S’havia anunciat fa unes setmanes i ahir es va complir. El grup parlamentari socialdemòcrata va entrar a tràmit ahir una proposició de llei del comerç, mitjançant la qual persegueix donar resposta a una petició “llargament reclamada” per part del sector.

Entre els aspectes més destacats del text hi figura el fet que en casos excepcionals el Govern podria fixar el preu de determinats productes o serveis.

Així, la proposició deixa clar que “amb caràcter general”, els comerciants posen lliurement les tarifes del que venen, però a la vegada indica que hi ha la possibilitat d’establir limitacions des de l’executiu, “per fer possible el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general”. Aquesta opció, però, s’hauria de dur a terme “amb l’audiència prèvia dels sectors afectats”.

El text impulsat des del grup socialdemòcrata també regula específicament els períodes de rebaixes. Seria el Govern qui, com a mínim un cop l’any, determinés el calendari. Es podran fixar vàries temporades i, després, els comerciants decidiran quan les fan dins de cada període i amb una duració que “no pot ser inferior a una setmana ni superior a un mes”. Els productes hauran d’haver estat en venda com a mínim un mes en l’oferta habitual dels establiments.

La llei també estableix limitacions a les liquidacions. La durada màxima serà de tres mesos i es permetrà arribar al mig any en el cas que el comerç estigui tancant definitivament.

El president del grup, Jaume Bartumeu, va deixar clar que estan oberts a rebre aportacions de les associacions representatives del sector, i va expressar confiança que el text pugui tenir un futur similar al de la Llei de l’IGI, que va ser entrada pel PS i, finalment, acceptada tant pel Govern com pel grup demòcrata. “Són textos sense un contingut polític profund. No crec que hagi d’aixecar oposicions frontals”, va indicar.

Juntament amb aquesta proposició, el PS n’ha tramitat una altra que persegueix la regulació del comerç electrònic i d’altres webs vinculades a la societat de la informació. El conseller David Rios va avançar que “davant un incompliment, l’òrgan competent podrà tancar pàgines o bé restringir-ne l’accés”, i va assegurar que “és un pas important per evitar que algun comerç no actuï de forma beneficiosa per al client”.

Des del grup demòcrata, la parlamentària Sílvia Calvó va optar per la prudència a l’hora de valorar uns textos que encara no han pogut estudiar. Va recordar, això sí, que “al nostre calendari abans hi havia la llei de la competència”.

El conseller de la minoria socialdemòcrata del comú d’Encamp Joan Sans es va mostrar “preocupat” per l’anunci que va fer el cònsol menor de la parròquia, Jordi Torres, que va exposar que la corporació podria tenir dificultats per fer front a la paga de Nadal dels seus treballadors en funció de quan Saetde decideixi pagar el cànon. Sans es va mostrar sorprès perquè Torres hagi fet aquestes manifestacions just un mes abans d’haver de fer front a aquest pagament. “Volem saber el problema que hi ha. Saetde fa anys que ha retardat el pagament del cànon com a mesura de pressió, i si se’ns justifica que no s’ho esperaven tindríem un problema molt greu”, va exposar Sans, que es va mostrar crític amb la manca de planificació que significaria la situació. “Un comú no pot adonar-se que no té diners un mes abans. És incoherent i no passa a cap altre lloc”, va remarcar, tot afegint-hi que si realment la majoria no s’havia adonat que hi podia haver aquestes tensions de tresoreria, hauria tingut lloc “una mala gestió”.

En aquest sentit, el conseller de la minoria va explicar que des del seu grup s’ha entrat una pregunta perquè sigui contestada en la sessió de comú que se celebrarà dijous, en la qual demanen “perquè no se n’han adonat fins ara, i com ho justifiquen, perquè les dificultats econòmiques ja hi eren fa un parell o tres d’anys i no sé si aquestes declaracions volen ser una cortina de fum”.

AMBIENT ENTRE ELS TREBALLADORS
Les tensions de tresoreria que podrien comportar un retard en el cobrament de la paga de Nadal van agafar de sorpresa els funcionaris comunals. Fonts dels treballadors van indicar que no tenien constància de res i que tothom se n’havia assabentat per la premsa. Les fonts consultades reconeixen que no els fa gràcia que es pugui donar aquesta situació, però el cert és que no s’ha generat un gran malestar a la casa comuna. La notícia es mira amb cert escepticisme i ningú dubta que cobrarà perquè la paga està garantida per llei. En aquests sentit, les fonts van indicar que confien que finalment no hi haurà cap problema i entenen que si no poguessin cobrar-la al desembre ja se’ls hauria comunicat. Com que no ha estat així, entenen que tothom cobrarà quan toca.

PLA FINANCER
D’altra banda, el conseller de la minoria també va valorar les manifestacions del cònsol menor sobre el pla financer que ha encarregat el comú. Sans va assegurar que la minoria encara no ha rebut cap explicació dels escenaris que es plantegen en el document però que el cònsol major, Jordi Mas, es va comprometre a fer-los arribar una còpia després que el Diari publiqués la informació. Mas també tindria pendent una trobada amb tots els consellers per donar a conèixer els tres escenaris i va recordar que l’estudi, que ha costat 26.000 euros, és el què ha d’aportar les solucions per redirigir la situació econòmica. Amb tot, va recordar que les retallades salarials enlloc no han ajudat a sortir de la crisi.

El Partit Socialdemòcrata d’Ordino és partidari d’eliminar els quarts. Així ho va explicar la que va ser la cap de llista del PS a la parròquia de les valls del nord, Carolina Poussier, en les eleccions comunals passades, que considera que “els quarts miren per la gent del quart i no pel bé de la parròquia. Crec que hem arribat a una època en què els quarts haurien de desaparèixer, ho tinc molt clar”.

En aquest sentit, Poussier va posar com a exemple l’hotel Casamanya. “Ningú no s’arriba a posar d’acord i la parròquia no treu cap benefici del que està passant”, va afirmar la socialdemòcrata, que hi va afegir que actualment “els quarts fan més mal que una altra cosa”. Així, aposta perquè “o trobem una solució perquè afavoreixin la parròquia o acabem amb això, perquè són institucions que ja no tenen sentit”. Carolina Poussier no ha estat l’única a qüestionar la continuïtat dels quarts, i és que mesos enrere tant el cònsol, Ventura Espot, com el conseller de la minoria i excònsol, Enric Dolsa, ja s’havien mostrat partidaris d’obrir el debat per decidir quin ha de ser el futur d’aquestes institucions que han perdut la major part d’atribucions que tenien en el passat. Malgrat tot, el llevador del quart d’Ordino, Joan Ramon Sánchez, en ple debat va defensar la figura assegurant que els membres de la institució no cobren i en canvi assumeixen tasques socials. En aquest sentit, va defensar que els quarts podrien assumir tasques que actualment fan els comuns.

D’altra banda, i pel que fa als usos que se li podria donar a l’antic hotel Casamanya, els socialdemòcrates d’Ordino aposten per fer-hi una residència per a gent gran. “Pensem que és la millor opció, i després, si fos possible, utilitzar altres espais per ampliar la biblioteca”, va indicar Poussier, que, no obstant això, va destacar que en primer lloc “caldria fer un estudi per veure si és viable”. Per poder donar aquest servei, però, també reconeix que el comú no hauria de pagar el lloguer que demanava el quart en anteriors negociacions. “No trobo normal que el comú hagi de pagar un lloguer per una cosa que és del poble”, va concloure.

El conseller general socialdemòcrata David Rios considera que la inversió de 2,5 milions d’euros per portar l’espectacle del Cirque du Soleil és “desorbitada”. El parlamentari encampadà es mostra crític amb l’anunci fet el passat dimecres pel Govern i, malgrat reconèixer la necessitat de buscar fórmules per atreure turistes, entén que s’ha de fer “dins d’uns límits” i retreu a l’executiu que “tingui totalment oblidats els atractius que ja té Andorra”.

El conseller de l’oposició posa sobre la taula importants dubtes sobre el fet que sigui possible recuperar la inversió que s’efectuï per instal·lar al país el conegut espectacle internacional. Rios, però, també amplia els seus retrets a tota la política turística, que considera no és adient. “Estic totalment en contra de la línia de promoció del país” i lamenta que en comptes d’apostar pel que ja existeix al Principat es vagi a l’estranger a cercar alternatives. “Sembla que vulguin promocionar les coses de fora en lloc de les d’aquí”, denuncia.

A banda d’aquestes crítiques el conseller tampoc veu clars els anuncis fets darrerament pel Govern, tant en aquest sentit com en referència amb l’arribada d’empreses estrangeres. Rios no comparteix el fet que s’anunciïn intencions en comptes d’acords ja tancats i posa de manifest que “diuen que estudiaran, que s’instal ·laran, que invertiran, però sempre en futur, mai parlen de fets”.

Pel que fa als anuncis concrets fets de cartes de compromisos, Rios opina que “em sembla que són empreses relativament petites i que no aportaran res a l’economia del país”. En canvi, entén que el que cal és atreure societats que creïn llocs de treball i donin un valor afegit, cosa que, al seu entendre, no succeeix. Malgrat això, el conseller socialdemòcrata no nega que aquests negocis han de poder venir, però considera que “no és realment el que el país necessita”.

El cap de l’oposició al Comú d’Encamp, Joan Sans, es va pronunciar ahir sobre la decisió de l’accionista majoritari de Saetde, Joan Viladomat, de sortir de Ski Andorra. Ho va fer traslladant part de la responsabilitat a l’actuació de la majoria comunal encampadana. Pel conseller socialdemòcrata, el fet que l’actual consolat s’hagi mostrat dubtós envers les amenaces de l’empresari ha desembocat en una “situació límit que no s’havia viscut mai abans”.

En aquest sentit va argumentar que l’anterior cònsol major, Miquel Alís, “tenia les coses clares i deia per aquí no passo”. Això va fer que el Comú i Saetde arribessin diverses vegades a la Batllia. Sans va exposar que mentre aquesta situació va durar sí que hi havia problemes i es considerava que Alís “era el dolent”, però també va permetre que “les coses anessin funcionant” fins avui. Davant d’aquest fet, el conseller de l’oposició va posar en relleu que “Alís se’n sortia i qui no se’n surt” és l’actual majoria comunal.

El cap de la minoria també va adreçar crítiques a Viladomat. Sans va remarcar que, amb la decisió de l’accionista  majoritari, el consell d’administració de Saetde es veurà obligat a cedir davant l’interès de l’empresari. El conseller del Comú d’Encamp va lamentar que “ha aconseguit posar-los entre l’espasa i la paret” tan sols un mes abans de l’inici de la temporada d’hivern, un fet que va qualificar de “joc brut”. També va afirmar que si ell fos “a l’altre costat” (en referència a la majoria comunal) “no sabria mossegar-me la llengua”. Per aquest motiu creu que “cal ser més francs” i dir què es pensa de la situació que s’està vivint.

Sans també va qüestionar on es troben les bones relacions entre el Comú i Saetde, a què, diverses vegades, s’ha referit la majoria. El conseller del PS va remarcar que no s’han vist en la posada en marxa del Funicamp. Així mateix, va indicar que el primer que la societat explotadora del camp de neu ha fet és posar un recurs al Comú contra l’impost de radicació.

Sans va indicar que el que no es pot fer és perdonar el pagament de l’impost de radicació a Saetde quan és una taxa que paguen la resta d’empresaris de la parròquia. En aquest sentit creu que la societat no ha de tenir unes condicions especials encara que tingui un pes superior a un altre negoci. El PS preveu preguntar a la majoria sobre Saetde en el proper consell de comú.

El conseller general socialdemòcrata David Rios ha presentat dues preguntes al Govern per saber l’estat i la situació actuals de l’expropiació, iniciada l’octubre del 2008 amb la declaració d’utilitat pública i necessitat d’ocupació, pel desplaçament de la línia elèctrica aèria entre la frontera francesa i el Pas de la Casa i de la línia soterrada entre el Pas i Grau Roig per a FEDA.

La declaració d’utilitat pública va comportar la declaració de necessitat d’adquisició de diferents drets patrimonials del Comú d’Encamp. En la motivació de la pregunta, Rios recorda que el març del 2009 el Comú va portar el cas al Tribunal Constitucional (TC) per un possible conflicte de competències. El TC va declarar, el juny del 2009, que s’havia vulnerat la competència del Comú sobre medi ambient i demanava aturar uns bocaments de terres, però no es va pronunciar sobre la declaració d’utilitat pública i ocupació pel pas de la línia de FEDA. El Consell General no coneix l’estat de l’expedient derivat de la declaració d’utilitat pública.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat dues preguntes al Govern per saber l’estat i situació actuals del procediment d’expropiació, iniciat l’octubre del 2008 amb la declaració d’utilitat pública i necessitat d’ocupació derivada del desplaçament de la línia aèria entre la frontera francesa i el Pas de la Casa i de la línia soterrada entre el Pas de la Casa i el Grau Roig per a les necessitats de FEDA. Tal com recorden els socialdemòcrates en un comunicat, aquella declaració d’utilitat pública va comportar la declaració de necessitat d’adquisició de diferents drets patrimonials del Comú d’Encamp.

El conseller general David Rios recorda, en la motivació de la seva pregunta, que el març del 2009 el Comú d’Encamp va interposar davant el Tribunal Constitucional una demanda sol·licitant un pronunciament en relació a l’existència d’un possible conflicte de competències. Aquest litigi es va resoldre el juny següent amb la sentència de l’alt Tribunal que va declarar que s’havia vulnerat la competència del Comú d’Encamp sobre medi ambient, reconeguda a la llei qualificada de competències dels comuns. Així, els Rios demana quin és l’estat actual del procés d’expropiació i quines accions s’han dut a terme.

Aquestes preguntes hauran de ser respostes en el Consell General en la propera sessió de control a l’Executiu convocada per al dia 8 de novembre. Així consta en el Butlletí del Consell General publicat ahir, en el qual també hi ha l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost de l’Informe del Tribunal de Comptes corresponent a les despeses electorals relatives a les eleccions comunals celebrades el 4 de desembre del 2011. La Comissió en recomana l’aprovació i demana que el trameti al Govern a fi que aquest ordeni el pagament de les subvencions electorals. Això sí, recomana la utilització, com a norma de referència, del Pla General de Comptabilitat a l’hora de presentar les comptabilitats per part de les diferents candidatures.

El Partit Socialdemòcrata va presentar ahir de manera oficial la seva renovada pàgina web, un portal que, segons va explicar la primera secretària de la formació, Judith Salazar, pretén ser “una eina” per aconseguir “un mecanisme de participació més potent” per a la ciutadania. La dirigent va recordar que una de les línies centrals de l’executiva escollida l’any passat persegueix, justament, fer “més obert i inclusiu” el partit amb vista a la població.

La nova web és un pas més en aquesta direcció. I en breu se’n volen fer més. Així, un proper objectiu és fer “un pla estratègic” per guanyar “més presència a les xarxes socials”, especialment a Facebook i a Twitter, ja amb força importància en el portal.

“Fa temps que vam rebre l’encàrrec dels ciutadans i volem que la gent del PS sigui més accessible per a qui ens pugui requerir des de fora”, va explicar Salazar. Aquesta fita es buscarà també per a les comissions de treball de la formació, amb les quals hi ha el repte marcat de “buscar més mecanismes per fer-les més participatives”.

La primera secretària del PS no va voler valorar en profunditat les declaracions del secretari general de DA, Carles Torralba, que dilluns, a l’hora de comentar la manifestació convocada per AD800, va assegurar que el Govern no ha fet retallades. Malgrat això, la dirigent socialdemòcrata sí que va comentar que “caldria que definís què és el que ell entén com a retallades”, per després deixar clar que “per nosaltres, sí que s’han produït”.

Deia el pensador Agustí d’Hipona que la supèrbia no es grandesa sinó inflor, i allò que està inflat sembla gran, però no és sa. Això mateix és el que devia pensar una ciutadana pamplonesa sobre la reialesa espanyola després d’intercanviar aquest estiu unes paraules amb el príncep hereu a la corona espanyola. Resulta que la pamplonesa en qüestió va interpel•lar el príncep hereu quant aquest sortia d’un acte a Iruña per demanar-li un referèndum sobre la continuïtat o no de la monarquia. Quan l’hereu va contestar-li que això no era possible per problemes “constitucionals” ella va demanar-li que abdiqués si mai arribava a ser coronat rei. El príncep hereu, sense posar-hi aparentment massa interès, va decidir tancar la conversa amb un superb “ja has aconseguit el teu minut de glòria”, a la qual cosa la pamplonesa va respondre “no, senzillament vull deixar de ser súbdita per ser ciutadana”.

La noble gràcia d’atorgar “minuts de glòria” sembla, però, que no és una pràctica exclusiva de la més alta condició aristocràtica. Sense anar més lluny, en la darrera sessió del consell del Comú de Sant Julià de Lòria, la Sra. consellera de cultura també va fer ús de la seva honorable condició per concedir, de forma superba i prepotent, “un minut de glòria”. al grup de la minoria. Va ser en la seva intervenció per respondre al conseller Areny, just després que aquest expressés el malestar del seu grup pel fet que s’hagués menystingut la petició d’incloure un punt en l’ordre del dia de la sessió per parlar del Trívium, i que ni tan sols s’hagués tingut la deferència d’informar sobre la decisió.

La intervenció de l’honorable Sra. consellera –i el seu gràcil atorgament del “minut de glòria”- va venir precedida -i apadrinada- per la de l’honorable Sra. Cònsol, que ostensiblement contrariada i molesta pel fet que els consellers de la minoria expressessin una vegada més la seva opinió, va tractar de ridiculitzar-los dient que ja estava previst que l’afer Trívium es tractés en l’apartat de precs i preguntes, apartat on, tot sigui dit, aquesta qüestió no hi constava per enlloc –només cal remetre's a la documentació que s’adjunta per a les sessions de comú.

La intervenció de l’honorable consellera va deixar ben palesa l’arrogància amb què l’equip actual despatxa les preocupacions de la ciutadania, especialment quan aquestes preocupacions no van en sintonia amb les de la majoria comunal, o quan la ciutadania no els riu les gràcies. I no només això. La manca d’elegància dels responsables polítics que s’han ocupat de l’afer Trívium han situat en la picota immerescudament a un bon grapat de persones que han vingut esmerçant molts esforços, apostant per la nostra parròquia a l’hora de tirar endavant un projecte cultural i educatiu ambiciós –si- i també innovador. Parlem de l’equip de tutors, del cap d’estudis, dels professors a qui s’ha acomiadat –o, com diu eufemísticament la Sra.  consellera, “a qui no s’ha renovat el contracte”-, dels professors que per motius diversos han decidit mantenir-se en el projecte, de les mares i els pares que han mostrat la seva disconformitat per les formes emprades al llarg de tot l’afer, de les mares i els pares que han continuat inscrivint els seus fills en les activitats artístiques que es promouen des de la Trapa i, en darrera instància, dels anteriors Cònsols, el Sr. Pintat i el Sr. Sangrà, de l’anterior consellera de cultura, la Sra. Aguilar, i de tot l’equip tècnic que treballa amb afany a la Conselleria de Cultura, tots ells els veritables iniciadors del projecte. Tant costava reconèixer la tasca i la iniciativa de totes i cadascuna d’aquestes persones? Tant costava constituir una taula de treball plural per reconduir l’Espai d’Arts Escèniques des del consens, el diàleg i respectant les sensibilitats de tots els actors implicats? Perquè el consistori s’acarnissa amb aquest projecte però no dubta en ampliar amb capital públic altres projectes que presenten dèficits infinitament superiors, com ara Naturlàndia, que acumula avui un dèficit de més de 4 milions d’euros?

... i la cirereta del pastís, el “minut de glòria” que la Sra. consellera de cultura atorga sorneguerament als consellers de la minoria perquè puguin fer ús del seu dret d’expressió i “intentar” fer constar en acta –això, al Comú de Sant Julià de Lòria, no sempre els és possible als consellers de la minoria- la seva opinió sobre com s’ha reconduït l’Espai d’Arts Escèniques Trívium.

Agustí d’Hipona considerava que l’acceptació de l’error ratificava l’existència de l’ànima humana, i ho expressava mitjançant l’argument “si fallor, sum”, si fallo deu ser que existeixo. Faria bé la majoria comunal en desinflar-se de la supèrbia mefítica amb què s’ha anat encebant des de l’inici del mandat per reinflar-se de la grandesa i l’elegància que la nostra institució necessita. Potser d’aquesta manera, a alguns els seria més fàcil rebaixar el to i recuperar les bones maneres, esdevenir conscients de la importància del saber escoltar a l'hora de governar una parròquia i acceptar que equivocar-se és humà, però rectificar és de savis.

Rossend Areny i Josep Roig
Consellers del grup Socialdemòcrata + Independents al Comú de Sant Julià de Lòria

El Partit Socialdemòcrata va presentar ahir la seva nova web, creada amb la voluntat que aquesta es converteixi en «una eina de participació ciutadana a través de la xarxa» i amb l’objectiu que ajudi a fer del PS un «partit més inclusiu», va explicar Judith Salazar. Una de les novetats més destacables és que a partir d’ara es podran seguir en directe les rodes de premsa a través de la web, amb la intenció de facilitar l’accés directe al ciutadà, i «incrementar la nostra presència».

Pel que fa al portal millorandorra.ad, presentat anteriorment, els socialdemòcrates en van fer ahir un balanç positiu: fins ara els ciutadans hi han presentat més de 100 propostes de temàtiques diferents en les quals demanen un canvi. De moment, però, res concret. Salazar va explicar que abans de dur a terme cap acció, «hem d’anlitzar-les i veure quines d’elles tenen més suport ciutadà».