subvencionar fins al 100% del cost de les obres de rehabilitació». Gili va afegir que «és una llei que regula molt poc i que dóna inseguretat jurídica».
Així, la proposta del grup és limitar les ajudes per rehabilitacions al 15% del cost total, i les ajudes per integrar l'eficiència energètica als edificis al 20% del cost total. Gili també va proposar que les ajudes només s'atorguin als edificis construïts amb anterioritat al 1995, any en què es va aprovar la Llei d'accessibilitat, cosa que va obligar les administracions i els propietaris a suprimir barreres arquitectòniques i adaptar l'interior dels edificis per a les persones amb mobilitat reduïda.
Altra petició de la consellera socialdemòcrata és que el futur reglament que emanarà de la llei marc tingui en compte tots els criteris, no només els econòmics, a l'hora d'atorgar les subvencions o els crèdits preferents. Gili va explicar que tal com està redactada la llei es podria interpretar que el «primer en presentar un projecte es beneficiarà dels ajuts i així, fins que no s'hagin exhaurit». I va afegir que «pensem que no es tracta d'això, sinó de tenir present la importància de cada actuació i la repercussió en l'entorn».
- Avís legal - I tu què pots fer?
