El PS li vol donar un nou toc d’atenció al Govern en la seva tasca legislativa al Govern, ja que considera que està oblidant dos de les principals lleis que el partit de l’oposició pensa que necessita el país, una per al comerç i una per crear un impost que gravi les rendes. En relació a aquesta última, el president del partit, Víctor Naudi, va dir que no es tracta d’un IRPF. Sinó d’un gravamen «per beneficiar a la societat i als que pateixen».

No es tractaria d’un IRPF, va explicar el màxim dirigent socialdemòcrata, perquè afectaria només a les rendes superiors a 40.000 euros anuals. «Hem pensat en els més necessitats i en les classes mitges, tenint en compte la qualitat de vida». A tots els que superessin aquest llindar, segons la proposta inicial del PS, se’ls carregaria amb un 10%. «És beneficiós per a la societat, ajudem als que més pateixen i obtenim ingressos per millorar l’educació, la sanitat o les carreteres», va explicar Naudi en el que va considera un exemple de «fiscalitat justa i homologable». Sobre si podria haver-hi una taxa més elevada per rendes molt altes, de moment, no s’ha plantejat.

«NECESSÀRIA» LLEI DEL COMERÇ // L’altra idea en matèria legislativa que el PS es planteja llençar com a proposició de llei es la relacionada amb el comerç. Un text que porta buscant el PS des de fa temps, amb el que volen que es regulin tots els àmbits de comerç, es facin registres dels processos d’obertura, es reguli la competència, la mida de les superfícies i que no es desbordi el lliure mercat, entre d’altres. «Aquesta és una llei més vital que la de competència, i van en parallel, tenim desplegament legislatiu suficient», va dir Naudi.

Aquestes proposicions de llei les presentaria el PS al voltant del març de l’any vinent, per donar temps «a que compleixin les seves promeses», va estimar la primera secretària del partit, Judith Salazar. I és que, va assegurar, el Govern no treballa al ritme que ho hauria de fer, i per aquest motiu ells prenen aquesta responsabilitat. Tot i així, va aclarit que tot i que s’estigui treballant en els textos, que «estan molt avançats», es donarà temps al Govern perquè els presenti «per cortesia política» i perquè els hi correspon en ells.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat a la Sindicatura una pregunta en què es qüestiona el Govern sobre els passos que s’han fet per contractar les places vacants que quedin lliures a la policia per jubilació. La pregunta s’haurà de respondre en la sessió del dia 11, en què també es contestaran tres qüestions més entrades a la Sindicatura pel grup socialdemòcrata. La primera és sobre els motius que han dut a l’abandonament del projecte del nou Liceu i la postura que pensa adoptar l’executiu davant d’aquesta situació; la segona, les implicacions que comportarà l’augment de més del cent per cent del forfet escolar d’acompanyant. I, finalment, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, demana sobre les queixes dels transportistes.

El PS assegura que no té clar si el Govern té autèntic interès d’aplicar de forma efectiva els acords d’intercanvi d’informació signats amb diversos països. Entre ells, la preocupació principal és per la implementació del conveni signat amb França. Així ho va expressar el líder del grup parlamentari de l’oposició, Jaume Bartumeu, que va avançar la intenció de realitzar un estricte control a l’executiu en aquesta matèria.

D’aquesta manera es va manifestar el president del grup socialdemòcrata després de la reunió que va mantenir a París amb la representant personal del Copríncep francès, Sylvie Hubac. Durant la trobada es van abordar assumptes tant sobre la futura vinculació d’Andorra i la Unió Europea com de les relacions amb França. En aquest darrer àmbit, dos eixos van destacar. D’una banda, la situació del conveni que ha de servir per evitar la doble imposició. De l’altra, la necessitat que l’acord d’intencanvi d’informació fiscal funcioni de forma efectiva. El text, va recordar Bartumeu, ja està en vigor però, a la vegada, el líder socialdemòcrata va voler posar en relleu que “el dubte és si s’està aplicant”. I és que el cap de l’oposició va afirmar que “la informació de què disposo em fa pensar que Govern és reticent a aplicar-ho”.

El parlamentari del PS va deixar clar que la seva formació no es pensa quedar de braços creuats davant aquesta situació. “Utilitzarem el canal que correspon, que és el del control al Govern”, va explicar, tot avançat la possibilitat d’accions en l’àmbit del Consell General. Bartumeu va remarcar que “tot el que afecta la credibilitat d’Andorra com a Estat ens preocupa, i molt”.

IMPOST DE LA RENDA I CDI

Sobre el futur conveni que eviti la doble imposició, Bartumeu va tornar a insistir que perquè sigui realment efectiu cal una darrera peça en el trencaclosques del nou marc fiscal: l’impost de la renda. El líder del PS va aprofitar la visita a Hubac per explicar-li els principals detalls del projecte d’aquest tribut que, va recordar, la seva formació “duia al programa electoral, cosa que DA no”. Segons va apuntar, durant la reunió, “li he recordat la qüestió de l’IGI”, tot fent referència que va ser el seu grup i no el Govern qui va entrar a tràmit la proposició de llei, possibilitat que no descarta que s’acabi repetint amb aquesta figura tributària. “Tenim avançada l’elaboració d’aquesta qüestió”, va assegurar, després de reiterar que “sense aquest impost ja es poden signar tants convenis com es vulguin perquè cap d’ells serà aplicable”.

L’acord monetari també va ser un tema de conversa sobre el qual Bartumeu va expressar “por perquè anem endarrerits”.

El Congrés que el Partit Socialista Europeu va celebrar el cap de setmana a Brussel·les, en el qual va prendre part el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va establir un principi i unes qualitats que les polítiques socialdemòcrates han de tenir arreu d’Europa.

El principi que ha de regir és que «cal fer avançar conjuntament en les propostes socialdemòcrates d’harmonització de la fiscalitat i dels drets socials al nivell europeu». Les característiques de les polítiques que es duguin a terme han de ser: unes finances sostenibles, uns drets dels assalariats reconeguts i respectats amb una defensa clara del principi de solidaritat en la protecció social, i una economia ecològicament responsable. Bartumeu es va reunir amb dirigents de diverses formacions socialistes i socialdemòcrates europees.

L’aprovació de la rebaixa de la cessió en sòl urbà consolidat al 0% va provocar un dur enfrontament entre l’oposició socialdemòcrata al Comú de la capital i la majoria i l’oposició demòcrata. Van ser unes paraules del conseller del PS Marc Cornella en què va expressar el temor que la condonació de la cessió sigui un “vestit fet a mida”, tenint en compte que la mesura afectarà unes poques finques (la majoria situades a l’avinguda Meritxell), les que van encendre la resta de consellers de la corporació.

El PS, que aposta per limitar la rebaixa al 5%, va apuntar que si passats els nou mesos que estarà en vigor la mesura no s’han fet més de cinc projectes, l’acord pres ahir es pot veure com un regal amb nom i cognom. Cornella va afegir que amb l’excusa de reactivar la construcció es pot fer un regal als especuladors i va assenyalar que pot provocar un efecte similar al de la moratòria.

Així mateix, considera que provoca un greuge comparatiu i es renuncia a uns ingressos que han de servir per redistribuir la riquesa. Per aquest motiu va indicar que una fórmula per reactivar la construcció seria actualitzar les taules de valoració, que es van fer en ple boom immobiliari, i que veuen com un dels factors principals que han fet que durant els últims nou mesos no hagi entrat cap projecte al Comú (una mesura que la majoria va avançar que ja havia impulsat).

La cònsol major, Rosa Ferrer, va retreure a Cornella haver tractat el Comú de corrupte i va avisar que les “greus paraules” se li poden girar en contra. Ja fora del consell va deixar anar que “cree el ladrón que todos son de su condición”, i va lamentar que el debat polític baixi al nivell de l’insult alhora que ho qualificava d’una “actitud pròpia del PS en què molts no estàvem d’acord”. En el mateix sentit es va mostrar el conseller Marc Pons, que va acusar els socialdemòcrates de fer espectacle. Des de DA (que aposta pel 0%), Carles Torralba va dir que l’acusació de fer vestits a mida és desproporcionada i gens fonamentada.

Amb la condonació de la cessió, el Comú deixa d’ingressar 383.000 euros, mentre que amb el 5% s’estima que la pèrdua seria de 254.000. Aquests ingressos només es poden destinar a equipaments. En cas que es fessin cinc construccions, es calcula que es crearien 180 llocs de treball en nou mesos.

També ahir es va aprovar una comissió formada per majoria i les oposicions per treballar els temes financers i d’organització.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que darrere de la reforma de les pensions també es poden veure interessos per afavorir alguns sectors en especial. El president del partit, Víctor Naudi, va apuntar que el Govern sovint afavoreix alguns sectors perjudicant-ne altres, i va indicar que en el cas de les reformes de les pensions es pot afavorir les asseguradores privades i “alguna entitat bancària especialitzada en aquest àmbit”.

D’altra banda, en la roda de premsa setmanal del partit també van defensar que el Govern socialdemòcrata va treballar amb els sectors implicats la reforma de les pensions i que l’actual executiu hauria d’apro tar els acords presos com a punt de partida per a la proposta actual. A més, van subratllar que els drets que tenen els treballadors no els poden treure, sinó que en tot cas es pot modi car la llei en el futur.

Així, la reforma de les pensions, tant les de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) com pel que respecta a les jubilacions dels funcionaris, ha suscitat el rebuig del PS. Naudi i el vocal i exministre d’Economia i Finances, Pere López, defensen una altra manera de fer les reformes.

Segons López, s’està plantejant una situació alarmista i excessivament pessimista, quan opina que la modi cació de les pensions es pot fer des de la negociació i sense necessitat d’alarmar. L’exministre va recordar que el Govern socialdemòcrata va treballar conjuntament amb els funcionaris la reforma de la funció pública, i que es va arribar a diversos acords, alguns relacionats amb les pensions.

En aquest sentit va reivindicar que els socialdemòcrates sí que van tractar aquesta qüestió, i que ho van fer des de la negociació i posant sobre la taula qüestions com el copagament. Per això López considera que l’actual Govern hauria de fer ús dels documents d’aquesta taula de treball per començar les negociacions.

De fet, el plantejament de l’actual Govern no agrada als socialdemòcrates, perquè asseguren que “no hi ha una proposta clara”. A més, insisteixen que si es fan reformes el que no es pot fer és treure drets que els treballadors ja han adquirit.

D’altra banda, el president del partit va exposar que en el cas de les jubilacions el Govern ajuda les asseguradores i “alguna entitat bancària”.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que el Govern està promovent un “alarmisme desproporcionat” al voltant de les pensions, tant públiques com privades, i l’acusa de voler afavorir alguns sectors en especial amb la reforma en marxa. “La situació no és tan preocupant com ens volen vendre”, va afirmar ahir el que va ser ministre d’Economia i Finances la passada legislatura, Pere López, que va estar acompanyat del president del partit, Víctor Naudi, en l’habitual roda de premsa setmanal.

Els socialdemòcrates afirmen que són “coneixedors de les xifres” i de “les vies de solució”, raó per a la qual podrien col·laborar a l’hora de buscar sortides en aquesta matèria. Per això voldrien que l’executiu comptés amb ells a l’hora de determinar les reformes que s’han de posar en marxa. Així, els dos dirigents del PS van voler destacar que no és cert, com es vol fer creure des de les files de Demòcrates per Andorra (DA), que els anteriors governs no intentessin trobar solucions a una matèria tan important com aquesta per al conjunt de la població.

En concret, López va recordar que els socialdemòcrates van posar en marxa taules de treball, que es van reunir al llarg de molts mesos amb la participació dels agents socials, entre els quals els sindicats. I, pel que fa a les pensions de jubilació dels funcionaris, es van fer “avenços” i es va acordar, per exemple, que s’havia d’anar “cap a un sistema de cofinançament”, tal com consta en el document de treball que es va elaborar aleshores i que està en mans de l’actual Govern. “Aquest seria un excel·lent punt de partida per iniciar una negociació”, va dir López.

El PS opina també que les modificacions que s’introdueixin en l’actual model de jubilacions dels funcionaris s’han d’abordar “amb serenor i amb diàleg” i des de la transparència. Contràriament, el que persegueix el Govern, segons va dir Naudi, és afavorir “les asseguradores i en especial una entitat bancària especialitzada en plans de pensions”. “Nosaltres considerem que si la nova Andorra que van preconitzar els demòcrates ha d’anar per aquí, malament anem”, va recalcar el president dels socialdemòcrates.

Els socialdemòcrates estimen, a més, que no es pot canviar el model de jubilacions sense treballar paral·lelament en la reforma global de la funció pública, perquè són qüestions intrínsecament lligades. El plantejament del Govern no agrada als socialdemòcrates, perquè asseguren que “no hi ha una proposta clara” i tenen l’objectiu de “retallar drets”. A més, el PS considera que en tot cas s’han de respectar els drets adquirits pels funcionaris fins que s’elaborin noves lleis, i, mentrestant, aplicar un model “de transició”. “El que s’està fent és desmotivar els funcionaris”, va afirmar López.





 

Pels socialdemòcrates, la situació de les pensions «no és tan preocupant com se’ns vol vendre». Així es va expressar Pere López, exministre d’Economia i Finances i vocal del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata, ahir. Tant ell com el president de la formació, Víctor Naudi, van acusar el Govern que lidera Toni Martí de generar «alarmisme» en que una qüestió «sensible» com la de les jubilacions, i es van comprometre a aportar «serenor» al debat.

«Des del PS entenem que cal racionalitzar l’aspecte de les pensions», va manifestar Naudi, tant en l’àmbit de la CASS com pels complements dels treballadors del sector públic. Però això no ha de voler dir «renunciar» als drets, i la reforma s’ha de fer a partir d’un «debat obert, amb diàleg i serenor per arribar a un consens».

López va reconèixer que el tema de les pensions és «dels més importants i el que més pot preocupar els ciutadans», i considera que el Govern està «instal·lat en discursos d’estil catastrofista i està generant certa fractura entre treballadors del sector públic i del sector privat». Així, va opinar que l’estat de les pensions «no és tant preocupant com se’ns vol vendre». Com a exemple, va recordar el que va passar amb la mútua dels funcionaris. També es va plantejar la reforma per aconseguir la viabilitat del sistema, i «amb diàleg i responsabilitat es va arribar al consens», i ara és sostenible. És per això que considera que el discurs, tant si es refereix als complements de jubilació dels funcionaris com a la branca de jubilació de la CASS, «crea incertesa, neguit i alarmisme desmesurat», i a sobre, «no s’acompanya de mesures». I el poc que s’ha dit porta a Naudi a pensar que amb les reformes «s’ajuda certs sectors econòmics», especialment «alguna entitat bancària».

D’altra banda, el president del PS va valorar que no es pot afrontar la reforma del sistema de complements de pensió «sense la reforma de la Funció Pública». Al seu parer, són reformes a fer «en paral·lel». En un altre ordre de coses, va manifestar que les condicions amb les que s’entra a treballar en un lloc «no es poden trencar». Entén que malgrat la necessitat de la reforma, «s’han de respectar els drets».

ACORDS AMB ELS SINDICATS // Tant Naudi com López van insistir que l’anterior govern, socialdemòcrata, ja va començar a treballar en les reformes de les pensions en general. En relació a la branca de jubilació de la CASS, va encarregar l’actualització de l’estudi actuarial, i en relació als complements de jubilació per als treballadors de l’Administració es va encarregar l’estudi actuarial i es va començar a treballar la reforma amb els representants sindicals, amb qui es va arribar a acords, segons els socialdemòcrates, recollits en un document de treball que l’actual Govern té a disposició, i entenen que és un bon punt d’inici de les negociacions.

La sessió de Consell de Comú d’Andorra la Vella d’ahir va tenir com a eix central la rebaixa de la cessió de terreny en sòl urbà consolidat al 0%. La majoria comunal va defensar aquesta rebaixa i el grup de DA els hi va donar suport, mentre que el grup socialdemòcrata s’hi va manifestar totalment en contra. De fet, el conseller Marc Cornella va indicar que «si només se’n beneficien unes poques finques, s’alimenta el nostre temor que sigui un vestit fet a mida» , segons va informar l’ANA. A aquesta insinuació diversos membres de la majoria i també els de l’oposició de DA es van defensar rebutjant aquestes «calúmnies», i la cònsol major Rosa Ferrer va afegir que «ha insinuat que aquest Comú és corrupte, i només puc dir que Cree el ladrón que todos son de su condición».

Ja s’havia anunciat que la majoria comunal d’Andorra la Vella proposaria la rebaixa de la cessió en sòl urbà consolidat fins al 0%, ja que des de la capital es considera que el seu pla d’urbanisme va fer una classificació prou estricta que els permet aquesta rebaixa. La resposta del grup comunal socialdemòcrata, però, no va ser favorable. No només discrepen del percentatge establert perquè consideren que és un greuge comparatiu amb els qui ja hagin pagat per aquest concepte, sinó que a més sospiten que aquesta mesura sigui «un vestit fet a mida».

Cornella va preguntar ahir «què pensarà la població si transcorreguts els mesos de la moratòria només s’hi haguessin acollit a la mesura un o dos propietaris, i a més coneguts?». Ferrer va advertir al conseller que «van fort i se’ls poden girar en contra les acusacions», i també li va dir que «calumniar des de la ignorància és molt fàcil». El cònsol menor, Jordi Minguillón, va afegir que «ens ofenen les insinuacions perquè mostren desconfiança».

El suggeriment que sí que van fer els socialdemòcrates i va compartir la cònsol és el de modificar també les taules de valoració de la construcció que marquen els impostos que s’han de pagar en aquests conceptes. En aquest sentit la cònsol va assegurar que ja s’està treballant en la qüestió.

La tensió entre la majoria i els consellers del PS a Andorra la Vella es va tornar a fer explícita ahir a la tarda durant la sessió de consell de comú, on es va aprovar la rebaixa temporal de la cessió econòmica obligatòria al 0%. La proposta, que va rebre el suport dels consellers de DA, va ser àmpliament criticada pels consellers socialdemòcrates. Marc Cornella va argumentar que serà “un greuge comparatiu” amb els que fins ara han satisfet la cessió i perquè es considera que s’està renunciant a uns ingressos “que de ben segur al comú li fan falta”. Cornella va explicar també que “la mesura només beneficia unes quantes finques i això alimenta els temors que sigui un vestit fet a mida”.

L’afirmació va encendre els ànims dels membres de la majoria i també de l’oposició de Demòcrates per Andorra. La cònsol major, Rosa Ferrer, va qualificar les acusacions de “molt greus”. En aquest sentit va assegurar que “calumniar des de la ignorància és molt fàcil” i davant les insinuacions de corrupció va respondre amb un “només els puc dir que cree el ladrón que todos son de su condición”. Ferrer també va recordar que els diners de la cessió només es poden destinar a equipaments i no a eixugar el deute.

El conseller de DA, Carles Torralba també va sortir en defensa de la mesura remarcant que l’únic objectiu que es busca és “intentar donar feina a la gent” i va augurar que “tant de bo arribi una allau de demandes de construcció”. Torralba va considerar “fora de lloc” les paraules de Cornella. El comú xifra en 383.000 euros anuals de mitjana el que deixarà d’ingressar de cessió, mentre que el que podria perdre per l’aplicació de l’IGI seria de 2 milions d’euros en cinc anys.