El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat quatre esmenes al projecte de llei qualificada de modificació del Codi Penal. Una d’elles proposa la inclusió d’un article per regular el ciberassetjament en estimar que en l’entorn cultural europeu el nombre de casos de ciberassetjament està creixent per l’aparent impunitat que facilita l’anonimat de les últimes tecnologies.
Així, en el nou redactat plantejat pels socialdemòcrates el delicte de ciberassetjament “es consumaria en concertar una trobada” sempre que s’acompanyi d’“actes materials encaminats a l’apropament”. Aquests actes poden ser, per exemple, facilitar una adreça o un lloc de trobada, reservar habitacions, anar a buscar el menor i enviar fotografies o missatges explícits per guanyar-se la confiança del menor. En aquest sentit, el text proposat pels socialdemòcrates deixa clar que “no es castiga el sol fet de quedar amb un menor, tret que la finalitat de la trobada sigui mantenir-hi relacions sexuals”.
El paquet d’esmenes presentades per la consellera general Mariona González introdueix també altres modificacions de caràcter tècnic, així com canvis menors de l’articulat com en el règim de perseguibilitat dels delictes contra la llibertat sexual, tot assegurant un tractament diferenciat entre els casos de delictes contra majors d’edat i menors d’edat, segons un comunicat del grup parlamentari.
Cooperació penal
D’altra banda, el grup socialdemòcrata ha presentat també quatre esmenes al projecte de llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 20 de desembre del 2000. Una de les esmenes dels socialdemòcrates defensa que els informes de la Unitat d’Intelligència Financera (UIF) tinguin el “valor provatori” que les autoritats judicials els atorguin i puguin ser incorporats “a les diligències judicials o administratives que se’n derivin quan siguin reclamats per una autoritat judicial”. El grup socialdemòcrata considera que pretendre, com fa la proposta del Govern, que aquests informes mai no es puguin aportar a un procediment (judicial o administratiu) “significa un obscurantisme injustificat, donat que en un Estat de dret no pot existir cap actuació administrativa sense control judicial, si s’escau”.
Finalment, i en virtut del que planteja l’esborrany de la Quarta Directiva de la UE en matèria de blanqueig, els socialdemòcrates també afegeixen que les mesures de control reforçat a les situacions que per la seva naturalesa poden presentar un risc elevat de blanqueig o de finançament de terrorisme s’ampliïn a les persones “políticament exposades” una vegada hagin perdut aquesta condició “i que mai podrà ser inferior als 18 mesos posteriors a la pèrdua d’aquesta”.
- Avís legal - I tu què pots fer?
